Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Present. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Present. Mostrar tots els missatges

27.8.22

Tot a punt per la Festa Major 2022

Per a molts veïns i veïnes del Farró el final de les vacances d'estiu té una data molt clara: la Festa Major del barri.

Les vacances s'acaben, potser tornem a la ciutat, però ho fem amb gust perquè el setembre ens porta una nova alegria, una Festa Major que no para de crèixer i que cada cop és més divertida.

Feu clig aqui per accedir al programa complert 

Aprofiteu per farronejar, com es diu al programa. No us perdeu res. Especialment us volem recomanar que assistiu el dimecres 7 a les 20 h. al pregó de la Festa a la Plaça Mañé y Flaquer.

Aquest any el nostre pregoner serà en Pep Arisa, farronenc de soca-rel, nascut al Farró i el nostre home de la Medalla, com es diu al programa. Ja sabeu que en Pep és col·laborador d'aquest blog, amic i company de peripècies, tràfecs i saraus ferronencs, així que estem segurs de que serà un pregó molt interessant.

FORÇA FARRÓ!


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


24.6.22

101 curiositats de Sant Gervasi, un llibre per conèixer i estimar millor els nostres barris.

Ja fa bastants mesos que en Jesús Mestres, gran coneixedor i divulgador de la història de Sarrià i de Sant Gervasi, ens va convidar a en Pep Arisa i a mi mateixa a participar en un projecte editorial. S’estava començant a treballar en un llibre sobre Sant Gervasi que faria part de la col·lecció Km 0/Producte Local de l’editorial Efadós i en Jesús ens proposava participar-hi assumint el compromís de que el Farró hi fos ben representat.

Han anat passat els mesos i hem anat treballant amb molta il·lusió. Conèixer al petit grup d’autors del llibre ha estat un plaer, tan per la seva vàlua i coneixements, com per la seva actitud franca, oberta, sempre disposats a la col·laboració.
 
A poc a poc el llibre ha anat prenent forma. Amb el guiatge consistent i discret de'n Jesús Mestre hem anat cercant els llocs més emblemàtics, les històries més suculentes i els esdeveniments més curiosos, que ens permeten entendre el petit món de Sant Gervasi i cadascun dels seus barris. 

No sé fins a quin punt ens en hem sortit. A mi el llibre m’agrada i m’agrada haver-hi pogut participar. Crec que tots els autors hem procurat captar els detalls més locals i enmarcar-los en el seu context.

Portada del llibre

En Salvador Albuixech diu al pròleg:

 "el llibre 101 curiositats de Sant Gervasi referma, d’alguna manera, la personalitat del nostre poble, del nostre barri. En efecte, la història no és solament la cronologia dels fets de reis, nobles o personatges de rellevància. Les curiositats, les anècdotes, els fets desenvolupats, les empremtes deixades pels homes i dones d’un indret són, certament, els que creen la veritable història d’aquell indret, cosa que també́, sens dubte, contribueix a formalitzar la seva personalitat. “

Espero que aquesta afirmació sigui certa. Els lectors ens ho direu. De moment el llibre ja ens ha donat unes quantes alegries. La darrera el passat dimecres 22 de juny quan es va fer la presentació a la Llibreria Casa Usher. Va ser un vespre esplèndid.  En Jesús, al fer la presentació del llibre, ens deia que encara no és la història de Sant Gervasi que algun dia s'haurà d'escriure, però si, potser, un llibre que aporta un conjunt de informacions valuoses per començar a entendre aquest antic municipi, avui immers a la ciutat de Barcelona.

Allí els assistents vam poder escoltar alguns fragments del llibre en la veu clara i la dicció perfecta de Roser Colomer, que va posar un accent de tendresa i ironia a les paraules escrites pels autors. També vam complaure’ns tots plegats escoltant el so inigualable de la guitarra romàntica que ens va portar en Bernat Pedrosa, director de l'escola Trémolo i gran músic de Sant Gervasi.

Una delícia. Gràcies a tots els que hi vau participar.


Els autors, Albert Anglès, Josep Arisa, Manuel Castellet Solanas, Ferran Colombo, Jaume de Oleza,  Jesús Mestre, Ester Rodríguez i Araceli Vilarrassa 

  

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Amb aquest post Finestres del Farró tanca l'activitat del curs. Tornarem al setembre amb noves històries farronenques.

BON ESTIU !














31.5.22

L'Eladi Crehuet estrena "La filla de l'alcalde" al Teatre La Gleva

Els lectors de Coses dels Farró haureu gaudit dels articles de l’Eladi Crehuet que ens ha explicat com era la casa del seu avi, el dramaturg Pompeu Crehuet, al carrer Manuel Angelón i les activitats teatrals que s´hi feien[1].

L’Eladi té encara moltes més coses per explicar-nos sobre el barri però mentrestant ens mostra ara una nova faceta de la seva jubilosa i fructífera jubilació com a notari: la d’autor teatral. I per fer-ho, estrena una de les seves obres al teatre de La Gleva.

Ens trobem per parlar-ne al local del barri on ha instal·lat la seva petita editorial. És a l’edifici on hi havia la casa dels seus pares i on ara viuen els seus fills.

FF.- D’on sorgeix la idea de La filla de l’alcalde?

EC:- Quan el meu pare era notari de Tàrrega jo havia conegut al fill d’un notari que sempre deia això: un fill de notari no pot fer certes coses. Ell s’ho prenia molt seriosament i anava sempre molt ben vestit. A mi m'estranyava molt. Això ho he transformat en aquesta filla de l’alcalde, la Irene, que té una vida que es barreja una mica amb coses que jo he viscut; els col·legis majors universitaris, el teatre que hi fèiem. Hi ha anècdotes viscudes, altres explicades, l’impacte de l’arribada a Barcelona dels nois i noies que hi veníem a estudiar a finals dels anys seixanta i hi descobríem tot un món. 

FF.- Quan vaig llegir l’obra vaig veure que la Irene té exactament la meva edat i em va recordar moltes coses de l’ambient d’aquella època.

EC.- L’obra passa a la presentació d’un llibre però al final hi ha una sorpresa.

FF.- Això també ho coneixes bé perquè has fet aquesta editorial, El senyor ruc. La filla de l'alcalde és la primera obra que dones a conèixer però també n’has escrit d’altres. 

EC.- Sempre he anat molt al teatre i sempre he admirat molt als "teatreros" d’aquest país. Quan em vaig jubilar, vaig començar a escriure. Em vaig instal·lar en aquest local i vaig veure que hi havia el teatre de La Gleva aprop. Hi anava sovint i així vaig conèixer a l’Albert. Vam sintonitzar. A mi em sembla admirable la seva voluntat de recuperar un teatre al barri. Li vaig comentar que tenia aquesta obra i quan la va llegir em va dir: l’hem de fer segur. Aleshores el tema era trobar a una actriu que pogués assumir el repte d’aquest personatge que de fet són dos personatges.

Anem sortint i l’acompanyo al teatre on avui ha d’anar a assajar. Allí ens trobem a la Lali Barenys, l’actriu que acompanyarà a l’Eladi en aquesta aventura.

Lali Barenys i Eladi Crehuet a punt d'entrar al teatre

Per l’atzar de la vida la Lali és una persona molt estimada per mi i a qui admiro profundament com a actriu, com a poeta i com a creadora. En els seus espectacles la Lali utilitza la música, la paraula i el cant com a armes de cultura per commoure i per remoure consciències, per dir-nos que ja n’hi ha a prou de barbàrie, que si volem podem ser lliures[2].

FF.- Lali, que suposa per tu la participació en aquest projecte?



LB.- Tenia moltes ganes de col·laborar amb La Gleva. Hi havíem de fer l’espectacle de música i poesia Maleïdes les guerres i no el vam poder fer per problemes amb la COVID. Quan l’Albert em va proposar participar en la presentació de la Filla de l’alcalde, de seguida li vaig dir que sí. Aquest projecte és una sorpresa darrera l’altra, res és el que sembla. M’agrada molt passejar pel Farró, els carrers rodoredians m’inspiren per nous projectes ....

Hem entrat al teatre per una porta lateral i arribem a una sala d’assaig una mica destartalada, amb l’encant secret dels espais teatrals buits. En un tres i no res apareix una taula, dues cadires i un faristol. L’espai es transforma i ja som a l’escenari on transcorre La filla de l’alcalde.


L’Albert m’explica que aquesta presentació és un muntatge teatral a mig camí entre la lectura teatral i una representació complerta. Han tingut en Jango Edwards com a coach i el mateix Albert de la Torre ha fet la producció.

Me’n vaig abans no comenci l’assaig. Prefereixo no esbrinar les sorpreses abans d’hora. Ja vindré el dia de l’estrena.

Fent clic a la fotografia anireu a la pàgina del teatre on es presenta aquest espectacle 

I us tinc una sorpresa: si hi voleu anar, feu la reserva de les entrades escrivint a l’adreça lagleva@laglevateatre.com i a l'assumpte poseu ENTRADES FINESTRES DEL FARRÓ. Us faran un descompte important: 12 e enlloc de 20 e. 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

[1] Podeu consultar aquests articles a: CREHUET, E., 2021, La torre d’en Pompeu Crehuet al Farró, Coses del Farró, nº 15, Sant Jordi, pag. 9; CREHUET, E., 2021, Escenes de la vida del Farró a principis del S. XX, Coses del Farró, nª16, Tardor, pag. 11; CREHUET, E., 2022, Una moguda teatral al Farró dels anys trenta, Coses del farró, nº17, Sant Jordi, pag. 9. 

[2] Podeu veure un tast d’aquests espectacles a: Maleïdes les guerres (i aquell que les va fer) i Canço de les molineres, poema de Mercé Rodoreda musicat per Carles Beltran per l'espectacle de Lali Barenys Volem (si volem), canta Namina.Si teniu ocasió us recomano que no us perdeu l’experiència de veure’ls al teatre.


20.5.22

Pep Arisa proposat pel Districte per rebre la Medalla d'Honor de la Ciutat

Avui si que és un dia de festa i celebració pel barri! I per aquest blog, encara més!. En Pep Arisa, amic i company en aquestes trifulgues de barri, ha estat proposat pel Districte per rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat.

En la presentació feta al Plenari en nom del Consell de Districte, el conseller Blas Navalón va dir, el passat dijous, que es proposa a en Pep “com a exemple d’un farronenc de tota la vida, interessat i apassionat pel patrimoni i la història del barri del Farró, aportant una contribució important a la comunitat”. No cal dir que la proposta va ser aprovada per unanimitat[1].

I és que ningú pot negar que en Pep és un exemple. D'història i d'històries del barri en sap un niu. Hi ha coses que les sap perquè les ha viscut o perquè els hi ha explicat la seva família, que viu al barri des que l'any 1855 s’hi va instal·lar la seva rebesàvia que venia de Calaf; altres les ha descobert investigant pacientment pels arxius, amb tenacitat i perseverança. I tot ens ho explica de manera planera i entenedora, amb aquesta senzillesa que diuen que és l’elegància dels savis. Els seus textos sempre fan ballar el cap als editors perquè els seus coneixements sobrepassen l’espai del paper i a ell li sap greu reservar-se els detalls o amagar-nos alguna dada.

En Pep el dia que en Joan Bosch ens va convidar a collir taronges del pati de casa seva, la darrera torre d'estiueig de la plaça Mañé i Flaquer.

La revista Coses del Farró va néixer, en part per culpa seva. Ara us explicaré com va anar perquè la cosa té la seva gràcia i el defineix força. Per la Festa Major del 2013 la comissió de festers li va demanar al Pep un petit article sobre la història del barri per acompanyar el programa i ell, sempre diligent, els va lliurar un magnífic treball de més de 30 pàgines sobre el Convent de les Joanes. Per la següent Festa Major, la del 2014, pensaren en repetir-ho però amb un altre racó o indret del barri. A mitjans de gener 2014, “...ens digué -segons ens expliquen els “festers” a l’editorial del primer número de la revista- que havia començat a preparar l’article per al programa d’aquell any. Havia pensat una passejada pel tot el carrer de Saragossa i que li estava sortint una mica llarg...” . Era evident que allò depassava el marc d’un programa de festa major, així que van decidir fer una revista on hi publicarien aquell treball i altres col·laboracions sobre el barri. [2].


                                    En Pep a una taula de barri sobre civisme l'any 2014

Tanmateix la continuïtat d’aquesta tasca, que ja fa vuit anys que dura, no s’entendria sense la seva manera de ser tan generosa i oberta com per anar sumant gent al projecte amb modèstia i sense personalismes.

Prova d’aquesta generositat és també la seva extensa col·laboració en aquest blog i els molts ànims i el suport que sempre m’ha donat per tirar-lo endavant.

Des d'aquí el volem felicitar i convidem a tot el veïnat a estar atents a la continuïtat d’aquesta iniciativa. Segurament quan a la tardor es faci el lliurament de la medalla, tots els fans d’en Pep no hi cabrem al Saló de Cent, però ja podem anar pensant en fer alguna cosa al barri, perquè això s’ha de celebrar.

Mentrestant, per si se us han passat o els voleu rellegir, aquí us deixo els liks als articles d’en Pep al Finestres.




Serie les mil paraules: col·lecció de fotografies antigues del Farró



Itineraris


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

[1] Si voleu sentir tot el parlament ho podeu fer a les 2h 14 min. Del video del Plenari. Feu clic aquí. El blog de El Jardí de Sant Gervasi s'ha fet ressó de la noticia.


[2] L’article sobre Les Joanes va ser publicat posterioment a la revista. ARISA, P., El Monestir de Sant Joan de Jerusamel. Les Joanes del Farró, Coses del Farró, nº 4, tardor, 2015.

8.5.22

El 15 de maig, oportunitat per poder visitar la casa Tosquella

El proper diumenge 15 de maig, tenim l’oportunitat de visitar la casa Tosquella. L’ocasió és perfecte per conèixer aquesta magnífica torre modernista que, com recordareu, va ser recentment adquirida per l’ajuntament per fer-ne un equipament pel barri. (Podeu veure el post La casa Tosquella nou equipament del barri del Putxet i el Farró).

En el marc de les activitats 48h.Open House BCN d’aquest any Espais Ocults ha organitzat tres visites guiades ( a les 11, a les 12 i a les 13 h) als jardins i als interiors de la casa. La visita será guiada per la historiadora Roser Diaz que us podrá donar tots els detalls de la envitricollada historia d’aquesta espendida casa. La visita és gratuita (cal pagar 1 e. per la gestió) i cal inscripció previa que podeu fer aquí a partir del 10 de maig a les 11.




Una casa d’indià

Sembla ser que els seus orígens, a finals del S. XIX, ja van ser complicats. El seu primer propietari havia encarregat la construcció al mestre d’obres Joan Cabané el 1889, però no va poder pagar el deute contret pel seu finançament i la va haver de subhastar. Així va ser com la va adquirir, força be de preu, l’Antoni Tosquella, un comerciant enriquit a les amèriques. 

La casa no reunia les característiques de luxe i modernitat que el nou propietari desitjava, així que li va encarregar una reforma a l’arquitecte Eduard Balcells. Això passava el entre el 1906 i el 1907, en plena febre modernista, i en Balcells era un jove prometedor que acabava de guanyar la plaça d’arquitecte municipal de Cerdanyola del Vallés. Coneixedor i estudiós de l’obra dels grans arquitectes modernistes de la primera generació, l’obra de Balcells és caracteritza per un excés imaginatiu que el porta a utilitzar una gran riquesa de recursos ornamentals, jugant amb l’historicisme i l’arabisme. Ell mateix s’havia dedicat a la forja i a la vidrieria, que utilitza amb profusió al costat d’altres arts com la pintura, la fusteria, l’estucat, els esgrafiats i els esmalts. 

Tot això és veu clarament a la casa Tosquella on sostres, balcons, portes i reixats semblen sortits del somni d’un faune. Ens podem imaginar com va ser la vida en aquesta casa voltada d’un espaiós jardí. No hi devien faltar festes, saraus, ni històries galanes. Gràcies a l’Elvira Farreras sabem que durant uns anys hi va viure el baríton Marcos Redondo. En aquests temps un grup de paons que es passejaven pel jardí amb la cua estesa i els seus crits no deixaven dormir als veïns.

El contracte de lloguer entre una mare i una filla salva la casa

No sabem exactament a partir de quan hi va començar a viure la Mª Dolors Castells i Tosquella, netà de l’Antoni Tosquella que havia nascut a la casa i hi havia passat la seva infància. La seva mare li va fer un contracte com a llogatera. Com que l’obertura de Mitre ja estava anunciada, es possible que mare i filla sospitessin el que podria passar.

I finalment va passar. La piqueta va respectar la casa però va enderrocar la del costat que compartia la paret mitgera. Això va provocar un seguit de destrosses que van malmetre greument tan l’estructura com els elements ornamentals de la casa. També va obrir la caixa dels trons de l’especulació: una casa de pisos construïda en aquests terreny podria arribar a tenir 12 plantes.

Sembla ser que aquí va començar un enfrontament en el sí de la família dels propietaris entre els partidaris de l’enderrocament de la casa per construir pisos i la Mª Dolors que, emparada en el seu contacte de lloguer, no ho va permetre.

El 1974 diverses entitats es mobilitzen al costat de la Mª Dolors i aconsegueixen que la casa sigui declarada Monument Històric Artístic de caràcter provincial. Els intents d’enderrocament s’aturen però comença un llarguíssim període d’abandonament durant el qual la casa s’ha anat deteriorant inexorablement. La Mª Dolors és desheretada i la casa passa a pertànyer a la seva neboda. Durant la dècada dels vuitanta de tan en tan surt a la premsa la imatge inaudita d’una avia de 80 anys vivint sola en una esplèndida casa mig enrunada, en la que també s’han instal·lat una trepa d’okupes que omplen el jardí de trastos i escombraries. També es publiquen queixes dels veïns perquè tot això arriba a afectar la salubritat i la seguretat del lloc. Sovint han de passar als bombers per evitar la caiguda de runes al carrer. Finalment la casa es declarada “Bé Cultural d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya, però després d’alguns intents de negociació amb l’administració no s’arriba a concretar res.


Edifici modernista a la venda a Whallapop

I el temps va passant fins que el 2018 mort la Mª Dolors Castells i la propietat la posa la casa en venda. En demanen 1,4 milions d’euros. Una parcel·la de 740 m2, al peu de la Ronda del Mig, amb 650 m2 ocupats per un edifici modernista que no es pot enderrocar, que està en molt mal estat i que és molt costos de restaurar. Els venedors ho intenten per tots els mitjans i la premsa s’omple de titulars com “Edifici modernista a la venda a Whallapop”. Tractar una de les millors obres d’Eduard Balcells com a una andròmina de segona mà no sembla de bon gust.

Malgrat tot a l’estiu del 2021 l’edifici és a punt de ser adquirit per un grup inversor internacional que planeja fer-hi un centre de negocis. Tanmateix els compradors es fan enrere i això dona noves oportunitats a l’administració. La pressió veïnal empeny fort i comença a visualitzar-se, com un somni, la possibilitat d’una casa Tosquella convertida en equipament públic.


Final esperançat

Finalment i una mica per sorpresa, ja que les negociacions finals es duen amb molta discreció, el 18 de novembre del 2021 el districte convoca a les entitats del barri del Putxet i del Farró a la porta de la casa. Els va convida a entrar al jardí i allí el regidor Albert Batlle anuncia l’acord municipal de comprar la casa Tosquella per rehabilitar-la i fer-ne un equipament especialment dedicat a la gent gran del districte.

Ara l’ajuntament afronta un gran repte: rehabilitar la casa i adaptar-la als seus nous usos conservant i restaurant tots els elements estructurats i ornamentals que li donen valor. Això val molts diners. Caldrà molt coneixement, seny i rauxa a mans plenes i grans dosis de pacte i negociació. Com passa sovint, és probable que els interessos locals i referits a l’ús inmediat estiguin en contradicció amb els interessos més generals de conservació del patrimoni. Esperem que el districte organitzi un procés participatiu per poder-ne parlar tots plegats.

Mentrestant visitar la casa, conèixer millor la seva història, enamorar-nos de cadascun dels seus detalls, és una bona manera de començar a participar. I tot això ho podem fer el dia 15 de maig.

Bona festa de l’arquitectura!



















24.4.22

Sant Jordi: llibres, roses, revista i pedregada.

Per Sant Jordi, ja se sap, els llibreters han de tenir els plàstics a punt per si plou tapar la parada. 

Però mai com ahir. Tot just arribar a la plaça, amb temps just per agafar la revista i comprar un parell de llibres, i ja vam tenir al damunt la calamarsada.

Malgrat tot, cal felicitar a l'organització del Sant Jordi al Farró i alegrar-nos que, com cada any per Sant Jordi, ha sortit la revista Coses del Farró. Amb aquest arribem al número 17. 

Com que els canvis que han fet els de Google al Blogger no em deixen posar la portada al marge us la deixo aquí amb el link al pdf. de la revista complerta.


                                            CONSULTA I DESCARREGA AQUI   

Tanmateix us recomano que, d'aquí a uns dies, procureu pillar-ne alguna de paper a les botigues del barri. Si no la veieu, demaneu-la, que alguns la guarden sota el taulell.

I, creieu-me, res com el paper i l'olor de la tinta.

Prosperitat al Farró i llarga vida a la revista!

Sant Jordi 2022 a la Plaça Mañé i Faquér



24.3.22

PLATAFORMA DE VEÏNS PER LA REFORMA DE BALMES. Primera assemblea constituent

Pep Arisa

Quan, poc abans de les set del vespre arribo a la sala del Centre Cívic Vil·la Urània on es feia l’Assemblea, ja gairebé no hi queda cap seient. Algunes persones s’arrengleren, dretes, a tocar de les parets i d’altres fora, a tocar de la porta. Francament, no hi esperava trobar-hi tanta gent i això, suposo, és un clar indicador de l’interès, entre el veïnat, d’aquest assumpte.




Puntuals -com ha de ser- alguns dels organitzadors prenen la paraula. Es presenten -la Rosa Mª i en Felix- i agraeixen la nostra assistència. Es tracta d’una assemblea informativa i, alhora, oberta i participativa, diuen amb l’objectiu de donar forma i constituir una Plataforma veïnal per assolir aquesta esperada reforma del carrer -des de les places de Molina i de Joaquim Folguera- el més aviat possible.

D’una manera molt amena la Rosa Mª ens fa una breu síntesi, centrant-se en el tros que ens afecta, de la llarga història d’aquesta reivindicació. Millor dit d’aquest, esperat i mai assolit totalment, intent de millora urbana. La reforma del carrer de Balmes s’emmarca en la reurbanització de tot el carrer, des del seu origen en aquest punt, fins dalt de tot, a la plaça Kennedy. A començament de l’any 2013  es va inaugurar la reforma del tram que va de la Diagonal a la plaça Molina. Anteriorment ja s’havia fet el tros que anava de la Diagonal fins a la cantonada. de Pelai-Bergara. 

És, expliquen i detallen, un llarg periple -des de l'octubre de 2015, de prop de 7 anys- de projectes, promeses, trobades, reunions i “bones paraules”... sense cap resultat pràctic. Per això, entenem l’interès, expectatives i, en alguns veïns i conciutadans, una certa indignació en el tracte i la resolució d’aquest tema. 

El tram del carrer Balmes que va de la plaça Molina fins a la de Joaquim Folguera, té gairebé 1 km de llarg i afecta i és col·lindant amb els barris de la Bonanova, Putxet, Gavany i Farró, tots ells del Districte Municipal de Sarrià-Sant Gervasi. 

En els projectes de reforma -aprovats- de l’any 2015 i l’actualització del 2018, es preveia:

    • L’eixamplament de les voreres fins arribar a uns 4,4 m d’amplada (ara fan 2 m). Actualment, afirmen els veïns, algun tram de vorera està malmès amb forats i desperfectes. 
    • Reduir i racionalitzar el transit amb un nombre i sentit de carrils adequats i esmorteir el soroll, asfaltant el vial amb paviment sonoreductor. 
    • Incorporar arbrat (til·lers) i mobiliari urbà embellint i humanitzant les voreres. Es canviarà i modernitzarà l’enllumenat amb llampares de tecnologia LED de baix consum. 
    • Crear nous passos de vianants (en aquest quasi 1km tant sols n’hi ha 6, molts d’ells separats uns 200 m), facilitant l’accés i comunicació entre els veïns i comerços d’un costat i altre del carrer. En aquest tram hi ha una escola, nombrosos comerços i supermercats i parades dels FGC i d’autobús. Comenten els veïns que intentant travessar -certament, de forma temerària i imprudent- aquest transitat carrer, ja s’ha produït algun greu atropellament...

El cost estimat d’aquests projectes oscil·lava entre els 10 i els 13 milions d’euros. En aquest sentit, es comenta a l’assemblea, que un dels fets que han impedit aquest incompliment reiterat de la reforma d’aquest tram de carrer, és el no incloure, en el pressupost municipal, la partida especifica amb el cost d’aquestes obres.

S’ha contactat amb diferents grups municipals (d’alguns d’ells s’ha rebut un suport concret i clar) i algunes entitats veïnals i de comerciants però, es conclou, cal -a la vista de l’experiència- una més gran denuncia i pressió social. Aquesta és una de les raons que animen a crear aquesta nova Plataforma veïnal.

Un dels objectius de la Plataforma és que, en el que queda de la present legislatura, l’Ajuntament faci una actuació urgent -amb l’objectiu d’evitar possibles accidents- en la reparació dels greus desperfectes en les voreres i augmentant el nombre de passos de vianants

Fet això, s’acorda dirigir les accions amb la intenció que, en la propera legislatura (mitjans de 2023), es porti a bon terme -amb les noves aportacions que calgui- la reforma, pacificació i humanització del carrer, des de les places de Molina i la de Joaquim Folguera.

Ja dins dels temes organitzatius, desprès de sentir i debatre algunes intervencions, es proposa posar “fil a l’agulla”, ampliant el nombre de persones interessades en la Plataforma, recollir signatures i emprendre algunes de les accions -sense descartar les mobilitzacions- en favor dels objectius de les millores en aquest tram de carrer. 

Per això es crearan, a partir d’aquesta assemblea constitutiva, diverses comissions o grups de treball -coordinats entre ells-:

  • ·  Comissió organitzativa. Per a culminar i coordinar totes aquelles accions i tràmits relacionats amb la creació i gestió de la Plataforma.
  • ·   Comissió Tècnica. Per a detectar, analitzar i proposar els aspectes tècnics o dels projectes dins l’àmbit de la reforma.
  • ·  Comissió de comunicació. Que tindrà cura dels aspectes relacionats amb les xarxes socials, premsa i la comunicació.
  •   Comissió de mobilitzacions, relacions i agitació. Eminentment participativa, que coordinarà la presencia del major nombre de veïns i simpatitzants, en aquelles reunions o accions (Consells de Barri, concentracions, difusió de cartells, recollida de signatures,...) relacionades amb els objectius de la Plataforma. 

 Alguns dels assistents a l’assemblea s’han apuntat ja en alguna d’aquestes comissions, mentre que la resta -quan eren ja 2/4 de 9 del vespre- han anat retirant-se, amb una certa esperança amb el que, si ens ho proposem, tots i totes plegades podem aconseguir -si unim il·lusions i esforços- en favor dels nostres barris, els seus veïns i visitants, nosaltres mateixos, els nostres fills i, fins i tot, nets.
Confiem poder seguir parlant-ne.
  

      

29.12.21

El Bus del Barri, una vella reivindicació del Farró. Conversa amb Alicia Cercós

Sant Gervasi és un territori costerut, ple de turons i torrenteres. Per mala sort els serveis més importants s’han anat a situar en llocs elevats. Des del Farró tot fa pujada; si vols anar a la biblioteca del Districte, pujada; si vols anar a les oficines dels Serveis Socials, pujada; si vols anar al mercat, més pujada; i ja no parlem de si es tracta d’anar al Cap Adrià: aquí la pujada us pot deixar sense alè. Aquest cas és especialment problemàtic perquè moltes de les persones grans que acudeixen al CAP tenen dificultats de mobilitat.

 

Ja fa molts anys que l’Associació de Veïns del Farró, juntament amb les Associacions dels barris de Galvany i Turó reivindiquen un bus de barri que uneixi aquests equipaments i que els faci més accessibles. Tanmateix, a dia d’avui, sembla que l’autoritat dels transports municipals no està donant resposta a aquesta demanda. 

 

Darrerament sembla que alguna cosa es belluga i això és el que us volem explicar.

 

 

Alicia Cercòs, d’activista de barri a consellera

 

He quedat amb l’Alicia al Liadísimo per parlar d’aquest tema. Trobo una magnífica tauleta a l’ombra del jardí i, mentre espero que arribi, recordo que també va ser aquí on em vaig trobar amb ella i l’Ester perquè m’expliquessin que era això de L’Associació de veïns i Comissió de Festes del Farró. Era l’any 2014, jo acabava de tornar al barri desprès de tota una vida de córrer món i feia poquet que ens coneixíem, però vam connectar de seguida.

 

Ara encara resulta més fàcil i és perquè l’Alícia desprèn energia i encomana el seu compromís amb el barri.

 

FF._ Ara ets Consellera de Barri per Esquerra Repúblicana, però el teu compromís amb el barri ve de molt abans.

 

AC._ Sempre m’he implicat molt en coses socials. Quan vaig arribar aquí venia del Poble Nou que és un lloc amb moltes festes i molta vida veïnal. De seguida vaig voler connectar amb l'anterior junta, però no hi va haver manera. Al 2012 la junta que hi havia va plegar i es va convocar una assemblea de barri i d’allà va sortir la junta nova. Hi havia en Joan Iserte que era el president, en Joan Brunat, el marit de l'Ester que era el secretari, en Jaume Baches, en Marc Pujol. Jo vaig sortir com a vocal. 

 

FF._ Algun dia haurem de parlar més a fons de la història d’aquesta junta que ha fet tanta feina i ho ha tingut tant difícil. Però tu vas ser també Presidenta, oi?

 

AC._Si, va ser molt dur. En pocs anys ens va deixar el president, en Joan Iserte, en Joan marit de l’Ester que era el secretari i en Jaume Baches també quant era president. I nosaltres vam seguir. Ho vam fer pel barri. Cap any es va suspendre la Festa Major. Desprès de la mort d’en Jaume Baches ens vam reunir la junta i em van proposar ser la Presidenta i jo els vaig dir: ho accepto, a veure si amb una dona s’acaba aquest mal rotllo. I hi vaig estar 3 anys amb l’Ester com a secretaria.


El passat 30 de maig, l’Alicia col·laborant en l’organització de La Directa-Tibidabo, la cursa organitzada pel Club Excursionista de Gràcia.

 

FF._I vas plegar per problemes de salut.

 

AC._Vaig passar una mala temporada i no volia estar-hi a mitges.

 

FF._Però desprès vas fer el salt a la política.

 

AC._Quan ja portava un any i mig que havia plegat em van venir a buscar els d’ERC. Em van citar un dia a Vil·la Urània la Mercè i l’Oriol i en van proposar ser Consellera. Jo els vaig dir: Que dieu?. Tenien un sol conseller que era la Mercé i amb les eleccions n’havien tret quatre i volien una persona molt de barri, Però jo no milito, ni militaré, els vaig dir. I a més, m’heu mira’t be?...tinc uns quants anys. Res, ho tenien molt clar. M’ho vaig pensar i vaig acceptar amb la condició que poder sentir-me lliure per dir les coses com les veig, com a independent i per poder lluitar per les coses del barri. Aquest juliol fa dos anys que vam prometre el càrrec.

 

 

Aquí amb la Mercè Amat, en Joan Teixidor i en Nil Font, els altres consellers de barri d’ERC, al nostre districte. I es que sempre la trobareu voltada de jovent!

 

 

Una lluita que ve de lluny

 

FF._ I aquí és on comença la teva lluita pel bus del barri

 

AC.- No, no, això ja venia de molt lluny.  Des de l’Associació i molt abans, perquè l'Agustí Rodriguez, el pare de l’Ester, ja en parlava fa molts anys. A l’ època del regidor Puigdollers l’Ester i jo vam parlar amb ell. Era el moment en que s’estava fent la reforma amb els busos verticals i horitzontals i ens va dir “No està previst, ni el tindreu”. Quan jo vaig entrar com a consellera una de les coses que els vaig dir va ser: jo treballaré per aconseguir el bus del barri. I això és el què estic fent: insistir en el bus del barri sempre que en tinc ocasió. 

 

Alicia Cercós, Carles Gual i representants dels barris de Galvany i Turó, el 2017, a la presentació que es va fer de la iniciativa pel bus del barri, al davant del CAP Adrià. Fotografia El Jardí de Sant Gervasi (1).

 

Cartell de la recollida de signatures que es va fer durant la campanya del 2017


Estic molt contenta perquè he aconseguit que el bus del barri ara és un projecte molt defensat per tots els partits. El regidor de districte hi està molt compromès. Com que sempre que el veig n’hi parlo, al final em va convidar a assistir a una reunió amb mobilitat per defensar el projecte. 

 

Vam tenir una reunió amb polítics i tècnics de TMB, de mobilitat i del districte. Presidia la Regidora de Mobilitat. Va ser una reunió molt dura perquè la part del Farró no s’havia tingut en compte en cap projecte. Deien que no s’havia demanat mai. D’allà ens vam emplaçar a una altra reunió i ja van venir amb unes propostes que consistien en explicar-nos els autobusos que ja hi ha. Em vaig indignar molt. Quan em van donar la paraula els vaig dir que, com a persona de 76 anys, veïna i usuària dels serveis, sabia molt bé com havia d’anar-hi. Vostè m’està dient que total per caminar 500 metros més..,.dons jo li parlo per mi mateixa i en general, perquè jo sé el que faig i el que em costa pujar al CAP, o anar a la Platón o anar a la Biblioteca, o a Serveis Socials o a Can Castelló on hi ha un menjador social. Tot ho tenim allà a dalt.

 

Està sent tot molt difícil. Ara els busos de barri estan molt qüestionats perquè van molt buits.

 

FF._ Home, potser van buits perquè no compleixen gaire l’horari. Com que no te’n pots refiar, la gent ja no hi compta.

 

El bus a demanda, una solució que s’està estudiant

 

AC._ Llavors es va parlar del bus a demanda que ara s’està implantant per Torre Baró (2). Això funciona a base de que quan necessites anar al Cap, per exemple, ho demanes telemàticament i et diuen a quina hora passarà. Ara s’estan fent proves pilot. Nosaltres no estem tancats a estudiar-ho, però volem un compromís en ferm.


Desprès de diverses reunions, es va demanar que és fes una prova pilot al nostre barri i vam aconsseguir el compromís de Mobilitat de que aixó es faci. Així que la regidora de Mobilitat s'ha compromès amb el Districte a que, durant el primer semestre del 2022, funcionarà un bus a demanda, amb caràcter experimental, que cobrirà l'àrea de Galvany i Farró.

 

FF._ Dons ja veurem com va. 


AC.- Es evident que en un servei on molts dels usuaris seran gent gran, refiar-se tant de les noves tecnologies és un risc. S'haurà de vetllar per facilitar-ne l'ús.


FF.- Creus que en aquesta legislatura això es podria posar en marxa de manera definitiva?

 

AC.- No m’agradaria equivocar-me. Queden dos anys de legislatura i contem amb el recolzament  total de l'Albert Batllé com a Regidor del Districte. Per part meva us garanteixo que penso seguir actuant com a gota malaia. Sigui a demanda o sigui d’una altra manera aquest problema s’ha de resoldre en aquesta legislatura. Hem aconseguit que al Districte ho recolzin tots els partits. Ara tenim, a més a més, el compromís de la Regidoria de Mobilitat. Esperem que tot surti bé. 

 

FF._ Així sia!

 

 

 Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

 

 

(1) Podeu veure la referencia d’aquesta campanya a: Els veïns del Farró, Galvany i Turó continuen reivindicant el bus de barri, El Jardi de Sant Gervasi i Sarrià, 12, desembre 2018., i també  al reportatge de BTV, Bus de barri Farró Galvany Turó BTV 16/1/2017