Petita història de la Vil.la Urània 1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

 

 

Fa molt temps que vaig començar aquesta història. Era obligat pel que significa el llegat de Comas i Solà, perquè el centre cívic és l’equipament més important del barri i pels molts conflictes que es creuen en la tenaç defensa de la casa.

A poc a poc, em va anar interessant més i més. La història anava creixent i jo era incapaç de rematar-la en les poques pàgines que es solen dedicar a un post. Però finalment aquí la teniu: la petita historia de la Vil.la Urània, des de la seva construcció el 1869 fins als nostres dies.

Seran vuit posts que aniré publicat. La primera part, els quatre primers, van des de la construcció de la casa fins a la mort de Josep Comas i Solà. A la segona part passarem per anys d’abandó i decadència, l’etapa escolar, la lluita ciutadana i dels descendents de Comas contra l’enderrocament, fins a arribar finalment a la remodelació i al ple funcionament de l’equipament Vil·la Urània.  Al final de cada capítol trobareu el link al capítol següent.

Si em voleu acompanyar serà un recorregut ple de sorpreses i espero que us interessi tan com m’ha interessat a mi.

Índex

Primera Part

1. Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

2. Urània arriba al Farró (1875- 1899)

3: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el científic

4: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el ciutadà

Segona Part

5. Una casa de dol (1937-1963)

6. La casa dels nens i les nenes (1963- 2011)

7.  #salvemvillaurania: Crònica del mes de maig del 2012

8: La casa de tots. Vil·la Urània Centre d’Equipaments (2012-2018)

Façana de la Vil·la Urània al carrer Saragossa. 2012

Aquesta història comença només uns anys després que les terres de Can Regàs es desvetllesin del seu somni rural.  El 1849 s’obre un carrer vertical que havia d’unir Gràcia amb el Putxet millorant les comunicacions i afavorint així la progressiva urbanització de la zona. Se’l anomena carrer Sant Felip – avui Saragossa - en referència a la capella consagrada a Sant Felip Neri que hi havia a tocar de l’antic camí que recorria aquelles finques formades per vinyes i camps de cereals, i puntejades d'ametllers i garrofers.

1868, un any gloriós

Gairebé vint anys després, el 1868, la part baixa del carrer – entre els actuals carrers Sant Eusebi i Madrazo - segueix conservant el seu caire rural i forma part de l’extensa Finca de Can Regàs, que en aquesta zona rep el nom de Camp de les Figueres.

Bienvenido Comas és un comerciant de 44 anys, nascut a Figueres, progressista i adinerat, que es troba en la plenitud del seu èxit. Ell i el seu soci José Totau tenien una botiga de quincalleria i merceria al carrer Ferran, a l’alçada de Pla de l’Ensenyança. A més a més, la firma Totau Comas actuava amb èxit en petites operacions financeres. Casat amb Francisca Solà, és pare d’un fill, en Ricard, i n’espera un altre. 

Francisca Solà. Fons familiar

Al setembre d'aquest any hi hagué la revolució anomenada "La Gloriosa" que va acabar amb l’exili de la reina Isabel II i l'inici del sexenni democràtic (1868-1874). Però ni les crisis que van donar lloc a la revolució, ni la recessió econòmica que va provocar sembla que afectaven gaire al pròsper Bienvenido Comas. La vida li ve de cara i decideix fer-se una casa a Sant Gervasi de Cassoles.

Després de voltar per la zona s’enamora d’un terreny situat entre el carrer Sant Felip i la via del ferrocarril, que forma part de la finca anomenada Can Regàs. 

Aquesta heretat era propietat de la família España i limitava a l’est amb la Riera de Cassoles, al sud amb la riera de Sant Gervasi i el carrer Laforja, a l’oest amb el futur carrer Balmes i el carrer Alfons XII i al nordest amb el carrer Guillem Tell. La finca, de més de 80.000 metres quadrats, estava travessada pel traçat del ferrocarril, avui Via Augusta(1). 

Quan Bienvenido Comas es passeja pel carrer Sant Felip pensant en adquirir un terreny per la seva casa ja fa 6 anys que Baltasar de España, noble i regidor perpetu de l'Ajuntament de Barcelona, ha mort -1862 – i ha deixat hereu de la finca de Can Regàs al seu primogènit, José Maria de España i Orteu, encara menor. Ja fa un any que per iniciativa de la seva vídua, Fancisca d’Orteu, usufructuaria dels béns del seu difunt marit fins a la majoria d’edat del seu fill, s’ha aprovat l’inici de la urbanització de l’heretat de Can Regàs (2).

Així que Bienvenido Comas compra a Francesca d’Orteu una parcel·la de 914 m2, formada per tres peces de terra i situada entre el carrer Sant Felip i la via del ferrocarril (3). En resulta una propietat irregular que correspon al número 29 del carrer, amb una peça que s’allarga per la vorera del ferrocarril i per darrera del número 31 del carrer Sant Felip.

La presencia del ferrocarril, inaugurat el 1863, no sembla suposar-li cap molèstia. Al contrari, fa la parcel·la més atractiva per la seva proximitat a l’estació de Sant Gervasi.

Fragment del plànol inclòs a l'expedient: Urbanització i Plànols de Terrenys a Sant Gervasi, Relatius a 

Donya Francisca Orteu d'Espanya.1874. AMDSG

Per completar el seu projecte Bienvenido es posa en contacte amb un jove arquitecte de 30 anys, Magí Rius i Mulet, que tot i que no ha arribat encara a la seva cima creativa, ja té un gran prestigi i ha construït diverses torres a Sant Gervasi (4). 

Rius i Mulet no triga gaire a lliurar a Bienvenido un projecte que serà el que aquest utilitzarà el 3 de juliol per sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Gervasi, l’autorització per construir una casa d’una sola planta, amb la façana oberta al carrer Sant Felip i que distaria vuitanta pams de la línia de carrer.

El 19 de desembre, probablement a la residencia que la família tenia al Passeig de Gràcia número 52, naixia el seu segon fill, Josep Comas i Solà.

Una casa i un jardí

Projecte signat per Magí Rius i Mulet i Bienvenido Comas. 1868. AMDS

La casa construïda és una mica més senzilla que la que es veu al projecte, però conserva detalls ornamentals de caràcter neoclàssic als marcs de portes i finestres i als acabats de cornises i baranes. 

Façana Principal de la Vil·la Urània. 

És de planta rectangular amb predomini de la línia recta. Es troba alçada sobre una mena de pòdium que li dona un aire de temple clàssic i fa que per accedir a la porta de la façana principal s’hagi de pujar una graderia de vuit esglaons, emmarcada amb baranes i rematada amb les escultures de dos lleons que reposen sobre els pilars.

Per les escales s’arriba a una terrassa balustrada amb baranes de pedra que esculpeixen un reixat adornat amb una flor.

Detall de l'ornamentació neoclàsica de les finestres

Les obertures de la façana son simètriques i estan protegides per pestanyes superiors recolzades sobre dues mènsules cadascuna, decorades amb motius vegetals d’inspiració neoclàssica.

La façana posterior

Alguns d’aquests elements com la graderia d’accés i les baranes de pedra es repeteixen a la façana posterior on s’obren tres arcs de mig punt suportats per dues pilastres en els extrems i dues columnes centrals amb capitells.

Tal com és característic en les torres construïdes en aquesta època la casa s’envolta d’un jardí romàntic amb molts elements propis de l’eclecticisme. En aquest cas el jardí té una extensió de 720 m2 i conté elements ornamentals com un petit estany i una font adossada al mur que envolta la casa, construïda amb còdols de colors i profusament decorada.

 

Font adosada al mur lateral

 

Restes de l'estany davant de la façana posterior

Una estrella que s'apaga

Tanmateix la bona sort de Bienvenido no el va acompanyar durant gaire temps. El 1875, en ple estiu – 26 de juliol - va morir a l’edat de 49 anys. En el seu testament nomena hereus als seus fills Ricard i Josep a parts iguals i estableix que la seva vídua, Francisca Solà i Agramunt, que només tenia 35 anys, en sigui l’administradora fins majoria d’edat dels fills. 

En Josep, el fill petit, només tenia 7 anys i amb una precocitat extraordinària ja s’interessava per la ciència i l’astronomia. Així ho va explicar ell mateix, molts anys desprès.

“Mi primer recuerdo astronómico data de cuando yo tenía 7 u 8 años. Yo me encontraba convaleciente de una enfermedad, y no sé por qué daba una conferencia a la criada que me cuidaba; me acuerdo haberle contado, sin haberlo leído en ninguna parte que las estrellas eran soles alejados de nosotros por distancias inmensas.”(5)

Aquest petit conferenciant, anirà creixent i esdevindrà el savi, carregat d’optimisme i generositat, que posarà el coneixement del cel al servei del progrés humà. Aquest nen, orfe de fa poc arribarà a escriure ja al final de la seva vida:

“La Astronomía es una Ciencia eminentemente espiritual ….. Dada la evolución progresiva del espíritu humano hacia un estado de honda consciencia, bien podemos decir que su conocimiento elemental constituye una necesidad para cuantos sienten el valor de su propia dignidad, no permitiendo que su vida se deslice inconscientemente sin haber sabido jamás en qué mundo han vivido y de qué Universo forman parte integrante.”

 José Comas Solá, Barcelona, 1935

I tot això passarà en aquesta caseta del carrer Sant Felip que ara romanceja encara, anònima i silent, perduda en un petit racó de Sant Gervasi.

Continua a 2. Urània arriba al Farró (1875- 1899)

Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Notes

(1) PORTAVELLA, J., 2010, Els carres de Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, p.24.

(2) No serà fins al 1874 que Francesca d’Orteu presentarà un nou plànol que fixa de manera definitiva l’alineació dels carrers d’aquesta zona. Podeu veure el plànol de urbanització de Can Regas del 1874 al post Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

(3) Dec aquesta i altres informacions d’aquest post a l’informe realitzat per Daniela Calpena i Marcos, el 2011, amb el títol: “Estudi històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, Villa Urània”. En aquest document s’aporten informacions produïdes per l’estudi dels documents recollits al Registre de la Propietat n 7, l’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Arxiu Històric de Sarrià.

(4) Magí Rius i Mulet (1838-1897) va ser arquitecte de la Real Acadèmia de San Fernando i va construir un gran nombre d’edificis basats en l’arquitectura arquitravada, amb un marcat estil eclèctic i que destaca per l’ús innovador de la tècnica del ferro. Entre el 1876 i el 1885 va ser l’arquitecte de la Casa de la Misericòrdia, convent que ocupava l’espai on avui hi ha la Facultat de Geografia i Història de la UB. És també l’autor del desaparegut Hotel Tibidabo, inaugurat el 1882. Però la seva obra més reconeguda és el Passatge del Crèdit (1876-1879) entre el carrer Ferran i la Baixada de Sant Miquel, molt a prop d’on Bienvenido Comas tenia la seva botiga.

(5) COMAS I SOLÀ, J. Text autobiogràfic publicat a OLIVER, JM, 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5