Sobre aquest blog

Finestres del Farró va començar l'1 de gener del 2014 i, malgrat el ritme desigual de publicacions, continua oferint als veïns i a les veïnes, i també a tots aquells que hi estiguin interessats, elements d'informació per conèixer i estimar més el barri.

Passejarem pels carrers del Farró i mirarem per les seves boniques finestres. De dins cap enfora, observant els carrers i les cases amb uns ulls plens de preguntes; de fora cap endins, descobrint els secrets de cada lloc. Des de l’avui cap al passat i també cap al futur.

Hi trobareu dades, històries, contarelles i curiositats; personatges que hi van viure, edificis que ja no hi són; veïns i veïnes que hi viuen i hi treballen avui; associacions i entitats que s’hi afanen i també algunes informacions d’esdeveniments puntuals.

Des de la pàgina d'inici podreu accedir al pdf. del darrer número de Coses del Farrò, la revista del barri. Des de la pàgina "Coses del Farró. La revista" podeu accedir als pdfs. de tots el números. 

Podeu participar en aquest projecte de diferents maneres.

1. Enviant col.laboracions

Podeu enviar escrits sobre el barri o fotografies antigües que potser conserveu a algún calaix perdut. El material es publicarà amb el nom del autor.

2.  Propostes i suggeriments són benvinguts

No dubteu a comentar tot allò que penseu que pot contribuir a millorar el projecte.

Les étapes de la història

A l'apartat d'etiquetes en trobareu unes que estableixen l'època de la que parla cada post. Això vol dir establir uns períodes, cosa que sempre és complicada i arbitraria.

A risc d'equivocar-me, he optat  per construir una periodització lligada a la mateixa història del Farró i per això he escollit 6 fites que hem sembla que marquen algunes diferències importants pel barri.

• 1849 any de la obertura del carrer Sant Felip (avui Saragossa) que marca el període de intensa urbanització del nucli del Farró

• 1897 any de l'annexió del municipi de Sant Gervasi de Cassoles a Barcelona

• 1936 any de l'inici de la guerra civil

• 1973 any de l'obertura del Cinturón a la Ronda del General Mitre

• 2007 any de la reforma urbanística de la Ronda del General Mitre

Amb això els períodes seran:

• Abans del 1800
• Del 1800 al 1849
• Del 1849 al 1897
• Del 1897 al 1936
• Del 1936 al 1973
• Del 1973 al 2007
• Present

Autors i Col·laboradors

Pep Arisa

Guiu Asbert

Ferran Colombo

Eladi Crehuet

Jaume Oriol Lladó

1/1/2024

Araceli Vilarrasa

Avui fa 10 anys, amb més il·lusió que seguretat, vaig penjar el primer post d’aquest blog. Anava dedicat a la casa Granell del carrer Pàdua perquè, després de molt voltar pel barri, havia escollit la seva florida finestra com a emblema del blog. (Una joia modernista: la casa de Pàdua 75).

Al cap de poc ja tenia un comentari d’en Pep Arisa que em deia: “Enhorabona Araceli per la iniciativa. Tenim un barri que val la pena anar mirant amb detall, conèixer, estimar i conservar. I, entre tots i totes, anar difonent tot allò que hi ha i s'hi fa. Anar fent barri !!!. Felicitats i que sigui per molts anys !!!”

Aleshores encara no ens coneixíem, però jo ja havia llegit el seu article sobre el Monestir de les Joanes, que s’havia publicat al programa de la Festa Major del 2013 i que va plantejar la necessitat – i la possibilitat – de fer una revista.  Per Sant Jordí d’aquell mateix any sortiria el primer número de Coses del Farró.

Durant aquests deu anys Finestres del Farró m’ha donat moltes alegries. M’ha permès remenar arxius amb l’emoció d’un historiador, resseguir mapes antics amb l’audàcia d’un explorador, parlar amb veïns i veïnes amb la curiositat d’un periodista, perseguir una pista amb l’obstinació d’un detectiu. M’ha portat d’aquí cap allà, atreta per la seducció d’un personatge o per l’encís d’un edifici enderrocat. M'ha permès fer d'altaveu per alguns problemes del barri: la conservació del pratrimoni, la crisi del comerç local, la pacificació del trànsit. M’he enamorat de dones com la Matilde Diaz, la Júlia Peraire,  la Maria Teresa Patxot, l’Elvira Farreras. I d’homes com en Josep Amat, en Josep Comas i Solà, en Pere Garcia Faria, el doctor Joan Soler i Plà. 

Ara quan vaig pel carrer sempre veig la realitat en tres dimensions: la del present, la de tot el passat que no volem oblidar i la del futur que volem anar dibuixant. 

El que m’ha estat més difícil és aconseguir mantenir el ritme de les publicacions. Son un total de 128 publicacions que s’allunyen força de les 240 que hauria de tenir si al llarg dels deu anys hagués mantingut el ritme de dues mensuals, que és el he fet darrerament gràcies als col·laboradors. 

 

Les 5 entrades més vistes en aquests 10 anys

També em costa un esforç i em fa mandra, la feina de marketing i promoció que hauria de fer per arribar a més lectors. 

Soc conscient que, pel que fa a l’audiència, aquest és un micro projecte: un blog dedicat a un petit racó de món, escrit en una llengua minoritària i sobre un tema que interessa especialment a les persones grans. Tot el contrari del que s’ha de fer si s’aspira a tenir una gran audiència. Tanmateix, coincidint amb aquest aniversari estem apunt d’arribar a les 100.000 consultes. Ja sé que no és el mateix, però per mi, que vinc d’escriure llibres en un món on fer una tirada de 2.000 exemplars i una reimpressió de 1.000 més ja és tot un èxit, aquestes xifres són fantàstiques. 

Evolució de l'audiència 

El millor d’aquests anys, sens dubte, heu estat vosaltres. La gent que he anar coneixent i els col·laboradors que s’han anat sumant i que van enriquint el projecte. En Pep Arisa, en Guiu Asbert, en Ferran Colombo, l’Eladi Crehuet i Jaume Oriol Lladó que han esdevingut autors d’algunes de les millors entrades del blog. I també els comentaristes, pocs deixeu-me dir, que m’han aportat ànims, idees i dades interessants. Valoro especialment aquesta esfera màgica formada pels lectors, desconeguts i estimats, a qui m’uneixen els fils invisibles del món digital.

Us confessaré un petit vici. De bon matí, abans de començar a escriure, molts dies vaig a estadístiques del blog. Té una opció, “ara”, que et permet veure quanta gent està connectada en aquest moment. Cada dia em sorprenc de trobar unes quantes persones llegint el blog a aquelles hores. Els dic bon dia i començo a treballar. Moltes gràcies a tothom!