Anteriorment en aquesta sèrie:
Fruit de la col·laboració entre l’Associació
de Veïns i Comissió de Festes del Farró i la UOC ha nascut un nou blog que de ben segur interessarà a tot els veïns. Es tracta de Urània al Farró i es
presenta com “un blog sobre el futur centre cívic del barri emplaçat a la
vil·la dedicada a la musa de l'astronomia i les ciències”.
Des de les primeres entrades es planteja el que,
mentre les obres es van fent, ha de ser el nucli del debat veïnal en aquest
tema: quin ha de ser el model de gestió del futur equipament.
Una qüestió fonamental així que, amb
la intenció d’aportar elements per al debat, alteraré l’ordre previst en el meu
“culebrot de posts” sobre la Vil.la Urània per expressar algunes reflexions,
o preocupacions, sobre com aconseguir un
model de gestió cívica d’alta qualitat democràtica.
En primer lloc pel que fa a la complexitat de
l’equipament i a les diferents funcions que tindrà. Hauríem d’anar clarificant
si parlem de la gestió del Centre Cívic com a entitat diferenciada; o si ens referim al conjunt de serveis que
inclourà l’equipament; o si parlem de la gestió del Centre Cívic com a tal i, a
més a més, d’alguna instancia que permeti posar el conjunt dels equipaments
sota les directrius de la participació ciutadana.
D’altra banda, voldria fer notar que no podem
entendre la gestió cívica d’un equipament com a un procés administratiu que
adjudica la gestió a una entitat de la mateixa manera que ho faria a una
empresa. Això sovint ofega a les
entitats i acaba generant la perversió de les intencions. S’ha vist molt clar
en el cas dels Consells Escolars que sovint gasten tota la seva energia
gestionant menjadors i activitats extraescolar, en lloc de participar realment
en la definició del projecte educatiu i en la seva aplicació.
Una manera d’evitar això és entendre la
participació ciutadana més com una eina per definir els continguts de manera
democràtica que com una instancia per realitzar tasques de manera econòmica. En
la gestió cívica d’un equipament hauríem de procurar que els veïns no quedin
atrapats per les feines administratives i organitzatives. Si m’imagino el model
de gestió que voldria per la Vil·la Urània no veig un petit grup de veïns
voluntariosos atrafegats amb la gestió de subvencions i l’organització del dia
a dia de les activitats, sinó una base amplia de veïns deliberant sobre quines
activitats són les més necessàries i sobre com avaluar-ne la qualitat.
Finalment crec que un tema clau en l’èxit del
procés és que l’entitat adjudicatària de la gestió cívica ha de ser
representativa del teixit social del barri i per tant, no estem parlant d’una
entitat o d’una altra, sinó d’aquella entitat que sigui capaç de representar-les
a totes. Aquest tema és fonamental si volem que les activitats que porti a
terme el Centre Cívic siguin un esperó i una oportunitat de creixement per les
entitats i les empreses culturals del barri, en lloc de ser una competència que
contribueix a la desertització del sector.
Segurament en seguirem parlant i parlant. Avui
el que toca és felicitar el naixement del blog Urània al Farró que serà un bon
altaveu per aquesta conversa. Des d'aqui us convido a que us en feu seguidors. Molt bona feina!
La série dedicada a la Vil·la Urània continua a: