10.6.20

Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

Al nostre barri, com a Barcelona en general, hi ha molts pocs carrers que portin nom de dona. Un d'ells és l'antic carrer del Sol que des del 1907 està dedicat a l'actriu Matilde Díez: un carrer curtet que va des de Saragossa a Lincoln, per sota de Guillem Tell. 

Quan es va obrir aquest carrer? Com hauria pogut ser? Qui era aquesta actriu i perquè se li va posar el seu nom al  carrer? Tot això és el que intentarem descobrir en aquesta sèrie de posts. 





A “la Matilde” se la coneix com a reputada actriu madrilenya, però quina vinculació va tenir amb Barcelona? I perquè se li dedicà un carrer al nostre barri?





Primer una mica de història sobre la urbanització del carrer.


 La Finca de Can Regàs

A la segona meitat del S. XIX els terrenys situats entre la Riera de Cassoles i la Riera de Sant Gervasi, per sota de l'actual carrer Guillem Tell, eren camps  de conreu però ja estaven en plena febre urbanitzadora. 

El tram del carrer Sant Felip (actual Saragossa) que anava del carrer Sant Josep (actual Guillem Tell) al carrer Putxet s'havia urbanitzat a partir del 1849, en terrenys propietat del promotor Joaquim Ferret. Al Plànol Topogràfic de Cerdà del 1855 ja apareix transformat de camí en carrer, amb nombroses edificacions a banda i banda. En aquest mapa es pot observar com la urbanització del carrer San Felip s'acaba a l'alçada del encara inexistent carrer Guillem Tell i el buit urbanístic que suposa la finca de Can Regàs. 

L'actual carrer Guillem Tell era en aquest temps un camí termener que anava de la riera de Sant Gervasi a la riera de Cassoles  i corria entre les propietats de Joaquim Castanyer i de Joaquim Farret i Mandri, al nord-est, que ja havien iniciat el seu procés d'urbanització, i la finca de Can
Regàs que tenia més de 80.000 m2 encara sense urbanitzar.


Fragment del Plànol de I. Cerdà 1855 

Aquesta extensa finca s'estenia entre el camí que seria el futur carrer San Josep (més endavant Guillem Tell) i la riera de Cassoles al límit de la vila de Gracia, la riera de Sant Gervasi,  el carrer Laforja, i el camí de Barcelona a Sant Gervasi que passava per l'actual carrer Alfons XII.

Can Regàs havia estat comprada per Baltasar d'Espanya i Molines, noble, regidor perpetu de la ciutat de Barcelona i gran terratinent a tota la ciutat. A la seva mort al 1862, la deixà al seu fill Josep Maria d'España i d'Orteu i en usdefruit a la seva vídua, Francesca d'Orteu y Aimerich[1]


El pla d'urbanització del 1874 i l'obertura del carrer del Sol

Empesa per la febre urbanitzadora que s’inicia a partir del 1850 Francesca d’Orteu decideix urbanitzar la finca. Hem de tenir en compte que el 1863 s’havia inaugurat el ferrocarril de Sarrià i que l’estació de Sant Gervasi s’havia construït en terrenys de Can Regàs. 

Així que, una mica per refer-se de les pèrdues i una mica per aprofitar la revalorització dels terrenys, la vidua Orteu presentà un primer expedient d’urbanització de l'heretat que fou aprovat el 27 de febrer de 1867[2].

Posteriorment, el 9 de desembre de 1874, s’aprovà un segon expedient d’urbanització que comportava el pas del carrer Sant Josep de camí a carrer i l’obertura de dos carrers principals d’orientació vertical, que portarien el nom dels dos propietaris: el carrer d’España, l’actual Lincoln, que es va obrir des de La Forja a Sant Josep i, en paral·lel, a la banda sud-oest, el carrer Orteu que també anava de La Forja a Sant Josep i que seria esborrat pocs anys després per l’obertura del carrer Balmes.





Fragment del plànol inclòs a l'expedient:
Urbanització i Plànols de Terrenys a Sant Gervasi, Relatius a 
Donya Francisca Orteu d'Espanya.1874

Com podem veure en el plànol del projecte d'urbanització, el carrer d'España (avui carrer Lincoln) passa entre la via del tren i la Riera de Sant Gervasi. Per damunt del carrer Sant Eusebi i abans d'arribar al carrer Guillem Tell veiem que a la dreta s’obre un carrer que va fins a Sant Felip (avui Saragossa) i que va a sortir una mica més amunt del Passatge Mulet. Es el carrer del Sol, actualment Matilde Diaz.

Observant aquest plànol podeu veure també perquè l'actual carrer Matilde Diez no arriba fins a la plaça Molina sino que queda aturat a Lincoln. Efectivament, el projecte indica que el carrer va des de Sant Felip a la riera de Sant Gervasi que l’atura.


Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890: aprobado por el Excmo. Ayuntamiento en sesión dels dia 13 de enero de 1891. Apéndice nº1 (a) / trazado por D. J. M. Serra

En aquest mapa del 1890 ja es pot veure la realització d’aquest procés d’urbanització i ja trobem el carrer del Sol amb les seves primeres cases, per sota i paral·lel al carrer Sant Josep. 


La curiosa història d'un passatge Sant Felip que mai va existir

Malgrat la crisi econòmica e immobiliària que es desencadenà desprès del 1868, les iniciatives de terratinents i constructors es multipliquen. En Pep Arisa, tot investigant sobre el Passatge Sant Felip, va trobar uns documents referents a un projecte de Passatge Sant Felip datats del 1872, tres anys abans de l’aprovació del projecte del Passatge Sant Felip que avui coneixem.

Segons aquests documents a finals d’abril de 1872, Francesca d’Orteu i altres propietaris - Salvador d’Horta Recoder, Pere Lladó i Jaume Bozzo - sol·liciten a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles autorització per obrir un passatge a les seves finques que portaria el nom de Passatge Sant Felip. 

"El projecte d’aquest nou vial - peatonal, privat i tancat amb portes als seus extrems- era obra del mestre d’obres Josep Arnau. Tot i que el 24 de maig de 1872 l’Ajuntament en concedí el permís, aquest passatge no s’arribà a realitzar"[3].



  
En aquest plànol que em va cedir en Pep, es veu que el projectat passatge havia d'anar del carrer Sant Felip  cap al SW, fins arribar a la riera de Sant Gervasi[4]

A quina alçada? El plànol no ens ho diu perquè no inclou els carrers travessers, però és molt temptador suposar que es tractés del mateix indret que desprès va ocupar el carrer del Sol i que també anava de Sant Felip a la riera.

Mesurant la llargada del passatge projectat ens dona uns 80 metres que és la llargada que actualment té el carrer Matilde Diez. Si el projecte correspongués a un altre lloc la distancia entre el carrer Sant Felip i la riera seria una altra i per tant creiem que podem afirmar que on s'havia pensat fer el passatge es va fer el carrer del Sol. 

Allà mateix, el 1869 s'acabava de construir el Passatge Mulet[5] i per tant la idea d'un conjunt de cases amb jardí davanter, obertes a un passatge peatonal de caràcter privat era molt present a la zona.



El projecte inclou el disseny de la porta que havia de tancar el passatge i que té un caràcter semblant al del passatge Mulet.

Porta del Passatge Mulet al carrer Saragossa

Es probable que les dificultats econòmiques que tingué Antoni Mulet i Orfila en el finançament i venda de les seves cases desincentivés als propietaris i que Francesca d'Orteu decidís desestimar aquest projecte i potenciar un pla d'urbanització general de la seva finca en el que va incloure el traçat d'aquest projecte de passatge, ara com a carrer.

Imagineu com seria el carrer Matilde Díez si el projecte de passatge s'haguès portat a terme. Potser les cases originals no s'haurien substituit a tanta velocitat? Això ja no ho sabrem mai.

Aspecte del les cases 15 i 13 que es conserven originals


El canvi de nom: de carrer del Sol a carrer Matilde Díez

Quan al 1897 els municipis del Pla s’annexionen a Barcelona, l’ajuntament es troba amb el problema de que molts noms de carrers es repeteixen. 

Per això al 1907, després de donar nom a tots els carrers nous que ha generat la urbanització de l’Eixample, es decideix eliminar els noms duplicats i aplicar els mateixos criteris que a l’Eixample per donar-los hi noms nous. Aquests criteris son segons l’expedient “substituir los nombres antiguos por otros que recuerden hechos y personalidades gloriosos de la historia patria, Instituciones de la misma o pueblos importantes de la region catalana o unidos a ella por visicitudes de la historia y tambien nombres celebres de humanidad[6].

Al 1907, abans del canvi de noms, a Barcelona hi havia quatre carrers del Sol; un a Gracia, un a Sant Martí, un a Sant Andreu i el de Sant Gervasi. D'aquest es diu que és un carrer antic i que té la seva entrada per Sant Felip (Saragossa) i la seva sortida per San José (Guillem Tell). 

No hem trobat encara cap memòria argumentativa que justifiqui el nou nom escollit per substituir el de l’antic carrer del Sol de Sant Gervasi, però podem suposar que l’elecció del nom de l’actriu Matilde Díez que havia mort el 1883, té a veure amb la seva extraordinària notorietat en aquestes dates i amb la seva vinculació a Sant Gervasi. 


Antonio Maria de Esquivel. Retrato de Matilde DÍez 1848. 

I es que aquesta famosíssima actriu, que va ser anomenada “la perla del teatro español” havia tingut durant anys una casa al barri del Putxet, relativament a prop del carrer que avui porta el seu nom.




Aquesta serie continua a:



(1) PORTAVELLA J., 2010, Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal

(2) Aquest projecte, citat per J. Portavella, no l'he pogut trobar a l'arxiu.



(5) No us perdeu les interessants aventures i desventures de l’Antoni Mulet per financiar el passatge que avui porta el seu nom. ARISA, J., 2017, El passatge Mulet, Coses del Farró, nº7, Sant Jordi

(6) AMCBCN, 1907, Expediente relativo a la rectificación de nombre y numeración de varias calles de esta ciudad y pueblos agregados,. nº 4299, registre 157.

 

1 comentari:

  1. Molt interessant! Una bona mostra de com la investigació en els arxius constribueix al coneixement de la història dels barris.

    ResponSuprimeix