Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

30.9.23

El carrer Septimània: abans de sortir de casa

Pep Arisa


Us proposem un itinerari pel carrer Septimània, casa per casa. Degut a la llargada i densitat d’aquest itinerari l’hem organitzat en cinc posts corresponents el primer a tot allò que cal saber abans de sortir de casa i els 4 següents a les diferents etapes [1].

En moltes ocasions el post us enviarà a altres posts que ja hem publicat on podeu ampliar informació sobre coses que van passar en aquest carrer.

Per seguir l’itinerari complert:

El carrer Septimània: abans de sortir de casa


 Distància total: 0,6 km. Durada: 1h 30’ 


Què cal saber 

L’origen del carrer de Septimània cal situar-lo en un vell camí que comunicava el vial de Sant Felip (l’actual carrer de Saragossa) amb el convent i l’església de Santa Maria de Gràcia (a la plaça de Lesseps). Aquest convent estava situat a tocar de la vella via romana que anava, travessant el Collserola pel coll de l’Erola, des de Barcino (Barcelona) al Castrum Octavianus (Sant Cugat del Vallès).

Als inicis del segle XIX l’indret devia ser un paratge rural, amb camps de conreu, erms i bosc, solitari i -encara- molt poc edificat. Com la majoria de cases aïllades fora muralles, les poques torres i masies que hi havia, com el mateix convent, estaven protegits per un clos o muralla. 

Aquell vell camí, vorejat pel costat muntanya per la tanca del convent, comunicava la plaça de davant de l’església dels Josepets amb les vinyes, camps i algunes cases del que més endavant seria el barri del Farrói feia també, de límit entre diverses propietats. En destaquem les d’en Joaquim Castanyer, les d’en Joaquim Ferret i les d’en Ferran Puig.

Fragment del plànol “Gràcia i els seus entorns” del 1845. Observis el traçat del que serà el carrer de Septimània. (Arxiu del Bisbat de Barcelona). 

El principal propietari del costat mar del carrer, era en Joaquim Castanyer i Molet (1804-1858) que, abans del 1846, havia comprat als pares Felipons (de la Congregació de Sant Felip Neri) l’extensa finca, que des del 1685 era coneguda com la Torre dels Capellans, amb un gran casal o torre situada a tocar d’on avui hi ha el carrer i la plaça que, per aquesta raó, porten el nom de La Torre [2].

L’any 1849 en Joaquim Castañer començà a urbanitzar el primer tram del carrer Septimània (que es batejà amb el bonic nom de carrer de L’Alegria) i alguns dels vials que hi confluïen, com el de Mont-roig -anomenat inicialment Concòrdia- i el de Sant Magí. Tot i que -com es pot veure en algun plànol o mapa de mitjans del segle XIX- per aquesta zona hi havia ja algunes cases, les primeres llicències municipals d’obres en aquests carrers son dels anys 1851 al 1854.

Un altre dels grans terratinents que, en aquesta zona, contribuïren a formar aquest primer eixample de Sant Gervasi, que era el barri del Farró, va ser en Joaquim Ferret i Mandri. L’any 1849, decidí parcel·lar -dins d’una propietat molt més gran- el tram del carrer de Septimània que, juntament amb la plaça de Sant Joaquim, arribava fins l’actual carrer de Saragossa i uns trossos dels propers carrers de Sant Hermenegild (1850) i de Pàdua -anomenat, aleshores, de Sant Antoni de Pàdua (1850)-. Les primeres llicències d’obres en aquests nous carrers son de l’any 1851.

Al llarg dels anys 1857, 1860 i 1861, Ferran Puig i Gibert (1815-1901) adquirí, al costat muntanya del carrer Septimània, la gran propietat coneguda com el Clos dels Frares o dels Josepets que -des del 1626- havia sigut dels Carmelites Descalços del Convent de Gràcia.

La porta d’entrada a aquesta gran heretat estava situada al carrer de l’Alegria a l’alçada d’on després s’hi obrí el carrer d’Homer. El límit occidental de la finca del convent arribava fins on avui hi ha el carrer Vallirana(llavors de la Creu) i aquesta línia divisòria s’enfilava fins dalt de tot del turó del Putxet. 

Dins la finca, la família Puig, s’hi va fer construir una gran torre, amb jardí, tancada amb un mur que a migdia donava al carrer de l’Alegria, a llevant feia terme amb l’església dels Josepets, a ponent amb l’actual carrer d’Homer i al nord amb la resta de les seves terres. Amb el seu fill Ferran Puig i Mauri (1871-1921), marquès de Santa Anna, esdevingueren els propietaris de la vessant migdia i del cim del Putxet, on hi construïren un mirador. 

A partir del 1884, urbanitzaren bona part de la seva hisenda allargant-ne algun carrer, com el de Pàdua i obrint-ne de nous com el de Berna, l’actual carrer d’Homer (antigament d’en Puig) el 1885; el del Bisbe Morgades, avui desaparegut per la construcció de la ronda del General Mitre, el 1899; el del Marques de Santa Anna, el 1901 o el de Ferran Puig (antigament Galvany), el 1915.

Aquests van ser els principals promotors urbanístics del carrer de Septimània i dels seus voltants i, en conseqüència, de l’origen i creixement del barri del Farró en aquest sector: una barriada, al peu del Putxet, que esdevindria un tranquil lloc residencial, amb torres “d’estiueig” d’algunes famílies burgeses i menestrals, complementada amb petits establiments comercials i de serveis (botigues de queviures, vaqueries, jardiners, planxadores, carreters, llauners, fusters, taverners, carboners, etc.), nombrosos jardins i algun hort..

Com a dada curiosa no va ser fins a finals de l’any 1905 que es començà a empedrar amb llambordes. Inicialment es va fer el tram que anava de Saragossa (llavors Sant Felip) a la plaça de Sant Joaquim [3]. L’empedrat “con adoquines de piedra granítica y arenisca” de la plaça i el de la resta del carrer, no es completà fins a finals del 1925, pagant la meitat del cost l’Ajuntament i l’altra meitat els propietaris de les cases i finques per on el vial passava [4].

L’obertura de la Roda General Mitre entre 1972 i 1976 va suposar l’enderrocament de tots els edificis de l’illa de cases formada per la plaça de Lesseps i els carrers de Septimània, Homer i Bisbe Morgades. Totes les cases de la vorera muntanya d’aquest tros del carrer de Septimània van desapareixer.


Aqui podeu veure l'espai que ocupava la mançana Septimània, Homer i Bisbe Morgades avui ocupat per la calçada de la ronda. A la dreta es veuen les cases del costat muntanya de l'antic carrer Bisbe Morgades, la majoria substituides per edificis de gran alçada. A l'esquerra la pared lateral de les cases Ramos ens marca la banda de mar del carrer Septimània, amagada darera els arbres. (Foto A. Vilarrasa)

L’amplària de la nova via resultant, la Ronda del General Mitre, va propiciar però substancioses operacions immobiliàries, doncs els nous edificis podien tenir una alçada d’entre 8 i 12 plantes. Això agreujà el problema, doncs alguns dels vells edificis duraren ben poc, donant pas a nous blocs de pisos. Les finques supervivents del que quedà dels carrers Septimània i Bisbe Morgades varen ser integrades en la numeració de la Ronda del General Mitre.

Es per això que nosaltres, intentant recuperar el recorregut del vell carrer de Septimània, començarem el nostre itinerari on històricament aquest ho feia, al xamfrà que forma amb la plaça Lesseps i on hi trobem les Cases Ramos. 

Allà us espero el dia que vulgueu començar la passejada.


Aquest Itinerari segueix a:


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

[1] Aquest itinerari, és una actualització de l’article “Cases i coses del carrer Septimània” publicat a la revista Coses del Farró nº 10, Tardor del 2018, pàgs. 13 a 31. 

[2] Per mes informació sobre La Torre dels Capellans consulteu Arisa, J., (2020), La Torre dels Capellans de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri. Coses del Farró nº13

[3] La Vanguardia del 12 d’octubre 1905, pàg. 2. En la nota del diari anomenen, crec que erròniament, la plaça de Sant Joaquim amb el nom de Sant Agustí. La plaça, una de les poques que tenim al barri, deu el seu nom a l’hagiònim del promotor i propietari Joaquim Ferret.

[4] La Vanguardia del 16 d’octubre de 1925, pàg. 7.

16.9.23

Pere Garcia Faria, veí del Farró

Guiu Asbert Rubio

Navegant per internet vaig topar amb una fotografia de Lucien Roisin on es veu una gran casa amb façana d’estil arabitzant, descrita com a propietat de la família Garcia-Faria – Monteys, obra de l’arquitecte i enginyer Pere Garcia Faria i de nom Vil·la Rosita. 

Aquesta finca estava situada al carrer Príncep d’Astúries, 15 (avui Riera de Cassoles), però en realitat els accessos els tenia pels carrers Mare de Déu de Gràcia i Camps i Fabrés.

Vil·la Rosita, residència de la família Garcia-Faria (1)

Qui fou Pere Garcia Faria?

Pere Garcia Faria (Barcelona, 3 d’abril de 1858-19 de setembre de 1927) va ser enginyer de ponts i camins (titulat l’any 1880 a la Universitat de Madrid) i arquitecte (titulat l’any 1886 a la Universitat de Barcelona). Va ser enginyer en cap de Barcelona des de 1889 fins a 1896, i en aquesta etapa va elaborar el Pla de sanejament del subsol de Barcelona (1891), que planificava per primera vegada la xarxa de clavegueram i sanejament de la ciutat, un projecte avançat a la seva època.

El projecte es pot consultar digitalitzat a l’Arxiu Digital de l’ICGC, i és un document de gran valor on es veu el detall i la cura amb què va treballar Garcia Faria. (2)

Pere Garcia Faria, ingenyier i arquitecte


Reforma de Garcia Faria

Vil·la Rosita (el nom probablement fa referència a Rosa Faria, la mare d’en Pere) no era una casa de nova construcció, sinó una reforma d’un edifici preexistent conegut com la Torre dels Capellans. Pere Garcia Faria era marit de Manuela de Monteys Xuriguer, propietària de la finca des de 1897 a través dels seus pares Camilo de Monteys i Marcelina de Xuriguer, i abans del seu avi Antoni Xuriguer Andarió, que adquirí la finca l’any 1857. 

Aquesta finca era la coneguda “Torre dels Capellans”, que ha donat nom al carrer i la plaça de La Torre (recentment rebatejada Antoni Tàpies). Per més informació sobre la finca, podeu llegir l’article El vell Farró, del segle XVII a finals del XIX de Pep Arisa, a Coses del Farró Nº13. (3)

No he trobat cap referència a l’aspecte que tenia la torre abans de la reforma de Garcia Faria, però a l’arxiu digital del MNAC hi he trobat un dibuix de 1827 del francès Adolphe Delamare amb el nom “Masia a Sant Gervasi de Cassoles”.

Masia a Sant Gervasi de Cassoles, Adolphe Delamare. MNAC (4)

El volum i la orientació de l’edificació, així com la disposició de les obertures coincideix amb l’edifici que veiem en la reforma de Garcia Faria. Addicionalment hi ha una coherència geogràfica en la ubicació de la masia, amb el terreny abrupte de la riera de Cassoles en primer terme. Això em fa pensar que Delamare podria haver dibuixat la Torre dels Capellans.

Antecedents: Col·legi Sant Vicenç de Paul.

L’agost de 1896 Pere Garcia Faria en representació dels seus sogres demanà permís per realitzar obres de reforma en la casa-torre propietat d’aquests darrers. (5)

Aquest document és molt interessant, encara que només hi ha plànols de reformes interiors, es fa saber que fins fa poc la finca estava destinada al Col·legi de Sant Vicenç de Paul. A més a més, un conjunt de veïns demanaven la obertura d'una via per unir Príncep d'Astúries amb el carrer Sant Magí, aprofitant les obres.

El Col·legi Sant Vicenç de Paul s’ubicava en la finca al menys des de 1886, quan el director Josep Casas Carreras va demanar un permís d’obres per poder admetre als nens pobres de la població a l’escola gratuïta que hi havia a la finca. (6)

Al cens de 1895 hi trobem el director i prevere Josep Casas, natural de Bordils, tres estudiants i dos empleats. Al cap de poc temps, el Col·legi abandonava la finca, que s’adequaria com a residència permanent de la família Garcia Faria. El Col·legi es traslladaria fins a 1918 al carrer Marquès de Santa Anna, 4, al que avui és l’Institut Serrat i Bonastre.

Col·legi Sant Vicenç de Paul al carrer Marquès de Santa Anna. (7)

Residència de la família Garcia Faria

A principis del segle XX i la casa ja restaurada, la família Garcia Faria s’hi deuria instal·lar permanentment, els trobem ja al cens de Sant Gervasi de l’any 1905 i recurrentment en els següents censos (1910, 1915, 1920, 1924). Hi consten Pere i la seva muller Manuela i els quatre fills: Pere, Marcelina, Pilar i Maria. (8)

En aquest darrer període de la vida de Garcia Faria, per motius laborals no sempre va poder viure a Barcelona: per un breu període de temps hagué de residí a Lugo l’any 1905 i des de 1915 a 1925 (any en què es jubilà) fou inspector d’obres públiques a Madrid. Tot i així, segurament tornava sovint a la seva ciutat natal.

L’any 1924, segons el cens de Barcelona, el fill Pere ja s’havia emancipat i vivia amb la seva dona en una casa del carrer Copèrnic, 43. Les seves dona i filles (Manuela, Marcelina i Maria) hi seguien residint. L’altra filla Pilar també hi vivia amb el seu marit Joan Ibern i dos fills, però la direcció que s’indica és carrer de La Torre, 14 1er, el que em fa pensar que probablement ocupés la primera planta de la torre amb la seva família, mentre pares i germanes ocupaven la planta principal.

Tal com explica Pep Arisa al seu artícle, la família en va mantenir la propietat fins al seu enderroc als anys seixanta del segle XX.


Pere Garcia Faria i (segurament) Manuela de Monteys l'any 1927 a la Vil·la Rosita. (9)


La vida d’aquest il·lustre personatge va acabar l’any 1927, quan ja jubilat residia en aquesta finca. Precisament, la pàgina de Facebook d’on va sortir la primera foto, Barcelona ze starego albumu de Dariusz Osiak, també va proporcionar-nos una instantània molt preuada del nostre protagonista al jardí de la casa junt a la seva dona. El retrat és d’uns mesos abans de la defunció de Pere.


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes



Plano detallado de la urbanización de Barcelona y de su alcantarillado. ICGC, Per una amplia informacio sobre la figura de Gàrcia Faria consulteu Miranda Gonzalez, M.A., 2006, Pedro Gàrcia Faria, ingeniero de caminos (y arquitecto), Scripta Nova, vol X, n 221, 15 setembre.

3 Arisa, Pep. (2020) “La Torre dels Capellans” de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri.