29.12.21

El Bus del Barri, una vella reivindicació del Farró. Conversa amb Alicia Cercós

Sant Gervasi és un territori costerut, ple de turons i torrenteres. Per mala sort els serveis més importants s’han anat a situar en llocs elevats. Des del Farró tot fa pujada; si vols anar a la biblioteca del Districte, pujada; si vols anar a les oficines dels Serveis Socials, pujada; si vols anar al mercat, més pujada; i ja no parlem de si es tracta d’anar al Cap Adrià: aquí la pujada us pot deixar sense alè. Aquest cas és especialment problemàtic perquè moltes de les persones grans que acudeixen al CAP tenen dificultats de mobilitat.

 

Ja fa molts anys que l’Associació de Veïns del Farró, juntament amb les Associacions dels barris de Galvany i Turó reivindiquen un bus de barri que uneixi aquests equipaments i que els faci més accessibles. Tanmateix, a dia d’avui, sembla que l’autoritat dels transports municipals no està donant resposta a aquesta demanda. 

 

Darrerament sembla que alguna cosa es belluga i això és el que us volem explicar.

 

 

Alicia Cercòs, d’activista de barri a consellera

 

He quedat amb l’Alicia al Liadísimo per parlar d’aquest tema. Trobo una magnífica tauleta a l’ombra del jardí i, mentre espero que arribi, recordo que també va ser aquí on em vaig trobar amb ella i l’Ester perquè m’expliquessin que era això de L’Associació de veïns i Comissió de Festes del Farró. Era l’any 2014, jo acabava de tornar al barri desprès de tota una vida de córrer món i feia poquet que ens coneixíem, però vam connectar de seguida.

 

Ara encara resulta més fàcil i és perquè l’Alícia desprèn energia i encomana el seu compromís amb el barri.

 

FF._ Ara ets Consellera de Barri per Esquerra Repúblicana, però el teu compromís amb el barri ve de molt abans.

 

AC._ Sempre m’he implicat molt en coses socials. Quan vaig arribar aquí venia del Poble Nou que és un lloc amb moltes festes i molta vida veïnal. De seguida vaig voler connectar amb l'anterior junta, però no hi va haver manera. Al 2012 la junta que hi havia va plegar i es va convocar una assemblea de barri i d’allà va sortir la junta nova. Hi havia en Joan Iserte que era el president, en Joan Brunat, el marit de l'Ester que era el secretari, en Jaume Baches, en Marc Pujol. Jo vaig sortir com a vocal. 

 

FF._ Algun dia haurem de parlar més a fons de la història d’aquesta junta que ha fet tanta feina i ho ha tingut tant difícil. Però tu vas ser també Presidenta, oi?

 

AC._Si, va ser molt dur. En pocs anys ens va deixar el president, en Joan Iserte, en Joan marit de l’Ester que era el secretari i en Jaume Baches també quant era president. I nosaltres vam seguir. Ho vam fer pel barri. Cap any es va suspendre la Festa Major. Desprès de la mort d’en Jaume Baches ens vam reunir la junta i em van proposar ser la Presidenta i jo els vaig dir: ho accepto, a veure si amb una dona s’acaba aquest mal rotllo. I hi vaig estar 3 anys amb l’Ester com a secretaria.


El passat 30 de maig, l’Alicia col·laborant en l’organització de La Directa-Tibidabo, la cursa organitzada pel Club Excursionista de Gràcia.

 

FF._I vas plegar per problemes de salut.

 

AC._Vaig passar una mala temporada i no volia estar-hi a mitges.

 

FF._Però desprès vas fer el salt a la política.

 

AC._Quan ja portava un any i mig que havia plegat em van venir a buscar els d’ERC. Em van citar un dia a Vil·la Urània la Mercè i l’Oriol i en van proposar ser Consellera. Jo els vaig dir: Que dieu?. Tenien un sol conseller que era la Mercé i amb les eleccions n’havien tret quatre i volien una persona molt de barri, Però jo no milito, ni militaré, els vaig dir. I a més, m’heu mira’t be?...tinc uns quants anys. Res, ho tenien molt clar. M’ho vaig pensar i vaig acceptar amb la condició que poder sentir-me lliure per dir les coses com les veig, com a independent i per poder lluitar per les coses del barri. Aquest juliol fa dos anys que vam prometre el càrrec.

 

 

Aquí amb la Mercè Amat, en Joan Teixidor i en Nil Font, els altres consellers de barri d’ERC, al nostre districte. I es que sempre la trobareu voltada de jovent!

 

 

Una lluita que ve de lluny

 

FF._ I aquí és on comença la teva lluita pel bus del barri

 

AC.- No, no, això ja venia de molt lluny.  Des de l’Associació i molt abans, perquè l'Agustí Rodriguez, el pare de l’Ester, ja en parlava fa molts anys. A l’ època del regidor Puigdollers l’Ester i jo vam parlar amb ell. Era el moment en que s’estava fent la reforma amb els busos verticals i horitzontals i ens va dir “No està previst, ni el tindreu”. Quan jo vaig entrar com a consellera una de les coses que els vaig dir va ser: jo treballaré per aconseguir el bus del barri. I això és el què estic fent: insistir en el bus del barri sempre que en tinc ocasió. 

 

Alicia Cercós, Carles Gual i representants dels barris de Galvany i Turó, el 2017, a la presentació que es va fer de la iniciativa pel bus del barri, al davant del CAP Adrià. Fotografia El Jardí de Sant Gervasi (1).

 

Cartell de la recollida de signatures que es va fer durant la campanya del 2017


Estic molt contenta perquè he aconseguit que el bus del barri ara és un projecte molt defensat per tots els partits. El regidor de districte hi està molt compromès. Com que sempre que el veig n’hi parlo, al final em va convidar a assistir a una reunió amb mobilitat per defensar el projecte. 

 

Vam tenir una reunió amb polítics i tècnics de TMB, de mobilitat i del districte. Presidia la Regidora de Mobilitat. Va ser una reunió molt dura perquè la part del Farró no s’havia tingut en compte en cap projecte. Deien que no s’havia demanat mai. D’allà ens vam emplaçar a una altra reunió i ja van venir amb unes propostes que consistien en explicar-nos els autobusos que ja hi ha. Em vaig indignar molt. Quan em van donar la paraula els vaig dir que, com a persona de 76 anys, veïna i usuària dels serveis, sabia molt bé com havia d’anar-hi. Vostè m’està dient que total per caminar 500 metros més..,.dons jo li parlo per mi mateixa i en general, perquè jo sé el que faig i el que em costa pujar al CAP, o anar a la Platón o anar a la Biblioteca, o a Serveis Socials o a Can Castelló on hi ha un menjador social. Tot ho tenim allà a dalt.

 

Està sent tot molt difícil. Ara els busos de barri estan molt qüestionats perquè van molt buits.

 

FF._ Home, potser van buits perquè no compleixen gaire l’horari. Com que no te’n pots refiar, la gent ja no hi compta.

 

El bus a demanda, una solució que s’està estudiant

 

AC._ Llavors es va parlar del bus a demanda que ara s’està implantant per Torre Baró (2). Això funciona a base de que quan necessites anar al Cap, per exemple, ho demanes telemàticament i et diuen a quina hora passarà. Ara s’estan fent proves pilot. Nosaltres no estem tancats a estudiar-ho, però volem un compromís en ferm.


Desprès de diverses reunions, es va demanar que és fes una prova pilot al nostre barri i vam aconsseguir el compromís de Mobilitat de que aixó es faci. Així que la regidora de Mobilitat s'ha compromès amb el Districte a que, durant el primer semestre del 2022, funcionarà un bus a demanda, amb caràcter experimental, que cobrirà l'àrea de Galvany i Farró.

 

FF._ Dons ja veurem com va. 


AC.- Es evident que en un servei on molts dels usuaris seran gent gran, refiar-se tant de les noves tecnologies és un risc. S'haurà de vetllar per facilitar-ne l'ús.


FF.- Creus que en aquesta legislatura això es podria posar en marxa de manera definitiva?

 

AC.- No m’agradaria equivocar-me. Queden dos anys de legislatura i contem amb el recolzament  total de l'Albert Batllé com a Regidor del Districte. Per part meva us garanteixo que penso seguir actuant com a gota malaia. Sigui a demanda o sigui d’una altra manera aquest problema s’ha de resoldre en aquesta legislatura. Hem aconseguit que al Districte ho recolzin tots els partits. Ara tenim, a més a més, el compromís de la Regidoria de Mobilitat. Esperem que tot surti bé. 

 

FF._ Així sia!

 

 

 Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

 

 

(1) Podeu veure la referencia d’aquesta campanya a: Els veïns del Farró, Galvany i Turó continuen reivindicant el bus de barri, El Jardi de Sant Gervasi i Sarrià, 12, desembre 2018., i també  al reportatge de BTV, Bus de barri Farró Galvany Turó BTV 16/1/2017

 

16.12.21

Les cases Ramos. Un pis senyorial amb jardí


Pep Arisa

Si ens situem al costat farronenc de la plaça de Lesseps, al xamfrà amb la Ronda, on abans començava el carrer de Septimània, hi veurem un gran edifici d’habitatges de cinc plantes: les Cases Ramos. 

Tot i ser tres finques diferents (els números 30, 31 i 32 de la plaça), constitueixen un sol cos unificat per la composició de les façanes. 



En l’època en que aquesta casa es va construir, aquest espai limítrof entre Sant Gervasi i Gràcia i proper als Josepets, estava molt poc edificat i encara amb molts horts i camps de conreu. Per això les Cases Ramos que van ser la primera gran edificació burgesa amb nombrosos pisos de lloguer de la zona, destacaven en mig d’un medi i barris força rurals. Cal tenir en compte també que la majoria de les edificacions dels seus voltants eren, llavors, construccions de dues o tres plantes sense cap mena d'ornamentació.


Ricardo Ramos, navilier i polític


El projecte i la construcció d’aquestes cases (1) va ser obra de l'arquitecte Jaume Torres i Grau (1879-1945) que, el 1906, va rebre l'encàrrec de l'empresari navilier Ricardo Ramos i Cordero (1859-1938), fill del també navilier Ramon Alonso Ramos Charcos, armador madrileny, d’origen gallec, establert a Ribadeo. En Ricardo Ramos, a més d’empresari, era un polític -diputat i senador- del Partit Conservador i conseller-fundador del Foment d’Obres i Construccions.

Joaquím Mombrú. Retrat de Ricardo Ramos Cordero. Museu Marítim de Barcelona

Torres i Grau efectuà el projecte, molt influenciat pel modernisme d’en Lluís Domènech i Muntaner tot i que, en aquells moment, el noucentisme s’anava ja imposant.

Ricardo Ramos ocupà, amb la seva família, el pis principal del número 31. És un pis amb accés directe a l’exclusiu i romàntic jardí que hi ha a la part posterior de la casa. Era doncs, a la practica, una barreja de pis i senyorial torre, com algunes de les que ja hi havia aleshores pel barri. Tot un luxe. Hi estigueren fins que la passada Guerra Civil i la reacció revolucionaria va provocar la seva marxa cap a Mallorca. El pis llavors, va ser ocupat per la CNT i el 1939, per la Falange, fins que va ser retornat als seus propietaris. Ricardo Ramos va morir als 78 anys, el 22 d’abril de 1938 a Palma de Mallorca. Està enterrat al singular panteó familiar, construït en un dels angles perimetrals del Cementiri de Sant Gervasi (2).

La casa de les abelles


Les Cases Ramos, com tota edificació modernista, compta amb innombrables detalls d'ornamentació inspirats en la natura. Un dels més preeminents és la presència d'abelles a la façana principal, motiu pel qual la residència també es coneix com la casa de les abelles.


La façana principal, que dona a la plaça, és la més ornamentada amb una única tribuna a la planta noble i un coronament esglaonat de regust medievalista. Està realitzada amb fons d'esgrafiats grocs i vermells d’ornaments aplacats; la tribuna està feta, tota ella, amb pedra sorrenca de Montjuïc i els balcons amb treballades baranes de forja. 


A dalt de tot de la façana principal, com a símbol d’una de les activitats del propietari hi ha un escut amb un vaixell.

A la façana lateral -que dona a l’antic carrer de Septimània- s’hi repeteix l’esgrafiat però els elements decoratius son menors, més escassos i simples, amb predomini de finestres.

L'essència modernista de l'edifici encara es conserva en el seu interior, on nombrosos detalls com els esgrafiats i sostres de guix, les escales i els arrambadors de marbre, les portes-vidrieres, els llums o les plaques de llautó dels timbres, detalls i reixes de forja, impregnen de personalitat els vestíbuls i els ascensors.



A la tanca de l'antic jardí posterior de l’edifici hi sobresurt, a l'angle amb el carrer Mont-roig, un original templet recobert de ceràmica. Per sobre de la tanca es poden veure, també, les galeries de la façana posterior de les cases.



Una casa de pel·lícula

A primers dels passats anys setanta, l'edifici va entrar en decadència, fins al punt que va haver-hi una proposta d’enderrocament amb motiu de l’obertura de la, també anomenada, Ronda del Mig. Afortunadament, la petició de Monument Nacional formulada per Antoni de Moragas, Degà del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, el va salvar de l’enderroc. Actualment, des del novembre de 2001, té el Nivell de Protecció “A” (Bé Cultural d’Interès Nacional”).

Si passeu sovint per l’acera que dona al templet us l’haureu troba’t alguna vegada ocupada per grans camions que transporten generadors, focus i tot allò necessari per un rodatge. I es que, des que l’any 1999 s’hi van rodar diverses escenes de la pel·lícula de Pedro Almodóvar “Todo sobre mi madre”, el principal i el jardí s’han convertit en escenaris de diverses filmacions (3). Ingressos extres que deuen contribuir al costós manteniment d’aquest magnífic edifici.

 

 

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) Fo-1562/1905. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

(2) Terol Adrià. Historiador dels Cementiris de Barcelona 

(3) Ocasionalment, el pis, es pot visitar o ocupar temporalment contactant amb l’actual propietat. Reportatge AD