15.11.21

Petita Història de la Vil·la Urània 8: La casa de tots. Vil·la Urània Centre d’Equipaments (2012-2018)

hmmmmmmmmmmmm               mmmmmmmmm     mmmmmmmmmmmmmmmmmmm.      mmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnn   nnnnnnnnnnnnn.              nnn

Anteriorment en aquesta sèrie:








Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021
,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.  


Què va salvar la Vil·la Urània? Qui va aturar la piqueta al darrer moment?. Per Dani Cortijo va ser el mateix Comas i Solà, és a dir, el redactat del seu testament i també la determinació de la família a denunciar l’incompliment. La protesta ciutadana va servir per avisar del problema.

“Segurament al darrer moment, aquesta vegada com les anteriors, l’autoritat municipal s’ha topat amb un informe dels seus serveis jurídics que diu que legalment tenen totes les de perdre. Hi havia precedents i l’ajuntament no es va voler arriscar.” [1]

Joan Puigdollers ho admet sense embuts.

“En aquesta vida, em va dir, un no ha de tenir por de reconèixer que s’ha equivocat i canviar. Havíem de procedir per consens amb la família. Les donacions són sagrades. La ciutat ha d’honorar als hereus del donant. Nosaltres volíem satisfer la demanda dels veïns que denunciaven la manca d’equipaments. En aquell moment El Farró era l’únic barri de la ciutat sense cap equipament socio-cultural municipal al seu territori. I vam veure que les coses es podien fer d’una altra manera”. [2]

Així que un cop arribats a un acord amb la família les autoritats del districte assumeixen els compromisos adquirits i es disposen a fer de la transformació de Vil·la Urània el projecte estrella del seu mandat.

Segons Puigdollers el fet que ell sigui biòleg i que Carles Esquerra, el gerent del Districte, sigui arquitecte, explica que des del primer moment la seva intenció va ser fer un edifici que tingués un caràcter innovador i avançat respecte a la sostenibilitat. L’altre eix que els guia és que el resultat respongui a un procés de participació ciutadana modèlic. La Vil·la Urània serà un espai de nova centralitat que estructurarà El Farró; lloc de trobada i convivència per les entitats i pel veïnat.


El procés participatiu

El Consell de Barri del juliol del 2012 posa en marxa el procés. Ja es parla de la gestió cívica i s’acorda crear un Grup de Treball per definir què s’espera del futur equipament. 

El Grup de Treball es reuneix sis cops, entre el 21 de novembre del 2012 i el 16 de gener del 2013[3]. A més a més, el 3 de gener l’Associació de Veïns del Farró convoca una assemblea de Barri als baixos del edifici Oasis, al carrer Saragossa cantonada Santjoanistes, en la que es recullen idees que es traslladen al Grup de Treball. El nou edifici tindrà 3.000 m2 mentre que normalment els Centres Cívics de la ciutat en tenen 1.000 o 1.200. Això planteja la possibilitat que aculli altres necessitats del barri.

Les conclusions són clares. Es vol que l’equipament mantingui la memòria de l’astrònom Comas i Solà i es designa un membre del grup de treball, en Jaume Baches[4], com a representant de les entitats al jurat del concurs del projecte arquitectònic. El projecte ha de complir amb els següents requisits: 
  • Preservar l’edifici original de Vil·la Urània i eliminar la remunta dels anys 60. Aquesta edificació és la que hauria de ser l’espai on fer vida comunitària i per tant hauria de tenir la possibilitat d’obrir-se independentment del Centre Cívic.
  • Disposar dels màxims metres edificables en vertical, sense superar les alçades de la mitgera del costat muntanya i així poder respectar les zones enjardinades.
  • Màxim manteniment possible dels jardins actuals per a poder-hi posar una zona de jocs infantils i la possibilitat de fer un hort familiar/urbà a la coberta de l’edifici.
  • Un soterrani amb una sala polivalent, a poder ser d’accés independent a la resta de l’edifici.
  • Tractament especial i com a part del projecte de la mitgera del costat mar
Així mateix, es vol que l'edifici inclogui un casal d'avis, un espai per joves, una ludoteca, un centre cívic, una gran sala polivalent i un espai taller dedicat a la ciència en record de Comas i Solà, diverses sales polivalents i un bar. L’espai per les entitats del barri serà compartit i amb armaris tancats per a cadascuna d’elles[5].

A partir d'aquest acord el Districte va redactar les bases del concurs per adjudicar el projecte. 


La il·lusió guanya el concurs

El projecte guanyador, signat per SUMO + Yolanda Olmos, porta per títol Il·lusió, un terme que expressa molt bé les relacions del barri amb l'equipament i, a la vegada, juga amb les contradiccions entre els requeriments del concurs i les reduïdes dimensions de l'espai del que es disposa.

La manca absoluta d'equipaments al Farró fa que a aquests complex se li demanin moltes prestacions. No es vol renunciar al jardí, que esdevindrà l'únic jardí públic del barri i, sobre tot, no es vol renunciar a la memòria de Comas i Solà, a la seva casa i al seu compromís amb la difusió científica.

L'exercici d’il·lusionisme que ens proposen els arquitectes és construir un gran edifici d'equipaments al solar Saragossa 31 i fer-lo desaparèixer de la vista estenent el jardí de la Vil·la Urània per la paret mitgera.

Imatge virtual de l'edifici al projecte guanyador

El projecte recull els usos que havien estat definits pel grup de treball, conserva l'entrada pel carrer Saragossa, proposa espais en vertical per a tots els equipaments i conté una gran sala polivalent.

El Casal per la Gent Gran és a la planta baixa i planta 1, la Ludoteca Infantil a la planta 2, el Casal de Joves a la planta 3, el Centre Cívic a plantes 4, 5 i 6. A la planta soterrani es planteja un espai polivalent amb entrada independent.

La Vil·la Urània es conserva i es destina a un espai didàctic dedicat a la memòria de Comas i Solà i a la difusió del coneixement científic.

En Jaume Baches em va comentar al seu dia que els projectes finalistes eren tots interessants, però al final el guanyador es va imposar segurament per la lluminositat i obertura que li dona el jardí vertical, que s'enfila per una paret mitgera oberta i fragmentada[6]. Els que tingueu curiositat els podeu comparar[7].


La construcción: dos anys de pols i soroll

Un cop licitada la construcció, el juny del 2015 s’inicien les obres que es van allargar fins a finals del 2017.

Durant aquests dos anys llargs la vida quotidiana de la zona va ser profundament trasbalsada. Els veïnat i els establiments de la zona van patir els efectes negatius, dificultats de circulació, pols i soroll persistents, més alguns talls de subministrament. Això va arribar fins al punt que algunes botigues no van poder aguantar i van haver de tancar.


Fotografia de l'article "La Vil·la Urània nomès conservarà l'esquelet", La Vanguardia 02/02/2116


També van quedar afectats negativament els habitatges corresponents als números 19 i 21 del carrer Sant Eusebi que van veure enfosquides els seus habitatges sense que se’ls oferís cap mena de compensació[8]

Tanmateix l’edifici representa un model pel que fa a la seva eficiència energètica. Això recull la voluntat de l’ajuntament de que tot allò que es vagi construint sigui el màxim d’autosuficient i d’emissió 0.[9]


Obra acabada 2018. Foto Arquitectura catalana.cat

Un model de gestió híbrid, fruit de la reflexió compartida

Des de l’inici es va tenir clar que un espai complex com aquest hauria d’articular un òrgan de participació per coordinar els diferents serveis. L’Associació Cultural Casa Orlandai, que funciona com a associació d’associacions, apareix com a model de referència.

Per avançar en aquesta idea l’Associació de Veïns del Farró va generar una Vocalia Vil·la Urània que a la tardor del 2015 posà en marxa un treball sobre el model de gestió amb el que haurà de funcionar el futur equipament. Mentre l’edifici va creixent es va dibuixant també la seva ànima.[10]

Respecte al model escollit, Marc Pujol deia el dia de la inauguració:

“Vam veure que suposava una feinada...i que no podíem fer front a la proposta que ens feien. ....i que potser podríem provar un híbrid entre la gestió veïnal i la gestió privada”[11]

Així que per una banda es va constituir l’Associació d’Entitats de la Vil·la Urània amb les següents 10 entitats:.

Associació de Veïns i Comissió de Festes del Barri del Farró, Colla Humorística de Sant Medir, Associació de Veïns d’un Farró Digne, Associació de Comerciants i Artesans del Barri del Farró, Germinal, Aster Associació Astronòmica de Barcelona, Astro Barcelona, Escola Lys, Associació Catalana de Comunicació Científica, Fundació Ciència i Societat. Posteriorment se’n hi van afegir dues més: el Club Excursionista de Gràcia i Diables Farró Foc.

D’altra banda es va convocar un concurs per la gestió privada del centre. En aquest model l’objectiu de l’ Associació d’Entitats i el de l’empresa gestora és el mateix: aconseguir un alt nivell de qualitat dels serveis. L’empresa gestiona el dia a dia i l’Associació proposa i avalua, vetllant especialment perquè els continguts responguin a les necessitats del veïnat.


Diversitat d’equipaments, darrera definició dels continguts

A la tardor del 2017 s’acaba de definir el programa de l’equipament. Aviat el concepte Casal d’Avis salta pels aires. En Ramón Bernal m’ho explica així:

“A la pràctica ens vam adonar que al S XXI no té sentit parlar d’un Casal d’Avis com a espai específic tancat. Els avis i avies del Farró havien de ser uns usuaris actius en totes les activitats del Centre Cívic[12]” 

D’altra banda el districte posa sobre la taula una nova proposta: convertir la Casa Sagnier en un Casal de Joves i concentrar les activitats de centre Cívic a la Vil·la Urània.

Així queden definits els continguts del nou equipament que acollirà un Espai Familiar, un Casal Infantil i el Centre Cívic, amb dos eixos de programació, un vinculat a la divulgació científica i un vinculat a l’art tèxtil. Es destina també un espai a la memòria de Comas i Solà.

El darrer debat sobre els continguts té per protagonista el bar. Al 2015 hi ha hagut noves eleccions municipals i l’equip polític d’Ada Colau comanda l’ajuntament. Al nou regidor del Districte Sarrià-Sant Gervasi, Gerardo Pisarello i als seus tècnics no els acaba d’agradar això de posar un bar.

L’edifici reserva la planta baixa de la casa antiga a espai de relació veïnal i el districte proposa posar-hi taules i cadires amb una zona de màquines de vending; els veïns, en canvi, defensen l’existència d’un bar que faci més acollidor aquest lloc de trobada. La controvèrsia s’allarga i per això el dia de la inauguració el bar encara no funciona. Finalment el districte accedeix a la demanda dels veïns.[13]

Fet el concurs públic per a gestió de l’equipament en resulta guanyadora l’empresa Trànsit que ja gestionava la Casa Sagnier i el seu l’equip és trasllada a la Vil·la Urània. Al gener del 2018 uns veïns, emocionats i expectants, s’inscriuen a les primeres activitats.

Cues per inscriure’s a les activitats de Vil·la Urània[14]


Tot va bé si bé s’acaba

Tot és a punt per la inauguració oficial. El flamant edifici que s’aixeca on hi havia hagut la Casa del Lleó i la petita casa que ara ha quedat als seus peus s’omplen de vida, però encara falten els lleons de l’escala que segueixen desapareguts. 

Això va ser un malentès - em va dir el regidor Puigdollers - personalment jo li havia demanat al gerent del Districte, en Carles Esquerra, que els guardés al seu despatx perquè érem conscients del seu valor i no volíem que amb les obres prenguessin mal.

Així que, a corre cuita, molts pocs dies abans de la inauguració, els lleons ocupen el seu lloc[15]. El 9 de març del 2018 l’acte oficial d’inauguració omple l’edifici de música, festa i emoció. Ho podeu veure en aquest vídeo.[16]



Hola Vil·la Urània; el llegat de Comas i solà que el veïnat va salvar, 
9 de març 2018. Ajuntament de Barcelona

Un vespre màgic. En Marc Pujol hi intervé com a president de l’ Ass. D’entitats Vil·la Urània[17]. Un vespre com de conte. De conte dels que acaben bé. És un miratge? Es realment un final feliç? Com ho veuen avui els qui, d’una manera o altra han viscut la transformació de la Vil·la Urània en centre cívic? Ho he preguntat a uns quants i heus aquí el que m’han dit:

Maribel Borrego, veïna del Farró: Sincerament quan ens manifestàvem davant d'aquesta casa ho veia tot tan "negre" que no m'hagués imaginat mai que ho aconseguíssim ... i molt menys que, un dia, hi poguéssim prendre un cafè. La força de la gent sovint és molt gran i a nivell personal, interiorment, això també t'omple de satisfacció.

Alicia Cercos, consellera de barri d’ERC i ex-presidenta de l’Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró: Tinc un sentiment de satisfacció i alegria, de veure tot el que ens ha costat i que ho hem aconseguit.

Pere Closes, Aster. El 2112, arrel del fantasma de la demolició vaig poder participar en a mobilització ciutadana. Ara sento de la Vil·la Urània és la casa de tots, com una casa pairal.

Dani Cortijo, historiador. És una llàstima que la protecció del patrimoni no sigui una cosa pressuposada en molts casos i que calgui persistir des de la ciutadania. Malgrat tot, val la pena no donar les coses per perdudes abans de temps.

Anna Manso, escriptora. Dos dels meus fills van ser alumnes del parvulari Comas i Solà, per això és una gran alegria veure'l convertit en un centre cívic obert al barri. Està clar que les mobilitzacions veïnals tenen sentit.

Sara Jaurrieta, ex-regidora del Districte Sarrià-Sant Gervasi, actualment gerent del Districte de Les Corts: Vil·là Urània ha aconseguit ser un nou punt de trobada i relació per a la gent del barri, de Barcelona i de visitants esporàdics. Les seves portes obertes a aquest espai singular permet compartir un tros d’història, un record a l’astronomia i un actiu social ple de vida al Putxet-Farró.


Des del bar de la Vil·la Urània

Fa un matí resplendent, en aquesta primavera joiosa del 2021 en que, a cop de vacuna, la ciència fa renéixer la vida. 

He quedat amb uns amics, com abans, a fer un cafè al bar de la Vil·la Urània. Arribo amb temps i m’assec a la taula del fons, la del costat de les finestres de Via Augusta. Aquí hi havia el saló on Comas tocava el piano, aquí l’Amelia i la Mercedes s’asseien a cabdellar records, aquí van estendre matalassos quatre arreplegats morts de fred, des d’aquestes finestres els nens i les nenes de la classe de P3 miraven els ocells que saltironejaven pel jardí. Tots se’m fan presents en un palimpsest de colors i de veus que es sobreposen, desordenadament, les unes sobre les altres. No és veritat que no n’ha quedat res: en queda allò que en sabem. Només allò que sabem ens els fa recordar. Només el coneixement salva el record. 

Aquesta petita història, petita perquè és només la història d’una petita caseta del carrer Sant Felip, ha resultat molt llarga i, sobre tot, molt densa. Una història local que mostra la trama i l’ordit d’un teixit que abasta l’univers, on es creuen qüestions que ens interpel·len i defineixen: la relació entre coneixement i civilitat, la tensió entre la preservació de la memòria i les necessitats del present, les contradiccions entre la representativitat política i la participació ciutadana, entre els interessos dels veïns i l’interès general. I el consens, per damunt de tot, com a camí per trobar solucions millors.

Recordo que una tarda, abans de la pandèmia, vaig assistir a una conferència sobre els forats negres i els límits de l’univers, que es feia a la sala d'actes. Un jove investigador insistia sorneguer en que, en aquest camp, és més el que no sabem que el que sabem. La sala era plena de gent entusiasta; uns més entesos i altres menys. Tots plens d’interès i curiositat. Vaig pensar que si en Josep Comas ens veia per un d’aquells forats n'estaria content i que, burleta, li faria l'ullet a la Urània de l'ex libris d'en Patxot: 

"Per molt que sàpigues ...... és més allò que ignores."


Potser va ser aquell dia que vaig decidir escriure aquesta història.


FI




Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 



Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

[1] Dani Cortijo, comunicació personal 11-05-2021

[2] J. Puigdollers, comunicació personal, 10-05-2021

[3] Segons el document de creació d’aquest Grup de Treball – Direcció de Serveis Territorials del Districte de Sarrià Sant Gervasi 28-11-2021- la presidència la va exercir la Consellera de Barri, Mª Antonia Rigart; la secretaria tècnica, el tècnic de barri Ramón Bernal; i hi van participar com a representants dels grups polítics, Pol Liró conseller de barri de CiU, Xavier Hosta del grup PSC, Braulio Gil del grup PPC, Gerard Domínguez del grup ICV- EUA i Xavier Llobet del grup ERC. Com a representants de les entitats veïnals hi van participar Francesc Ribera, vicepresident del Consell de Barri del Putxet i el Farró, Jaume Baches de l' Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró, Carles Gual de l'Associació d'Amics d'un Farró Digne, Ester Rodríguez de la Colla Humorística de Sant Medir Jordi Gríful de l' Associació de Veïns Entre Places, David Moragues de l’agrupació Art Farró-Putxet i un/a representant de Barnavasi, eix comercial.

[4] En Jaume Baches va ser President de l’Associació de Veïns i Veïnes del Farro, des del 2013 a la seva sobtada mort el juliol del 2014 

[5] Districte Sarrià Sant Gervasi, 23 de gener del 2021, Document de conclusions del Grup de Treball sobre el futur equipament del carrer Saragossa 29-31 i també Nota de premsa del Districte de Sarrià Sant Gervasi del 12 de febrer del 2013; vegeu també Urània al Ferró, 2014, Un model per garantir la participació veïnal, Post de l 22 d’octubre; PUJOL M., Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del centre cívic, Coses del Farró, nº 9, pag. 19; i Ara, 02/02/15 El futur Centre Cívic inclourà una residencia i un espai jove. Declaracions de Carles Esquerrà, Marc Pujol i Carles Gual.

[6] Jaume Baches, comunicació personal 2013

[7] Podeu consutar altres projectes finalistes a l' estudi Territori 24 i Roldan i Berenguer

[8] BALAÑA, P., 2017, Ombres i llums del Centre Cívic de la Vil·la Urània, Coses del Farró, nº 7, pàg. 24 

[9] Vil·la Urània a 48 h Open House Barcelona. Pascual Bendicho, arquitecte de SUMO explica l’edifici

[10] Vil·la Urània la fem entre tots i totes. Entrevista amb Ismael, becari de la UOC, Coses del Farró, nº4, Tardor, 2015, pàg.27. Vegeu també el Blog Urània al Farró que del octubre del 2014 fins al març del 2015, va aportant als veïnat les reflexions que es produeixen al voltant del tema.

[11] PUJOL M., Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del centre cívic, Coses del Farró, nº 9, pag. 19

[12] Ramón Bernal, comunicació personal, maig, 2021

[13] La gestió es va fer per concurs públic, els guanyadors van ser Càtering Torres y Hellman que traballa amb un 50 % de joves de la Fundació Putxet i el bar va començar a funcionar el 19 de juliol Com será el nou Centre Cívic Vil·la Urània. Entrevista amb Carles Esquerrà, Gerent del Districte, Coses del Farró, nº3, Sant Jordi, 2015, pàg.30;  i sobre el projecte de l'entitat que gestiona en bar podeu veure La Fundació Putxet acull a joves de més de 18 anys que están en risc d’exclusió social.

[14] La fotografia pertany al vídeo de BTV del 9 de gener del 2018 que podeu veure aquí

[15] Que la cosa va anar molt justa ho acredita que per Sant Jordi del 2018, a la revista Coses del Farró dedicada a la inauguració del Centre Cívic, la Mariona i l’Eulàlia Petit encara diuen que esperen tenir Vil·la Urània per temps i que “potser l’únic que caldrà reclamar es que tornin a col·locar les escultures dels lleonets al peu de l’escala. Tant de bo” Coses del Farró, nº 9, Sant Jordi, pag. 17 

[16] Pels que tingueu interés, us deixo altres links a videos sobre de festa d’inauguració. Des del punt de vista arquitectònic, Els arquitectes de Sumo expliquen l’edifici; sobre l’espai expositiu podeu veure L’astronomia de Comas i Solà. Vista de l’espai expositiu; sobre la gestió i programació de l’equipament Inaugurem Vil·la Urània.


[17] PUJOL M., 2018, Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del Centre Cívic, Coses del Farró nº 9, pag. 43





5 comentaris:

  1. Moltes gracies, Araceli, per aquest interessant i documentat treball.

    La teva feina de cronista, de rescatadora i narradora dels fets i de difusora de la nostra (petita ?) historia, es demostra fonamental i necessària.

    Llegint aquest treball (francament jo no l’he trobat tan llarg com dius) he reviscut aquell afer i lluita i descobert fets i “maniobres” que -tafaner com soc- desconeixia o tenia poc conegudes. Una molt bona feina. Gracies, de nou.

    Tinc de confessar -sense vergonya- que, en alguns moments, llegint aquest darrer post, per l’emoció, se’m han humitejat els ulls. És un indicador de que ja soc vell... o de que has sabut fer reviure de nou, d’una manera ben real, aquesta història. Segur que les dues coses...

    Tens tota la raó: “el coneixement salva el record” i “tot va bé si bé acaba”... Dues grans veritats.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Felicitats Araceli, has tancat amb elegància una magnífica sèrie d'articles.

    Ja mai més no podré veure Vil·la Urània de la mateixa manera.


    Una abraçada,
    Joan

    ResponElimina
  3. Recordo molt bé aquell maig de 2012 en què vam ser moltes les persones que vam participar en la protesta ciutadana que demanava que s'aturés l'enderrocament de Vil·la Urània. Ho vam fer de diverses maneres, ja fos manifestant-nos en el carrer de Saragossa davant de la casa, o a través de xarxes socials, llistes de correu-e (la de l'Associació Catalana de Comunicació Científica) i alguns mitjans de comunicació. Es possible recuperar els tuits que es van fer amb l'etiqueta #salvemvillaurania ; deuen ser uns quants centenars. El meu record d'aquells dies: https://lectoracorrent.blogspot.com/search?q=Vil%C2%B7la+Urania

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mercè. Incorporo aquesta referència al capitol 7 d'aquesta història. #salvemvillaurania: Crònica del mes de maig del 2012. Segur que van ser uns dies molt emocionants.

      Elimina