27.5.21

La petita historia de la Vil·la Urània 3: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el científic

Anteriorment en aquesta serie:

 

 1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)


2. Urània arriba al Farró (1875- 1899)

 

 

 

 

 

 


 

 

Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021

 

Els primers anys d'en Josep i la Maria Teresa a la Vil·la Urània devien ser de gran plenitud i harmonia. Casats de nou el 1899, abandonen Sant Feliu i s’instal·len a la casa que Comas arregla i bateja amb el nom de Vil·la Urània. Comas emprendrà una immensa tasca com a científic i com a divulgador que el portarà a ser reconegut com un dels més grans astrònoms que ha tingut Espanya. 

Havent deixat el seu treball de director de l’Observatori Català de Sant Feliu, a sou dels Patxot, no sabem de què vivia el jove matrimoni durant aquests primers anys, però sembla que els negocis del malaguanyat Bienvenido, sàviament continuats per la seva vídua Francisca Solà, devien deixar a Josep una renda que, per bé que modesta, li permetia una gran llibertat de moviments i el fet de no considerar-se mai un científic professional.

 

El primer que fa és construir un observatori astronòmic al terrat i destinar una de les estances a laboratori fotogràfic.  Adquireix a Irlanda un telescopi Grubb, de 156 mm. i hi introdueix una gran innovació: l’acoblament d’una càmera fotogràfica Bauz et Auzoux de 162 mm. que es va fer portar de Paris i que treballava amb plaques de vidre de 18 x 24. Tot això ho va muntar al terrat i ho va protegir amb una cúpula giratòria de fusta (1). Amb aquest equipament la casa del carrer Sant Felip 29  comença a ser una casa diferent a les altres: La Vil·la Urània, una casa dedicada a la ciència i oberta a tota mena d’activitats de recerca i divulgació.

 

 Josep Comas i Solà al terrat de la Vil·la Urània amb la cúpula de l’observatori. 1920 c.(2)

 

A la Maria Teresa, que havia viscut la seva infància al gran casalot que la família Patxot tenia al Passeig de Mar de Sant Feliu de Guíxols, la casa li devia semblar molt petita. Encabir la vida familiar, més la cambrera i la cuinera i encara l’observatori i el laboratori fotogràfic en aquella torreta d’una sola planta no devia ser gens fàcil; atendre a les nombroses visites, tertúlies i conferències que el seu marit va començar de seguida a organitzar, omplia plenament el seu temps.  Això no obstant la vida li somreia. Comas devia ser un home amb un gran magnetisme personal i ella s’havia convertit de feia temps en la principal admiradora de la seva tasca, fins al punt d’assumir moltes feines de suport en l’observació del cel. 

 

El segle del progrés  


Comas va arriba a Barcelona al tombant de segle i disposat anar per lliure, però aviat li van començar a arribar tota mena de reconeixements. 

 

El mateix 1899 és nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Aquest nomenament no va deixar de ser qüestionat i suposà l’inici del mapa d’amistats i enemistats que s’aniria dibuixant al voltant del jove astrònom. En aquells anys Eduard Fontserè semblava un candidat idoni per cobrir el lloc d’acadèmic ja que treballava per la Reial Acadèmia com a responsable dels observatoris. Un altre candidat era Ignasi Tarazona, professor de Cosmologia de la Facultat de Ciències. Tots dos molt ben situats institucionalment. Tanmateix l’escollit va ser Josep Comas i Solà que aportava un currículum d’observacions fetes de manera independent i publicades en revistes internacionals de gran prestigi, fet que el distingia dels altres dos (3).

 

El 1900 Comas decideix viatjar al sur per observar pel seu compte l’eclipsi de sol del 28 de maig. La Mª Teresa és converteix en la principal organitzadora del viatge  i des de la Vil·la Urània s’encarrega del trasllat dels materials necessaris. En un primer moment volien anar a Hellin a Albacete, però sembla ser que en passar per Elx es van trobar amb molts grups d’astrònoms que havien acudit de diferents països, entre ells l’encapçalat per Flamarion, i van decidir quedar-s’hi. S’instal·len a la Finca de la Bellotera des d’on, malgrat el seu escàs equip, Comas aconsegueix fotografiar l’eclipsi (4).

 

L’any següent, el 1901, l’industrial, financer i polític Camil Fabra, Marquès d’Alella, anuncia la donació de 250.000 pts. a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, per construir un gran observatori astronòmic a la falda del Tibidabo i la Diputació ofereix els terrenys necessaris.

 

Des d’uns anys abans, el 1893, Comas havia començat a publicar a La Vanguardia una columna quinzenal sobre astronomia i sembla ser que aquestes lectures havien portat al marquès a l’afició per l’observació del cel. No és dons d’estranyar que, tot hi no haver estat a l’inici del projecte, quan es forma la comissió científica pel disseny i el seguiment de la construcció del Observatori, Comas en formi part com a acadèmic (5).  

 

Al llarg d’aquest procés, el seu caràcter afable i propositiu, els seus coneixements i la seva actitud favorable a la modernitat i la innovació fan que Comas guany un gran prestigi i que al 1904, quan s’inaugura l’Observatori, en sigui anomenat director titular de la Secció Astronòmica i director provisional de la Secció de Meteorologia.

 

L’Observatori Fabra en construcció. 1902 AFB

 

Quan al 1905 s’organitza l’observació del segon eclipsi de Sol que hi va haver a començaments del S. XX Comas ja hi va com a comissionat per l’Acadèmia de Ciències i com a Director del Observatori Fabra. Així i tot els seus mitjans segueixen sent molt escassos. La Maria Teresa el torna a acompanyar i pren part activa en l’observació. Ell mateix ho explica així:

 

“El personal se reducía a mi esposa y a algunos pocos amigos míos cuyo amor por la Ciencia no es superado con toda seguridad por ningún profesional. “(6)



Missió a Vinaròs per l’observació de l’eclipsi de sol del 5 d’agost del 1905.  Els dos telescopis eren de Comas; ell s’està dret al peu del telescopi. La Mª Teresa Patxot és a la taula. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, 1906, vol. V, 479

Desprès d’aquest, encara farà altres viatges guiat pel el seu interès per la sismologia que incorpora a les tasques de l’Observatori Fabra gairebé des dels seus inicis. Al 1906 va a Itàlia amb motiu d’una erupció del Vesuvi que estudia i documenta, al 1907 assisteix al Congrés Sismològic de La Haya, al 1909 viatja a Provença per estudiar un terratrèmol i el 1910 a la regió Volcànica d’Augvernia. Al cap de pocs anys dibuixarà el primer mapa sismològic de Catalunya. I a aquests viatges ja hi anava amb el seu flamant automòbil.

 

La Mariona i l’Eulàlia Petit, netes de la Júlia Montserrat, recorden que a la seva avia li agradava recordar les excursions que feien amb el cotxe del tio Pepe:

 

“Sobre tot les averies que tenien i que els deixaven tirats en mig de la carretera. Imaginàvem l’avia jove i rient mentre empenyia el cotxe, vestida amb una faldilla llarga, pròpia de començaments de segle.(7)”

 

 

Josep Comas i Solà conduint el seu automòbilLa Mª Teresa al seient del darrera. Els altres dos personatges molt be podrien ser els germanastres de Comas, Júlia i Joan Montserrat. 1905 c. Fons familiar (8)

 

Brillant com un meteor 


S’inicia així un llarg període en el que Josep Comas desenvolupa una fulgurant carrera com a científic i com a divulgador, un projecte personal i entusiasta al que es lliura amb absoluta dedicació i tenacitat.

 

El fet de comptar amb el material de l’Observatori Fabra i amb el de casa seva li permetia treballar amb els dos equipaments de manera complementària. Sembla que des de la Vil·la Urània feia fotografies de gran camp que utilitzava de manera molt innovadora, mentre que el gran refractor de l’Observatori Fabra li permetia mesures astromètriques molt precises. Aquesta barreja entre el treball privat i el públic arribà al punt en que es diu que com a director del Observatori Fabra anunciava descobertes que havia realitzat amb el seu telescopi d’aficionat (9).

 

De fet una de les seves grans aportacions va ser la innovació en el camp de l’observació del cel a partir de les fotografies que feia des de la Vil·la Urània, a les que va aplicar l’estereoscòpia i també el cinema.

 

Com ja hem vist, ell no es considerava un professional de la ciència, cosa que està en la base de moltes de les enemistats que es va crear. De fet, per la seva feina com a director de l’Observatori rebia una mòdica retribució, no solia acceptar diners per les nombroses conferències i xerrades que donava i vivia, de manera bastant austera, de les seves petites rendes i també dels drets d’autor de les seves obres de divulgació, algunes de les quals van tenir un èxit extraordinari, així com de les col·laboracions que feia en revistes i diaris (10).

 


Un científic valent, controvertit i generós


Tot i el seu tarannà senzill i proper, Comas va ser un home de difícil encaix en la societat burgesa i tradicionalista de l’època. La rígida estructura de la ciència oficial no li perdonava les seves enormes capacitats, ni la seva llibertat de pensament i actuació. La seva capacitat d’iniciativa i la seva extraordinària personalitat no deixaven a ningú indiferent, envoltant-lo de grans amics i admiradors, però també de crítics i rivals. Com a investigador tenia amics a tot el món i es diu d’ell que posseïa un gran poder de captació i comunicació, i que escoltar-lo era estimar immediatament l’astronomia.

El seu treball ingent com a observador del cel no li pot discutir ningú però els seus detractors, i també els hereus intel·lectuals d’aquests detractors, l’acusen d’una certa deriva teòrica que el porta a obrir molts camins que finalment no resulten fructífers. 

El que és cert és que la seva curiositat no té límits i s’atreveix amb tota mena de qüestions per arriscades que siguin. És per això que s’interessa per l’espiritisme, del qual era valedor el seu antic mestre Flammarion (11) i participa durant un temps en sessions en les que va aplicar el mètode d’experimentació científica. Concretament al 1907 va ser convidat a estudiar les accions de la medium Carmen Domínguez. També sembla que era assidu assistent a les vetllades d’espiritisme que es feien a una torre del carrer Ballester, sota la direcció del Dr. Josep Antichi en les que es convidava a mediums de gran categoria (12). Els grups espiritistes estaven molt interessats en obtenir el reconeixement d’un científic prestigiós com Comas. 

 

Aquest apropament va acabar amb la publicació al 1908 del treball  “El espiritismo ante la ciència” (13) en el que Comas conclou, amb gran enuig i decepció per part dels espiritistes, que els fenòmens vertaders que es produeixen en aquestes sessions tenen sempre una explicació científica i els que no la tenen és perquè són enganys o il·lusions (14).

 

Més endavant s’oposà a la teoria de la relativitat d’Einstein, oposició que va tenir el seu moment culminant en ocasió de la visita d’Einstein a Barcelona el 1923. Durant molts anys va treballar en una teoria de la llum que suposes una alternativa basada en l’observació astronòmica però els seus estudis en aquesta línia no van acabar d’obtenir el reconeixement de la comunitat científica de l’època.

Molt s’ha escrit sobre l’enfrontament entre Comes i Solà i Eduard Fontserè que  havien estat companys i més que companys, amics. Els dos joves estudiants compartien la passió per l’observació del cel i somniaven plegats en arribar a crear una societat astronòmica no professional, vinculada a la societat civil.  Però les seves trajectòries aviat els van separar  els van portar a enfrontar-se en una competició professional que, com tantes vegades passa a la vida, va degenerar en enemistat personal.  

El 1910, any en que va passar el cometa Halley, Fontserè i altres afeccionats a l’astronomia i contraris a Comas es van agrupar en la Societat Astronòmica de Barcelona. Poc desprès un altre grup d’afeccionats va iniciar el procés de creació de la Societat Astronòmica de España i Amèrica (SADEYA) i en van fer president a Comas i Solà (1912). 

Com de costum, aquestes societats que naixien sense cap paraigües institucional tenien uns recursos molt escassos i en el cas de l’astronomia l’afany per dotar-se d’instruments i aparells de qualitat esdevenia un objectiu central. 

Mentrestant a Sant Feliu el flamant equipament de l’Observatori Català feia deu anys que s’omplia de pols.  Com ja vam explicar en el post anterior, el 1901 Rafael Patxot, desprès d’uns violents incidents vinculats a una vaga de la industria del suro, s’havia Instal·lat a Barcelona a la magnífica torre del Passeig de la Bonanova que li havia ofert el seu sogre, Rafael Rabell. 

Un cop a Barcelona Patxot, que ja havia abandonat la seva afecció a l’astronomia a favor de la meteorologia (15), va canviar el seu paper de científic amateur pel de mecenes i va obrir els seus interessos a una extensa panòplia de temes: la recerca sobre la masia catalana i sobre el cançoner català, l’ajut a l’Ateneu Barcelonès, al Centre Excursionista de Catalunya, la creació del Institut d’Estudis Catalans i tants i tants d’altres. Gairebé no hi ha projecte, ni institució cultural a la Catalunya de l’època que no tingui alguna cosa a agrair-li.  L’obra de Patxot com a mecenes és ingent. Però potser un dels darrers treballs que va fer personalment, vinculats a l’astronomia, va ser la traducció al català de la “Uranie” de Flammarion (16).

Davant la creixent enemistat entre Comas i Fontserè, que partia en dos el món de l’astronomia del país, Patxot va inclinar-se a favor de Fontserè. Fou l’interès per la meteorologia que inclinà a Patxot a favor de Fontserè o fou una creixent tibantor existent entre Patxot i el seu cunyat que el va distanciar de l’observació de les estrelles? No ho sabem. Pot ser una mica de tot (17).

El cert és que el 1912, recent creades les dues societats astronòmiques antagonistes, Rafael Patxot fa desballestar el seu observatori de Sant Feliu i cedeix l’instrumental astronòmic, cúpula inclosa, a la Societat Astronòmica de Barcelona. Josep Mª Oliver ho explica així:

“La donació́ de l’observatori per part de Rafael Patxot a l’associació́ «rival» de la presidida pel seu cunyat, va originar el profund enuig d’aquest i de la seva esposa; es conserva un escrit de Comas a Rafael ple d’exabruptes i esmentant també́ l’enuig d’ella.” (18)



                  Desballestament de l’Observatori Català de Sant Feliu de Guixols. 1912. AFB

Com ja hem vist, a la vida de Josep Comas allò privat es barreja amb allò públic. La seva vida com a científic és indestriable de la seva vida personal i social. En aquest cas, aquesta manera de viure li passarà factura. La polèmica científica i les enemistats personals arribaran a ser conflictes familiars i s’esmunyiran fins a la seva vida privada més íntima. A poc a poc l’estel de la Maria Teresa s’apaga discretament a l’horitzó i el 1922 Comas posa el nom d’Amèlia a un nou asteroide.

 

Amelia Sala Vallescà, segona mestressa de la Vil·la Urània


Van ser uns anys de gran convulsió en la vida privada d’en Josep i Comas. El 1912 va morir la seva mare i, de manera impensada, d’accident, dos anys després, la va seguir en Ricard Comas, el germà gran d’en Josep. 

 

Qui era l’Amèlia Sala? D’on venia? Com la va conèixer Josep Comas? No ho sé i potser tampoc cal saber-ho tot.  El cert és que de manera fresca i desimbolta l’Amèlia s’incorpora a la vida d’en Josep, sense importar el què diran i, als voltants del 1916, s’instal.la a la Vil·la Urània amb la seva germana Mercè. Allà viuran totes dues dedicades a fer amable i somrient la vida de l’astrònom.

 

Amelia i Mercè Sala als jardins de la Vil·la Urània. 1916 c. Fotografia cedida per Nuria Guille

 

Vil·la Urània observatori de Sismografia i  seu de SADEYA


El 1917 la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts decideix fer efectiva la doble direcció de l’Observatori Fabrà i nomena a l’Eduard Fontserè director de la Secció de Meteorologia i Sismografia.  Les males llengües diuen que els dos directors no es barallaven perquè “un hi anava de dia i l’altre hi anava de nit”. El cert és que Comas es dol d’aquest fet i reacciona dotant al seu observatori privat dels aparells necessaris per a seguir registrant i publicant en sismologia.

Mentrestant a SADEYA, que s’havien quedat sense els instruments de l’Observatori Català, s’espavilaven amb uns instruments d’ordre menor que els havia cedit Arnau Mercader, compte de Belloch. Així que al 1921 Comas, sempre generós i resolutiu, els cedeix l’observatori de casa seva i la Vil·la Urània es converteix oficialment en la seu de la societat. 

Aquell mateix any Comas rebé un homenatge en motiu de la Primera Exposició Internacional d’Astronomia i Ciències Afins, que es va celebrar a Barcelona i en la que SADEYA va tenir un paper protagonista.

Homenatge  de SADEYA a Josep Comas. 30-9-1921 F. Josep Brangulí 

Aquesta condició de vivenda particular i seu de la societat astronòmica es va allargar fins al 1957, vint anys desprès de la mort de Comas. Així, durant gairebé quatre dècades la Vil·la Urània és no només una casa particular oberta als veïns i a tota mena d’activitats de recerca i divulgació científica, sinó un observatori oficialment integrat a la xarxa de centres de ciència del país.

 

La casa de la ciència


Com era la Vil·la Urània en aquesta temps? Com estava distribuïda en el seu interior?

Sabem que constava d’una planta baixa de 150 m2, coberta per un terrat en el que s’havia construït l’Observatori. Al terrat s’hi pujava per una escala externa, cosa que facilitava molt l’accés sense haver d’entrar a les estances interiors.

Aquest observatori no tenia la típica cúpula dels observatoris astronòmics. Era un cilindre de fusta  de 5 metres d’alt  per una base d’uns 3 metres de diàmetre i les parets estaven formades per fustes rectangulars acoblades, que s’obrien per facilitar el pas a l’interior (19).  

La Vil·la Urània amb l’Observatori al terrat segons una infografia de J. MªOliver. 
Audiovisual de Vil·la Urania

Respecte a l’nterior de la casa un testimoni directe la descriu així:

“Era una casa vuitcentista amb parets i mobles de colors foscos. El saló era ampli i estava presidit per un sofà isabelí. També hi havia una habitació i una cuina. Tot plegat aconseguia un ambient entranyable. L’exterior era el típic de les torres de l’època, amb una escalinata a la façana que portava a la planta noble. Estava voltada d’un jardí amb molta vegetació”.(20)



Amelia Sala al saló principal de Vil·la Urània, 1916. 
Fotografia cedida per Núria Guille.

La casa estava atapeïda d’objectes i records fruït de la intensa vida científica de Comas. Els qui l’havien visitat recorden que a les parets no podies trobar ni un petit espai buit. Fotografies, medalles, premis i reconeixements li arribaven de tot el món i s’anaven acumulant a les parets de la Vil·la Urània

Amèlia Sala  al jardí de la Vil·la Urània. Es tracta d’una fotografia en color, feta per Josep Comas utilitzant el mètode de la tricotomia . S’hi pot veure una estàtua de gran tamany i estil clàssic situada a l’estany. Sense data. Fons familiar.

 

Un llegat científic molt valuós


Gràcies a la seves grans dots d’observador, a la seva agudesa visual, a la seva tenacitat i la seva formació, mig acadèmica, mig autodidàctica, el producte del treball de Comas Solà com a astrònom es concreta en una llarguíssima llista de descobertes i aportacions científiques que li van donar una fama i un prestigi internacional com no ha tingut cap altre astrònom a Espanya i que el situen, diguin el que diguin els seus detractors, a l’alçada de grans científics espanyols de l’època com Ramón i Cajal o Leonardo Torres Quevedo. 

 


Josep Comas i Solà. Sense data. Fons familiar

Més enllà de les seves aportacions, s’ha de destacar una concepció del sentit de la ciència i el coneixement que l’acosta molt als plantejaments més avançats de l’actualitat.

 

“ El progreso científico está directamente influido por las convulsiones sociales y las convulsiones sociales son función o dependen de los progresos de la Ciencia.” (21)

 

Ignorant com soc de la ciència astronòmica em serviré per explicar aquest llegat de les paraules de qui millor pot fer-ho: el mateix Comas i Solà.

 

El 1936, només un any abans de morir, va escriure un text autobiogràfic en francès, probablement a petició d’alguna de les nombroses societats internacionals amb les que col·laborava. Aquest text, traduït i conservat per la seva vídua, va ser publicat per la revista Astrum, el1987 amb motiu del cinquantenari de la mort de l’astrònom (22).

 

De les seves troballes fetes des de l’observatori de Sant Feliu en diu:

 

“Mis primeras observaciones se refirieron a estrellas dobles y fueron publicadas por las “Astronomiche Nachrichten”; las primeras observaciones de este género que se habían hecho en España. Hice también una triangulación micrométrica del cúmulo M8 de Sagitario, con el objeto de determinar en los siglos venideros los movimientos propios de sus principales estrelles componentes”.

 

Respecte a la controvèrsia amb Einstein, ell ho explica així:

 

En 1915 comencé a publicar los primeros desarrollos de mi teoría sobre la naturaleza corpuscular-ondulatoria de la radiación, fundándome sobre la experiencia de Michelson y en oposición completa con la teoría de la relatividad. Como se ve, mi teoría en la cual se armonizan las teorías de Newton y Fresnel, comenzó a publicarse 9 años antes de aparecer los trabajos del Sr. L. De Broglie sobre la Mecánica ondulatoria.

 

Mi oposición a la teoría de la relatividad esta fundada en mi convicción de que el único medio que nosotros tenemos para las investigaciones científicas es la objetividad lógica, la cual nunca ha sido desmentida. Si para explicar un punto de vista científico misterioso nos servimos de una hipótesis más misteriosa todavía, no hemos avanzado nada.”

 

Les seves nombroses descobertes les vincula obertament a la invenció metodològica que suposa l’ús de l’estereoscòpia. Comas deia que amb l’estereoscopi havia passat de pescar asteroides amb canya a pescar-los amb xarxa. 

 

En 1915 comencé también a estudiar las grandes ventajas de un nuevo método estereoscópico para la observación de los movimientos propios de las estrellas, los movimientos internos de las nebulosas y las parejas estelares, procedimiento por el cual he podido descubrir varias corrientes estelares. En este mismo año descubrí mi primer pequeño planeta, que llamé Hispania. Después he hallado diez más con el objetivo de 16 cm., los únicos descubiertos hasta el momento en España. Se denominan Alfonsina (en recuerdo del rey Alfonso X El Sabio), Barcelona, en homenaje a mi ciudad natal, Gothlandia (Cataluña), Amelia (mi mujer), Mercedes (mi cuñada), Pepita (yo), Reginita (una muy amiga de la familia). Otros tres no tienen nombre todavia.”

 

Avui ja no en diem planetes sinó asteroides degut a la seva mida petita, i aquests tres darrers ja tenen nom.  Són el Comas Solà, el SADEYA i el Polit. Dels cometes en parla així:

 

“En 1925 descubrí un cometa simultáneamente con Scaïn. En 1926, descubrí otro cometa, periódico este, el único de su género que ha sido descubierto en España y cuyo retorno fue observado en 1935.”

 

Aquest és el que avui es coneix com a cometa Comas Solà, que ens torna a visitar cada vuit anys.

 

Desprès de fer notar que “el elemento oficial ha sido siempre hostil a mis esfuerzos”, Comas acaba aquest escrit amb un paràgraf que ens dona la mesura de la seva saviesa:

 

Mi vida hasta el presente ha sido feliz y las pequeñas contrariedades que he sufrido, han sido para mi un estimulante para trabajar con más ardor. Mis estudios científicos no han sido inútiles espiritualmente para mi. He llegado a la conclusión de que la materia, la energía y el espíritu son una misma cosa y que la Naturaleza no es el resultado del azar. Estoy más contento cada vez que veo que no sabemos nada apenas. En fin me arrojo con toda confianza en los brazos de la sabiduría suprema de la Naturaleza”


A aquesta alegria per tot allò que encara hem d'aprendre segurament no hi hauria arribar si la seva tasca com científic no haguès anat acompanyada per la seva tasca com a ciutadà. 

Tornem a escoltar la veu d'Urània: per molt que sapigues és molt més alló que ignores. 



 

(Continuara……)

Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. l'Eduardo Vicente que ha fet per nosaltres un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) OLIVER, J.Mª., 2004, Comas i l’observació astronòmica, A: V.V.A.A., Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, pàg. 45

(2) OLIVER, J.Mª., 2005, L’observatòri de la Vil·la Urània. Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i la Meteorología, Vic,  Segons aquest autor entre el 1899 i el 1937 aquest  petit observatori va ser el més actiu i el que més descobertes va comptabilitzar de tots els de l’estat espanyol.

(3) Els crítics amb Comas i Solà, especialment Josep Iglésies en la seva biografia de l’Eduard Fontserè, l’acusen d’haver forçat aquesta elecció. Segons els mèrits, ordenats per Domènech Estapà, la llista va ser E. Fontserè, J. Comas i Solà i I. Tarazona. Malgrat això en la votació posterior l’escollit va ser Comas que va prendre possessió el 23 de novembre del 1900 amb el discurs titulat “La distribución de los astros en el espacio”, SAMSÓ, J., 1987, José Comas i Solà (1868-1937), Bol. Fundación March


(4) RUIZ CASTELLS, P., 2004, Els eclipsis totals de sol de 1900 i 1905, A: V.V.A.A., Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, pàg.118

 

(5) Aquest fet incrementa la rivalitat entre Comas i Fontserè. Segons Iglésies el  projecte inicial de l’observatori havia nascut de la mà de Fonserè i Domenech Estapà  que el volien situar al cim del Tibidabo i es van trobar amb l’oposició de l’església que ja tenia el lloc emparaulat per fer-hi el temple expiatori que construiria E. Sagnier. 

 

(6) COMAS, J., 1905, Primeras impresiones del eclipse, La Vanguardia, martes 5 de setiembre, pag. 4 


(7) PETIT, M. i E., 2018, Josep Comas i Solà i la Vil·la Urània. La pasió per la divulgació científica, Coses del Farró, nº12, Sant Jordi, pàg. 12


(8) El cotxe probablement és un Renault Type U(a) de 1904. El capot arrodonit i el radiador lateral tubular de 10-12 elements són molt característics dels cotxes de la marca Renault d’aquella època. 


(9) OLIVER, J.Mª., 2004, ob.cit. pag. 63

 

(10) De fet, tota la seva vida d’investigador està marcada per una forta manca de recursos econòmics. La seva documentació es plena de cartes a les autoritats de la Real Acadèmia, sol·licitant reiterada i infructuosament coses tant petites i bàsiques com un llit i una manta perquè els ajudants que passaven la nit a l’Observatori no patissin tan fred. Es diu que, fart de negatives, moltes vegades arribava a comprar de la seva butxaca els materials i els aparells sense els quals no podia avançar. També forma part de la llegenda que destinava el petit sou que cobrava com a director a pagar els bitllets del Funicular perquè els seus ajudants, Isidre Hipòlit i Joaquín Febrer pugessin a l’Observatori.

 

(11) Cal considerar que a finals del S.XIX l’espiritisme era un moviment cultural d’àmplia base, molt vinculat al moviment lliurepensador, al laïcisme i a la maçoneria. SÁNCHEZ, P., 2008, La maçoneria a Catalunya (1868-1947). Premià de Mar: El Clavell, 2 v

 

(12) FARRERAS, E., 1982, Adéu Putxet, réquiem per un barri, Ed 7 i ½, Barcelona, pag. 14

 

(13) COMAS i SOLÀ,, J.,1908, El espiritismo ante la ciencia, Estudio sobre la mediumnidad, F. Granada i Cia, Editores, Barcelona.


 (14) GRAUS, A., i BONET, J.M., "L'astrònom que podia veure cometes però no esperits: el cas Comas i l'espiritisme barceloní (1906-1908)". A: BERRNAT, P. (ed.)., 2014, Astres i meteors: Estudis sobre història de l'astronomia i la meteorologia. Calvià: Edicions Talaiots, pp. 125-139.

 

(15) A la seva etapa de Sant Feliu ja era  més procliu a treballar en el camp de la meteorologia que en el de l’astronomia, que va cedir gairebé totalment a Comas.  Així havia ajudat a Eduard Fontserè a crear la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya que tants èxits li va reportar.

 

(16) Flammarion, C. 1903, Urània, Trad. Rafael Patxot, Biblioteca Popular de L'Avenç, Barcelona, LINK

 

(17) L’amistat entre Eduard Fontserè i Rafael Patxot va durar tota la vida i es va fer més estreta desprès del 36. La revolta que seguí al 18 de juliol va agafar al matrimoni Patxot passant l’estiu a la Masia Mariona, la seva casa del Montseny. Va a ser l’Eduard Fontserè qui va recórrer a la Generalitat, demanant ajuda a Ventura Gassol per anar-los a buscar i embarcar-los cap a França en un vaixell de la marina francesa. Aquesta aventura està explicada pel mateix Patxot a les seves memòries. (PATXOT, R., 1952, Trencant la vellesa A: Guaitant enrere. Fulls de la vida d’un octogenari. Ginebra.) Consta que durant els pitjors anys de la guerra Patxot, des de Suïssa, enviava paquets de menjar a Fontserè. Desprès la relació entre els dos amics es va mantenir durant els llargs anys de l’exili. (MASSOT, J., 2014, Rafael Patxot i Juvert. El savi, el mecenes, el patriota, Publicacións de l’Abadia de Montserrat, Ajuntament de Sant Feliu de Guixols.) També és notable el fet que ni el mateix Patxot a les seves memòries, ni cap dels seus biògrafs, inclosa la seva neta, no anomenen mai per res a Josep Comas, ni com a director del Observatori de Sant Feliu, ni com a cunyat d’en Rafael. (DELETERA-CARRERAS PATXOT, N., 2016, Rafael Patxot i Juvert. Una vida de tramuntana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona; MALUQUER I SOSTRES, J., 1994, Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic, Ed. Portic, Barcelona. CIURANS I VINYETA, X., 2014 Rere les passes dels Patxot, Fundació Betània Patmos, Barcelona.)

 

(18) OLIVER, J.Mª, 2014, Rafael Patxol cinquanta anys després, Resum de la conferència pronunciada a la seu de l’Agrupació́ Astronòmica de Sabadell dins dels actes commemoratius del 50è anniversari de la mort de Rafael Patxot i Juvert. La història d’aquest instrumental és ben curiosa ja que després de tanta polèmica, sembla que mai més va ser utilitzat. Fontserè el va tenir desmuntat i guardat en un magatzem de la seva propietat i tenia previst instal·lar-lo a l’observatori municipal que volia crear al Parc de la Ciutadella, però aquest projecte no va arribar a realitzar-se i finalment, al 1918, el va cedir a la Universitat de Barcelona que el va instal·lar a la cantonada Balmes-Diputació on està encara actualment.

 

(19) OLIVER, J. Mª, L’observatori de la Vil.la Urània,  Actes de la Primera Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorología: Vic, 4 de ju ny de 2005 / coord. por Pasqual Bernat López, 2006, ISBN 84-611-0889-2, págs. 101-108,

 

(20) Aquests testimoni és de Núria Guillé que l’havia visitat amb freqüència durant la postguerra i està recollit a  SOTO, A, 2019, Comas Sola, la mirada de la noche, Documentos NRE


(21) COMAS i SOLÀ, J., 1907, Astronomia y ciencia general, F. Granada y Cia. Editores, Barcelona y Madrid, p. 16

 

(22) Totes les cites d’aquest apartat pertanyen al text autobiogràfic publicat a OLIVER, JM, 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5. Ricard Martinez ha identificat aquest text a la publicació francesa Le Moins del 1935.

3 comentaris:

  1. Molt interessant! No sabia que s'havia posicionat contra la relativitat d'Einstein.

    Hi va haver uns quants intents de fer una teoria alternativa a la relativitat, sobretot al bloc soviètic... que finalment no van reixir. Si no, els hagués estudiat a la facultat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb tot això del mapa de la materia fosca encara resultarà que en Comas tenia raó.

      Elimina
  2. Am văzut comentarii de la oameni care și-au primit deja împrumutul de la domnul Benjamin Lee un ofițer de împrumut care îmi oferă împrumut la rata de 2% ROI și am decis să aplic sub recomandările lor și doar 5 zile am confirmat în propriul cont bancar personal o Suma totală de 90.000 de dolari pe care am solicitat-o. Aceasta este într-adevăr o veste minunată și îi sfătuiesc pe toți cei care au nevoie de un împrumutător de împrumut real să aplice prin e-mail: 247officedept@gmail.com sau WhatsApp: + 1-989-394-3740. Sunt fericit acum că am obținut împrumutul pe care l-am solicitat.

    ResponElimina