Anteriorment en aquesta serie:
1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)
Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021
Quan al 1868 l'acabalat comerciant Bienvenido Comas va fer construir les parets que avui acullen el magnífic bar on anem a fer petar la xerrada, la casa no tenia cap nom. Com no el tenien la rastellera de torretes que a la mateixa època van anar transformant el Camp de les Figueres, entre el carrer Sant Felip i les vies del ferrocarril de Sarrià. En aquest post esbrinarem com és que aquesta casa va arribar a tenir el nom de la musa dels set cels (1).
La joventut de Comas, lluny de Sant Gervasi
Desprès de la desgraciada mort de Bienvenido el 1875, els germans Comas Solà tenen per tutor en Josè Totau que havia estat soci del seu pare. Al cap de poc temps, el 1879, la seva mare, Francesca Solà és torna a casar i ho fa amb Cirilo Montserrat, empleat de la firma Totau Comas que probablement era la persona que l’ajudava a administrar les diverses finques de l’Eixample en les que havia invertit la fortuna de Bienvenido. D’aquest matrimoni en naixeran dos fills; una nena, la Júlia, i un nen, en Joan.
Francisca Solà. Fons Familiar
La família vivia en un pis del carrer Casp 36 (2) i passava els estius a Picamoixons on havien fet construir una gran torre al costat del mas de la família Montserrat.
El petit Josep ben aviat va mostrar la seva afició per l'astronomia. Ja vam veure com a l’edat de 7 o 8 anys feia una conferència per la criada que el cuidava explicant-li que les estrelles són sols que estan molt lluny de nosaltres:
“Poco tiempo después – explica ell mateix - me regalaron un libro de astronomía. Pronto tuve el valor de escribir un pequeño libro sobre esta ciencia y a los 12 escribí otro mucho más extenso con grabados recortados de varios periódicos y dibujos hechos por mi. A los 13 tuve en mi poder un catalejo de 50 mm. de diámetro, con el cual pude observar la Luna y el Sol y hacer algunos dibujos de las manchas solares.”(3)
Al terrat de la seva casa del carrer Casp instal·la el seu primer observatori privat i allà és on, de manera apassionada i autodidacta, comença a fer-se astrònom. Ens el podem imaginar observant els estels des del terrat de casa i recollint rigorosament les seves observacions en llibres i llibretes, plens de dades i dibuixos.
Dinar d’estiu a la casa de Picamoixons on veiem al jove Josep Comas, amb el seu germà Joan, la seva germana Júlia, la seva mare Francisca Solà i dues persones més, probablement els masovers de la finca. 1886. Fons familiar.
Durant un d’aquells llargs estius passat amb la família a Picamoixons, a la ciutat de Valls s’esdevingué un fet que serà clau per afiançar aquesta afició i fer-ne una veritable vocació. El 7 de juliol del 1884 va caure un meteorit. En Josep el va estudiar i en va fer un informe que deia així:
"El 7 de juliol darrer, al voltant de les deu del matí, en un indret dins la ciutat de Valls, a la presó, dins el pati d'aquest establiment, es va produir el xoc d'un uranòlit que va caure del cel com una estrella filant, fent un soroll semblant a un paper que s'esquinça, però més fort. El mateix dia es van sentir trons llunyans, però a l'hora de la caiguda el cel era gairebé net.Aquest uranòlit, que jo he tingut a les mans, i del qual en tinc l'honor d'enviar-vos un dibuix, molt exacte i de mida natural, va enfonsar-se fins a 20 centímetres de profunditat"
En Josep era un apassionar lector de L’Astronomie, una de les principals revistes de França, publicada per Camille Flammarion. Atrevit i segur d’ell mateix, envia el seu escrit al gran mestre, que li accepta la publicació i l'encoratja a seguir treballant. Ens podem imaginar l'impacte que als 15 anys li devia fer veure els seus propis dibuixos publicats a la famosa revista.
I és en aquest fet, gairebé a la ratlla de la infància, on veiem créixer dues de les grans passions de Josep Comas i Solà: augmentar el coneixement sobre l'univers i endonar-lo a conèixer, dues passions que, unides, faran que la casa d'en Bienvenido acabi sent Vil·la Urània, la casa de la ciència.
La Urània de Camille Flammarion
Camille Flammarion (1842-1925) havia fundat la revista L'astronomie el 1883 per popularitzar el coneixement científic en física, astronomia i meteorologia. La revista va arribar a tenir un gran prestigi i una extensa tirada. A partir del 1887 s'hi van publicar els butlletins de la Société Astronomique de France, que el mateix Flammarion havia impulsat i presidit com a plataforma de difusió del coneixement astronòmic.
Per Camille Flamarion la divulgació científica no només era una manera d'explicar a la societat els coneixements científics consolidats, si no que també li servia per comunicar tot allò que ell creia i que la ciència encara no havia pogut demostrar.
Portada de Uranie de C. Flamarion, Edició 1912
El 1889 publica Uranie (4) que va tenir un èxit extraordinari. En aquesta fantàstica història un jove ajudant del Director de l'Observatori de Paris s'adorm, esgotat de tants càlculs, tot recolzant el cap sobre l'escriptori del seu mestre.
La taula és presidida per un rellotge en l'ornamentació del qual una jove Urània, noble i elegant, guia el pas de les esferes (5).
"La Musa celest era de peu. Amb la ma dreta amidava els graus de l'esfera estelada; la ma esquerra, caiguda, portava una petita ullera astronòmica..... Musa i deessa, era bella, era encisadora, era admirable"[6]
Damià Campeny. Representació de Urània als porxos de'n Xifrè a Barcelona 1836
En el seu somni la bella Urània pren al jove de la mà i l'enlaira per sobre dels terrats de París:
"Vaig pujar, pujar llarg temps, arrossegat per una embranzida màgica vers el zenit inaccessible. Urània era a prop meu, una mica més elevada, mirant-me amb dolcesa i mostrant-me els reialmes d’abaix."
A mesura que s'enlairen els continents es confonen i comença el veritable viatge, de planeta en planeta, fins depassar el Sol i veure'l com un astre més en la immensitat estelada. Urània, que arrossega al jove astrònom en aquest vol per l'univers, va explicant-li les característiques dels mons pels que passen, tot allò que els astrònoms ja saben i també tot allò que encara no han descobert.
Així Flammarion, emparant-se en el somni, descriu per boca d'Urània les particulars característiques dels habitants de cada món. Mart és el planeta més important perquè allí és on es reencarnen les ànimes dels terrícoles. A Mart les ànimes prenen un nou cos dotat amb sis membres i dues ales. Aquests esser es nodreixen a partir de la respiració i viuen eternament.
Urània també felicita al jove perquè ell serà testimoni del naixement d'una nova astronomia. "Ets destinat a assistir a una transformació complerta de la ciència. La matèria farà lloc a l'esperit.” L'astronomia matemàtica i geomètrica desapareixerà per donar pas a l'astronomia de la natura que estudiarà la Vida Universal. Perquè "la vida és la fi de la creació tota entera. Si no hi hagués vida ni pensa, tot això - la immensitat de l'univers - seria com nul i no esdevingut". Així l'astronomia esdevindrà una filosofia capaç d'orientar el pensament de la humanitat cap a una civilització més justa (7).
Seguint el somni d'Urània, Comas serà al llarg de la seva vida un gran defensor del paper civilitzador de la ciència i mantindrà l'interès per una colla de temes que havia iniciat Flammarion; el laïcisme com a forma de rescatar la ciència de l'obscurantisme de l’església, l'interès per Mart i els seus canals (8) o l'exploració de les veritats i les mentides l’espiritisme (9).
Però, a poc a poc, Comas es va distanciant de la concepció romàntica de la divulgació científica, encetant un nou estil, el de la modernitat, en el que divulgar no vol dir vulgaritzar o falsejar sinó fer entenedor als no experts allò que la ciència defensa en cada moment de la seva història, amb els seus límits i amb tot el seu rigor (10).
Una nova Urània a Sant Feliu de Guíxols
Però no avancem esdeveniments i tornem a la vida del jove Josep Comas que encara transcorre lluny de Sant Gervasi. La gran afició que sent per l'astronomia no el converteix en un bon estudiant des del punt de vista convencional. Als 18 anys ingressa a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on no completarà la seva llicenciatura de Ciències fins 8 anys desprès, ja amb 26 anys.
El jove Josep Comas i Solà. Sense data. Fons familiar
Uns estudis dilatats en el temps i el fet que no acabés de fer mai el doctorat, ens parlen d’un jove benestant, amb uns interessos científics molt polaritzats a l’observació astronòmica i poc disposat a esmerçar temps i esforços en els estudis acadèmics necessaris per obtenir la titulació. D’aquesta època d’estudiant n’hi queda una visió molt crítica i negativa de la ciència oficial.
Potser per això el 1897 no dubta en abandonar el seu lloc de professor substitut a la Universitat de Barcelona, per anar a treballar com a astrònom professional a l'observatori, pomposament batejat com Observatori Català, que Rafel Patxot s'havia fet construir a la seva casa de Sant Feliu de Guíxols i que estava dotat amb els instruments més avançats.
Sent encara un adolescent en Rafael Patxot i Jubert, fill d'una il·lustre nissaga d'industrials del suro, va acompanyar al seu pare a vendre taps a la ciutat de Reims i allí li van regalar el llibre Astronomie populaire de Camille Flammarion que va marcar per sempre el seu interès per l'astronomia i per la ciència en general. Així que quan Josep Comas es trasllada a Sant Feliu per col·laborar en els treballs d'aquest jove industrial, afeccionat d'excepció a l'astronomia i la meteorologia, es troba amb algú que li és molt proper i amb qui durant uns anys podrà compartir la seva passió per l'observació del cel.
L’ Observatori Català a Sant Feliu de Guixols
Hi era Urània? Ben segur que sí. Lectura compartida pels dos joves, el conte de Flammarion publicat a França deu anys abans devia ser present a les seves discussions sobre la ciència i la societat i l'alè romàntic que desprèn devia influir en les seves vesprades, de manera que no ens sorprèn gens que Comas s'enamorés de Maria Teresa Patxot, germana de Rafael que, com una jove Urània, els acompanyava en l'observació de les nits estelades de Sant Feliu, al ritme del batec de les onades rompent a la platja.
Maria Teresa Patxot. Fons familiar
Comas es va estar a Sant Feliu del 1897 al 1899. Aquest any es casa amb Maria Teresa Patxot i decideix marxar de Sant Feliu per tornar a Barcelona. Diuen que els hiverns de Sant Feliu no li provaven o potser volia volar sol, o potser l'amistat amb el que ja era el seu cunyat havia començat a refredar-se. El cas és que el recent matrimoni deixa Sant Feliu per tornar a Barcelona.
Fotografia de noces de Josep Comas i Solà i Mª Teresa Patxot i Jubert.1899. Fons Familiar
Els Patxot no van trigar gaire a seguir-los. El desembre d'aquell mateix any s'inicia una vaga de treballadors del suro que durarà fins al març del 1900 i durant la qual la casa dels Patxot és apedregada per una gernació que trenca els vidres i insulta a la família. En Rafael Patxot queda molt afectat per aquests fets i accepta la proposta del seu sogre, Rafael Rabell, de desfer-se de la fàbrica i traslladar-se a Barcelona per ajudar-lo en el seu negoci de comerç amb Amèrica del Sud (11).
Deixar Sant Feliu, deixar l'Empordà, deixar el seu Observatori no devia ser fàcil per en Rafael, però a la maleta es va endur un dels seus majors tresors: el petit llibret Uranie de Flammarion que acabaria traduint al català i publicant a la Biblioteca Popular de L'Avenç el 1903.
La imatge d’Urània l'acompanyaria també en la seva agitada vida des del seu ex-libris, on se la veu llegint el llibre del cel sota una clara divisa: Per molt que sàpigues és molt més allò que ignores. (12)
Alexandre de Riquer. Ex Libris de Rafael Patxot
Carrer Sant Felip 29, una casa sense nom
Mentrestant, en un petit racó de Sant Gervasi, la casa construïda per Bienvenido Comas havia quedat fora del centre de la vida de la família Montserrat Solà. Potser en Bienvenido havia pensat en anar-hi a passar els estius i potser, si hagués viscut, hauria acabat traslladant-hi la seva residencia, però la seva mort prematura esborrà tots aquests futurs.
Què passava al número 29 del Carrer Sant Felip entre la mort de Bienvenido Comas (1857) i l’arribada del seu fill Josep (1899). Qui vivia a la casa durant aquests 42 anys?
Júlia Montserrat, germana de Josep Comas, al jardí de la Vil·la Urània. Sense data. Fons familiar. Es tracta d’una fotografia en color, feta per Comas utilitzant el mètode de la tricotomia.
La resposta a aquestes preguntes no l’he trobat a cap llibre, ni tampoc entre els records de la família si no remenant els papers de l’Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi.
Efectivament, els expedients administratius del districte ens donen tres pistes del que passava a la casa durant aquests anys. El primer ens diu que el 1878 allí hi vivia en Pedro Piquer que va demanar permís per canviar les reixes per unes altres; el segon document parla de que en Ricardo Comas, en nom de la seva mare Francisca Solà, el 1894 demana permís per elevar la tanca que separa la finca del número 29 de la del número 31; finalment un document del 1895 ens informa de que l’inquilí de la casa, el senyor Teodor Merly, demana permís per construir un cobert al jardí. Així mateix el padró d’habitants de Sant Gervasi del 1895 confirma que al carrer Sant Felip hi vivien Teodor Merly de Iturralde, la seva esposa Maria Dolores Bago i la seva filla Rafaela(13)
Això ens fa pensar que la família Montserrat Solà llogava la casa del carrer Sant Felip 29. Penseu que en aquell temps el lloguer estava molt estès, fins hi tot entre famílies benestants que tenien així una gran mobilitat. D’altra banda el negoci del lloguer no devia ser estrany per la Francisca Solà que, com hem vist, havia adquirir diversos edificis a l’Eixample.
Tanmateix la casa de Sant Gervasi ja devia tenir alguna cosa especial que atreia el coneixement i la ciència. Teodoro Merly de Iturralde (1835-1925), probablement el darrer inquilí de la casa abans de l’arribada de Josep Comas i Solà, va ser un enginyer industrial conegut per ser l’autor del primer informe de les pedreres de Barcelona. Aquest treball, realitzat el 1868 suposa un clar antecedent del primer mapa geològic de la zona que encara trigaria uns quants anys a arribar (Jaume Almera 1891). Així mateix Merly de Iturralde va ser l’autor i impulsor del projecte del Ferrocarril del Baix Empordà que havia d'haver anat de Caldes de Malavella a Sant Miquel de Fluvià passant per Sant Feliu de Guíxols i per Palamós i que finalment no es va construir per manca de finançament.
Urània arriba al Farró
Poc abans de casar-se, el 1898 Josep Comas es reparteix amb el seu germà Ricardo, els béns heretats del seu pare.
Amb aquest repartiment la casa del carrer San Felip passa a mans d’en Josep. És en aquest moment que li dona el nom de Vil·la Urània i s'hi fa construir un observatori que, tot i una mica inferior al de Sant Feliu, li permetria realitzar les observacions que més èxits li van donar. (14)
Per la Vil.la Urània començava un període de gran esplendor. Responent a la seva passió per la divulgació científica, el que seria flamant director de l'Observatori Fabra no va dubtar en convertir casa seva en un espai obert a amics, coneguts i veïns, per observar el cel i celebrar tota mena de conferències i reunions científiques. La musa del cel havia arribat al Farró.
Agraïments
Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per nosaltres un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.
Comentaris
Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.
Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.
Notes
(1) Urània és la novena de les muses, filles de Zeus i de la titànide Mnemòsine, que personifica la memòria. Les muses viuen a l'Olimp i, de tant en tant, baixen a la Terra i escullen a un humà per explicar-li alguna cosa a cau d'orella. Part del text que constitueix aquest post va ser publicat a la revista Coses del Farró, nº10, p.8 , Tardor 1918
(2) Aquesta casa era propietat de Cirilo Montserrat que, segons consta a l’expedient del 1884 sol·licita permís per construir un albañal a la casa del carrer Casp.
(3) Escrit autobiogràfic pubicat a OLIVER, J.M., 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5
(4) FLAMMARION, C., 1889, Uranie, Col.lection Guillaume, C. Marpon et E. Flammarion Editeurs, Paris.
(5) Aquesta imatge correspon a la representació d'Urània que presideix el conjunt escultòric que remata la façana dels porxos d'en Xifré, al Pla de Palau. L'edifici va ser construït entre el 1836 i el 1840 i els relleus escultòrics encarregats al escultor neoclàssic Damià Campeny. Al igual que en el relat de Flammarion, Urània és representada dreta al costat d'un rellotge. A l'altra banda del rellotge hi ha Cronos que sosté una dalla, establint així la relació entre l'astronomia i el temps. Es probable que aquesta representació d'Urània correspongui a una tradició. A sota del conjunt s'hi llegeix Urania coeli motus scrutatur et astra (El moviment del cel i les estrelles és observat per Urània).
(6) Flammarion, C. 1903, Urània, Trad. Rafel Patxot, Biblioteca Popular de L'Avenç, Barcelona, pp.10
(7) Flammarion, C. 1903, ob.cit., p. 39
(8) El 1914 publica un llibret que porta per títol La vida en el planeta Marte i va publicar més de trenta articles sobre Mart a La Vanguardia. En tots ells fa gala d'una gran rigorositat i recomana no deixar-se emportar per la fantasia.
(9) Flammarion havia publicat el 1907 Les forces naturelles inconnues. Com veurem més ampliament en el següent post, Comas escriu El espiritismo ante la ciencia on té per objectiu reconèixer la realitat d'alguns fenòmens i denunciar el frau d'alguns d'altres.
(10) Cebrian I., Divulgador i periodista científic, a: AAVV, (2004) Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, p.131
(11) Patxot i Jubert, R. (1952). Guaitant enrera. Fulls de la vida d’un octogenari. Ginebra., p. 467-474.
(12) Patxot va demanar a Alexandre de Riquer (1856 -1920) que li fes un dibuix pel seu ex-libris. Aquest dibuix havia de representar a Urània llegint el Llibre del Cel damunt d'un fons estelat i a primer terme unes argelagues simbolitzant les dificultats de l'estudi. L'autor del dibuix es va descuidar les argelagues però tanmateix en Patxot va acceptar el resultat. Patxot i Jubert, R. (1952), ob. cit, pp.54
(13) Expedient AMDSG 1878 Pedro Piqué solicita permiso para cambiar las rejas por otras; 1894 Ricardo Comas demana permís per elevar la tanca que separa el nº 29 del 31; i 1895 Teodor Merly inquilí de la casa de Sant Gervasi; Padrón de Habitantes de Sant Gervasio del 1895, pag. 117, AMDSG. Sobre els treballs de Teodoro Merly de Iturralde podeu consultar SERRA, R., 2018, Primeres notícies sobre el carbó i l’asfalt de la conca minera de Berga 1786-1870, L'Erol, revista cultural del Berguedà, [en línia], Núm. 136, p. 18-23 i també ARAGONES, E., 2016; Geologia i roques industrials de la província de Barcelona en un manuscrit de 1868, Treballs del Museu de Geologia Barcelona, 22: 25-56
(14) Al full d’actualització del padró de Sant Gervasi del 1901 AMDSG consta que 28 de gener del 1901 la casa era propietat de Josep Comas i Solà, que hi vivia tot sol. Es diu que la casa és d’un sol pis i no hi consta encara cap habitació al terrat. Tanmateix sabem que Comas va construir l’Observatori per aquell temps. OLIVER, J.M., Comas i l'observació astronòmica a: AAVV, (2004) Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, p.45
