30.11.21

La casa Tosquella nou equipament del barri del Putxet i el Farró.

Ja ho deia Pedro Navaja: “La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida' ¡ay, Dios!”. Ves qui ens ho havia de dir als components d’una revista de barri, que surt un cop cada 6 mesos que, de sobte, encertaríem un tema de plena actualitat.

Dons si, el nº16 de Coses del Farró què sortirà per la Festa Solidària i en el que ja fa molts mesos que treballem, conté un tema de rabiosa actualitat al barri: la casa Tosquella. Ara us explico com va anar tot.

La Casa Tosquella amb el seu aspecte actual 

Façana est de la Casa Tosquella l'any 1909 
© Fons fotogràfic d'Eduard Maria Balcells que els seus hereus van llegar a l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), publicada a El Jardí de Sant Gervasi 22 de gener del 2021

Ja fa uns mesos que els veïns que impulsen la Plataforma Pacifiquem Ballester es van posar en contacte amb l’Associació Veïns Farró per compartir temes sobre la pacificació del tràfic i altres qüestions. Un dels acords que va sortir de les primeres reunions va ser dedicar aquest número de la revista a les relacions entre els Putxet i El Farró.

Dos barris germans amb una història convulsa, feta d’afinitats i lligams i també de discontinuïtats i escissions. La contundència de la Ronda del Mig com a ferida i com a frontera, i la mateixa evolució al llarg de la història de la divisió administrativa  expliquen una tensió apropament-allunyament que caldria resoldre esborrant fronteres físiques i mentals, millorant els accessos i les relacions.

Tan bon punt vam començar a treballar més a fons en els continguts de la revista, la casa Tosquella va aparèixer com a espai central de la reflexió. El dia 18 d’octubre és va fer una Taula de Barri a la Vil·la Urània amb representants del dos barris i allí va emergir amb força la reivindicació de la intervenció pública per resoldre la vergonyosa situació d’aquesta “joia modernista a la venda a Wallapop”[1]. Trobareu les característiques arquitectòniques de la casa i la història dels seus estadants molt ben explicada per en Pep Arisa a la parada nº 10 de l’itinerari pel carrer Vallirana.

A la tardor del 2021, la desaparició de la Lluïsa Castells, darrera habitant de la casa que la va estar defensant numantinament de l’enderrocament[2], i els intents fallits de l’actual propietat de vendre-la al mercat lliure, havien portat l’edifici a una situació d’impàs. El fantasma de l’abandonament indefinit fins que, malgrat la seva condició de Bé Cultural d’Interès Nacional, ja no hi hagués res a protegir, planava tristament. 

Tant el seu valor artístic, com la seva ubicació a la cruïlla entre el renovat carrer Ballester i l’emblemàtic carrer Vallirana, ens feien imaginar el paper de nova centralitat que podia jugar com lloc de trobada entre els veïns d’un banda i altra de la Ronda, si es convertia en un equipament. Com un pont que ajudés a esborrar la frontera que durant tants anys ha suposat l’existència d’una tremenda autopista urbana.

Un somni al que, reivindicatius com som, no pensàvem renunciar fàcilment. Així ho vam escriure, invocat el dret de tanteig i retracte sobre la venda que tenen les institucions públiques en un cas com aquest. Feia molts anys que el tema s’arrossegava però no semblava que hi hagués una resolució propera.

Tanmateix, a primers de novembre, quan ja teníem tots els nostres articles escrits i pràcticament a impremta, una filtració va saltar als diaris[3]. “L’Ajuntament de Barcelona torna a mantenir converses amb els propietaris per comprar la Casa Tosquella”. 

I la cosa va anar depressa. El 18 de novembre el districte va convocar a les entitats dels dos barris, a les 9 del matí, a la porta de la casa. Els va convidar a entrar al jardí i allí el regidor Albert Batlle va anunciar l’acord municipal que decidia la compra de la Casa per rehabilitar-la i fer-ne un equipament especialment dedicat a la gent gran del districte 

“L’adquisició de la Casa Tosquella permetrà destinar-la, un cop rehabilitada, a un ús públic. Representa una oportunitat per, d’acord al Pla d’Equipaments del Districte, corregir el dèficit d’equipaments i principalment els destinats a la gent gran detectats al barri del Putxet i del Farró, un dels barris on més creix la població de més de 65 anys i en índex de solitud. Atesa la qualificació, la situació i la seva superfície, aquesta edificació seria idònia com a equipament de barri i específicament com a casal de gent gran. Un altre dels objectius del Districte és poder obrir els jardins de la finca a la ciutadania i guanyar d’aquesta manera un nou espai verd.“[4].


Albert Batlle, regidor del Districte, durant el comunicat del dia 18 de novembre del 2021. (Fotografia Ajuntament de Barcelona)

Representants de les entitats veinals al jardí de la Casa Tosquella el matí del 18 de novembre (Foto Ester Rodriguez)

Un altre cop una història que s’acaba bé, o que comença bé. Acaba un llarg procés d’abandonament, desídia i vergonya col·lectiva. Comença un camí, esperem que no gaire llarg, cap a la rehabilitació i la definició dels usos del nou equipament que, si les coses es fan ben fetes, podria ser una puntada d’or en aquest recosir el trau obert entre el Putxet i el Farró que és la Ronda del Mig.

Pel que fa a la rehabilitació la Casa Tosquella és tot un repte perquè una part molt important del seu valor no està tan en l’estructura com en la profusió de detalls ornamentals. Les pintures dels sostres, els vitralls de les finestres, les portes de fustes nobles, els exquisits tancaments de forja, les ceràmiques vidriades de la coberta del torreó. Tot molt malmès, però tot imprescindible perquè expressa la forma com l'artesania s'agermana amb l'arquitectura per produir un resultat resplandent.  Aquest cop no ens podem permetre que la manca de pressupost, les preses o les idees peregrines de “ves-a-saber-qui” ens deixin només una l’estructura pelada. 



Fotografies de detalls ornamentals de la Casa Tosquella publicades a Instagram per Modernisme.cat

Pel que fa als usos no em sembla malament que és prioritzi un equipament per la gent gran. Però la gent gran ja hem afirmat i demostrat àmpliament, en el cas de Vil·la Urània per exemple, que, per nosaltres, el millor “casal d’avis” és un centre cívic intergeneracional i obert a tothom on es té especial cura per atendre i integrar a les persones grans. 

No es tracta de programar activitats per la gent gran sinó de vetllar per facilitar l’accés de la gent gran, especialment de la més aïllada i vulnerable, a tota mena d’activitats, sobre tot d'aquelles en que les grans persones poden ser agents actius de la comunitat. Projectes com Radars podrien ajudar. També podrien ajudar mesures tan senzilles com que la inscripció pugui fer-se també de manera presencial.

Tot això ho podem aconseguir si el futur de l’equipament es defineix a partir d’un procés participatiu i si la seva forma de gestió incorpora les bones experiències de gestió participaciva que ja tenim al districte (Casa Orlandai, Vil·la Urania). 

Us explicaré el meu somni. És un esplèndid vespre de tardor i, a poc a poc, es va fent fosc. La casa llueix magnífica, dolçament il·luminada de manera que ressalten els vitralls de les finestres. La gent s’afanya a acabar les activitats perquè a les vuit hi ha jam session i ningú se la vol perdre. Avui han vingut els músics d’una famosa banda amateur, tots bastants granadets, i també alumnes de l’escola de música del barri. Els agrada molt tocar junts. 

Els participants del programa de mentoring, on professionals i empresaris sènior assessoren a joves emprenedors, es van acomiadant. Els del grup de restauració de mobles antics s’afanyen a recollir les eines. Els del Taller d'Història de Sant Gervasi queden per la propera sessió. L’Antònia i la Carme han arribat una mica aviat, amb temps per fer un cafè. L’Antònia, voluntària del projecte “Anem-hi junts”, ha convençut a la Carme, que mai surt de casa, per assistir al concert i vol tenir temps per mostra-li una mica la casa i tot el que s’hi pot fer. Passejant per Ballester arriben grups de veïns del Putxet. Els del Farró venen per Vallirana i creuen Mitre pel pas amb semàfor que hi ha just davant de la casa. 

De sobte la trompeta i el saxo esclaten a l’aire. Don’t Get Around Much Anymore.



Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

[1]MATEU PARRA, J. 2019, Modernismo de segunda mano en Whallapop, El Periodico, 22 de abril 

[2] ANGULO, S., 2012, Una anciana de casi 80 años vive asediada por okupas, La Vanguardia, 10 de marzo ; i també DIAZ, R., 2021, La Casa Tosquella, contradiccions entre un bé patrimonial protegit i la ruïna, El jardí de Sant Gervasi, 22 de gener 


[4] AJUNTAMENT DE BARCELONA, Comunicat de premsa, 18 de noviembre del 2021, Barcelona comprarà la Casa Tosquella, un edifici modernista del barri del Putxet. 



3 comentaris:

  1. Bon article, gràcies. Sobretot, a veure si la pressió veïnal aconsegueix que es faci una rehabilitació digna!

    ResponElimina
  2. Haurem d'estar amatens!

    ResponElimina