15.6.21

Petita Història de la Vil·la Urània 4: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el ciutadà


Tot i la importància del seu llegat com a científic, no podríem entendre la grandesa del personatge Comas i Solà sense explorar altres aspectes del seu perfil humà: la seva radicalitat il·lustrada, el seu compromís social, la seva aposta irrenunciable a favor de la modernitat i, especialment la coherència de la seva manera de viure amb el seu pensament, més enllà de tota convenció.

Josep Comas i Solà. Sense data. Fons familiar

Pacifista, llibertari i ciutadà del món

Comas escrivia sobre ciència però a la mateixa arrel de la seva concepció del coneixement hi trobem el seu pensament social, hereu directe de la il·lustració. Per això molts dels seus articles i escrits traspuen un pensament optimista i avançat, que expressa unes idees polítiques sovint silenciades en el seu perfil oficial.

Quan feia poc que s’havia instal·lat a Barcelona, el 1904, va conèixer al geòleg Alberto Carsí. L’anècdota de la seva coneixença, que explica el mateix Carsí, els retrata a tots dos (1). Resulta que Comas havia estat convidat a donar una conferència a l’Ateneu Barcelonès i a l’hora de començar, l’única persona que hi havia al públic era en Carsí. Quan Comas va fer la seva entrada solemne a la sala i va veure la situació, en lloc de desanimar-se es va manifestar molt satisfet de tenir un oient amb qui compartir coneixements i el va convidar a fer-ho tot prenent un cafè. Així va néixer una amistat que duraria tota la vida i que els portaria a compartir moltes de les actuacions que assenyalen els ideals de fraternitat i altruisme de Comas.

Alberto Carsí venia d’una família valenciana que es dedicava a la construcció de pous artesians des del 1865. Es va formar com a geòleg i va treballar en la hidrogeologia del Pla de Barcelona defensant el dret a l’aigua i a la seva salubritat des d’una perspectiva que el converteix en un referent de l’ecologia actual (2).

Compartia amb Comas el seu compromís amb la divulgació i es va convertir en un gran divulgador de la geologia en ateneus obrers i escoles llibertaries i en un precursor del excursionisme geològic. Carsí era cunyat de Vicente Blasco Ibañez i sembla que va ser qui el va interessar i assessorar en la seva traducció de la Novísima Geografia Universal del germans Reclus (3). Aquest vincle tanca el cercle que va de Reclús a Flammarion i Comas, definint una manera d’entendre el coneixement de la Terra i de l’Univers a favor del desenvolupament humà. 


Alberto Carsí, 1932 c., Foto publicada per E. Masjuan

Comas y Carsí van participar activament en la fundació i les activitats del Comitè Català Contra la Guerra. Aquest comitè era la delegació catalana del Comité Mundial de Lluita contra la Guerra Imperialista, presidit pels escriptors Romain Rolland y Henri Barbusse i va ser molt actiu entre 1931 i 1934 quan, tan a Espanya com a Europa, és tornava a agitar el fantasma de la guerra. En aquest període era president de l’entitat en Josep Mª Bertran Quintana (4) i l’Alberto Carsí era el vice-president.

Al número 1 de la seva revista “Guerra a la Guerra” es publica un article de Josep Comas i Solà on, amb la seva prosa clara i concisa de científic, expressa el seu rebuig a tota mena de violència, que entén com a claudicació de la intel·ligència. El coneixement, la cultura i l’educació faran avançar la humanitat cap a la fraternitat universals. En aquest text, després d’assimilar la guerra a tota mena de violència i crueltat, hereva del primitivisme, ens diu:

“Per fi jo tinc la convicció que si dintre d’aquests esperits embotats per la incultura i per l’ambient opriment que respiren hi penetressin ...aquestes ensenyances sublims que brollen de la contemplació conscient de l’univers, d’aquest univers ple de llum, de vida i de grandesa...veurien el món a traves d’un altre prisma, sentirien com llurs ànimes s’omplirien d’optimisme i de bondat...i desapareixerien les manifestacions vulgars de l’ira, de l’enveja, de la violència, de la indelicadesa..... Fem els homes bons i raonables i les guerres s’acabaran” (5).

Guerra a la Guerra! Organ oficial del Comité Català contra la guerra, nº1, 1933

El Comitè va publicar a diaris i revistes catalanes un Manifest Contra la Guerra en el que es convidava a tots els catalans a unir-se al moviment per la pau i contra el feixisme. El manifest era signat per J. Bertran Quintana, Francesc Cañades, Albert Carsí, Josep Comas i Solà, Miquel Font i Feliu, Vicens Fortuny, Joan A. De Guell, Angel Pestaña, Josep Lluís Sert i López i Josep Mª de Sucre (6).

Durant aquest període trobem a les publicacions catalanes nombroses referències als actes organitzats pel Comitè a diferents ateneus, cooperatives i entitats populars, amb intervencions a favor de la pau de Bertran Quintana, Alberto Carsí i Àngela Graupera (6) que es seguien de la representació de l’obra de teatre “Maleïdes les guerres” d’Amat i Millà o de la projecció de la pel·lícula “Por la paz del mundo”. Comas també hi apareix, tot i que amb menor freqüència (8).

Al març del 1934, com a membre del Comitè, acompanya a Josep Mª Bertran Quintana, Alberto Carsí, Angela Graupera, Josep Lluís Sert i Joan Alavedra, aquest darrer molt vinculat a Pau Casals, a visitar al President Companys per demanar-li el seu suport per organitzar la visita a Barcelona d’ Albert Einstein, Romain Rollan i Henri Barbusse en motiu del proper 1 de maig (9). Tot hi que aquesta visita no s’arribés a realitzar, la participació de Comas denota com estava disposat a fer valer el seu prestigi per donar suport al Comitè, així com la seva l’amplitud de mires al recolzar la visita d’Albert Einstein amb qui mantenia una oposició científica manifesta (10).


Inauguració del Primer Saló de Cartells contra la Guerra. Llibre d’Amèlia Sala. RACAB. Podria ser que el Saló tingues lloc en el marc de la Setmana Contra la Guerra que es va organitzar ja el 1936 a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. En primera línia, d'esquerra a dreta podem reconèixer a Josep Mª Bertran Quintana, l'Ângela Graupera, la següent podria ser Amèlia Sala, l'Alberto Carsí i en Josep Comas i Solà.

Coherentment Comas va col·laborar en diverses iniciatives vinculades a la pedagogia llibertaria. Per exemple va donar suport a la tasca del pedagog anarquista Juan Puig Elies a l’escola La Farigola del Clot. Aquesta escola, que a partir del 1922 prengué el nom d’escola Natura, estava al carrer Municipi nº 12, als baixos del mateix local del sindicat de l’Art Fabril. 

Continuador de l’obra de Ferrer i Guardia a l’Escola Moderna, Puig Elies (11) considerava que l’observació directa de la natura i l’estudi de la ciència, no només desvetlla la intel·ligència sinó que crea una sensació d’harmonia i amor cap a l’univers que està en la base de l’ètica del respecte i la germanor. Als dissabtes al matí l’escola oferia conferències sobre temes científics i d’actualitat i en elles participaven Comas i Carsí (12).


Compromís social i divulgació científica

Comas estava convençut que la divulgació dels sabers està en la base del progrés social i per això sempre estava disposat a donar conferències a tota mena d’escoles, centres culturals, ateneus i espais recreatius que li demanessin (13).

Al pròleg de la seva obra més popular, El Cielo, ho explica així:

“El estudio intrínseco de la Naturaleza y de sus leyes es el germen fecundo de los progresos inmensos de la civilización y el más honroso galardon que puede ostentar el pensamiento humano. Es preciso convencerse ....que la más noble aspiración espiritual consiste en adquirir plena consciencia de nuestra vida en el Universo.” (14)

La seva casa, la nostra Vil·la Urània, es va convertir en una casa de la ciència on constantment es feien visites guiades a l’observatori, reunions per observar el cel des del terrat i tertúlies científiques i culturals al jardí. 

Les visites del veïnat al terrat per veure el cel no responien a un calendari preestablert, ni tan sols a la celebració de festes o esdeveniments. La gent hi anava espontàniament. Era un lloc del barri des d’on podies veure el cel (15). 

A l’Observatori Fabra feia un extens programa de conferències, visites i activitats de divulgació, que aconduïa personalment sempre que podia. 

Comas i Solà acompanya una visita de l’Institut de la Dona a l’Observatòri Fabra. 1911. 
Foto: F: Ballell. AFB

Així mateix cada any es celebrava la Festa del Sol, coincidint amb el solstici d’estiu (16). En el seu escrit autobiogràfic del 1936 Comas diu que des de la seva inauguració el Fabra ha rebut entre 7 i 8 mil visitants anuals i que entre aquest públic hi ha hagut persones de tot ordre i condició (17).

Si a la seva infància s’havia sentit atret per l’astronomia a partir dels textos divulgadors de Flammarion, farcits de romanticisme i de fantasies, abandona aviat aquesta via i defineix una nova manera de fer divulgació en la que la claredat en l’exposició, la senzillesa i l’amenitat es donen sempre al costat del rigor científic més extrem.

Tanmateix de Flamarion conservarà el compromís de la ciència amb l’evolució civilitzadora de la humanitat. Per això va escriure:

“La vulgaritzación científica es para mi un deber, dado que la cultura es la base de la dignificación del alma.”

I aquesta dignificació havia de ser per tothom, per això està molt atent a incloure en la seva tasca a tots aquells que tenen el risc de quedar-ne exclosos: els treballadors, les dones, els infants.

Amb una capacitat i una energia que costa de creure, acudia a tot arreu on se’l convocava. Es sabut que va col·laborar assíduament amb l’Institut de la Dona i també que participava sovint en activitats per escolars.


Escolars de Barcelona assisteixen a una conferència de Comas a la Sala Oval del Palau Nacional, en motiu de la XIV Festa del Sol. 1932. AFB

Ja en temps de guerra, Comas va ajudar a Puig d’Elies i Fèlix Martí Ibañez a organitzar, en el marc del CENU, la Setmana de l’infant que volia ser una alternativa a la festa de Reis, traient-li el seu caire religiós i substituint-lo per un repartiment de joguines de caire col·lectiu (18).

D’altra banda podem dir que Comas és un dels primers periodistes científics del país. De molt jove començà a escriure una columna periòdica a La Vanguardia, activitat que va continuar al llarg de tota la vida, fins a signar més de 1.200 articles en els que va tractar temes relacionats amb les seves observacions astronòmiques, però també altres relacionats amb la història i la filosofia de la ciència, la meteorologia, la sismologia i altres qüestions científiques d’actualitat[ (19). 

Donat que La Vanguardia s’havia convertit en el diari de més difusió de la premsa catalana, aquests articles van contribuir sobre manera a la popularitat de Comas entre el gran públic i van suposar una gran plataforma de llançament pels seus llibres i opuscles de divulgació. Les seves obres Astronomia, El Cielo o El cometa Halley van esdevenir els primers best-sellers de la literatura científica al país (20).


Portada de El Cielo, Novíssima astronomia Ilustrada. Ed Segui. 
Observeu la figura d’Urània, portant l’esfera i el compàs. Escultura del Museu Vaticà.

El gran èxit de Comas resideix en part en la seva capacitat d’adreçar-se a la comunitat científica, a la ciutadania i a un públic intermedi que és el de l’astronomia amateur. La coordinació i la interacció entre aquests tres públics és el que el fa extremadament popular i li permet posar l’astronomia en primer pla de la cultura del país.


Exponent de la modernitat

El seu caràcter obert, polifacètic i progressista el va portar a participar en un gran nombre d’aventures i projectes que transformarien la societat barcelonina de principis del S. XX. 

Al 1905 va comprar un dels primers automòbils que van circular per la ciutat i que ell devia utilitzar per anar de la Vil·la Urània, fins a la Observatori Fabra. Va formar part de la primera junta del Real Automòbil Club de Catalunya. 

Josep Comas i MªTeresa Patxot, participant amb els seu cotxe a una desfilada festiva. 
1906 c. Fons familiar.

Així mateix, és molt probable que des dels jardins de la Vil·la Urània es comencessin a forjar projectes com la creació de l’Associació de Locomoció Aérea, que va acabar vinculada a l’Ateneu el 1908, o la primera exhibició aèria d’Espanya que va tenir lloc al 1910 a Montjuïc, coneguda popularment com Els vols de'n Mamet. Ja als anys trenta va formar part del Comitè Executiu de Difusió de la Luminotècnia. En tots aquests projectes Comes actuava com a impulsor amb l’equilibri entre la gosadia, la prudència i la tenacitat que el van caracteritzar com a científic.


Lucien Mamet i el seu aeroplà Bérliot XI, a l’Hipòdrom de Can Tunis preparant-se per fer el primer vol mecànic sobre Barcelona. 11 de febrer del 1910. Foto. F. Ballell. AFV


La societat barcelonina a l’hipòdrom de Can Tunis durant els Vols d’en Lucien Mamet. 1910. Foto. F. Ballell. AFB

Gran entusiasta de les innovacions tecnològiques va impulsar la creació de la primera emissora de radio a Barcelona, Radio Barcelona EAJ1, i a partir del 1924 hi col·laborà assíduament.

El 1931, va assolir un gran èxit de públic quan va fer col·locar els micròfons de Radio Barcelona a l’Observatori Fabra per retransmetre en directe l’eclipsi de lluna del 26 de setembre (21). Mentrestant a l’observatori de la Vil.la Urània, l’Amelia Salà feina una observació del eclipsi que va publicar a la revista Urània.


Transmissió en directe per Ràdio Barcelona (EAJ1) d’un eclipsi de Lluna des de l’Observatori Fabra. 1931 Revista de Sadeya nº 372, 3 – 10 Llibre de l’Amèlia Sala, SADEYA.

Durant l’època republicana les xerrades radiofòniques de Comas es van convertir en setmanals fins al juliol del 1936. Per desgracia no s’han conservat les gravacions però si els guions escrits a màquina pel mateix Comas (22).


La figura del savi a l’imaginari popular

La popularitat i la simpatia que assoleix Comas entre tota mena de públics es pot constatar en la forma en que el tracten els mitjans de l’època.

Constantment es requereix la seva col·laboració per solventar tota mena de problemes. Si un dia visita al Conseller de Cultura per sol·licitar que la Generalitat patrocini un Congrés d’Astronomia, l’altre visita a l’alcalde per demanar que es millori la carretera de Can Tunis, perquè tothom pugui arribar a l’hipòdrom a veure els vols d’en Mamet.

La seva increïble capacitat de ser a tot arreu forma part de la seva llegenda i també és recollida pels mitjans, ironitzant sobre la velocitat meteòrica dels seus moviments. Per exemple, la revista La Humanitat comença així un article titulat “Una conversa amb el Doctor Comas i Solà" (23).


Les revistes satíriques, que tant mal van fer a alguns dels seus contemporanis, el tracten sempre amb consideració, difonent la imatge del “savi que ho sap tot” i destacant la seva bonhomia.



Sovint se’l qualifica com a astrònom popular i fins i tot, ja en temps de guerra, com a astrònom plebeu (24). A la premsa humorística, més enllà dels acudits que se li dediquen és freqüent la seva presencia en frases com: “.....aquí caldrà que vingui el Sr. Comas i Solà per aclarir-ho”; o bé: “Això és tan difícil d’entendre que li haurem de preguntar al Sr. Comas i Solà”.

Comas és la figura de prestigi per excel·lència i fins i tot l’humor se’n fa ressò.


La simfonia de l’univers

El caràcter sensible de Comas es manifesta també en el seu amor a la música. Pianista notable, li agradava interpretar als clàssics i ho feia per a ell mateix, fugint de públics i aplaudiments, buscant l’harmonia necessària per asserenar-se i reposar de la seva activitat diaria. El seu amic Carsí ho explica així:

“El ritmo solemne de los astros se reflejaba en sus ejecuciones, por lo que se nos permitirá decir, que si la matemática y las leyes universales eran música, en él era, a la vez, geometría y matemática sonora, bella como el arte y exacta e inflexible como la Ciencia.(25)”

Així que la Vil·la Urània, a més de ser una casa per la ciència era també una casa plena de música.


El soterramement del ferrocarril

Als anys vint la vida transcorre tranquil·la en aquesta petita caseta del Farró, dedicada a l’observació del cel, lluny de la violència que va assolar la ciutat durant aquells anys de plom. Només de tan en tan, el fum i el terrabastall del tren que passa pel carrer Carril, espanta als ocells del jardí. 

El 1920 és assassinat Francesc Layret, l’advocat del obrers; el 1923 el sindicalista Salvador Seguí, el Noi del Sucre. El pistolerisme s’ensenyoreix del carrer i al Poble Nou es succeeixen els crims i els atemptats dels bàndols enfrontats. 

No gaire lluny de la Vil·la Urània, a les grans mansions de Galvany, de La Bonanova i de Sarrià la presència de Primo de Rivera, el seductor Don Miguel, és esperada amb delit als salons de la burgesia barcelonina.

Malgrat tot, el projecte de l’Exposició Universal del 1929 empeny la ciutat cap al futur i el 1925 s’aprova el projecte de soterrament de la via del ferrocarril de Sarrià en el tram que va de l’Avinguda Alfons XII, l’actual Diagonal, a Sarrià. Aquest projecte incloïa el pas pel carrer Carril, actual Via Augusta, on donava la part del darrera de la Vil·la Urània. 

La via del ferrocarril al seu pas pel darrera de la Vil·la Urània. Es pot veure el terrat amb l’observatori. 1920 c. Llibre d’Amelia Sala. RACAB

L’any 1928 l’Ajuntament expropia una porció́ de terra de 201m2 de la finca propietat de Comas i Solà, pagant com a indemnització́ 12.806 pessetes (26). La Vil·la Urània, com la resta de les casetes afectades, perd una part important del seu jardí i deixa de patir les incomoditats del pas dels trens. 



Reforma de la Via Augusta, tocant a la Vil·la Urània. Llibre Amèlia Sala. RACAB(27).

Pocs anys després, el 1933, l’ajuntament augmenta considerablement els arbitris de les cases del carrer reformat, argumentat que les finques han pujat molt de valor, tant pel soterrament del ferrocarril com per altres millores realitzades al barri. 

Al voltant d’aquest fet es conserven documents que es indiquen que Comas ja tenia la determinació presa de donar la casa a la ciutat. Efectivament, el 1933 Comas i Solà, que devia anar una mica curt d’armilla, fa una instància a l’Ajuntament de Barcelona sol·licitant lliurar-se dels arbitris que se li exigeixen, tenint en compte que donarà̀ la casa a l’Ajuntament (28). El més curiós d’aquesta història, que ens mostra com anaven les coses en els temps en que no hi havia ordinadors, és que el rebut de l’ajuntament per aquesta contribució, amb data del 1938, va a nom de Bienvenido Comas.


Rebut de la Contribució Territorial a nom de Bienvenido Comas. 1938. Recollit per D. Calpena


República, guerra i revolució

Arribada la República Comas no dubtà a donar-li suport. L’Observatori Fabra va ser integrat al Servei d’Astronomia de Catalunya i Comas en va ser director. 

La nova llei del divorci li permeté casar-se amb Amèlia Sala, regularitzant així la seva situació que tan devia fer parlar a la societat burgesa de la que Comas provenia, però de la que cada vegada estava més distanciat. 

Afiliat a la CNT, a la branca de les activitats professionals i ja iniciada la guerra, participa activament en la instal·lació de l’estació meteorològica del Laboratorio Confederal de Experimentación y Ensayo de la C.N.T., projecte estrella del sindicat respecte a la ciència aplicada al progrés (29). 

Ubicat al Masnou, al palauet de la finca Bellesguard coneguda com Can Marquès, el Laboratori tenia per objectiu aplicar els coneixements al desenvolupament de l’agricultura i la indústria. En el marc del Laboratori els coneixements de meteorologia i climatologia de Comas i de hidrogeologia de Carsí van ser àmpliament utilitzats per treballs de planificació regional, d’ utilització de recursos i preservació del mediambient en un sentit que per la seva interdisciplinarietat i el seu respecte per la natura resulta percussor dels plantejaments ecologistes actuals (30). 

Comas examinant els aparells atmosfèrics del Laboratori Confederal del Masnou, 1937. 
F. Perez de Rozas AFB

Ben aviat el Laboratori serà identificat com a objectiu de guerra i sota la sospita de que s’hi experimentava amb armes químiques Franco ordenarà personalment el seu bombardeig que es produeix, sense gaire èxit, el 27 de setembre del 1937. 


L’altra cara de la lluna

L’hivern del 1937 va ser molt fred. Al Farró, com arreu, la guerra estenia el seu vel de tristesa i misèria per tots els carrers. A finals de juny, molt a prop de la Vil·la Urània, una mica més amunt del carrer Saragossa, una Mercè Rodoreda trasbalsada per l’angoixa de la desaparició de l’Andreu Nin, havia fugit de casa abandonant al seu tiet-marit (31). Una mica més amunt, feia mesos que a l’esventrat convent de les Santjoanistes s’hi havia instal·lat una txeca. Feia pocs dies, aquell mateix novembre, l’Agustí Durant i Sanpere, cap de la Secció d’Arxius de la Generalitat, havia pogut recuperar en una torre requisada de la Plaça Lesseps les migrades restes de l’arxiu històric dels Cavallers de Sant Joan, dispersats i malmesos per la revolta (32). Al carrer Juli Verne el pintor Josep Amat, reclòs a casa, passava el temps retratant als parents que havien hagut de fugir de Figueres (33).

L’Observatori Fabra no interrompia la seva tasca continuada malgrat haver esdevingut un petit camp de refugiats per alguns dels membres de la Reial Acadèmia de Ciències i les seves famílies (34). Des del mes de novembre Barcelona s’havia convertit en la nova capital de la República. 

Al terrat de la Vil·la Urània Josep Comas seguia observant el cel. Segurament concentrar-se en la feina era l’única manera que tenia d’escapar a aquest món que s’ensorrava sota els seus peus. Però ni així aconseguia apaivagar el desassossec i la tristesa. L’ideal racionalista somniat per Flamarion i Reclús, la ciència construint una societat millor, s’allunyava i empetitia perdut a l’univers. La jove Urània l’havia deixat sol. 

Feia fred. Al barri era difícil trobar carbó o llenya per escalfar-se. Sense saber que seria el seu darrer treball, Comas acabava de publicar l’estudi del cometa Finsler que havia fotografiat des de la Vil·la Urània. Potser aquells dies de finals de novembre seguia estudiant aquest cometa o potser ja havia triat un tema nou, el cas és que va contraure una bronconeumònia i va morir el 2 de desembre a l’edat de 69 anys. 

El 3 de desembre era dissabte. La Vanguardia li dedica un article de comiat on es ressalta el fet que en esclatar la sublevació militar es va col·locar obertament al costat del poble (35). Era un savi popular, es diu. L’assistència massiva al seu enterrament corrobora aquesta afirmació.

A les onze del matí, al carrer Saragossa, davant de la Vil·la Urània, s’organitza la comitiva. Obre pas una secció de motoristes de la Guardia Urbana, seguits de la Banda Municipal. Lluís Companys, president de la Generalitat, acompanyat per l’alcalde accidental de la ciutat Sr. Escofet ocupen la presidència oficial, on també hi ha el Conseller de cultura Pi i Sunyer i el de Justícia, Bosch i Gimpera. Segueix la presidència familiar.

La nombrosa comitiva està formada per personalitats del món de la política, les institucions, la ciència i la cultura, però també de moltes delegacions d’escolars, associacions culturals, sindicals i, en definitiva, de persones que a través dels seus articles o de les seves nombroses conferències coneixien a Josep Comas i l’apreciaven.

Notícia de l’enterrament. 1937. Revista Crònica, any IX, núm. 422 BNE

La corrua va baixant pel Passeig de Gràcia i en arribar a la cantonada amb Consell de Cent s’hi afegeix una amplia representació de la CNT, encapçalada per la ex-ministra Federica Montseny. El dol s’acomiada al Passeig de Gracia cantonada al carrer Casp i només els més íntims l’acompanyen al cementiri (36).

El germanastre de Comas i Solà, Joan Montserrar Solà al centre, Juan Puig Elies a la seva dreta i Federica Montseny al darrera, al cementiri durant l'enterrament. 1937. International Institute of Social History

Dels molts textos de comiat que es publiquen als mitjans, ni ha un, el de l’Andreu Avel·lí Artís, que m’agrada especialment.

ARTÍS, A., 1938, Revista de Catalunya, 82, 15 de gener, p. 80

Un vida tan intensa d’ estudi i de treball de ben segur se li va fer curta per esbrinar tot alló que volia saber. Ell mateix havia escrit:

"Tenemos delante de nosotros un voluminoso libro en que, después de muchos años de trabajo, no hemos llegado a deletrear la portada (37)."

És la veu d’ Urània que encara ens recorda “Per més que sàpigues, és molt més allò que ignores”. 

Com ell mateix deia, Comas va tenir una vida feliç i potser, podríem afegir, una mort oportuna. Si més no, una mort que li va estalviar veure com, aquella ciutat que ell tan va estimar, vençuda i sotmesa, perdia els seus somnis i malbaratava el seu llegat.


Fi de la Primera Part



(Continuarà....La segona part a partir de setembre)

Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. l'Eduardo Vicente que ha fet per nosaltres un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

(1) CARSÍ, A. i FERRER, J., 1937, José Comas i Solà el hombre y el científico, Oficines de propaganda CNT-FAI JJLL Comitè Regional de Catalunya. 

(2) MASJUAN, E., 2015. Alberto Carsí y la lucha por el agua en la Barcelona del primer tercio del siglo XX. El Rapto de Europa. Crítica de la cultura, 30, pp. 51 - 66. Existeix un abstract de l’article a la conferencia, Alberto Carsí y las aguas subterráneas de Barcelona, Grup de recerca Aigua, Territori i sostenibilitat (GRATS), UAB

(3)RECLUS, O. i E., 1906, Novísima Geografía Universal, traducido por Vicente Blasco Ibáñez con la colaboración de Alberto Carsí. Editorial Prometeo Valencia, 6 volúmenes.

(4) Advocat i polític, nascut a Sant Gervasi, Bertran Quintana és un personatge molt interessant, exponent del lliurepensament, que acabarà encarregat per Companys d’investigar els assassinats posteriors al 19 de juliol. SOLE, Q. i DUEÑAS, O., 2012, Josep Mª Bertran Quintana, el jutge dels cementiris clandestins, Ed. Gregal, Barcelona.

(5) COMAS i SOLÀ, J., 1933, Contra la guerra, A: Guerra a la guerra! Organ oficial del Comitè Català contra la guerra (Delegació nacional del Comitté Mondial de Lutte contre la guerre imperialiste), nº1, pp.3. En aquest primer número es publiquen també textos de Henri Barbusse, Betran Quintana, Alberto Carsí, Albert Einstein, Romain Rolland i Francesc Macià. També es diu que el Secretariat del Comité era a la Via Laietana, nº 56.

(6) Contra la guerra, 1932, A: La Humanitat, Any II, núm. 316, 14 de noviembre; i també a: Baluard de Sitges, nº 1288, 18, Desembre, 1932, p.2 i 3, LINK

(7) Àngela Graupera és una destacada pacifista del període d’entre guerres que va ser propera a l’anarquisme i desprès al socialisme. Va participar com a infermera a la guerra de l’Africa i a la Primera Guerra Mundial. Escrivint la seva experiència des del front es va convertir en la primera corresponsal de guerra catalana. Finalitzada la guerra va escriure “El gran crimen: lo que yo he visto en la guerra” que s’ha tornat a publicar recentment: GRAUPERA, A.,2019, El gran crímen, Ed. Chapiteau 2.3, Barcelona. Activa conferenciant del Comité Català Contra la Guerra, entre el 1933 i el 1934 en va ser la Presidenta.

(8) Com a exemple tenim El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 75, no. 314 (31 dic. 1932) que anuncia a la pag. 4 la “Charla del Sr. Comas i Solà del Comitè català contra la guerra”.

(9) Visitas, Breve, La Vanguardia, Sabado 3-03-1934,i també a La Humanitat, 3-3-1934, p.6. Finalment aquesta visita a Barcelona dels destacats pacifistes no es degué de realitzar perquè no n’he trobat cap més referencia i per celebrar el 1er de Maig, Comas va anar aquell any a Reus i va fer una conferència al Centre de Lectura La Vanguardia, dimarts, 1 de maig de 1934 

(10) Com ja hem vist en el post anterior Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el científic, quan Einstein havia vingut a Barcelona el 1923 Comas va ser de les poques veus critiques amb la teoria de la relativitat, posició que queda recollida al seu article Las conferencias del profesor Einstein publicat a La Vanguardia del 14 de març del 1923.

(11) Al juliol del 1936 Puig Elies va rebre l’encarrec de Ventura Gassol d’organitzar el Consell de l’Escola Nova Unificada (C.E.N.U) del qual va ser president i principal impulsor.

(12) GIACOMONI, V.,Valeria, 2017, Joan Puig Elies. Anarquismo, pedagogía y coherencia. Ed. Descontrol, pag. 78. La col·laboració de Comas amb Puig Elies està també recollida a les memòries d’Abel Paz (PAZ, A., 1994, Chumberas y alacranes (1921-1936), Ed. EA, Barcelona)

(13) Com ja hem vist, Comas va impartir conferencies tant a l’Ateneu Barcelonès, al que li deien l’Ateneu dels rics, com a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i altres vinculats a la classe obrera i al pensament llibertari.

(14) COMAS I SOLÀ, J., 1930 c., El Cielo. Novísima astronomía ilustrada, Ed. Seguí, Barcelona. Podeu consultar El Cielo a la seva versió digitalitzada a la Biblioteca Digital Hospanica. 

(15) SOTO, A, 2019, Comas Sola, la mirada de la noche, Documentos NRE

(16) Per una deliciosa descripció del que suposava aquesta festa podeu veure VENDRELL, T., 1921, La festa del Sol, D’ací i d’allà, juliol, nº 7,Vol. VIII, Barcelona, pag.485. Segons l’autor la celebració de La Festa del Sol a Barcelona s’inicia, per iniciativa de SEDEYA, el 1916 per prendre el relleu quan la festa es suspèn a França degut a la guerra. Comença amb l’ascensió al Tibidabo per assistir a l’acte central que es fa al gran Saló del Casino del Tibidabo on, després d’una lectura de poemes al·lusius a l’astronomia, hi ha una conferència de Comas Solà “acompanyant la dissertació amb gran riquesa de projeccions bellíssimes”. Desprès es visita l’Observatori Fabra i s’acaba amb un banquet al Magèstic Hotel Anglaterra que “aplega com a acte de germanor a professionals i devots de la ciència d’Urània.” No cal dir que en tot aquest programa el protagonisme de Comas és total. Tanmateix aquesta Festa també tingué grans detractors que la titllaven d’anticatòlica i la consideraven una prova de la paganització social. Catalunya Social, núm 166, 4 de juny, 1924

(17) OLIVER, JM, 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5

(18) GIACOMONI, V.,Valeria, 2021, comunicación personal.

(19) Al 2018, per tal de commemorar els 150 anys del naixement de Comas, La Vanguardia li va dedicar un article que és molt interessant perquè dona entrada a una selecció d’aquests articles de divulgació.

(20) El Cielo va ser una obra molt popular, un llibre que no faltava a les migrades biblioteques de les cases dels obrers. Es diu que era un llibre de gran èxit a la biblioteca de la presó Model, on alguns presos havien après a calcular l’hora mirant els estels per la petita finestra de la seva cel.la. GUASP, ERNEST, 1934, A la presó Model manquen llibres, Mirador, Setmanari de literatura, art i política, Any VI, nº 266, dijous, 8 de març, 1934, Barcelona, p. 2

(21) SOTO, A, 2019, Ob. cit.

(22) CEBRIAN ESTER, I., 2004, Divulgador i periodista científic, A: V.V.A.A., Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, pàg.136


(24) El 1938 Dídac Ruiz fa un curs titulat “El que la humanitat deu a Catalunya” en el que, amb el nom d’astronom plebeu, situa a Comas al costat Ramon Llull i Jaume Balmes. La Humanitat: Any 7, núm. 1892 (20 març 1938)

(25) CARSI, A., (1937), ob. cit. pag. 7, Carsí era d’origen valencià i estava casat amb la germana de Vicente Blasco Ibañez amb qui compartia la manera de veure el món i el gust per l’escriptura. 

(26) CALPENA, D., 2011, Estudi Històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, “Vil·la Urània”, Átics, Informe inèdit. Aquesta petició li va ser denegada i només anys desprès de la seva mort, quan la casa ja era de l’Ajuntament, l’Amelia va repetir la petició adjuntant el testament de Comas i finalment va aconseguir la bonificació. (Comunicació personal de Pau Senra)

(27) Podeu veure l'observació d'aquesta fotografia amb detall al post Adobant les felipes, de la serie Les mil paraules.

(28) CALPENA, D., 2011, ob. cit.

(29) A la Solidaridad Obrera, òrgan de la AIT, del 3 de setembre del 1937 es publica una fotografia de la inauguració del Laboratorio Confederal de Experimentaciones on apareix Comas i Solà en primer terme, acompanyat d’Alberto Carsí i nombrosos representants del govern i del sindicat. A la pàgina 1 del mateix diari es diu. “Con que emoción contemplamos, confundido entre los obreros que asistieron al acto sencillo, al sabio que ha llevado el nombre de Cataluña a todos los ámbitos del mundo. Comas Solà pleno de años, de ciencia y de experiencia, entre proletarios, sin adulaciones ni mojigangas...se sentía un obrero. Y lo es: un proletario del cerebro que sabe poner su sabiduría al servicio del pueblo.” També es fa ressó d’aquesta inauguració la revista anarquista “Tierra y Libertat” en el seu número del 25 de setembre del 1937 pag. 4 on es diu respecte a la secció de meteorologia del Laborartori: “Se encarga de esta sección el compañero J. Comas Solà”. Comas había col.laborat amb la publicació Tiempos Nuevos, auspiciada per Federica Montseny, i també en la Revista Blanca, en les que va publicar diversos artícles de divulgació científica.

(30) MASJUAN, E., 2000, ob.cit.


(32) ARISA, J., 2015, El monestir de Sant Joan de Jerusalem, “Les Joanes” del Farró, Coses del Farró, nº 4, Tardor

(33) Vegeu l’obra Prenent cafè, del 1937 al post Josep Amat, testimoni d’un paisatge fugisser 


(35) Comas y Solà ha muerto, La Vanguardia, viernes, 3 de diciembre, 1937

(36) El entierro de D. José Comas i Solà, La Vanguardia, 4 de diciembre, 1937, pàg. 3 

(37) COMAS, J., 1906, Fantasía científica, La Vanguardia, 13 de marzo, pàg. 6 



27.5.21

La petita historia de la Vil·la Urània 3: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el científic

Anteriorment en aquesta serie:

 

 1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)


2. Urània arriba al Farró (1875- 1899)

 

 

 

 

 

 


 

 

Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021

 

Els primers anys d'en Josep i la Maria Teresa a la Vil·la Urània devien ser de gran plenitud i harmonia. Casats de nou el 1899, abandonen Sant Feliu i s’instal·len a la casa que Comas arregla i bateja amb el nom de Vil·la Urània. Comas emprendrà una immensa tasca com a científic i com a divulgador que el portarà a ser reconegut com un dels més grans astrònoms que ha tingut Espanya. 

Havent deixat el seu treball de director de l’Observatori Català de Sant Feliu, a sou dels Patxot, no sabem de què vivia el jove matrimoni durant aquests primers anys, però sembla que els negocis del malaguanyat Bienvenido, sàviament continuats per la seva vídua Francisca Solà, devien deixar a Josep una renda que, per bé que modesta, li permetia una gran llibertat de moviments i el fet de no considerar-se mai un científic professional.

 

El primer que fa és construir un observatori astronòmic al terrat i destinar una de les estances a laboratori fotogràfic.  Adquireix a Irlanda un telescopi Grubb, de 156 mm. i hi introdueix una gran innovació: l’acoblament d’una càmera fotogràfica Bauz et Auzoux de 162 mm. que es va fer portar de Paris i que treballava amb plaques de vidre de 18 x 24. Tot això ho va muntar al terrat i ho va protegir amb una cúpula giratòria de fusta (1). Amb aquest equipament la casa del carrer Sant Felip 29  comença a ser una casa diferent a les altres: La Vil·la Urània, una casa dedicada a la ciència i oberta a tota mena d’activitats de recerca i divulgació.

 

 Josep Comas i Solà al terrat de la Vil·la Urània amb la cúpula de l’observatori. 1920 c.(2)

 

A la Maria Teresa, que havia viscut la seva infància al gran casalot que la família Patxot tenia al Passeig de Mar de Sant Feliu de Guíxols, la casa li devia semblar molt petita. Encabir la vida familiar, més la cambrera i la cuinera i encara l’observatori i el laboratori fotogràfic en aquella torreta d’una sola planta no devia ser gens fàcil; atendre a les nombroses visites, tertúlies i conferències que el seu marit va començar de seguida a organitzar, omplia plenament el seu temps.  Això no obstant la vida li somreia. Comas devia ser un home amb un gran magnetisme personal i ella s’havia convertit de feia temps en la principal admiradora de la seva tasca, fins al punt d’assumir moltes feines de suport en l’observació del cel. 

 

El segle del progrés  


Comas va arriba a Barcelona al tombant de segle i disposat anar per lliure, però aviat li van començar a arribar tota mena de reconeixements. 

 

El mateix 1899 és nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Aquest nomenament no va deixar de ser qüestionat i suposà l’inici del mapa d’amistats i enemistats que s’aniria dibuixant al voltant del jove astrònom. En aquells anys Eduard Fontserè semblava un candidat idoni per cobrir el lloc d’acadèmic ja que treballava per la Reial Acadèmia com a responsable dels observatoris. Un altre candidat era Ignasi Tarazona, professor de Cosmologia de la Facultat de Ciències. Tots dos molt ben situats institucionalment. Tanmateix l’escollit va ser Josep Comas i Solà que aportava un currículum d’observacions fetes de manera independent i publicades en revistes internacionals de gran prestigi, fet que el distingia dels altres dos (3).

 

El 1900 Comas decideix viatjar al sur per observar pel seu compte l’eclipsi de sol del 28 de maig. La Mª Teresa és converteix en la principal organitzadora del viatge  i des de la Vil·la Urània s’encarrega del trasllat dels materials necessaris. En un primer moment volien anar a Hellin a Albacete, però sembla ser que en passar per Elx es van trobar amb molts grups d’astrònoms que havien acudit de diferents països, entre ells l’encapçalat per Flamarion, i van decidir quedar-s’hi. S’instal·len a la Finca de la Bellotera des d’on, malgrat el seu escàs equip, Comas aconsegueix fotografiar l’eclipsi (4).

 

L’any següent, el 1901, l’industrial, financer i polític Camil Fabra, Marquès d’Alella, anuncia la donació de 250.000 pts. a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, per construir un gran observatori astronòmic a la falda del Tibidabo i la Diputació ofereix els terrenys necessaris.

 

Des d’uns anys abans, el 1893, Comas havia començat a publicar a La Vanguardia una columna quinzenal sobre astronomia i sembla ser que aquestes lectures havien portat al marquès a l’afició per l’observació del cel. No és dons d’estranyar que, tot hi no haver estat a l’inici del projecte, quan es forma la comissió científica pel disseny i el seguiment de la construcció del Observatori, Comas en formi part com a acadèmic (5).  

 

Al llarg d’aquest procés, el seu caràcter afable i propositiu, els seus coneixements i la seva actitud favorable a la modernitat i la innovació fan que Comas guany un gran prestigi i que al 1904, quan s’inaugura l’Observatori, en sigui anomenat director titular de la Secció Astronòmica i director provisional de la Secció de Meteorologia.

 

L’Observatori Fabra en construcció. 1902 AFB

 

Quan al 1905 s’organitza l’observació del segon eclipsi de Sol que hi va haver a començaments del S. XX Comas ja hi va com a comissionat per l’Acadèmia de Ciències i com a Director del Observatori Fabra. Així i tot els seus mitjans segueixen sent molt escassos. La Maria Teresa el torna a acompanyar i pren part activa en l’observació. Ell mateix ho explica així:

 

“El personal se reducía a mi esposa y a algunos pocos amigos míos cuyo amor por la Ciencia no es superado con toda seguridad por ningún profesional. “(6)



Missió a Vinaròs per l’observació de l’eclipsi de sol del 5 d’agost del 1905.  Els dos telescopis eren de Comas; ell s’està dret al peu del telescopi. La Mª Teresa Patxot és a la taula. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, 1906, vol. V, 479

Desprès d’aquest, encara farà altres viatges guiat pel el seu interès per la sismologia que incorpora a les tasques de l’Observatori Fabra gairebé des dels seus inicis. Al 1906 va a Itàlia amb motiu d’una erupció del Vesuvi que estudia i documenta, al 1907 assisteix al Congrés Sismològic de La Haya, al 1909 viatja a Provença per estudiar un terratrèmol i el 1910 a la regió Volcànica d’Augvernia. Al cap de pocs anys dibuixarà el primer mapa sismològic de Catalunya. I a aquests viatges ja hi anava amb el seu flamant automòbil.

 

La Mariona i l’Eulàlia Petit, netes de la Júlia Montserrat, recorden que a la seva avia li agradava recordar les excursions que feien amb el cotxe del tio Pepe:

 

“Sobre tot les averies que tenien i que els deixaven tirats en mig de la carretera. Imaginàvem l’avia jove i rient mentre empenyia el cotxe, vestida amb una faldilla llarga, pròpia de començaments de segle.(7)”

 

 

Josep Comas i Solà conduint el seu automòbilLa Mª Teresa al seient del darrera. Els altres dos personatges molt be podrien ser els germanastres de Comas, Júlia i Joan Montserrat. 1905 c. Fons familiar (8)

 

Brillant com un meteor 


S’inicia així un llarg període en el que Josep Comas desenvolupa una fulgurant carrera com a científic i com a divulgador, un projecte personal i entusiasta al que es lliura amb absoluta dedicació i tenacitat.

 

El fet de comptar amb el material de l’Observatori Fabra i amb el de casa seva li permetia treballar amb els dos equipaments de manera complementària. Sembla que des de la Vil·la Urània feia fotografies de gran camp que utilitzava de manera molt innovadora, mentre que el gran refractor de l’Observatori Fabra li permetia mesures astromètriques molt precises. Aquesta barreja entre el treball privat i el públic arribà al punt en que es diu que com a director del Observatori Fabra anunciava descobertes que havia realitzat amb el seu telescopi d’aficionat (9).

 

De fet una de les seves grans aportacions va ser la innovació en el camp de l’observació del cel a partir de les fotografies que feia des de la Vil·la Urània, a les que va aplicar l’estereoscòpia i també el cinema.

 

Com ja hem vist, ell no es considerava un professional de la ciència, cosa que està en la base de moltes de les enemistats que es va crear. De fet, per la seva feina com a director de l’Observatori rebia una mòdica retribució, no solia acceptar diners per les nombroses conferències i xerrades que donava i vivia, de manera bastant austera, de les seves petites rendes i també dels drets d’autor de les seves obres de divulgació, algunes de les quals van tenir un èxit extraordinari, així com de les col·laboracions que feia en revistes i diaris (10).

 


Un científic valent, controvertit i generós


Tot i el seu tarannà senzill i proper, Comas va ser un home de difícil encaix en la societat burgesa i tradicionalista de l’època. La rígida estructura de la ciència oficial no li perdonava les seves enormes capacitats, ni la seva llibertat de pensament i actuació. La seva capacitat d’iniciativa i la seva extraordinària personalitat no deixaven a ningú indiferent, envoltant-lo de grans amics i admiradors, però també de crítics i rivals. Com a investigador tenia amics a tot el món i es diu d’ell que posseïa un gran poder de captació i comunicació, i que escoltar-lo era estimar immediatament l’astronomia.

El seu treball ingent com a observador del cel no li pot discutir ningú però els seus detractors, i també els hereus intel·lectuals d’aquests detractors, l’acusen d’una certa deriva teòrica que el porta a obrir molts camins que finalment no resulten fructífers. 

El que és cert és que la seva curiositat no té límits i s’atreveix amb tota mena de qüestions per arriscades que siguin. És per això que s’interessa per l’espiritisme, del qual era valedor el seu antic mestre Flammarion (11) i participa durant un temps en sessions en les que va aplicar el mètode d’experimentació científica. Concretament al 1907 va ser convidat a estudiar les accions de la medium Carmen Domínguez. També sembla que era assidu assistent a les vetllades d’espiritisme que es feien a una torre del carrer Ballester, sota la direcció del Dr. Josep Antichi en les que es convidava a mediums de gran categoria (12). Els grups espiritistes estaven molt interessats en obtenir el reconeixement d’un científic prestigiós com Comas. 

 

Aquest apropament va acabar amb la publicació al 1908 del treball  “El espiritismo ante la ciència” (13) en el que Comas conclou, amb gran enuig i decepció per part dels espiritistes, que els fenòmens vertaders que es produeixen en aquestes sessions tenen sempre una explicació científica i els que no la tenen és perquè són enganys o il·lusions (14).

 

Més endavant s’oposà a la teoria de la relativitat d’Einstein, oposició que va tenir el seu moment culminant en ocasió de la visita d’Einstein a Barcelona el 1923. Durant molts anys va treballar en una teoria de la llum que suposes una alternativa basada en l’observació astronòmica però els seus estudis en aquesta línia no van acabar d’obtenir el reconeixement de la comunitat científica de l’època.

Molt s’ha escrit sobre l’enfrontament entre Comes i Solà i Eduard Fontserè que  havien estat companys i més que companys, amics. Els dos joves estudiants compartien la passió per l’observació del cel i somniaven plegats en arribar a crear una societat astronòmica no professional, vinculada a la societat civil.  Però les seves trajectòries aviat els van separar  els van portar a enfrontar-se en una competició professional que, com tantes vegades passa a la vida, va degenerar en enemistat personal.  

El 1910, any en que va passar el cometa Halley, Fontserè i altres afeccionats a l’astronomia i contraris a Comas es van agrupar en la Societat Astronòmica de Barcelona. Poc desprès un altre grup d’afeccionats va iniciar el procés de creació de la Societat Astronòmica de España i Amèrica (SADEYA) i en van fer president a Comas i Solà (1912). 

Com de costum, aquestes societats que naixien sense cap paraigües institucional tenien uns recursos molt escassos i en el cas de l’astronomia l’afany per dotar-se d’instruments i aparells de qualitat esdevenia un objectiu central. 

Mentrestant a Sant Feliu el flamant equipament de l’Observatori Català feia deu anys que s’omplia de pols.  Com ja vam explicar en el post anterior, el 1901 Rafael Patxot, desprès d’uns violents incidents vinculats a una vaga de la industria del suro, s’havia Instal·lat a Barcelona a la magnífica torre del Passeig de la Bonanova que li havia ofert el seu sogre, Rafael Rabell. 

Un cop a Barcelona Patxot, que ja havia abandonat la seva afecció a l’astronomia a favor de la meteorologia (15), va canviar el seu paper de científic amateur pel de mecenes i va obrir els seus interessos a una extensa panòplia de temes: la recerca sobre la masia catalana i sobre el cançoner català, l’ajut a l’Ateneu Barcelonès, al Centre Excursionista de Catalunya, la creació del Institut d’Estudis Catalans i tants i tants d’altres. Gairebé no hi ha projecte, ni institució cultural a la Catalunya de l’època que no tingui alguna cosa a agrair-li.  L’obra de Patxot com a mecenes és ingent. Però potser un dels darrers treballs que va fer personalment, vinculats a l’astronomia, va ser la traducció al català de la “Uranie” de Flammarion (16).

Davant la creixent enemistat entre Comas i Fontserè, que partia en dos el món de l’astronomia del país, Patxot va inclinar-se a favor de Fontserè. Fou l’interès per la meteorologia que inclinà a Patxot a favor de Fontserè o fou una creixent tibantor existent entre Patxot i el seu cunyat que el va distanciar de l’observació de les estrelles? No ho sabem. Pot ser una mica de tot (17).

El cert és que el 1912, recent creades les dues societats astronòmiques antagonistes, Rafael Patxot fa desballestar el seu observatori de Sant Feliu i cedeix l’instrumental astronòmic, cúpula inclosa, a la Societat Astronòmica de Barcelona. Josep Mª Oliver ho explica així:

“La donació́ de l’observatori per part de Rafael Patxot a l’associació́ «rival» de la presidida pel seu cunyat, va originar el profund enuig d’aquest i de la seva esposa; es conserva un escrit de Comas a Rafael ple d’exabruptes i esmentant també́ l’enuig d’ella.” (18)



                  Desballestament de l’Observatori Català de Sant Feliu de Guixols. 1912. AFB

Com ja hem vist, a la vida de Josep Comas allò privat es barreja amb allò públic. La seva vida com a científic és indestriable de la seva vida personal i social. En aquest cas, aquesta manera de viure li passarà factura. La polèmica científica i les enemistats personals arribaran a ser conflictes familiars i s’esmunyiran fins a la seva vida privada més íntima. A poc a poc l’estel de la Maria Teresa s’apaga discretament a l’horitzó i el 1922 Comas posa el nom d’Amèlia a un nou asteroide.

 

Amelia Sala Vallescà, segona mestressa de la Vil·la Urània


Van ser uns anys de gran convulsió en la vida privada d’en Josep i Comas. El 1912 va morir la seva mare i, de manera impensada, d’accident, dos anys després, la va seguir en Ricard Comas, el germà gran d’en Josep. 

 

Qui era l’Amèlia Sala? D’on venia? Com la va conèixer Josep Comas? No ho sé i potser tampoc cal saber-ho tot.  El cert és que de manera fresca i desimbolta l’Amèlia s’incorpora a la vida d’en Josep, sense importar el què diran i, als voltants del 1916, s’instal.la a la Vil·la Urània amb la seva germana Mercè. Allà viuran totes dues dedicades a fer amable i somrient la vida de l’astrònom.

 

Amelia i Mercè Sala als jardins de la Vil·la Urània. 1916 c. Fotografia cedida per Nuria Guille

 

Vil·la Urània observatori de Sismografia i  seu de SADEYA


El 1917 la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts decideix fer efectiva la doble direcció de l’Observatori Fabrà i nomena a l’Eduard Fontserè director de la Secció de Meteorologia i Sismografia.  Les males llengües diuen que els dos directors no es barallaven perquè “un hi anava de dia i l’altre hi anava de nit”. El cert és que Comas es dol d’aquest fet i reacciona dotant al seu observatori privat dels aparells necessaris per a seguir registrant i publicant en sismologia.

Mentrestant a SADEYA, que s’havien quedat sense els instruments de l’Observatori Català, s’espavilaven amb uns instruments d’ordre menor que els havia cedit Arnau Mercader, compte de Belloch. Així que al 1921 Comas, sempre generós i resolutiu, els cedeix l’observatori de casa seva i la Vil·la Urània es converteix oficialment en la seu de la societat. 

Aquell mateix any Comas rebé un homenatge en motiu de la Primera Exposició Internacional d’Astronomia i Ciències Afins, que es va celebrar a Barcelona i en la que SADEYA va tenir un paper protagonista.

Homenatge  de SADEYA a Josep Comas. 30-9-1921 F. Josep Brangulí 

Aquesta condició de vivenda particular i seu de la societat astronòmica es va allargar fins al 1957, vint anys desprès de la mort de Comas. Així, durant gairebé quatre dècades la Vil·la Urània és no només una casa particular oberta als veïns i a tota mena d’activitats de recerca i divulgació científica, sinó un observatori oficialment integrat a la xarxa de centres de ciència del país.

 

La casa de la ciència


Com era la Vil·la Urània en aquesta temps? Com estava distribuïda en el seu interior?

Sabem que constava d’una planta baixa de 150 m2, coberta per un terrat en el que s’havia construït l’Observatori. Al terrat s’hi pujava per una escala externa, cosa que facilitava molt l’accés sense haver d’entrar a les estances interiors.

Aquest observatori no tenia la típica cúpula dels observatoris astronòmics. Era un cilindre de fusta  de 5 metres d’alt  per una base d’uns 3 metres de diàmetre i les parets estaven formades per fustes rectangulars acoblades, que s’obrien per facilitar el pas a l’interior (19).  

La Vil·la Urània amb l’Observatori al terrat segons una infografia de J. MªOliver. 
Audiovisual de Vil·la Urania

Respecte a l’nterior de la casa un testimoni directe la descriu així:

“Era una casa vuitcentista amb parets i mobles de colors foscos. El saló era ampli i estava presidit per un sofà isabelí. També hi havia una habitació i una cuina. Tot plegat aconseguia un ambient entranyable. L’exterior era el típic de les torres de l’època, amb una escalinata a la façana que portava a la planta noble. Estava voltada d’un jardí amb molta vegetació”.(20)



Amelia Sala al saló principal de Vil·la Urània, 1916. 
Fotografia cedida per Núria Guille.

La casa estava atapeïda d’objectes i records fruït de la intensa vida científica de Comas. Els qui l’havien visitat recorden que a les parets no podies trobar ni un petit espai buit. Fotografies, medalles, premis i reconeixements li arribaven de tot el món i s’anaven acumulant a les parets de la Vil·la Urània

Amèlia Sala  al jardí de la Vil·la Urània. Es tracta d’una fotografia en color, feta per Josep Comas utilitzant el mètode de la tricotomia . S’hi pot veure una estàtua de gran tamany i estil clàssic situada a l’estany. Sense data. Fons familiar.

 

Un llegat científic molt valuós


Gràcies a la seves grans dots d’observador, a la seva agudesa visual, a la seva tenacitat i la seva formació, mig acadèmica, mig autodidàctica, el producte del treball de Comas Solà com a astrònom es concreta en una llarguíssima llista de descobertes i aportacions científiques que li van donar una fama i un prestigi internacional com no ha tingut cap altre astrònom a Espanya i que el situen, diguin el que diguin els seus detractors, a l’alçada de grans científics espanyols de l’època com Ramón i Cajal o Leonardo Torres Quevedo. 

 


Josep Comas i Solà. Sense data. Fons familiar

Més enllà de les seves aportacions, s’ha de destacar una concepció del sentit de la ciència i el coneixement que l’acosta molt als plantejaments més avançats de l’actualitat.

 

“ El progreso científico está directamente influido por las convulsiones sociales y las convulsiones sociales son función o dependen de los progresos de la Ciencia.” (21)

 

Ignorant com soc de la ciència astronòmica em serviré per explicar aquest llegat de les paraules de qui millor pot fer-ho: el mateix Comas i Solà.

 

El 1936, només un any abans de morir, va escriure un text autobiogràfic en francès, probablement a petició d’alguna de les nombroses societats internacionals amb les que col·laborava. Aquest text, traduït i conservat per la seva vídua, va ser publicat per la revista Astrum, el1987 amb motiu del cinquantenari de la mort de l’astrònom (22).

 

De les seves troballes fetes des de l’observatori de Sant Feliu en diu:

 

“Mis primeras observaciones se refirieron a estrellas dobles y fueron publicadas por las “Astronomiche Nachrichten”; las primeras observaciones de este género que se habían hecho en España. Hice también una triangulación micrométrica del cúmulo M8 de Sagitario, con el objeto de determinar en los siglos venideros los movimientos propios de sus principales estrelles componentes”.

 

Respecte a la controvèrsia amb Einstein, ell ho explica així:

 

En 1915 comencé a publicar los primeros desarrollos de mi teoría sobre la naturaleza corpuscular-ondulatoria de la radiación, fundándome sobre la experiencia de Michelson y en oposición completa con la teoría de la relatividad. Como se ve, mi teoría en la cual se armonizan las teorías de Newton y Fresnel, comenzó a publicarse 9 años antes de aparecer los trabajos del Sr. L. De Broglie sobre la Mecánica ondulatoria.

 

Mi oposición a la teoría de la relatividad esta fundada en mi convicción de que el único medio que nosotros tenemos para las investigaciones científicas es la objetividad lógica, la cual nunca ha sido desmentida. Si para explicar un punto de vista científico misterioso nos servimos de una hipótesis más misteriosa todavía, no hemos avanzado nada.”

 

Les seves nombroses descobertes les vincula obertament a la invenció metodològica que suposa l’ús de l’estereoscòpia. Comas deia que amb l’estereoscopi havia passat de pescar asteroides amb canya a pescar-los amb xarxa. 

 

En 1915 comencé también a estudiar las grandes ventajas de un nuevo método estereoscópico para la observación de los movimientos propios de las estrellas, los movimientos internos de las nebulosas y las parejas estelares, procedimiento por el cual he podido descubrir varias corrientes estelares. En este mismo año descubrí mi primer pequeño planeta, que llamé Hispania. Después he hallado diez más con el objetivo de 16 cm., los únicos descubiertos hasta el momento en España. Se denominan Alfonsina (en recuerdo del rey Alfonso X El Sabio), Barcelona, en homenaje a mi ciudad natal, Gothlandia (Cataluña), Amelia (mi mujer), Mercedes (mi cuñada), Pepita (yo), Reginita (una muy amiga de la familia). Otros tres no tienen nombre todavia.”

 

Avui ja no en diem planetes sinó asteroides degut a la seva mida petita, i aquests tres darrers ja tenen nom.  Són el Comas Solà, el SADEYA i el Polit. Dels cometes en parla així:

 

“En 1925 descubrí un cometa simultáneamente con Scaïn. En 1926, descubrí otro cometa, periódico este, el único de su género que ha sido descubierto en España y cuyo retorno fue observado en 1935.”

 

Aquest és el que avui es coneix com a cometa Comas Solà, que ens torna a visitar cada vuit anys.

 

Desprès de fer notar que “el elemento oficial ha sido siempre hostil a mis esfuerzos”, Comas acaba aquest escrit amb un paràgraf que ens dona la mesura de la seva saviesa:

 

Mi vida hasta el presente ha sido feliz y las pequeñas contrariedades que he sufrido, han sido para mi un estimulante para trabajar con más ardor. Mis estudios científicos no han sido inútiles espiritualmente para mi. He llegado a la conclusión de que la materia, la energía y el espíritu son una misma cosa y que la Naturaleza no es el resultado del azar. Estoy más contento cada vez que veo que no sabemos nada apenas. En fin me arrojo con toda confianza en los brazos de la sabiduría suprema de la Naturaleza”


A aquesta alegria per tot allò que encara hem d'aprendre segurament no hi hauria arribar si la seva tasca com científic no haguès anat acompanyada per la seva tasca com a ciutadà. 

Tornem a escoltar la veu d'Urània: per molt que sapigues és molt més alló que ignores. 



 

(Continuara……)

Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. l'Eduardo Vicente que ha fet per nosaltres un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) OLIVER, J.Mª., 2004, Comas i l’observació astronòmica, A: V.V.A.A., Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, pàg. 45

(2) OLIVER, J.Mª., 2005, L’observatòri de la Vil·la Urània. Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i la Meteorología, Vic,  Segons aquest autor entre el 1899 i el 1937 aquest  petit observatori va ser el més actiu i el que més descobertes va comptabilitzar de tots els de l’estat espanyol.

(3) Els crítics amb Comas i Solà, especialment Josep Iglésies en la seva biografia de l’Eduard Fontserè, l’acusen d’haver forçat aquesta elecció. Segons els mèrits, ordenats per Domènech Estapà, la llista va ser E. Fontserè, J. Comas i Solà i I. Tarazona. Malgrat això en la votació posterior l’escollit va ser Comas que va prendre possessió el 23 de novembre del 1900 amb el discurs titulat “La distribución de los astros en el espacio”, SAMSÓ, J., 1987, José Comas i Solà (1868-1937), Bol. Fundación March


(4) RUIZ CASTELLS, P., 2004, Els eclipsis totals de sol de 1900 i 1905, A: V.V.A.A., Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, pàg.118

 

(5) Aquest fet incrementa la rivalitat entre Comas i Fontserè. Segons Iglésies el  projecte inicial de l’observatori havia nascut de la mà de Fonserè i Domenech Estapà  que el volien situar al cim del Tibidabo i es van trobar amb l’oposició de l’església que ja tenia el lloc emparaulat per fer-hi el temple expiatori que construiria E. Sagnier. 

 

(6) COMAS, J., 1905, Primeras impresiones del eclipse, La Vanguardia, martes 5 de setiembre, pag. 4 


(7) PETIT, M. i E., 2018, Josep Comas i Solà i la Vil·la Urània. La pasió per la divulgació científica, Coses del Farró, nº12, Sant Jordi, pàg. 12


(8) El cotxe probablement és un Renault Type U(a) de 1904. El capot arrodonit i el radiador lateral tubular de 10-12 elements són molt característics dels cotxes de la marca Renault d’aquella època. 


(9) OLIVER, J.Mª., 2004, ob.cit. pag. 63

 

(10) De fet, tota la seva vida d’investigador està marcada per una forta manca de recursos econòmics. La seva documentació es plena de cartes a les autoritats de la Real Acadèmia, sol·licitant reiterada i infructuosament coses tant petites i bàsiques com un llit i una manta perquè els ajudants que passaven la nit a l’Observatori no patissin tan fred. Es diu que, fart de negatives, moltes vegades arribava a comprar de la seva butxaca els materials i els aparells sense els quals no podia avançar. També forma part de la llegenda que destinava el petit sou que cobrava com a director a pagar els bitllets del Funicular perquè els seus ajudants, Isidre Hipòlit i Joaquín Febrer pugessin a l’Observatori.

 

(11) Cal considerar que a finals del S.XIX l’espiritisme era un moviment cultural d’àmplia base, molt vinculat al moviment lliurepensador, al laïcisme i a la maçoneria. SÁNCHEZ, P., 2008, La maçoneria a Catalunya (1868-1947). Premià de Mar: El Clavell, 2 v

 

(12) FARRERAS, E., 1982, Adéu Putxet, réquiem per un barri, Ed 7 i ½, Barcelona, pag. 14

 

(13) COMAS i SOLÀ,, J.,1908, El espiritismo ante la ciencia, Estudio sobre la mediumnidad, F. Granada i Cia, Editores, Barcelona.


 (14) GRAUS, A., i BONET, J.M., "L'astrònom que podia veure cometes però no esperits: el cas Comas i l'espiritisme barceloní (1906-1908)". A: BERRNAT, P. (ed.)., 2014, Astres i meteors: Estudis sobre història de l'astronomia i la meteorologia. Calvià: Edicions Talaiots, pp. 125-139.

 

(15) A la seva etapa de Sant Feliu ja era  més procliu a treballar en el camp de la meteorologia que en el de l’astronomia, que va cedir gairebé totalment a Comas.  Així havia ajudat a Eduard Fontserè a crear la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya que tants èxits li va reportar.

 

(16) Flammarion, C. 1903, Urània, Trad. Rafael Patxot, Biblioteca Popular de L'Avenç, Barcelona, LINK

 

(17) L’amistat entre Eduard Fontserè i Rafael Patxot va durar tota la vida i es va fer més estreta desprès del 36. La revolta que seguí al 18 de juliol va agafar al matrimoni Patxot passant l’estiu a la Masia Mariona, la seva casa del Montseny. Va a ser l’Eduard Fontserè qui va recórrer a la Generalitat, demanant ajuda a Ventura Gassol per anar-los a buscar i embarcar-los cap a França en un vaixell de la marina francesa. Aquesta aventura està explicada pel mateix Patxot a les seves memòries. (PATXOT, R., 1952, Trencant la vellesa A: Guaitant enrere. Fulls de la vida d’un octogenari. Ginebra.) Consta que durant els pitjors anys de la guerra Patxot, des de Suïssa, enviava paquets de menjar a Fontserè. Desprès la relació entre els dos amics es va mantenir durant els llargs anys de l’exili. (MASSOT, J., 2014, Rafael Patxot i Juvert. El savi, el mecenes, el patriota, Publicacións de l’Abadia de Montserrat, Ajuntament de Sant Feliu de Guixols.) També és notable el fet que ni el mateix Patxot a les seves memòries, ni cap dels seus biògrafs, inclosa la seva neta, no anomenen mai per res a Josep Comas, ni com a director del Observatori de Sant Feliu, ni com a cunyat d’en Rafael. (DELETERA-CARRERAS PATXOT, N., 2016, Rafael Patxot i Juvert. Una vida de tramuntana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona; MALUQUER I SOSTRES, J., 1994, Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic, Ed. Portic, Barcelona. CIURANS I VINYETA, X., 2014 Rere les passes dels Patxot, Fundació Betània Patmos, Barcelona.)

 

(18) OLIVER, J.Mª, 2014, Rafael Patxol cinquanta anys després, Resum de la conferència pronunciada a la seu de l’Agrupació́ Astronòmica de Sabadell dins dels actes commemoratius del 50è anniversari de la mort de Rafael Patxot i Juvert. La història d’aquest instrumental és ben curiosa ja que després de tanta polèmica, sembla que mai més va ser utilitzat. Fontserè el va tenir desmuntat i guardat en un magatzem de la seva propietat i tenia previst instal·lar-lo a l’observatori municipal que volia crear al Parc de la Ciutadella, però aquest projecte no va arribar a realitzar-se i finalment, al 1918, el va cedir a la Universitat de Barcelona que el va instal·lar a la cantonada Balmes-Diputació on està encara actualment.

 

(19) OLIVER, J. Mª, L’observatori de la Vil.la Urània,  Actes de la Primera Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorología: Vic, 4 de ju ny de 2005 / coord. por Pasqual Bernat López, 2006, ISBN 84-611-0889-2, págs. 101-108,

 

(20) Aquests testimoni és de Núria Guillé que l’havia visitat amb freqüència durant la postguerra i està recollit a  SOTO, A, 2019, Comas Sola, la mirada de la noche, Documentos NRE


(21) COMAS i SOLÀ, J., 1907, Astronomia y ciencia general, F. Granada y Cia. Editores, Barcelona y Madrid, p. 16

 

(22) Totes les cites d’aquest apartat pertanyen al text autobiogràfic publicat a OLIVER, JM, 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5. Ricard Martinez ha identificat aquest text a la publicació francesa Le Moins del 1935.