24.3.22

PLATAFORMA DE VEÏNS PER LA REFORMA DE BALMES. Primera assemblea constituent

Pep Arisa

Quan, poc abans de les set del vespre arribo a la sala del Centre Cívic Vil·la Urània on es feia l’Assemblea, ja gairebé no hi queda cap seient. Algunes persones s’arrengleren, dretes, a tocar de les parets i d’altres fora, a tocar de la porta. Francament, no hi esperava trobar-hi tanta gent i això, suposo, és un clar indicador de l’interès, entre el veïnat, d’aquest assumpte.




Puntuals -com ha de ser- alguns dels organitzadors prenen la paraula. Es presenten -la Rosa Mª i en Felix- i agraeixen la nostra assistència. Es tracta d’una assemblea informativa i, alhora, oberta i participativa, diuen amb l’objectiu de donar forma i constituir una Plataforma veïnal per assolir aquesta esperada reforma del carrer -des de les places de Molina i de Joaquim Folguera- el més aviat possible.

D’una manera molt amena la Rosa Mª ens fa una breu síntesi, centrant-se en el tros que ens afecta, de la llarga història d’aquesta reivindicació. Millor dit d’aquest, esperat i mai assolit totalment, intent de millora urbana. La reforma del carrer de Balmes s’emmarca en la reurbanització de tot el carrer, des del seu origen en aquest punt, fins dalt de tot, a la plaça Kennedy. A començament de l’any 2013  es va inaugurar la reforma del tram que va de la Diagonal a la plaça Molina. Anteriorment ja s’havia fet el tros que anava de la Diagonal fins a la cantonada. de Pelai-Bergara. 

És, expliquen i detallen, un llarg periple -des de l'octubre de 2015, de prop de 7 anys- de projectes, promeses, trobades, reunions i “bones paraules”... sense cap resultat pràctic. Per això, entenem l’interès, expectatives i, en alguns veïns i conciutadans, una certa indignació en el tracte i la resolució d’aquest tema. 

El tram del carrer Balmes que va de la plaça Molina fins a la de Joaquim Folguera, té gairebé 1 km de llarg i afecta i és col·lindant amb els barris de la Bonanova, Putxet, Gavany i Farró, tots ells del Districte Municipal de Sarrià-Sant Gervasi. 

En els projectes de reforma -aprovats- de l’any 2015 i l’actualització del 2018, es preveia:

    • L’eixamplament de les voreres fins arribar a uns 4,4 m d’amplada (ara fan 2 m). Actualment, afirmen els veïns, algun tram de vorera està malmès amb forats i desperfectes. 
    • Reduir i racionalitzar el transit amb un nombre i sentit de carrils adequats i esmorteir el soroll, asfaltant el vial amb paviment sonoreductor. 
    • Incorporar arbrat (til·lers) i mobiliari urbà embellint i humanitzant les voreres. Es canviarà i modernitzarà l’enllumenat amb llampares de tecnologia LED de baix consum. 
    • Crear nous passos de vianants (en aquest quasi 1km tant sols n’hi ha 6, molts d’ells separats uns 200 m), facilitant l’accés i comunicació entre els veïns i comerços d’un costat i altre del carrer. En aquest tram hi ha una escola, nombrosos comerços i supermercats i parades dels FGC i d’autobús. Comenten els veïns que intentant travessar -certament, de forma temerària i imprudent- aquest transitat carrer, ja s’ha produït algun greu atropellament...

El cost estimat d’aquests projectes oscil·lava entre els 10 i els 13 milions d’euros. En aquest sentit, es comenta a l’assemblea, que un dels fets que han impedit aquest incompliment reiterat de la reforma d’aquest tram de carrer, és el no incloure, en el pressupost municipal, la partida especifica amb el cost d’aquestes obres.

S’ha contactat amb diferents grups municipals (d’alguns d’ells s’ha rebut un suport concret i clar) i algunes entitats veïnals i de comerciants però, es conclou, cal -a la vista de l’experiència- una més gran denuncia i pressió social. Aquesta és una de les raons que animen a crear aquesta nova Plataforma veïnal.

Un dels objectius de la Plataforma és que, en el que queda de la present legislatura, l’Ajuntament faci una actuació urgent -amb l’objectiu d’evitar possibles accidents- en la reparació dels greus desperfectes en les voreres i augmentant el nombre de passos de vianants

Fet això, s’acorda dirigir les accions amb la intenció que, en la propera legislatura (mitjans de 2023), es porti a bon terme -amb les noves aportacions que calgui- la reforma, pacificació i humanització del carrer, des de les places de Molina i la de Joaquim Folguera.

Ja dins dels temes organitzatius, desprès de sentir i debatre algunes intervencions, es proposa posar “fil a l’agulla”, ampliant el nombre de persones interessades en la Plataforma, recollir signatures i emprendre algunes de les accions -sense descartar les mobilitzacions- en favor dels objectius de les millores en aquest tram de carrer. 

Per això es crearan, a partir d’aquesta assemblea constitutiva, diverses comissions o grups de treball -coordinats entre ells-:

  • ·  Comissió organitzativa. Per a culminar i coordinar totes aquelles accions i tràmits relacionats amb la creació i gestió de la Plataforma.
  • ·   Comissió Tècnica. Per a detectar, analitzar i proposar els aspectes tècnics o dels projectes dins l’àmbit de la reforma.
  • ·  Comissió de comunicació. Que tindrà cura dels aspectes relacionats amb les xarxes socials, premsa i la comunicació.
  •   Comissió de mobilitzacions, relacions i agitació. Eminentment participativa, que coordinarà la presencia del major nombre de veïns i simpatitzants, en aquelles reunions o accions (Consells de Barri, concentracions, difusió de cartells, recollida de signatures,...) relacionades amb els objectius de la Plataforma. 

 Alguns dels assistents a l’assemblea s’han apuntat ja en alguna d’aquestes comissions, mentre que la resta -quan eren ja 2/4 de 9 del vespre- han anat retirant-se, amb una certa esperança amb el que, si ens ho proposem, tots i totes plegades podem aconseguir -si unim il·lusions i esforços- en favor dels nostres barris, els seus veïns i visitants, nosaltres mateixos, els nostres fills i, fins i tot, nets.
Confiem poder seguir parlant-ne.
  

      

4.3.22

La veu de l'Elvira Farreras

“Què dimoni és aquest terrabastall a les set del matí?” És un dia qualsevol de mitjans dels anys 70, a una torre del carrer Putxet. L’Elvira salta del llit I puja al terrat just a temps per veure passar una terrible màquina menjacases que es dirigeix a ensorrar la torreta on fins fa poc vivien els seus amics. Aquell dia L’Elvira Farreras va decidir, amb l’únic títol d’haver-hi viscut mols anys, convertir-se en cronista del Putxet. Pàgina a pàgina anirà desgranant els seus records per salvar de l’enderroc la memòria de les cases i els jardins, de la gent que hi visqué, de les festes que hi feien, dels costums que tenien, d’alguns fets terribles que hi van passar.


El llibre més citat en aquest blog 

D´aquest treball en surt un llibre irrepetible, escrit amb una tendresa infinita, que ens parla d’un món que va desaparèixer engolit per la febre especulativa que va desencadenar l’obertura de la Ronda del Mig.

Quan tot això passava l’Elvira ja era gran. Amb els seus fills crescuts i el marit jubilat, veia créixer els nets al seu voltant. Segurament havia escrit moltes coses però no havia publicat mai cap llibre i el primer va ser un gran èxit. Ella mateixa explica a l’entrevista que li va fer Josep Mª Espinàs a TV3 (1) que va ser en Jose Mª Huertas Claveria qui la va animar a escriure. 

A la primera i segona edició el llibre porta per títol “Adéu Putxet, rèquiem per un barri”. Es va publicar el 1981, amb un deliciós pròleg de Joan Perucho que era amic de l’autora. Només al cap d’un any la mateixa editorial, 7 i ½ S.A., ja en feia una segona edició. Finalment, el 1989, empesa pels comentaris d’amics i coneguts que es queixen de que el llibre ja no es troba, l’Elvira el revisa, l’amplia i en fa una tercera edició, aquest cop amb l’Editorial La Campana. Aquesta edició porta per títol “El Putxet, Memòries d’un paradís perdut” i inclou un índex de referències que en facilita l’ús.

A totes les edicions la portada és il·lustrada per una pintura de Achille Battistuzzi de l’any 1875 que representa la finca del marquès de Santa Anna, situada al peu del Putxet, entre l’actual carrer Homer i el carrer que encara porta el nom del marquès. En aquesta pintura es pot veure el cim del turó amb el petit pavelló i alguns del elements que, en petit, caracteritzaran les torres del Putxet: la porta enreixada, l’estany, les torratxes.


Una noia riallera i treballadora

L’any de la tercera edició del seu primer llibre l’Elvira Farreras tenia 76 anys i havia viscut una vida plena i rica en cultura i amics interessants. En Narcís Comadira (2) diu que la seva enorme vitalitat, el seu caràcter delicat i la seva curiositat insaciable, que va mantenir fins als darrers dies de la seva vida, la feien una persona molt estimada per tots els que la tractaven.

L’Elvira va néixer al carrer Petritxol, però va anar a viure al Putxet al cap de poc temps. Buscant aires més saludables, el seu avi, el Dr. Ignasi Valentí, es va instal·lar a una torre del carrer Felipe Gil. La casa tenia un extens jardí que arribava fins al carrer Putxet, cantonada amb Monegat. Allí el pare de l’Elvira, el Dr. Pere Farreras, es va fer arreglar la casa dels porters i s’hi va instal·lar amb la seva família. Amb el temps, aquesta casa, que encara podem veure fent xamfrà entre Putxet i Cadis, va anar creixent i en ella van viure tota la extensa família.

Fotografia aèria on es pot observar la situació de la casa de l'Elvira, la del seu avi, ja desapareguda al carrer Felipe Gil, i el jardí que les unia.

Façana de la casa de l'Elvira Farreras, al carrer Putxet

Gràcies a l’esperit intel·lectual i científic de la seva família, l’Elvira havia tingut una formació escolar no gaire comú en les noies de la seva època. A la mateixa entrevista amb l’Espinas explica que la primera escola a la que va anar va ser l’escola que “unes amigues de la seva mare” tenien al carrer Vallirana. Suposem que es tracta de l’escola que hi hagué a la cantonada de Vallirana amb Pàdua, regentat per les germanes Dolores i Teresa Sala de les que parla ampliament al seu llibre i al que també havia anat, encara que molt poc temps, Mercé Rodoreda. Més endavant va anar a l’Institut Francès, a l’escola Alemanya i a l’escola Suiza i per això parlava i escrivia el francès, l’alemany, l’anglès i l’italià. Tenia 18 anys quan es va proclamar la República.

Ja en temps de guerra va entrar a treballar a la Conselleria de Indústries de la Guerra de la Generalitat de Catalunya on li van encarregar ser l’assistent d’Andrè Malraux durant els 8 mesos que aquest escriptor i polític francès va passar a Barcelona per filmar L’Espoir. Com ella mateixa diu, es possible que allí hagués coincidit amb la Mercè Rodoreda que treballava al Comissariat de Propaganda.


L'Elvira amb la seva maquina d'escriure al temps que feia de secretaria de l'Andrè  Malraux
 (La fotografia pertany a l'entrevista de TV3) 


Amiga i amfitriona dels millors pintors i artistes del S. XX

Finalitzada la guerra es va casar amb el galerista Joan Gaspar. Mare de família nombrosa, al costat del seu marit, amb qui col·laborava activament, va tenir l’ocasió de viatjar per Europa i d’entrar en contacte amb els moviments artístics dels anys cinquanta. Va conèixer personalment Picasso, Dalí, Mirò i tants d’altres pintors, músics i intel·lectuals amb qui sovint va establir relacions d’amistat que van ser determinants per la vida cultural de la ciutat. Per exemple, va ser tot dinant al jardí de casa seva amb el seu amic Jaume Sabartés que va néixer la idea del Museu Picasso de Barcelona. 

Una de les grans aficions de l'Elvira va ser cuidar el jardí de casa seva 
(La foto pertany a l'entrevista de TV3) 

Al cap d’uns anys l’Antoni Ribas va recollir tot això en una extensa entrevista al matrimoni Gaspar-Farreras que va publicar al llibre “Memòries. Art i vida a Barcelona. 1911-1996”. És una història de la Sala Gaspar que deixa veure tota la vida cultural de la ciutat. Ja vídua, l’Elvira segueix escrivint, aquesta vegada endinsant-se en una part fosca de la història. D’aquest treball en resulta l’obra “Gal·la, la reina trista de Barcelona”. 



Va morir el 2005 a l’edat de 92 anys i al cap d’un temps el Districte de Sarrià-Sant Gervasi va decidir posar el seu nom als jardins adjacents al Parc del Putxet, al costat del carrer Manacor, molt a prop d’on ella va viure. Allí, quan floreixen les mimoses, l’aire encara ens torna l’aroma d’aquell món perdut. 

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

(1) L'escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava el 25 de març de 1993 Elvira Farreras Valentí al programa de TV3 “Personal intransferible”. 

(2) Comadira, N., 2005. Elvira Farreras Valentí, escritora, la cronista de El Putxet, El Pais, 30 de març