Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Art. Mostrar tots els missatges

3.12.24

Un dels primers projectes d’en Antoni Gaudí va ser per a un portal del teatre de «La Familiar del Putxet», al barri de Farró.

Pep Arisa

Un cop més, gràcies a la bona memòria i a l’apreciable col·laboració d’algun dels nostres lectors i veïns, podem assabentar-nos d’un fet singular al barri.

A mitjans del passat mes de juny, el Sr. Joan Antoni Passaret 1 -un bon amic que, als seus 94 anys, amb una memòria prodigiosa, col·labora al Finestres del Farró- ens feia arribar el següent comentari: 

«... Fa bastants anys i encara no sé com va ser, va aparèixer entre la paperassa que guardaven els meus pares, la copia d’un full, projecte de construcció d’un teatre al carrer de Vallirana, entre Francolí i la Plaça de Sant Joaquim, que per descomptat no es va arribar a construir mai, el dibuix era l'entrada, no de l’edifici pròpiament dita, sinó la del carrer amb una porta de ferro forjat que era un disseny d’en Antoni Gaudí. Reconec que aquest document, un dia fent neteja, el devia llençar, perquè vaig creure que no tenia cap mena de importància...»

La informació ens semblà prou interessant i, agraint-la al Sr. Passaret, ens comprometérem a esbrinar -i a fer-vos-ho saber- el que trobéssim sobre aquest primerenc projecte -de portal i, potser, teatre- d’en Antoni Gaudí. 

Antoni Gaudí als 26 anys (1876). Imatge de El Periodico.

On podíem trobar i veure aquest vell projecte d’en A. Gaudí ?

Cercarem, en primer lloc, a l’Arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on no hi trobarem cap referència a aquest projecte. 

Contactarem, així mateix, amb la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, que al cap d’uns dies ens contestaren dient «que al seu fons d’Arxiu no havien trobat cap plànol d’aquest portal», i amb la Fundació Antoni Gaudí on si que, a la seva pàgina web en un resum de les obres d’en Gaudí, hi havíem llegit aquesta menció: 

"Porta per a un teatre propietat de P. Miró. Sant Gervasi de Cassoles. Barcelona 1878. Desapareguda."

Responent al correu on els demanàvem si tenien més informació sobre aquest projecte, ben aviat ens contestà el seu President, l’arquitecte Mario Andruet, donant-nos tota la informació que, a la Fundació Antoni Gaudí, disposen sobre aquesta desapareguda obra, les referències bibliogràfiques i unes copies -tretes del llibre d’en Joan Bassegoda 2- de dos planells: El de la porta de la tanca d’entrada, signat per en Antoni Gaudí, el 30 de juliol de 1878 i el de l’emplaçament del teatre -a l’actual carrer de Vallirana prop de la plaça de Sant Joaquim- fet, el 4 d’agost de 1878, pel mestre d’obres Ramon Jané Piferrer. 

Gràcies a la informació facilitada per la Fundació Antoni Gaudí, a la amabilitat del seu president i al llibre d’en Joan Bassegoda, podem conèixer avui com era aquell projecte. Us ho expliquem una mica més avall. 

El permís d’obra municipal i l’expedient «desaparegut

Paral·lelament, havíem contactat amb l’Arxiu Municipal de Sarrià i Sant Gervasi per a rellegir les actes municipals de l’any 1878 i consultar si a l’Arxiu hi tenien alguna sol·licitud de llicència d’obra, d’aquell any, per a la construcció d’un teatre al llavors carrer de Sant Joaquim (l’actual Vallirana, entre Francolí i la plaça de Sant Joaquim) o, millor encara, un projecte del portal -signat per en Antoni Gaudí- d'accés al solar on hi havia aquell teatre. 

Segons el Llibre d’Actes Municipals de l’Ajuntament de Sant Gervasi de l’any 1878, en la Sessió nº 32, del 7 d’agost de 1878, es fa referència «... a una instància 3, presentada pel Sr. Pau Miró, d’un projecte de construcció d’una tanca al carrer de Sant Joaquim...». En aquesta sessió, l’Ajuntament acordà esperar a emetre el permís a condició que l’interessat presenti «...el plano de emplazamiento de la obra y algun otro que echa de menos el Sr. Asesor facultativo (l’arquitecte municipal) de este Ayuntamiento».

Segons menciona en Joan Bassegoda al llibre citat 4, l’arquitecte municipal Adrià Casademunt, pocs dies després, al peu d’aquesta mateixa instancia-sol·licitud, hi va escriure «San Gervasio 14 de agosto de 1878. Concedida autorización por haver presentado plano de emplazamiento»5

Pràcticament tota la informació que, avui, podem saber sobre aquest projecte de portal i teatre, la devem al llibre d’en Joan Bassegoda i d’altres que, especialment, reprodueixen el dibuix del portal d’en A. Gaudí 6. Ens diu, en Joan Bassegoda, que l’any 1969 es va localitzar a l’Arxiu Municipal de Sarrià i Sant Gervasi un lligall -amb el nº 6- que contenia l’expedient 1.557 on hi havia la instància d’en Pau Miró, amb els manuscrits de l’arquitecte municipal i dos planells (un d’en A. Gaudí i l’altre d’en Ramon Jané). 

Malauradament, segons ens han informat -a rel de la nostra consulta-, a l’Arxiu Municipalde Sarrià-Sant Gervasi, aquest expedient -localitzat, segurament per en Joan Bassegoda, poc abans de l’any 1969- «ha desaparegut». Hi ha l’anterior -el 1.556- i el posterior -el 1.558- però el que ens interessa, amb l'instancia i els 2 planells, -el 1.557- no hi és. 

Trist i lamentable. En un món ple de gent desaprensiva, on l’egoisme, la cobdicia i la manca de civisme és molt present, sempre hi trobarem individus que aprofitant la informació que la bibliografia o els estudis dels investigadors els proporcionen i la relativa permissivitat en la consulta, accés i control de la documentació que custodien alguns arxius... robin -així de clar- i facin només seu el patrimoni que és de tots... Indignant i vergonyós. El fet que a l’expedient «desaparegut» hi hagués un planell amb un dibuix i la signatura originals d’en Antoni Gaudí, el convertia en una «peça» desitjada per a col·leccionistes, excèntrics presumits, especuladors i desaprensius... És possible que aquest dibuix d’en Gaudí llueixi, ara bellament emmarcat, en algun discret racó de la casa d’algun pocavergonya... El mal però, ja està fet 7. Sort en tenim de les reproduccions, que s’han conservat a la bibliografia que hem esmentat. 

El portal d’en Antoni Gaudí 

En el seu comunicat, el Sr. Joan Antoni Passaret, ens diu que -segons els seus records- per descomptat aquell portal d’en Gaudí no s’arribà a fer mai... tot quedà, doncs, en un propòsit, intenció i projecte 8.

En tenim, però, gracies a en Joan Bassegoda, una acurada descripció i imatge: 

« El plano al que hace referència la instancia y autorización municipal esta dibujado a tinta china sobre papel tela, mide 20,5 x 45 cm y representa un portal en un muro entre dos pilares, sobre los que hay sendas figuras escultóricas que representan a un hombre agachado con la mano levantada y una puerta o reja de dos hojas con barrotes de sencilla decoración. En los pilares se ven formas incisas segun el modelo utilizado por Gaudí en la placeta Aribau y la cascada del Parque de la Ciudadela.» 

El planell és a escala 1/50, està datat a Barcelona el 30 de juliol de 1878 i signat i rubricat per Antº Gaudí, Arqtº. 

Reproducció del projecte d’un portal per al Teatre de «La Familiar del Putxet». Imatge del llibre d’en Joan Bassegoda «El gran Gaudí»


Recordem que en Antoni Gaudí, el curs 1868-1869, es traslladà de Reus a Barcelona per a completar estudis. L’any 1873, inicià els estudis d’arquitecte a la Llotja i a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona. Complementà la carrera fent treballs de delineant per a diferents Mestres d’Obres, com en Josep Fontserè i alguns dels seus professors de l’Escola d’Arquitectura. El títol d’arquitecte l’obtingué el 15 de març de 1878. Així, doncs, el projecte de portal per al teatre del Farró -signat el 30 de juliol de 1878- podem afirmar que degué ser -ja com arquitecte- una de les seves primeres obres.

El projecte del teatre d’en Ramon Jané

Era, segons el planell d'emplaçament, un projecte format per dos cossos o edificis; un destinat al teatre pròpiament dit (que, pel que diu a la instància, sembla era una construcció molt senzilla: «un cubierto sostenido por columnas») i l’altre a «dependències» (vestuaris i/o annexes per a guardar-hi petit mobiliari, decorats i l'attrezzo imprescindible). 

Fonamentalment, el teatre, era un espai cobert complementari dins del jardí, pensat per a fer trobades i activitats (representacions teatrals, balls, concerts, recitals, conferencies, concursos literaris,...) efectuades pels membres d’aquella associació familiar i convidats, principalment, en els períodes d'estiueig.

Retornem a la acurada descripció que, d’aquest teatre, ens fa en Joan Bassegoda al seu llibre: 

«Del aspecto del teatro solo conocemos -i gràcies al planell d’emplaçament d’en Ramon Jané- la planta, con unas medidas aproximadas de 19 m de longitud, 5,7 m de ancho y 3,8 m de alto, apoyado sobre columnas.» De fet, una mena de cobert -de quasi 110 m2- molt ventilat, pensat fonamentalment per a l’estiu. 

«El plano de Ramon Jané es un croquis de situación, tambien sobre papel tela, a escala 1/300 y muestra el terreno junto a la calle de San Joaquin con dos edificaciones: Una es el Teatro y, detras, otra destinada a «Dependencias». Esta firmado y rubricado, en Gracia el 4 de agosto de 1878, por Ramon Jané Piferrer, maestro de obras con título del 22 de diciembre de 1868 y muy activo en Gràcia, San Gervasio, Sarrià y tambien en Barcelona.» 



Plànol de situació del Teatre de «La Familiar del Putxet» d’en Ramon Jané. Imatge del llibre d’en Joan Bassegoda «El gran Gaudí».

Gràcies a aquest planell de situació del teatre, dins del barri, fet -a escala- per en Ramón Jané, ens atrevim a ubicar en l’actual carrer de Vallirana, pujant a la dreta i una mica abans d’arribar a la plaça de Sant Joaquim, la parcel·la on hi hagué la seu i el teatre del «Centro Familiar del Putxet»: Possiblement al número 64 on, desprès i durant uns anys, hi hagué el Taller Metal·lúrgic d’en Julio de No 10


El «Centre Familiar del Putxet»

Ja amb el Teatre inaugurat, el 10 d’octubre de 1879, es lliurà a l’Ajuntament de Sant Gervasi una instància i el reglament de la societat «Centro Familiar del Putxet» 11.L’objectiu, segons l’article 1er del Reglament, es: «Proporcionar a las familias que habitan o veranean en esta población un lugar donde puedan reunirse i desarrollar actividades.». 

Aquesta societat seria també autoritzada, pel Governador de la Província, el 27 d’octubre de 1879. Aquests tràmits eren obligatoris i necessaris per tal de poder organitzar i rebre l’autorització per a organitzar balls, representacions i actes col·lectius 12. El president, en aquesta etapa, era en Pau Miró el promotor, com ja hem vist també, del teatre. El nombre de socis, el desembre de 1879, era de 40.



Segell de «La Familiar del Putxet», any 1879. 

Efectivament, només fent una cerca entre alguns diaris i publicacions de l’època, hem pogut documentar que:

Al Diari Català 9 del 26 de juny de 1879, hi podem llegir: 

«TEATRO DEL PUTXET.- Amb una concurrència fluida i nombrosa, s’inaugurà lo dia de Sant Joan (24 de juny) lo teatro del «Centro Familiar del Putxet». Se representà per aficionats la peça castellana «Me conviene esta mujer» i la catalana del Sr. Aulès «Lo diari ho porta». Se llegiren poesies al·lusives a la inauguració, se tocaren en lo piano algunes peces i cantà l'ària de «Don Carlos» un dels joves invitats. Tots los que prengueren part en la funció obtingueren los aplaudiments de l’auditori. Les famílies que passen l’estiu en lo Putxet, estan molt satisfetes de tenir un «Centro» on poder passar agradablement les vetllades.»

A la pàg.159 de La Renaixensa, del 15 d’agost de 1879, es fa ressò de la convocatòria d’un Certamen Literari, amb valuosos premis i amb un Jurat format per prestigiosos escriptors i literats del moment: Conrat Roure, Àngel Guimerà, Carles Pirozzini, Narcís Oller i Artur Gallard.

El 15 de setembre de 1879 -coincidint amb la Festa Major-, La Renaixensa, a les pàgs. 254 i 255, informa sobre el resultat i lliurament de premis del Certamen Literari,efectuat el dia anterior. L’acte molt concorregut va ser presidit per l’actriu i veïna Matilde Diez 13

Al Diari Català del 20 de setembre de 1879 informa que, l’endemà, la eminent actriu espanyola, Matilde Diez, prendrà part en la funció que al vespre es donarà al Centre Familiar del Putxet, llegint una notable poesia castellana.... En aquesta trobada literària, també hi prendrien part d’altres rapsodes amb poesies catalanes i peces musicals.

La Veu de Catalunya del 21 d’agost de 1880, informa que un parell de dies abans, diferents joves cantants interpretaren al teatre del Centre Familiar del Putxet , amb notable èxit, diferents actes de «Faust».

Al Diari Català del 10 de setembre de 1880, pàg. 96, s’informa que, amb motiu de la Festa Major, el proper dissabte es donarà una funció extraordinària literario-musical i, el diumenge, una altra de dramàtica. 

El Diari Català del 16 de setembre de 1880, pàg. 145, i el Diario de Barcelona, del 15 de setembre, pàg 1, informen que el proper dissabte, coincidint també amb la Festa Major, s’oferirà un lluïdíssim ball en lo saló-teatre que s’ha instal·lat al jardí. Aquest ball està dedicat a les senyores i senyoretes que passen l’estiu al Putxet, obsequiant-les, al entrar al saló, amb un regal de gust...

Des de finals de juny fins a finals de setembre de l’any 1881, especialment a La Renaixensa, es van anunciant i fent petites ressenyes de les diferents vetlladesliteràries i musicals que, com cada any, es fan al seu bonic i elegant local.

Deduïm, doncs, que la principal activitat del «Centre Familiar del Putxet» s’esdevingué principalment al llarg dels estius compresos entre els anys 1878 i el 1881.  

El llibre-guia «Barcelona en la mano: Guia de Barcelona y sus alrededores» 14 situa aquesta entitat a «la calle Cruz (antic nom que també tingué el carrer de Vallirana) esquina Plaza de San Joaquin, con pequeños jardines y un lindo teatro de verano», així que malgrat el seu nom, podem dir que estava situat al Farró.

Déu n’hi do, el que ha donat de si el comentari del nostre benvolgut veí i amic, Joan Antoni Passaret. 


Epíleg

Quan estàvem ja a punt de publicar al Finestres del Farró aquest article, hem rebut un correu electrònic del Sr. Joan Antoni Pasaret on ens diu que, remenat de nou les velles carpetes familiars, aquest cop sí, ha trobat el planell del projecte que, en Antoni Gaudí, va fer per al portal d’un teatre al carrer de Vallirana.

Ens l'ha enviat i veiem que és una fotocopia de la pàgina del llibre que en Joan Bassegoda publicà el 1989. En aquest cas però, la signatura d’en A. Gaudí hi apareix complerta. Pel seu interès documental la reproduïm de nou tal i com el Sr. Pasaret ens l’ha fet arribar.



Reproducció -amb el detall complert de la signatura d’en A. Gaudí- del projecte de portal per al Teatre de «La Familiar del Putxet». Imatge del llibre d’en J. Bassegoda «El gran Gaudí»

Un cop més, moltes gracies !!.

Notes


2 Bassegoda Nonell J., 1989, El gran Gaudí. Ed. Ausa. Sabadell

3 Registrada a l’Arxiu Municipal del Districte Sarrià-Sant Gervasi amb el nº 6.680.

4 Bassegoda Nonell J., Ob, cit, pàg. 136 i 137.

5 El planell d’emplaçament fet per en Ramom Jané, es del 7 d’agost del 1878 i l’autorització municipal de set dies després, el 14 d’agost de 1878.

6 A més de l’obra citada d’en Joan Bassegoda, el dibuix del portal d’en Gaudí va ser publicat per primera vegada a la revista madrilenya Hogar y Arquitectura, nº 88 del Maig-Juny de 1970, en un article d’en Joan Bassegoda titulat «Más sobre los dibujos estudiantiles de Gaudí». I al llibre d’aquest mateix autor Las obras completas de Gaudí, Tokio 1978. També va ser publicat, aquest dibuix, al llibre de George R. Collins i Joan Bassegoda The Dessigns and Drawings of Antonio Gaudí. Princeton University Press 1983. 

7 D’aquesta «desaparició», nosaltres ens en hem assabentat ara, gràcies a la professionalitat i franquesa de l’actual arxiver. Quan i com es produí, evidentment -per raons obvies- és un misteri. Tant de bo, algun dia, l’expedient torni al lloc on, per a gaudi i consulta de tothom, li pertoca. 

8 Voldríem pensar que si aquell treballat portal s’hagués arribat a construir, en algun lloc -diari, publicació o estudi- s’hagués comentat. És molt possible doncs, com recorda el Sr. Passaret, que aquell artístic portal mai s’arribes a fer i tot el projecte quedes limitat a un únic i «lindo teatro de verano» i un senzill, més econòmic i tradicional portal d'accés a la finca obra d’en Ramon Jané. En qualsevol cas de tot això, avui, no en queda res. 

9 Diari Català nº 54, del 26 de juny de 1879, pàg. 4.


11 Exp. 2398 de l’AMDSSG.

12 A l’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià i Sant Gervasi conserven, també, dins la «carpeta» dedicada a aquesta entitat, nombroses sol·licituds, dirigides a l’Ajuntament, d'autorització per a organitzar, especialment, balls. 

13 Podeu veure la serie de post de dicats a Matilde Diaz,  especialment Matilde Díez (i 3) : A la recerca d’una casa a Sant Gervasi
 
14 D’en Josep Roca i Roca, edició de 1884, pàg. 337.


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom

6.11.24

El pintor Oleguer Junyent i el passatge Mulet

Guiu Asbert Rubio

El passatge Mulet



Parlar del passatge Mulet és parlar d’un paisatge relicte, d’un carrer que ens transporta al Farró del segle passat, de cases per les quals han passat moltes vides. La portada d’aquest article és una pintura feta des d’un dels seus terrats, fa gairebé cent anys. Descobrir quina era la relació del pintor amb el passatge ha sigut l’objectiu d’aquesta petita investigació, amb la que he pogut ubicar una instantània ja molt desconeguda. 

Entre els residents que han engrandit la història d’aquest passatge hi ha el cèlebre Achille Battistuzzi, pintor italià que immortalitzà nombrosos paisatges barcelonins, incloent-hi la finca del marquès de Santa Anna, que l’escriptora Elvira Farreras utilitzà com a portada del seu llibre “El Putxet: Memòries d’un paradís perdut.” Residí fins a la seva mort a la casa del número 13.

Però avui la cosa no va de Battistuzzi sinó d’un altre pintor, propietari de la casa del davant, el número 14, que encara avui tenim la sort de poder contemplar (1).

La família Junyent

Oleguer Junyent (1876-1956) va ser escenògraf, pintor, col·leccionista i fotògraf, entre d’altres (2). Nascut en una família d’espardenyers, el seu avi Sebastià Junyent va ser un dels organitzadors del carnestoltes del Born. El seu germà Sebastià també es va dedicar a la pintura.

La casa del número 14 va ser propietat des de (almenys) l’any 1882 de Sebastià Junyent Busqué, tiet d’Oleguer i Sebastià. En morir Sebastià la propietat passà al seu germà Francesc, pare dels pintors.

A la casa Oleguer Junyent hi va tenir en algun moment un taller, encara que el principal el tenia al carrer Bonavista de Gràcia. 



La casa

La casa es va construir en el context de la urbanització del passatge, promoguda per Antoni Mulet Orfila entre 1867 i 1870. Antigament, la numeració de les cases del passatge estava invertida, parells al nord i senars al sud, i per això la casa en qüestió consta a l’antiga documentació amb el número 15.

L’any 1882 Sebastià Junyent demanà permís per aixecar un pis a la casa, que aleshores només constava d’un sol pis. Posteriorment, s’hi afegí un tercer cos que la portà a l’aspecte actual.

Projecte recollit a l'expedient d'ampliació (3)

Oleguer, pares i germans sembla que s’hi va traslladar l’any 1896 (tot i no constar al Padró de Sant Gervasi). La mare va morir al cap de dos anys i el seu pare no va trigar molt més, aleshores Oleguer ja estava emancipat i ja començava a anar d’aquí cap allà per tot el món, per la qual cosa el més segur és que no passés molt de temps al barri (4). La propietat, però seguí en mans de la família, que la va llogar a particulars (com consta en els censos de 1895 i de 1924) i a entitats com el Centre Autonomista Català de Sant Gervasi. 

Centre Autonomista Català de Sant Gervasi

Oleguer Junyent va ser un gran amic de Francesc Cambó, un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Aquesta amistat probablement va fer que durant un temps, part de la casa fos llogada al Centre Autonomista Català de Sant Gervasi, centre adherit amb la Lliga Regionalista. 

El Centre s’hi traslladà l’any 1911, i s’hi estigueren fins a l’abril de 1932 (5). La seva anterior i primera seu havia estat des del 26 de febrer de 1905 al carrer de Sant Eusebi 8 (6), en una torre molt propera a la segona ubicació.

Moisès Broggi explicà que hi anava alguns diumenges amb la seva mare i germà. Hi feien teatre en català i balls. El Centre també organitzava les festes majors i promovia esdeveniments com els jocs florals. També s’encarregà de col·locar una placa commemorativa a la casa familiar de Joan Maragall, el juny de 1917. 


La casa de la família Junyent a l’actualitat. Foto pròpia (Maig, 2024).

La pintura

Tornant a la pintura, en algun moment de l’any 1936 Junyent va pintar aquesta instantània des del terrat de la seva casa, que era de les més altes del passatge, on la majoria eren de planta o planta i pis. S’hi veu la façana posterior de la casa (desapareguda) del carrer Sant Eusebi número 14, que tenia quatre patis que feien frontera amb els patis de les finques del passatge Mulet. En un d’aquests patis hi podem veure una taula, roba estesa i abundant vegetació. El terrat també és ple de roba estesa.

Al fons es poden veure dues cases amb accés pel carrer Saragossa, concretament les que fan cantonada amb Sant Eusebi: la primera al costat sud d’una tonalitat ocre, existent actualment amb alguna modificació, i l’altra de color blanc al costat nord, de la qual es veuen les escales d’accés al terrat. 

També s’hi pot observar un arbre, que formava part del primer arbrat que va tenir el carrer, només en el tram de Riera de Cassoles a Saragossa, consistent en una vintena d’acàcies.

D’aquesta manera, el gran pintor va regalar al barri un instant de la seva vida, un retrat d’una vida en un Farró desconegut.


Notes

(1) Per més informació sobre el Passatge Mulet en general podeu consultar Arisa, P. 2017, El passatge Mulet, Coses del Farró, nº17, pag.7



(4) Ajuntament de Barcelona (2017) Oleguer Junyent, col·leccionista. Roda el món i torna al Born. Museu Frederic Marès, Arxiu Fotogràfic de Barcelona. 

(5) La Veu de Catalunya, 7 d’abril de 1932, pàg. 4

(6) La Vanguardia 22 febrer 1905, pàg . 3


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 


16.1.24

El carrer Septimània: de la plaça Sant Joaquim al carrer Saragossa



Pep Arisa

La casa Clarà i Masriera (número 55)

Al número 55 hi veiem una casa que, originàriament, era de planta baixa i un pis amb un llarg balcó. Te detalls modernistes a les obertures de la façana i al coronament de l’edifici, tot i que un segon pis afegit posteriorment on hi havia el terrat enlletgeix, des del punt de vista arquitectònic, el conjunt. 

Aquesta casa la va fer construir, l’octubre de 1898, el llavors propietari Joan Clarà i Masriera germà del joier vuitcentista Magí Clarà que vivia, gairebé al costat, al número 65 d’aquest mateix carrer. L’autor del projecte va ser el Mestre d’Obres Jaume Sanllehy i Molist. 

Originàriament als baixos de l’edifici s’hi projectà una botiga, al primer pis un habitatge i, on avui hi ha el número 57, separat del carrer per una tanca, el pati-jardí. Als baixos d’aquesta casa hi hagué, durant molts anys, la merceria i botiga de labors Manolita.

Detall del projecte de la Casa Joan Clarà (1898). (AMCB)


Septimània 57: el taller de fotografia de l’Enrique Hugas.

A la casa del costat, el número 57, li passa quelcom semblant, un pis afegit malmet -tot i el toc de modernitat que, com a contrast, li han donat- , estèticament, l’edifici. 

Segons hem pogut esbrinar, Enrique Hugas -del que ja hem parlat anteriorment, comprà aquest solar i encarregà, l’abril de 1912, a l’arquitecte Alfons Barba i Miracle el projecte [1] d’una nova casa, de planta baixa i un pis, amb uns grans finestrals, destinat a “taller” de fotografia. 

Als baixos d’aquest immoble hi hagué, durant forces anys, una botiga molt entranyable al barri, Rombes, on venien jocs didàctics, llibres infantils i joguines per a la mainada.

Detall del projecte de “Taller de fotografia” d’en Enrique Hugas (1912) al número 57 de Septimània.(AMCB)



                                                      El Taller de Fotografia, avui. 


La casa Ferragut (número 48)

Davant al número 48 (abans 60), hi veiem un alt edifici plurifamiliar de baixos i cinc pisos que va fer construir, el gener de 1930, el llavors propietari del terreny Emili Ferragut. 

El projecte [2] és obra de l’arquitecte modernista Isidre Gili i Moncunill. Onze balcons omplen la façana, els del primer i l’últim pis, correguts al llarg de tot l’ample de l’edifici i els altres nou, més curts, repartits en les tres plantes restants. Les baranes i el portal de l’escala son de forja. En un dels locals dels baixos hi hagué, al llarg de molts anys, el Taller de reparació d’automòbils d’en Lluís Alimany.


Septimània 50, la llavor de la parroquia

L’edifici del costat, el número 50 (abans 62), inicialment era una casa de planta baixa i un pis a la qual -com podem apreciar per la diferència en l’arrebossat que imita carreus de pedra- més endavant s’hi va afegir una nova planta. 

A la façana hi podem veure, a les llindes de les obertures i les baranes de les finestres dels baixos, elements decoratius modernistes. La balconada del primer pis, molt treballada, és de ferro fos. 

Aquesta casa va ser llogada, el 1939, pels pares carmelites calçats abans d’adquirir el terreny a l’illa formada pels carrers de Sant Hermenegild - Sant Guillem - Francolí - La Gleva i edificar-hi el convent i l’església de la parròquia Santa Joaquima de Vedruna. 

S’hi establiren de forma precària habilitant els baixos com a capella. Hi celebraven, cada any, amb especial esplendor les festes del Carme amb la tradicional processó pels carrers del barri. [3]

Cases números 50 i 48 del carrer de Septimània.

La casa Joan Gelat (números 52-54)

Als número 52-54 (abans 64-66) i Saragossa 92, hi ha la Casa Joan Gelat que el 1891 ja posseïa una casa en aquest mateix solar. 

És obra de l’arquitecte Aureo Bis Mas de Xaxars dels anys 1904 -1905. Edifici d’habitatges, de planta baixa, dos pisos i terrat amb detalls -treballs de ferro, relleus, decoracions i acabats- de línies modernistes. 

L’any 1922, el llavors propietari Pere Batalla, encarregà a l’arquitecte Climent Maynés i Gaspar unes obres d’ampliació de l’ala de l’edifici que correspon a Septimània 52 [4]. Durant la II República, a partir dels primers mesos de l’any 1934 s’hi establi, al pis principal, la delegació a Sant Gervasi del partit, democratacristià i catalanista, Unió Democràtica de Catalunya [5]

Fa pocs anys aquesta bonica casa va ser rehabilitada amb força encert. Està protegida com a element patrimonial amb el Nivell “C” (Bé d’Interès Urbanístic).

Casa Joan Gelat (1904-1905)

La casa Sunyer (número 65)

Som al final del carrer, al número 65 de Septimània i 90 del de Saragossa, la “Casa dels Sunyer”. 

Un cop més hem de recórrer a l’Elvira Farreras per a saber que: 

“El joier Ramon Sunyer [6], gran amic d’en Miró, que li va fer un magnífic retrat, també es va arreglar la casa pairal del seu avi matern Magí Clarà al carrer de Saragossa (xamfrà amb Septimània), i se n’hi va anar a viure. La seva llar fou un veritable cenacle on diversos artistes trobaven un lloc per parlar d’art i fer música. Mossèn Baldelló (musicòleg i organista) en fou un dels més assidus concurrents. La seva muller (d’en Ramón Sunyer), Mercè Gaspar, parenta de lluny del meu home, molt amiga de l’Eugeni d’Ors, tocava el piano i ajudava amb la seva música a fer més agradables aquestes reunions“ [7]. 

Cercant pels arxius hem vist que, efectivament, el setembre de 1925 en Ramón Sunyer -en representació de la seva mare Francisca Clarà, vídua del també orfebre Josep Sunyer- sol·licità una llicència municipal d’obres per fer una gran reforma i ampliació de l’antiga casa pairal familiar de Sant Gervasi. El projecte [8] el va encarregar a l’arquitecte Jaume Mestres i Fossas (no ens podem estar de reproduir- ne el disseny de les façanes). 

Al baixos, amb la porta d’entrada pel carrer de Saragossa, hi hagué durant molts anys una peculiar botiga de “plats i olles” on hom i podia trobat, també, rajoles de ceràmica “catalana” amb dites humorístiques o patriòtiques, testos, gerros, cassoles, cendrers, càntirs, setrilleres, porrons i d’altres objectes de vidre. 

La façana de la casa encara ara està coberta per una enfiladissa heura que, amb les fulles, ara verdes, ara grogues, ara roges o completament despullada..., va assenyalant al llarg de tot l’any el pas de les estacions. Al patí que, per un dels seus costats, dona al carrer Septimània hi podem veure, així mateix, la copa d’un vell nesprer, a començament de l’estiu, ben carregat de fruits. 

Si aixequem la mirada, veurem pintat al capdamunt de l’envà d’humitats de la casa que tanca un dels costats del jardí, un gran i avui dia sorprenent, rètol publicitari amb el nom de FEDERICO VALLET SA Construcciones. Recordant el mal que al barri va fer la Ronda és com un advertiment, damunt d’aquestes velles cases, de que la “piqueta” sempre està a l’aguait. 

Detall del plànol de l’edifici d’en Magí Clarà reformat (el 1925) segons el projecte de Jaume Mestres (AMCB).

La “Casa Sunyer” (1925) ens marca el final del nostre itinerari

A amb això arribem al carrer de Saragossa i al final de la nostra passejada pel carrer de Septimania, el nostre entranyable i vell Carrer de l’Alegria.

Si us ve degust podem anar a prendre un refresc -o el vermut- en qualsevol dels bars o terrasses propers. 

Confiem que, l’itinerari, us hagi agradat. 

Fins al proper. 


Notes

[1] Carpeta Fo 629/1912 de l’AMCB.

[2] Carpeta Fo 485/1930 Exp.1533 de l’AMCB.

[3] L’octubre de 1949, compraren el solar que hem esmentat en el que s’hi construí el nou convent i la capella provisional, que tenia l’entrada per Sant Hermenegild 13, inaugurant-se el 19 de març de 1954. La moderna església de Santa Joaquima de Vedruna, amb l’entrada principal per carrer del Francolí 54-60, és un edifici erigit entre els anys 1968 i 1974 obra de l’arquitecte Jordi Dou Mas de Xaxàs.

[4] Carpeta Fo 1984/1922 de l’AMCB.

[5] Setmanari El TEMPS, nº 5, 10 de febrer 1934, pàg. 2.

[6] Ramon Sunyer i Clarà (Barcelona, 1889 - Barcelona, 1963) era un reconegut joier i argenter que aprengué l’ofici a l’escola de Francesc d’A. Galí i al taller del seu pare, el també joier Josep Sunyer i Parera. Va ser un dels representants més destacats de l’orfebreria Noucentista. El seu estil era fortament influït pel barroc popular català, però el va evolucionar fins a crear un estil propi, conegut com l’estil Sunyer. També va destacar en l’art litúrgic. Fundà l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat i d’altres entitats com els Amics de l’Art Litúrgic i els Amics de Gaudí. Va estar relacionat, també, amb els Amics de la Poesia i amb la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Presidí, així mateix, el Cercle Artístic de Sant Lluc.

[7] Elvira Farreras i Valentí. Obra citada, pàg. 98.

[8] Carpeta Fo 3758/1925 de l’AMCB.

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.

14.11.23

Tallers Oberts. Els creadors ens obren les seves portes

Per Araceli Vilarrasa

El cap de setmana del 10 al 12 de novembre s’ha celebrat la 30ª Edició dels Tallers Oberts.

Vaig començar el divendres anant a visitar el taller de la Roser Busquets al carrer Francolí. (Vegeu Cuando creas, no te enteras de nada más). No podia ser d’altra manera. 

Amb la Roser vam recordar els temps en que l’associació Art Farró-Putxet era qui organitzava aquesta moguda, en la que havien arribat a participar gairebé trenta artistes del barri. En aquell temps (aproximadament del 2007 al 2015) la visita als tallers s’acompanyava amb altres activitats de carrer com tallers d’art per infants a la plaça, activitats per gent gran, penjada d’obres d’art als balcons. (Art Farró-Putxet, escalfant motors per dissabte)

Torno a embadalir-me amb el doll de colors que sembla que s' escapen de les obres de la Roser per inundar tot l’aire del seu petit estudi. El foc, l’aigua, la terra i l’aire es miren de fit a fit amb l’esclat de les flors primaverals, la vegetació otoñal o la vida dels fons marins. Les motllures de l’arquitectura propera també hi son presents.


Recordem amb afecte a en David Moragas (David de Moragas i Maragall: In Memoriam) que també va dedicar moltes energies a l’organització d’aquesta activitat. 

Però la Roser és una dona sempre positiva i animosa i m’explica que ara els Tallers Oberts s’han extès per tot Barcelona i Hospitalet i que s’organitzen des del FAD. Em regala el programa i veig que presenta un directori de 253 participants, tot hi que del Farró-Putxet només en son 5. La Roser em recomana que vagi a veure als nous, gent jove i entusiasta que venen amb moltes ganes de tornar a fer pinya (1).

Abans de marxar, no puc resistir la temptació i em compro unes arrecades fantàstiques. Des de que les porto tothom se’n enamora i em pregunta d’on les he tret. 


Coopelia: un espai per crear i compartir

M’arribo al número 105 del carrer Saragossa i allí conec a la Ditas Puigmartí, una dona alegre i comunicativa que irradia entusiasme i il·lusió per aquest projecte que acaba d’empendre: la creació d’un espai de coworking dedicat a artesant, artistes i dissenyadors. 


No fa gaire que han obert però ja es respira molta marxa i activitat. El Taller ofereix als seus artistes i artesans un espai de treball ampli i lluminós, zones per guardar les eines i per emmagatzemar la producció. 

Allí conec a l'Olivia Esteve (@lasmarimorenas) que m’explica el projecte en el que està treballant. Es tracta de guarnir arbres de Nadal, aportant el disseny y els elements decoratius que confecciona ella mateixa amb materials naturals. Un cop acabat el Nadal s’enarrega de recollir-ho tot i de guardar-ho per la propera campanya. Economia circular de la més acurada.

La Ditas m'explica que ha treballat tota la vida entre llibres. Durant més de vint anys ha estat correctora tipogràfica i d’estil d’un gran grup editorial.

DP:- El canvi d’orientació professional ha estat per intentar conectar amb la meva part més creativa i deixar de treballar mil hores davant l’ordinador. El problema era que necessitava molt d’espai per treballar i guardar materials i aleshores vaig sentir la necessitat de crear un espai al barri on jo i altres dones emprenedores poguéssim desenvolupar professionalment els nostres projectes artístics i artesanals.

FF:- I perquè vas triar El Farró? 

DP:- Sóc veïna de Sant Gervasi de tota la vida i volia trobar un espai gran com els que hi ha al Poble Nou, al Born, a Gràcia, però proper i tranquil, per anar-hi caminant i per contribuir a fer barri.

FF:- Quins projectes tens pel futur?

DP:- M’agradaria que Coopelia fos un espai de referència de la comunitat creativa, tant per les marques desenvolupades per les usuàries del coworking, com per les activitats i tallers que oferim a l’espai. 

A Coopelia estan oberts a col·laborar amb altres espais i a acollir diferents iniciatives. Per exemple el 25 i 26 de novembre organitzen un Mercadillo d’art KM.0 amb la participació de un nombrós grup d’artistes propers. 


Tossuda: ceràmica que vols acaronar

El diumenge Tallers Oberts em va permetre treure el nas per un taller de  ceramica que no fa gaire que ha obert al carrer Vallirana i que feia dies que tenia ganes de conèixer millor. Allí em vaig trobar amb la Gemma Mercader, una noia que desprèn  una llum serena i contundent. 

M'explica que va començar la carrera professional com a fotògrafa i il·lustradora, amb una formació en Belles Arts, que va incloure un Erasmus a Alemanya i una breu formació a la St. Martins de Londres, especialitzant-se en imatge. També va estudiar il·lustració a l'escola Bonnemaison, amb l'Ignasi Blanch. 

GM:- Vaig iniciar el meu camí en la ceràmica amb la Montse Sunyer, que té l'estudi aquí al costat, al carrer Septimània (2). Posteriorment, vaig continuar la meva formació a La Bisbal i en diversos tallers de Barcelona i el Montseny. Va ser al 2020 quan vaig decidir crear la marca personal de Tossuda, Tossuda Studio.

FF:- I et vas decidir a muntar el teu propi taller..

GM:- Des de la meva infància, he tingut la sort de disposar d'espais per muntar, desmuntar, experimentar i crear. Aquesta oportunitat de tenir un lloc dedicat a la creativitat ha estat una part essencial de la meva vida. La necessitat i la naturalitat d'aquest procés han estat els motors que m'han portat a mantenir una dinàmica creativa constant.

FF:- I perquè vas triar el Farró?

GM:- He viscut tota la meva vida a la Plaça Molina com la quarta generació, i amb 20 anys residint al Farró, vaig mantenir tallers en diverses zones. Des del carrer Alfons XII, carrer Sant Hermenegild, fins al carrer de la Costa, on amb un amic vam muntar Fortfinger com a il·lustradors amb autoedicions. Des de fa un any, estic instal·lada en aquest taller del carrer Vallirana,més gran, que em proporciona l'espai necessari per tenir un forn i àrea d'exposició per la meva feina.

FF:- Es un taller exclusivament dedicat a la ceràmica?

GM:- No. Mantinc una part del taller amb un petit plató i una taula gran, permetent la possibilitat que altres persones vinguin a impartir tallers d'altres disciplines. Així mateix, aquest espai m'ofereix la flexibilitat de dedicar-me a altres formes d'expressió artística, com la serigrafia, o el que sorgeixi en un moment donat. En conjunt, aquest taller no només és un lloc per a la meva pròpia creativitat sinó també un espai obert per a altres formes d'expressió i aprenentatge.

FF:- Com veus el futur del taller?

GM:- El meu somni és continuar treballant al taller, dedicant-hi temps sense presses i creant peces. Busco la possibilitat d'aconseguir ajuda per altres àmbits com la comunicació, actualització de la web,etc.. per centrar-me més en la creació. L'objectiu és mantenir un ritme constant de treball i explorar noves creacions. Veig el projecte creixent sense presses però amb constància, mantenint la dedicació a la creació de peces i experimentant amb noves idees. La col·laboració amb altres per gestionar altres àrees pràctiques pot ser clau per al creixement continuat del projecte.


L’elegància i calidesa de les peces que exposa em fan venir ganes d’emportar-me-les totes a casa. 


Taller Balam: on es troben la creativitat i l’aprenentatge

Per consell de la Ditas m’arribo a Pàdua 25 per conèixer el Taller Balam. Això queda al davant de la placeta dedicada a Ventura Gassol, en aquest triangle que ara ja no sabem si també és Farró o si segueix sent Putxet. 

En Quim Iborra és un dels promotor d’aquesta galeria d’art i centre de creació artística que aplega un grup de creadors emergents residents a Barcelona. 


FF:- Fa molt que funciona aquest taller?

QI:- Des de fa tres anys, amb el meu company Luis Anaya portem la galeria d'art Taller Balam. Sempre he estat treballant a l'entorn de la cultura. Durant els últims anys al Gran Teatre del Liceu com a responsable del departament d'edicions i documentació, i més tard en el projecte d'implementació de l'arxiu digital al Teatro Real de Madrid.

FF:- Que et va moure a muntar aquest taller?

Taller Balam sorgeix pel nostre interès per l'art i la cultura. Voliem crear un espai amable on els artistes emergents puguessin exposar la seva obra i compartir els seus coneixements artístics. Una galeria on la mirada es centrés en els artistes. Hem aconseguit crear aquest espai que a dia d'avui concentra obra de més de 60 creadors.

FF:- Tenies alguna vinculació amb el barri?

QI:- No teniem cap vinculació amb el barri, però l'espai ens va agradar en un primer moment. L'estructura del local s'ajustava plenament als nostres desitjos. A banda ens agrada la ubicació a la plaça de Ventura Gassol, un espai molt tranquil, però molt ben comunicat. Cada cop més la gent del barri ens coneix i s'apropa al Taller per a conèixer les propostes expositives que realitzem de forma mensual.


FF:- Qui es el teu somni pel projecte?

Q I:- La nostra idea és seguir avançant en el projecte, plantejar nous reptes i noves visions sobre l'art, sempre acompanyats dels artistes. Estem oberts a una major implicació amb el barri, a partir de propotes que ens enriqueixin a tots. Us esperem.

Taller Balam forma part del projecte Upper Gràcia una plataforma que aplega dotze locals amb l’objectiu de visibilitzar el talent que existeix en aquesta zona.

Llarga vida als tallers oberts

Mentres nosaltres xerrem, a la placeta en Takayuki Maejima està fent un retrat a mare i filla assegudes a l’ombra dels arbres. I ho fa dibuixant directament a la seva tablet.



Acabo les visites amb la idea de que moltes coses es mouen. Projectes personals i projectes col·lectius. Tan de bó totes aquestes iniciatives emergents es consolidin i vagin aglutinant a tants i tants artistes i artesans que treballen a prop nostre. Als nous amb els que ja fa temps que hi son. Els consolidats amb els emergents. Farró Putxet sempre ha estat terra d’artistes.

Notes

(1) No tindré temps de visitar el taller de la Kima Guitart, que també participa en aquests tallers oberts i a qui vam dedicar el Racó de l'Artista del nº 16 de Coses del Farró. VILARRASA, A., 2021, Kima Guitart, somnis de seda, Coses del Farró, nº16, pg. 47

(2) Vam dedicar el Racó de l'Artista del nº 18 de la revista Coses del Farró a la Montse Sunyer. GALLART, J., 2022, Montse Sunyer, la teràpia del fang, Coses del Farró, nº 18, pg.47. 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.