29.12.21

El Bus del Barri, una vella reivindicació del Farró. Conversa amb Alicia Cercós

Sant Gervasi és un territori costerut, ple de turons i torrenteres. Per mala sort els serveis més importants s’han anat a situar en llocs elevats. Des del Farró tot fa pujada; si vols anar a la biblioteca del Districte, pujada; si vols anar a les oficines dels Serveis Socials, pujada; si vols anar al mercat, més pujada; i ja no parlem de si es tracta d’anar al Cap Adrià: aquí la pujada us pot deixar sense alè. Aquest cas és especialment problemàtic perquè moltes de les persones grans que acudeixen al CAP tenen dificultats de mobilitat.

 

Ja fa molts anys que l’Associació de Veïns del Farró, juntament amb les Associacions dels barris de Galvany i Turó reivindiquen un bus de barri que uneixi aquests equipaments i que els faci més accessibles. Tanmateix, a dia d’avui, sembla que l’autoritat dels transports municipals no està donant resposta a aquesta demanda. 

 

Darrerament sembla que alguna cosa es belluga i això és el que us volem explicar.

 

 

Alicia Cercòs, d’activista de barri a consellera

 

He quedat amb l’Alicia al Liadísimo per parlar d’aquest tema. Trobo una magnífica tauleta a l’ombra del jardí i, mentre espero que arribi, recordo que també va ser aquí on em vaig trobar amb ella i l’Ester perquè m’expliquessin que era això de L’Associació de veïns i Comissió de Festes del Farró. Era l’any 2014, jo acabava de tornar al barri desprès de tota una vida de córrer món i feia poquet que ens coneixíem, però vam connectar de seguida.

 

Ara encara resulta més fàcil i és perquè l’Alícia desprèn energia i encomana el seu compromís amb el barri.

 

FF._ Ara ets Consellera de Barri per Esquerra Repúblicana, però el teu compromís amb el barri ve de molt abans.

 

AC._ Sempre m’he implicat molt en coses socials. Quan vaig arribar aquí venia del Poble Nou que és un lloc amb moltes festes i molta vida veïnal. De seguida vaig voler connectar amb l'anterior junta, però no hi va haver manera. Al 2012 la junta que hi havia va plegar i es va convocar una assemblea de barri i d’allà va sortir la junta nova. Hi havia en Joan Iserte que era el president, en Joan Brunat, el marit de l'Ester que era el secretari, en Jaume Baches, en Marc Pujol. Jo vaig sortir com a vocal. 

 

FF._ Algun dia haurem de parlar més a fons de la història d’aquesta junta que ha fet tanta feina i ho ha tingut tant difícil. Però tu vas ser també Presidenta, oi?

 

AC._Si, va ser molt dur. En pocs anys ens va deixar el president, en Joan Iserte, en Joan marit de l’Ester que era el secretari i en Jaume Baches també quant era president. I nosaltres vam seguir. Ho vam fer pel barri. Cap any es va suspendre la Festa Major. Desprès de la mort d’en Jaume Baches ens vam reunir la junta i em van proposar ser la Presidenta i jo els vaig dir: ho accepto, a veure si amb una dona s’acaba aquest mal rotllo. I hi vaig estar 3 anys amb l’Ester com a secretaria.


El passat 30 de maig, l’Alicia col·laborant en l’organització de La Directa-Tibidabo, la cursa organitzada pel Club Excursionista de Gràcia.

 

FF._I vas plegar per problemes de salut.

 

AC._Vaig passar una mala temporada i no volia estar-hi a mitges.

 

FF._Però desprès vas fer el salt a la política.

 

AC._Quan ja portava un any i mig que havia plegat em van venir a buscar els d’ERC. Em van citar un dia a Vil·la Urània la Mercè i l’Oriol i en van proposar ser Consellera. Jo els vaig dir: Que dieu?. Tenien un sol conseller que era la Mercé i amb les eleccions n’havien tret quatre i volien una persona molt de barri, Però jo no milito, ni militaré, els vaig dir. I a més, m’heu mira’t be?...tinc uns quants anys. Res, ho tenien molt clar. M’ho vaig pensar i vaig acceptar amb la condició que poder sentir-me lliure per dir les coses com les veig, com a independent i per poder lluitar per les coses del barri. Aquest juliol fa dos anys que vam prometre el càrrec.

 

 

Aquí amb la Mercè Amat, en Joan Teixidor i en Nil Font, els altres consellers de barri d’ERC, al nostre districte. I es que sempre la trobareu voltada de jovent!

 

 

Una lluita que ve de lluny

 

FF._ I aquí és on comença la teva lluita pel bus del barri

 

AC.- No, no, això ja venia de molt lluny.  Des de l’Associació i molt abans, perquè l'Agustí Rodriguez, el pare de l’Ester, ja en parlava fa molts anys. A l’ època del regidor Puigdollers l’Ester i jo vam parlar amb ell. Era el moment en que s’estava fent la reforma amb els busos verticals i horitzontals i ens va dir “No està previst, ni el tindreu”. Quan jo vaig entrar com a consellera una de les coses que els vaig dir va ser: jo treballaré per aconseguir el bus del barri. I això és el què estic fent: insistir en el bus del barri sempre que en tinc ocasió. 

 

Alicia Cercós, Carles Gual i representants dels barris de Galvany i Turó, el 2017, a la presentació que es va fer de la iniciativa pel bus del barri, al davant del CAP Adrià. Fotografia El Jardí de Sant Gervasi (1).

 

Cartell de la recollida de signatures que es va fer durant la campanya del 2017


Estic molt contenta perquè he aconseguit que el bus del barri ara és un projecte molt defensat per tots els partits. El regidor de districte hi està molt compromès. Com que sempre que el veig n’hi parlo, al final em va convidar a assistir a una reunió amb mobilitat per defensar el projecte. 

 

Vam tenir una reunió amb polítics i tècnics de TMB, de mobilitat i del districte. Presidia la Regidora de Mobilitat. Va ser una reunió molt dura perquè la part del Farró no s’havia tingut en compte en cap projecte. Deien que no s’havia demanat mai. D’allà ens vam emplaçar a una altra reunió i ja van venir amb unes propostes que consistien en explicar-nos els autobusos que ja hi ha. Em vaig indignar molt. Quan em van donar la paraula els vaig dir que, com a persona de 76 anys, veïna i usuària dels serveis, sabia molt bé com havia d’anar-hi. Vostè m’està dient que total per caminar 500 metros més..,.dons jo li parlo per mi mateixa i en general, perquè jo sé el que faig i el que em costa pujar al CAP, o anar a la Platón o anar a la Biblioteca, o a Serveis Socials o a Can Castelló on hi ha un menjador social. Tot ho tenim allà a dalt.

 

Està sent tot molt difícil. Ara els busos de barri estan molt qüestionats perquè van molt buits.

 

FF._ Home, potser van buits perquè no compleixen gaire l’horari. Com que no te’n pots refiar, la gent ja no hi compta.

 

El bus a demanda, una solució que s’està estudiant

 

AC._ Llavors es va parlar del bus a demanda que ara s’està implantant per Torre Baró (2). Això funciona a base de que quan necessites anar al Cap, per exemple, ho demanes telemàticament i et diuen a quina hora passarà. Ara s’estan fent proves pilot. Nosaltres no estem tancats a estudiar-ho, però volem un compromís en ferm.


Desprès de diverses reunions, es va demanar que és fes una prova pilot al nostre barri i vam aconsseguir el compromís de Mobilitat de que aixó es faci. Així que la regidora de Mobilitat s'ha compromès amb el Districte a que, durant el primer semestre del 2022, funcionarà un bus a demanda, amb caràcter experimental, que cobrirà l'àrea de Galvany i Farró.

 

FF._ Dons ja veurem com va. 


AC.- Es evident que en un servei on molts dels usuaris seran gent gran, refiar-se tant de les noves tecnologies és un risc. S'haurà de vetllar per facilitar-ne l'ús.


FF.- Creus que en aquesta legislatura això es podria posar en marxa de manera definitiva?

 

AC.- No m’agradaria equivocar-me. Queden dos anys de legislatura i contem amb el recolzament  total de l'Albert Batllé com a Regidor del Districte. Per part meva us garanteixo que penso seguir actuant com a gota malaia. Sigui a demanda o sigui d’una altra manera aquest problema s’ha de resoldre en aquesta legislatura. Hem aconseguit que al Districte ho recolzin tots els partits. Ara tenim, a més a més, el compromís de la Regidoria de Mobilitat. Esperem que tot surti bé. 

 

FF._ Així sia!

 

 

 Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

 

 

(1) Podeu veure la referencia d’aquesta campanya a: Els veïns del Farró, Galvany i Turó continuen reivindicant el bus de barri, El Jardi de Sant Gervasi i Sarrià, 12, desembre 2018., i també  al reportatge de BTV, Bus de barri Farró Galvany Turó BTV 16/1/2017

 

16.12.21

Les cases Ramos. Un pis senyorial amb jardí


Pep Arisa

Si ens situem al costat farronenc de la plaça de Lesseps, al xamfrà amb la Ronda, on abans començava el carrer de Septimània, hi veurem un gran edifici d’habitatges de cinc plantes: les Cases Ramos. 

Tot i ser tres finques diferents (els números 30, 31 i 32 de la plaça), constitueixen un sol cos unificat per la composició de les façanes. 



En l’època en que aquesta casa es va construir, aquest espai limítrof entre Sant Gervasi i Gràcia i proper als Josepets, estava molt poc edificat i encara amb molts horts i camps de conreu. Per això les Cases Ramos que van ser la primera gran edificació burgesa amb nombrosos pisos de lloguer de la zona, destacaven en mig d’un medi i barris força rurals. Cal tenir en compte també que la majoria de les edificacions dels seus voltants eren, llavors, construccions de dues o tres plantes sense cap mena d'ornamentació.


Ricardo Ramos, navilier i polític


El projecte i la construcció d’aquestes cases (1) va ser obra de l'arquitecte Jaume Torres i Grau (1879-1945) que, el 1906, va rebre l'encàrrec de l'empresari navilier Ricardo Ramos i Cordero (1859-1938), fill del també navilier Ramon Alonso Ramos Charcos, armador madrileny, d’origen gallec, establert a Ribadeo. En Ricardo Ramos, a més d’empresari, era un polític -diputat i senador- del Partit Conservador i conseller-fundador del Foment d’Obres i Construccions.

Joaquím Mombrú. Retrat de Ricardo Ramos Cordero. Museu Marítim de Barcelona

Torres i Grau efectuà el projecte, molt influenciat pel modernisme d’en Lluís Domènech i Muntaner tot i que, en aquells moment, el noucentisme s’anava ja imposant.

Ricardo Ramos ocupà, amb la seva família, el pis principal del número 31. És un pis amb accés directe a l’exclusiu i romàntic jardí que hi ha a la part posterior de la casa. Era doncs, a la practica, una barreja de pis i senyorial torre, com algunes de les que ja hi havia aleshores pel barri. Tot un luxe. Hi estigueren fins que la passada Guerra Civil i la reacció revolucionaria va provocar la seva marxa cap a Mallorca. El pis llavors, va ser ocupat per la CNT i el 1939, per la Falange, fins que va ser retornat als seus propietaris. Ricardo Ramos va morir als 78 anys, el 22 d’abril de 1938 a Palma de Mallorca. Està enterrat al singular panteó familiar, construït en un dels angles perimetrals del Cementiri de Sant Gervasi (2).

La casa de les abelles


Les Cases Ramos, com tota edificació modernista, compta amb innombrables detalls d'ornamentació inspirats en la natura. Un dels més preeminents és la presència d'abelles a la façana principal, motiu pel qual la residència també es coneix com la casa de les abelles.


La façana principal, que dona a la plaça, és la més ornamentada amb una única tribuna a la planta noble i un coronament esglaonat de regust medievalista. Està realitzada amb fons d'esgrafiats grocs i vermells d’ornaments aplacats; la tribuna està feta, tota ella, amb pedra sorrenca de Montjuïc i els balcons amb treballades baranes de forja. 


A dalt de tot de la façana principal, com a símbol d’una de les activitats del propietari hi ha un escut amb un vaixell.

A la façana lateral -que dona a l’antic carrer de Septimània- s’hi repeteix l’esgrafiat però els elements decoratius son menors, més escassos i simples, amb predomini de finestres.

L'essència modernista de l'edifici encara es conserva en el seu interior, on nombrosos detalls com els esgrafiats i sostres de guix, les escales i els arrambadors de marbre, les portes-vidrieres, els llums o les plaques de llautó dels timbres, detalls i reixes de forja, impregnen de personalitat els vestíbuls i els ascensors.



A la tanca de l'antic jardí posterior de l’edifici hi sobresurt, a l'angle amb el carrer Mont-roig, un original templet recobert de ceràmica. Per sobre de la tanca es poden veure, també, les galeries de la façana posterior de les cases.



Una casa de pel·lícula

A primers dels passats anys setanta, l'edifici va entrar en decadència, fins al punt que va haver-hi una proposta d’enderrocament amb motiu de l’obertura de la, també anomenada, Ronda del Mig. Afortunadament, la petició de Monument Nacional formulada per Antoni de Moragas, Degà del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, el va salvar de l’enderroc. Actualment, des del novembre de 2001, té el Nivell de Protecció “A” (Bé Cultural d’Interès Nacional”).

Si passeu sovint per l’acera que dona al templet us l’haureu troba’t alguna vegada ocupada per grans camions que transporten generadors, focus i tot allò necessari per un rodatge. I es que, des que l’any 1999 s’hi van rodar diverses escenes de la pel·lícula de Pedro Almodóvar “Todo sobre mi madre”, el principal i el jardí s’han convertit en escenaris de diverses filmacions (3). Ingressos extres que deuen contribuir al costós manteniment d’aquest magnífic edifici.

 

 

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) Fo-1562/1905. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

(2) Terol Adrià. Historiador dels Cementiris de Barcelona 

(3) Ocasionalment, el pis, es pot visitar o ocupar temporalment contactant amb l’actual propietat. Reportatge AD 

 

30.11.21

La casa Tosquella nou equipament del barri del Putxet i el Farró.

Ja ho deia Pedro Navaja: “La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!”. Ves qui ens ho havia de dir als components d’una revista de barri, que surt un cop cada 6 mesos que, de sobte, encertaríem un tema de plena actualitat.

Dons si, el nº16 de Coses del Farró què sortirà per la Festa Solidària i en el que ja fa molts mesos que treballem, conté un tema de rabiosa actualitat al barri: la casa Tosquella. Ara us explico com va anar tot.

La Casa Tosquella amb el seu aspecte actual 

Façana est de la Casa Tosquella l'any 1909 
© Fons fotogràfic d'Eduard Maria Balcells que els seus hereus van llegar a l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), publicada a El Jardí de Sant Gervasi 22 de gener del 2021

Ja fa uns mesos que els veïns que impulsen la Plataforma Pacifiquem Ballester es van posar en contacte amb l’Associació Veïns Farró per compartir temes sobre la pacificació del tràfic i altres qüestions. Un dels acords que va sortir de les primeres reunions va ser dedicar aquest número de la revista a les relacions entre els Putxet i El Farró.

Dos barris germans amb una història convulsa, feta d’afinitats i lligams i també de discontinuïtats i escissions. La contundència de la Ronda del Mig com a ferida i com a frontera, i la mateixa evolució al llarg de la història de la divisió administrativa  expliquen una tensió apropament-allunyament que caldria resoldre esborrant fronteres físiques i mentals, millorant els accessos i les relacions.

Tan bon punt vam començar a treballar més a fons en els continguts de la revista, la casa Tosquella va aparèixer com a espai central de la reflexió. El dia 18 d’octubre és va fer una Taula de Barri a la Vil·la Urània amb representants del dos barris i allí va emergir amb força la reivindicació de la intervenció pública per resoldre la vergonyosa situació d’aquesta “joia modernista a la venda a Wallapop”[1]. Trobareu les característiques arquitectòniques de la casa i la història dels seus estadants molt ben explicada per en Pep Arisa a la parada nº 10 de l’itinerari pel carrer Vallirana.

A la tardor del 2021, la desaparició de la Lluïsa Castells, darrera habitant de la casa que la va estar defensant numantinament de l’enderrocament[2], i els intents fallits de l’actual propietat de vendre-la al mercat lliure, havien portat l’edifici a una situació d’impàs. El fantasma de l’abandonament indefinit fins que, malgrat la seva condició de Bé Cultural d’Interès Nacional, ja no hi hagués res a protegir, planava tristament. 

Tant el seu valor artístic, com la seva ubicació a la cruïlla entre el renovat carrer Ballester i l’emblemàtic carrer Vallirana, ens feien imaginar el paper de nova centralitat que podia jugar com lloc de trobada entre els veïns d’un banda i altra de la Ronda, si es convertia en un equipament. Com un pont que ajudés a esborrar la frontera que durant tants anys ha suposat l’existència d’una tremenda autopista urbana.

Un somni al que, reivindicatius com som, no pensàvem renunciar fàcilment. Així ho vam escriure, invocat el dret de tanteig i retracte sobre la venda que tenen les institucions públiques en un cas com aquest. Feia molts anys que el tema s’arrossegava però no semblava que hi hagués una resolució propera.

Tanmateix, a primers de novembre, quan ja teníem tots els nostres articles escrits i pràcticament a impremta, una filtració va saltar als diaris[3]. “L’Ajuntament de Barcelona torna a mantenir converses amb els propietaris per comprar la Casa Tosquella”. 

I la cosa va anar depressa. El 18 de novembre el districte va convocar a les entitats dels dos barris, a les 9 del matí, a la porta de la casa. Els va convidar a entrar al jardí i allí el regidor Albert Batlle va anunciar l’acord municipal que decidia la compra de la Casa per rehabilitar-la i fer-ne un equipament especialment dedicat a la gent gran del districte 

“L’adquisició de la Casa Tosquella permetrà destinar-la, un cop rehabilitada, a un ús públic. Representa una oportunitat per, d’acord al Pla d’Equipaments del Districte, corregir el dèficit d’equipaments i principalment els destinats a la gent gran detectats al barri del Putxet i del Farró, un dels barris on més creix la població de més de 65 anys i en índex de solitud. Atesa la qualificació, la situació i la seva superfície, aquesta edificació seria idònia com a equipament de barri i específicament com a casal de gent gran. Un altre dels objectius del Districte és poder obrir els jardins de la finca a la ciutadania i guanyar d’aquesta manera un nou espai verd.“[4].


Albert Batlle, regidor del Districte, durant el comunicat del dia 18 de novembre del 2021. (Fotografia Ajuntament de Barcelona)

Representants de les entitats veinals al jardí de la Casa Tosquella el matí del 18 de novembre (Foto Ester Rodriguez)

Un altre cop una història que s’acaba bé, o que comença bé. Acaba un llarg procés d’abandonament, desídia i vergonya col·lectiva. Comença un camí, esperem que no gaire llarg, cap a la rehabilitació i la definició dels usos del nou equipament que, si les coses es fan ben fetes, podria ser una puntada d’or en aquest recosir el trau obert entre el Putxet i el Farró que és la Ronda del Mig.

Pel que fa a la rehabilitació la Casa Tosquella és tot un repte perquè una part molt important del seu valor no està tan en l’estructura com en la profusió de detalls ornamentals. Les pintures dels sostres, els vitralls de les finestres, les portes de fustes nobles, els exquisits tancaments de forja, les ceràmiques vidriades de la coberta del torreó. Tot molt malmès, però tot imprescindible perquè expressa la forma com l'artesania s'agermana amb l'arquitectura per produir un resultat resplandent.  Aquest cop no ens podem permetre que la manca de pressupost, les preses o les idees peregrines de “ves-a-saber-qui” ens deixin només una l’estructura pelada. 



Fotografies de detalls ornamentals de la Casa Tosquella publicades a Instagram per Modernisme.cat

Pel que fa als usos no em sembla malament que és prioritzi un equipament per la gent gran. Però la gent gran ja hem afirmat i demostrat àmpliament, en el cas de Vil·la Urània per exemple, que, per nosaltres, el millor “casal d’avis” és un centre cívic intergeneracional i obert a tothom on es té especial cura per atendre i integrar a les persones grans. 

No es tracta de programar activitats per la gent gran sinó de vetllar per facilitar l’accés de la gent gran, especialment de la més aïllada i vulnerable, a tota mena d’activitats, sobre tot d'aquelles en que les grans persones poden ser agents actius de la comunitat. Projectes com Radars podrien ajudar. També podrien ajudar mesures tan senzilles com que la inscripció pugui fer-se també de manera presencial.

Tot això ho podem aconseguir si el futur de l’equipament es defineix a partir d’un procés participatiu i si la seva forma de gestió incorpora les bones experiències de gestió participaciva que ja tenim al districte (Casa Orlandai, Vil·la Urania). 

Us explicaré el meu somni. És un esplèndid vespre de tardor i, a poc a poc, es va fent fosc. La casa llueix magnífica, dolçament il·luminada de manera que ressalten els vitralls de les finestres. La gent s’afanya a acabar les activitats perquè a les vuit hi ha jam session i ningú se la vol perdre. Avui han vingut els músics d’una famosa banda amateur, tots bastants granadets, i també alumnes de l’escola de música del barri. Els agrada molt tocar junts. 

Els participants del programa de mentoring, on professionals i empresaris sènior assessoren a joves emprenedors, es van acomiadant. Els del grup de restauració de mobles antics s’afanyen a recollir les eines. Els del Taller d'Història de Sant Gervasi queden per la propera sessió. L’Antònia i la Carme han arribat una mica aviat, amb temps per fer un cafè. L’Antònia, voluntària del projecte “Anem-hi junts”, ha convençut a la Carme, que mai surt de casa, per assistir al concert i vol tenir temps per mostra-li una mica la casa i tot el que s’hi pot fer. Passejant per Ballester arriben grups de veïns del Putxet. Els del Farró venen per Vallirana i creuen Mitre pel pas amb semàfor que hi ha just davant de la casa. 

De sobte la trompeta i el saxo esclaten a l’aire. Don’t Get Around Much Anymore.



Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

[1]MATEU PARRA, J. 2019, Modernismo de segunda mano en Whallapop, El Periodico, 22 de abril 

[2] ANGULO, S., 2012, Una anciana de casi 80 años vive asediada por okupas, La Vanguardia, 10 de marzo ; i també DIAZ, R., 2021, La Casa Tosquella, contradiccions entre un bé patrimonial protegit i la ruïna, El jardí de Sant Gervasi, 22 de gener 


[4] AJUNTAMENT DE BARCELONA, Comunicat de premsa, 18 de noviembre del 2021, Barcelona comprarà la Casa Tosquella, un edifici modernista del barri del Putxet. 



15.11.21

Petita Història de la Vil·la Urània 8: La casa de tots. Vil·la Urània Centre d’Equipaments (2012-2018)


Anteriorment en aquesta sèrie:








Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021



Què va salvar la Vil·la Urània? Qui va aturar la piqueta al darrer moment?. Per Dani Cortijo va ser el mateix Comas i Solà, és a dir, el redactat del seu testament i també la determinació de la família a denunciar l’incompliment. La protesta ciutadana va servir per avisar del problema.

“Segurament al darrer moment, aquesta vegada com les anteriors, l’autoritat municipal s’ha topat amb un informe dels seus serveis jurídics que diu que legalment tenen totes les de perdre. Hi havia precedents i l’ajuntament no es va voler arriscar.” [1]

Joan Puigdollers ho admet sense embuts.

“En aquesta vida, em va dir, un no ha de tenir por de reconèixer que s’ha equivocat i canviar. Havíem de procedir per consens amb la família. Les donacions són sagrades. La ciutat ha d’honorar als hereus del donant. Nosaltres volíem satisfer la demanda dels veïns que denunciaven la manca d’equipaments. En aquell moment El Farró era l’únic barri de la ciutat sense cap equipament socio-cultural municipal al seu territori. I vam veure que les coses es podien fer d’una altra manera”. [2]

Així que un cop arribats a un acord amb la família les autoritats del districte assumeixen els compromisos adquirits i es disposen a fer de la transformació de Vil·la Urània el projecte estrella del seu mandat.

Segons Puigdollers el fet que ell sigui biòleg i que Carles Esquerra, el gerent del Districte, sigui arquitecte, explica que des del primer moment la seva intenció va ser fer un edifici que tingués un caràcter innovador i avançat respecte a la sostenibilitat. L’altre eix que els guia és que el resultat respongui a un procés de participació ciutadana modèlic. La Vil·la Urània serà un espai de nova centralitat que estructurarà El Farró; lloc de trobada i convivència per les entitats i pel veïnat.


El procés participatiu

El Consell de Barri del juliol del 2012 posa en marxa el procés. Ja es parla de la gestió cívica i s’acorda crear un Grup de Treball per definir què s’espera del futur equipament. 

El Grup de Treball es reuneix sis cops, entre el 21 de novembre del 2012 i el 16 de gener del 2013[3]. A més a més, el 3 de gener l’Associació de Veïns del Farró convoca una assemblea de Barri als baixos del edifici Oasis, al carrer Saragossa cantonada Santjoanistes, en la que es recullen idees que es traslladen al Grup de Treball. El nou edifici tindrà 3.000 m2 mentre que normalment els Centres Cívics de la ciutat en tenen 1.000 o 1.200. Això planteja la possibilitat que aculli altres necessitats del barri.

Les conclusions són clares. Es vol que l’equipament mantingui la memòria de l’astrònom Comas i Solà i es designa un membre del grup de treball, en Jaume Baches[4], com a representant de les entitats al jurat del concurs del projecte arquitectònic. El projecte ha de complir amb els següents requisits: 
  • Preservar l’edifici original de Vil·la Urània i eliminar la remunta dels anys 60. Aquesta edificació és la que hauria de ser l’espai on fer vida comunitària i per tant hauria de tenir la possibilitat d’obrir-se independentment del Centre Cívic.
  • Disposar dels màxims metres edificables en vertical, sense superar les alçades de la mitgera del costat muntanya i així poder respectar les zones enjardinades.
  • Màxim manteniment possible dels jardins actuals per a poder-hi posar una zona de jocs infantils i la possibilitat de fer un hort familiar/urbà a la coberta de l’edifici.
  • Un soterrani amb una sala polivalent, a poder ser d’accés independent a la resta de l’edifici.
  • Tractament especial i com a part del projecte de la mitgera del costat mar
Així mateix, es vol que l'edifici inclogui un casal d'avis, un espai per joves, una ludoteca, un centre cívic, una gran sala polivalent i un espai taller dedicat a la ciència en record de Comas i Solà, diverses sales polivalents i un bar. L’espai per les entitats del barri serà compartit i amb armaris tancats per a cadascuna d’elles[5].

A partir d'aquest acord el Districte va redactar les bases del concurs per adjudicar el projecte. 


La il·lusió guanya el concurs

El projecte guanyador, signat per SUMO + Yolanda Olmos, porta per títol Il·lusió, un terme que expressa molt bé les relacions del barri amb l'equipament i, a la vegada, juga amb les contradiccions entre els requeriments del concurs i les reduïdes dimensions de l'espai del que es disposa.

La manca absoluta d'equipaments al Farró fa que a aquests complex se li demanin moltes prestacions. No es vol renunciar al jardí, que esdevindrà l'únic jardí públic del barri i, sobre tot, no es vol renunciar a la memòria de Comas i Solà, a la seva casa i al seu compromís amb la difusió científica.

L'exercici d’il·lusionisme que ens proposen els arquitectes és construir un gran edifici d'equipaments al solar Saragossa 31 i fer-lo desaparèixer de la vista estenent el jardí de la Vil·la Urània per la paret mitgera.

Imatge virtual de l'edifici al projecte guanyador

El projecte recull els usos que havien estat definits pel grup de treball, conserva l'entrada pel carrer Saragossa, proposa espais en vertical per a tots els equipaments i conté una gran sala polivalent.

El Casal per la Gent Gran és a la planta baixa i planta 1, la Ludoteca Infantil a la planta 2, el Casal de Joves a la planta 3, el Centre Cívic a plantes 4, 5 i 6. A la planta soterrani es planteja un espai polivalent amb entrada independent.

La Vil·la Urània es conserva i es destina a un espai didàctic dedicat a la memòria de Comas i Solà i a la difusió del coneixement científic.

En Jaume Baches em va comentar al seu dia que els projectes finalistes eren tots interessants, però al final el guanyador es va imposar segurament per la lluminositat i obertura que li dona el jardí vertical, que s'enfila per una paret mitgera oberta i fragmentada[6]. Els que tingueu curiositat els podeu comparar[7].


La construcción: dos anys de pols i soroll

Un cop licitada la construcció, el juny del 2015 s’inicien les obres que es van allargar fins a finals del 2017.

Durant aquests dos anys llargs la vida quotidiana de la zona va ser profundament trasbalsada. Els veïnat i els establiments de la zona van patir els efectes negatius, dificultats de circulació, pols i soroll persistents, més alguns talls de subministrament. Això va arribar fins al punt que algunes botigues no van poder aguantar i van haver de tancar.


Fotografia de l'article "La Vil·la Urània nomès conservarà l'esquelet", La Vanguardia 02/02/2116


També van quedar afectats negativament els habitatges corresponents als números 19 i 21 del carrer Sant Eusebi que van veure enfosquides els seus habitatges sense que se’ls oferís cap mena de compensació[8]

Tanmateix l’edifici representa un model pel que fa a la seva eficiència energètica. Això recull la voluntat de l’ajuntament de que tot allò que es vagi construint sigui el màxim d’autosuficient i d’emissió 0.[9]


Obra acabada 2018. Foto Arquitectura catalana.cat

Un model de gestió híbrid, fruit de la reflexió compartida

Des de l’inici es va tenir clar que un espai complex com aquest hauria d’articular un òrgan de participació per coordinar els diferents serveis. L’Associació Cultural Casa Orlandai, que funciona com a associació d’associacions, apareix com a model de referència.

Per avançar en aquesta idea l’Associació de Veïns del Farró va generar una Vocalia Vil·la Urània que a la tardor del 2015 posà en marxa un treball sobre el model de gestió amb el que haurà de funcionar el futur equipament. Mentre l’edifici va creixent es va dibuixant també la seva ànima.[10]

Respecte al model escollit, Marc Pujol deia el dia de la inauguració:

“Vam veure que suposava una feinada...i que no podíem fer front a la proposta que ens feien. ....i que potser podríem provar un híbrid entre la gestió veïnal i la gestió privada”[11]

Així que per una banda es va constituir l’Associació d’Entitats de la Vil·la Urània amb les següents 10 entitats:.

Associació de Veïns i Comissió de Festes del Barri del Farró, Colla Humorística de Sant Medir, Associació de Veïns d’un Farró Digne, Associació de Comerciants i Artesans del Barri del Farró, Germinal, Aster Associació Astronòmica de Barcelona, Astro Barcelona, Escola Lys, Associació Catalana de Comunicació Científica, Fundació Ciència i Societat. Posteriorment se’n hi van afegir dues més: el Club Excursionista de Gràcia i Diables Farró Foc.

D’altra banda es va convocar un concurs per la gestió privada del centre. En aquest model l’objectiu de l’ Associació d’Entitats i el de l’empresa gestora és el mateix: aconseguir un alt nivell de qualitat dels serveis. L’empresa gestiona el dia a dia i l’Associació proposa i avalua, vetllant especialment perquè els continguts responguin a les necessitats del veïnat.


Diversitat d’equipaments, darrera definició dels continguts

A la tardor del 2017 s’acaba de definir el programa de l’equipament. Aviat el concepte Casal d’Avis salta pels aires. En Ramón Bernal m’ho explica així:

“A la pràctica ens vam adonar que al S XXI no té sentit parlar d’un Casal d’Avis com a espai específic tancat. Els avis i avies del Farró havien de ser uns usuaris actius en totes les activitats del Centre Cívic[12]” 

D’altra banda el districte posa sobre la taula una nova proposta: convertir la Casa Sagnier en un Casal de Joves i concentrar les activitats de centre Cívic a la Vil·la Urània.

Així queden definits els continguts del nou equipament que acollirà un Espai Familiar, un Casal Infantil i el Centre Cívic, amb dos eixos de programació, un vinculat a la divulgació científica i un vinculat a l’art tèxtil. Es destina també un espai a la memòria de Comas i Solà.

El darrer debat sobre els continguts té per protagonista el bar. Al 2015 hi ha hagut noves eleccions municipals i l’equip polític d’Ada Colau comanda l’ajuntament. Al nou regidor del Districte Sarrià-Sant Gervasi, Gerardo Pisarello i als seus tècnics no els acaba d’agradar això de posar un bar.

L’edifici reserva la planta baixa de la casa antiga a espai de relació veïnal i el districte proposa posar-hi taules i cadires amb una zona de màquines de vending; els veïns, en canvi, defensen l’existència d’un bar que faci més acollidor aquest lloc de trobada. La controvèrsia s’allarga i per això el dia de la inauguració el bar encara no funciona. Finalment el districte accedeix a la demanda dels veïns.[13]

Fet el concurs públic per a gestió de l’equipament en resulta guanyadora l’empresa Trànsit que ja gestionava la Casa Sagnier i el seu l’equip és trasllada a la Vil·la Urània. Al gener del 2018 uns veïns, emocionats i expectants, s’inscriuen a les primeres activitats.

Cues per inscriure’s a les activitats de Vil·la Urània[14]


Tot va bé si bé s’acaba

Tot és a punt per la inauguració oficial. El flamant edifici que s’aixeca on hi havia hagut la Casa del Lleó i la petita casa que ara ha quedat als seus peus s’omplen de vida, però encara falten els lleons de l’escala que segueixen desapareguts. 

Això va ser un malentès - em va dir el regidor Puigdollers - personalment jo li havia demanat al gerent del Districte, en Carles Esquerra, que els guardés al seu despatx perquè érem conscients del seu valor i no volíem que amb les obres prenguessin mal.

Així que, a corre cuita, molts pocs dies abans de la inauguració, els lleons ocupen el seu lloc[15]. El 9 de març del 2018 l’acte oficial d’inauguració omple l’edifici de música, festa i emoció. Ho podeu veure en aquest vídeo.[16]



Hola Vil·la Urània; el llegat de Comas i solà que el veïnat va salvar, 
9 de març 2018. Ajuntament de Barcelona

Un vespre màgic. En Marc Pujol hi intervé com a president de l’ Ass. D’entitats Vil·la Urània[17]. Un vespre com de conte. De conte dels que acaben bé. És un miratge? Es realment un final feliç? Com ho veuen avui els qui, d’una manera o altra han viscut la transformació de la Vil·la Urània en centre cívic? Ho he preguntat a uns quants i heus aquí el que m’han dit:

Maribel Borrego, veïna del Farró: Sincerament quan ens manifestàvem davant d'aquesta casa ho veia tot tan "negre" que no m'hagués imaginat mai que ho aconseguíssim ... i molt menys que, un dia, hi poguéssim prendre un cafè. La força de la gent sovint és molt gran i a nivell personal, interiorment, això també t'omple de satisfacció.

Alicia Cercos, consellera de barri d’ERC i ex-presidenta de l’Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró: Tinc un sentiment de satisfacció i alegria, de veure tot el que ens ha costat i que ho hem aconseguit.

Pere Closes, Aster. El 2112, arrel del fantasma de la demolició vaig poder participar en a mobilització ciutadana. Ara sento de la Vil·la Urània és la casa de tots, com una casa pairal.

Dani Cortijo, historiador. És una llàstima que la protecció del patrimoni no sigui una cosa pressuposada en molts casos i que calgui persistir des de la ciutadania. Malgrat tot, val la pena no donar les coses per perdudes abans de temps.

Anna Manso, escriptora. Dos dels meus fills van ser alumnes del parvulari Comas i Solà, per això és una gran alegria veure'l convertit en un centre cívic obert al barri. Està clar que les mobilitzacions veïnals tenen sentit.

Sara Jaurrieta, ex-regidora del Districte Sarrià-Sant Gervasi, actualment gerent del Districte de Les Corts: Vil·là Urània ha aconseguit ser un nou punt de trobada i relació per a la gent del barri, de Barcelona i de visitants esporàdics. Les seves portes obertes a aquest espai singular permet compartir un tros d’història, un record a l’astronomia i un actiu social ple de vida al Putxet-Farró.


Des del bar de la Vil·la Urània

Fa un matí resplendent, en aquesta primavera joiosa del 2021 en que, a cop de vacuna, la ciència fa renéixer la vida. 

He quedat amb uns amics, com abans, a fer un cafè al bar de la Vil·la Urània. Arribo amb temps i m’assec a la taula del fons, la del costat de les finestres de Via Augusta. Aquí hi havia el saló on Comas tocava el piano, aquí l’Amelia i la Mercedes s’asseien a cabdellar records, aquí van estendre matalassos quatre arreplegats morts de fred, des d’aquestes finestres els nens i les nenes de la classe de P3 miraven els ocells que saltironejaven pel jardí. Tots se’m fan presents en un palimpsest de colors i de veus que es sobreposen, desordenadament, les unes sobre les altres. No és veritat que no n’ha quedat res: en queda allò que en sabem. Només allò que sabem ens els fa recordar. Només el coneixement salva el record. 

Aquesta petita història, petita perquè és només la història d’una petita caseta del carrer Sant Felip, ha resultat molt llarga i, sobre tot, molt densa. Una història local que mostra la trama i l’ordit d’un teixit que abasta l’univers, on es creuen qüestions que ens interpel·len i defineixen: la relació entre coneixement i civilitat, la tensió entre la preservació de la memòria i les necessitats del present, les contradiccions entre la representativitat política i la participació ciutadana, entre els interessos dels veïns i l’interès general. I el consens, per damunt de tot, com a camí per trobar solucions millors.

Recordo que una tarda, abans de la pandèmia, vaig assistir a una conferència sobre els forats negres i els límits de l’univers, que es feia a la sala d'actes. Un jove investigador insistia sorneguer en que, en aquest camp, és més el que no sabem que el que sabem. La sala era plena de gent entusiasta; uns més entesos i altres menys. Tots plens d’interès i curiositat. Vaig pensar que si en Josep Comas ens veia per un d’aquells forats n'estaria content i que, burleta, li faria l'ullet a la Urània de l'ex libris d'en Patxot: 

"Per molt que sàpigues ...... és més allò que ignores."


Potser va ser aquell dia que vaig decidir escriure aquesta història.


FI




Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 



Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

[1] Dani Cortijo, comunicació personal 11-05-2021

[2] J. Puigdollers, comunicació personal, 10-05-2021

[3] Segons el document de creació d’aquest Grup de Treball – Direcció de Serveis Territorials del Districte de Sarrià Sant Gervasi 28-11-2021- la presidència la va exercir la Consellera de Barri, Mª Antonia Rigart; la secretaria tècnica, el tècnic de barri Ramón Bernal; i hi van participar com a representants dels grups polítics, Pol Liró conseller de barri de CiU, Xavier Hosta del grup PSC, Braulio Gil del grup PPC, Gerard Domínguez del grup ICV- EUA i Xavier Llobet del grup ERC. Com a representants de les entitats veïnals hi van participar Francesc Ribera, vicepresident del Consell de Barri del Putxet i el Farró, Jaume Baches de l' Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró, Carles Gual de l'Associació d'Amics d'un Farró Digne, Ester Rodríguez de la Colla Humorística de Sant Medir Jordi Gríful de l' Associació de Veïns Entre Places, David Moragues de l’agrupació Art Farró-Putxet i un/a representant de Barnavasi, eix comercial.

[4] En Jaume Baches va ser President de l’Associació de Veïns i Veïnes del Farro, des del 2013 a la seva sobtada mort el juliol del 2014 

[5] Districte Sarrià Sant Gervasi, 23 de gener del 2021, Document de conclusions del Grup de Treball sobre el futur equipament del carrer Saragossa 29-31 i també Nota de premsa del Districte de Sarrià Sant Gervasi del 12 de febrer del 2013; vegeu també Urània al Ferró, 2014, Un model per garantir la participació veïnal, Post de l 22 d’octubre; PUJOL M., Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del centre cívic, Coses del Farró, nº 9, pag. 19; i Ara, 02/02/15 El futur Centre Cívic inclourà una residencia i un espai jove. Declaracions de Carles Esquerrà, Marc Pujol i Carles Gual.

[6] Jaume Baches, comunicació personal 2013

[7] Podeu consutar altres projectes finalistes a l' estudi Territori 24 i Roldan i Berenguer

[8] BALAÑA, P., 2017, Ombres i llums del Centre Cívic de la Vil·la Urània, Coses del Farró, nº 7, pàg. 24 

[9] Vil·la Urània a 48 h Open House Barcelona. Pascual Bendicho, arquitecte de SUMO explica l’edifici

[10] Vil·la Urània la fem entre tots i totes. Entrevista amb Ismael, becari de la UOC, Coses del Farró, nº4, Tardor, 2015, pàg.27. Vegeu també el Blog Urània al Farró que del octubre del 2014 fins al març del 2015, va aportant als veïnat les reflexions que es produeixen al voltant del tema.

[11] PUJOL M., Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del centre cívic, Coses del Farró, nº 9, pag. 19

[12] Ramón Bernal, comunicació personal, maig, 2021

[13] La gestió es va fer per concurs públic, els guanyadors van ser Càtering Torres y Hellman que traballa amb un 50 % de joves de la Fundació Putxet i el bar va començar a funcionar el 19 de juliol Com será el nou Centre Cívic Vil·la Urània. Entrevista amb Carles Esquerrà, Gerent del Districte, Coses del Farró, nº3, Sant Jordi, 2015, pàg.30;  i sobre el projecte de l'entitat que gestiona en bar podeu veure La Fundació Putxet acull a joves de més de 18 anys que están en risc d’exclusió social.

[14] La fotografia pertany al vídeo de BTV del 9 de gener del 2018 que podeu veure aquí

[15] Que la cosa va anar molt justa ho acredita que per Sant Jordi del 2018, a la revista Coses del Farró dedicada a la inauguració del Centre Cívic, la Mariona i l’Eulàlia Petit encara diuen que esperen tenir Vil·la Urània per temps i que “potser l’únic que caldrà reclamar es que tornin a col·locar les escultures dels lleonets al peu de l’escala. Tant de bo” Coses del Farró, nº 9, Sant Jordi, pag. 17 

[16] Pels que tingueu interés, us deixo altres links a videos sobre de festa d’inauguració. Des del punt de vista arquitectònic, Els arquitectes de Sumo expliquen l’edifici; sobre l’espai expositiu podeu veure L’astronomia de Comas i Solà. Vista de l’espai expositiu; sobre la gestió i programació de l’equipament Inaugurem Vil·la Urània.


[17] PUJOL M., 2018, Parlament del president de la Federació d’Entitats de Vil·la Urània en l’acte de la inauguració oficial del Centre Cívic, Coses del Farró nº 9, pag. 43