Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa
Anteriorment en aquesta serie:
Per arribar fins aquí des de la parada anterior:
- Seguiu pel carrer Ríos Rosas fins a la cantonada amb Pàdua. Observeu el pendent del carrer.
- Teniu la riera a la dreta a mig camí entre Ríos Rosas i el Balmes actual.
- En arribar a Pàdua gireu a la dreta i arribeu fins a la cantonada de Balmes. Al passar per davant del número 104-106 de Pàdua estareu creuant la riera. Recordeu el passatge sense nom que hem vist a la parada anterior i que arriba fins al darrera d'aquest edifici.
Base cartogràfica Barcelona 1930/1940 Full 3 1933 E 1:5.000
Un gran meandre entre Rios Rosas i Balmes
Quan s'acaba el pas estret entre el turó del Putget i el de Monterols el pendent es fa més suau, les aigues van mes lentes i el curs del torrent produeix un gran meandre entre el que avui és el carrer Ríos Rosas, el carrer Pàdua i Balmes.
Si tornem a observar el plànol que en Fernando Rojo va fer del curs de la riera en aquest indret, veurem aquest gran giravolt que fa la riera, que després segueix el seu curs ara si exactament pels els terrenys per on havia de passar el carrer Balmes.
Fragment del plànol del projecte d’obertura del carrer Balmes realitzat el 1920
per l’inginier Fernando Rojo[1]
Qui pagava la festa?
Aquest és un bon lloc per parlar de la urbanització del carrer Balmes, promoguda inicialment per l’Associació de Propietaris de Sant Gervasi que presidida Vicenç de Moragues. Va suposar una operació inmobiliaria de gran abast, en la que els propietaris van permutar, vendre i també cedir a l’ajuntament marges de riera i terrenys rurals a canvi de terrenys que tindrien façana al nou carrer, amb una edificabilitat molt elevada.
Aquestes operacions s’inicien durant la Dictadura de Primo de Rivera, continuen durant la República i algunes no es resolen fins ven entrada la postguerra.
Son tractes que es fan a la menuda, estudiant amb tot detall, parcel.la per parcel·la, les dimensions i el valor. S’ha de dir que al llarg d’aquest període és milloren molt les tècniques cartogràfiques sobre les que es treballa per definir i valorar les parcel·les. A partir del 1925 els serveis tècnics de l’ajuntament comencen a utilitzar tècniques cartogràfiques modernes per millorar les taxacions[2]. La iniciativa d’aquests expedients sol ser dels particulars, que per evitar l’expropiació forçosa proposen a l’ajuntament tractes de permuta o compra-venda.
La Sra. Marquesa fa tractes amb l’ajuntament
En aquesta cantonada podem veure al detall un d’aquests tractes. Mª Josefa Brusi, marquesa de Casa Brusi, sembla que era una dona emprenedora i amb gran capacitat de iniciativa. El 1930 va proposar a l’ajuntament la permuta del terreny necessari, per la prolongació del carrer Putxet fins a Balmes, que era de la seva propietat, per unes parcel·les situades al xamfrà entre Balmes i Pàdua[3].
L’escriptura de cessió té data del 21 de Juny de 1935, durant el mandat de l’alcalde Juan Pich i Pon. La família Brusi era propietària d’una extensa finca travessada per la riera de Sant Gervasi, que quedava completament afectada per l’obertura del carrer Balmes i van negociar parcel·la per parcel·la les compensacions corresponents. Ho veurem una mica més avall.
El turó de Monterols, de finca agrària a parc urbà.
A l’altre banda del torrent comença la pujada fins al cim del turó de Monterols. Sobre aquest indret podeu consultar el post 1890 c. i 1930 c. A banda i banda del torrent. El Torrent de l'Infern a Balmes amb Pàdua, que analitza amb detall aquestes dues fotografies del lloc on som.
El Torrent de l’infern 1890-1899[24]
El carrer Balmes a l’alçada de Padua. 1930 c[5]
No fa gaire que s’ha celebrat el 75è aniversari de la constitució del Parc de Monterols en els terrenys cedits per Manuela Gil i Llopart.
Aquest turó, que havia estat una finca agrícola documentada des del 1682, quedà indirectament afectada per l’ obertura del carrer Balmes ja que els límits de la propietat arribaven fins a la riera. Tanmateix el turó de Monterols ja havia estat identificat com a futur parc urbà al Pla Jaussely (1907). Les negociacions amb els propietàris s’allarguen fins al final de la guerra civil i l’acord definitiu de la família Escolà Gil amb l’ajuntament arriba el 1946. Aquest acord suposa la cessió de la meitat de la finca per la construcció del parc urbà i permet la urbanització i parcel·lació de la resta. Per desgracia inclou l’enderroc de la casa-torre de la família Escolà Gil que es diu que havia quedat molt malmesa desprès de la guerra[6].
La riera lloc desavinent i perillós
Cal remarcar que on ara tenim el carrer Balmes amb les magnífiques façanes del edificis més importants del barri, abans el curs de la riera definia un lloc desavinent, ple de brutícia i de perills.
La Casa Gil i el palauet original dels Brusi, per exemple, tenien la seva façana a l’antic camí que anava de Barcelona a Sant Gervasi de Cassoles, veritable carrer major de Sant Gervasi, que anava pel carrer Alfons XII, el carrer Atenes, on hi havia l'Ateneu de Sant Gervasi, i el carrer Sant Gervasi on hi havia la plaça de l'ajuntament. Al darrera de les cases hi solia haver un parc o un jardí encerclat per una tanca de pedra. Més avall, el curs de la riera era terra de ningú.
Ja a primers del segle XX diaris i revistes recullen les queixes dels veïns sobre el mal estat i la brutícia d’aquests darreres i es queixen de que les rieres sense cobrir “constituyen una amenaza perpetua para la salud Pública”[7]
La Vanguardia del 22 de setembre del 1919 recull la notícia de la detenció d’un lladre de gallines a la riera de Sant Gervasi, entre el carrer Pàdua i el carrer París (actual Manuel Angelon), on ara som[8].
A la riera hi passava de tot. Aquí us en deixo un parell d’ històries que il·lustren aquest ambient hostil i degradat.
“Dos escombriaires, Miquel Adrià de 19 anys i Jaume Peirò de 20, van tenir raons ahir vespre, per qüestions del ofici, a la riera de Sant Gervasi, acabant la disputa el segon, qui amb un gros gavinet va ferir el seu contrari, fugint desprès a la carrera.”[9]“Ahir al matí es dirigien a un col·legi del carrer Saragossa de Sant Gervasi tres nenes de 4 ,5 i 6 anys respectivament quan de sobte se’ls hi va presentar una dona que fent-los hi postures i jocs de mans va lograr que la seguissin fins a la riera de Sant Gervasi.A l’arribar en aquell lloc solitari la desconeguda va pendre’ls hi les petites joies que les tres nenes portaven el valor de les quals es considera d’unes seixanta pessetes.La desconeguda va fugir i les nenes totes ploroses varen anar al col·legi fent-se el propòsit de no deixar-se enganyar mai més.”[10]
I encara podríem seguir amb la historia d’un nen que va prendre mal jugant amb uns cartutxos que havia trobat entre les escombraries de la riera de Sant Gervasi[11], o del carro d’un pagès que va volcà en un dels seus revolts[12].
En fi, que tot ens convida a allunyar-nos de les “ombres del barranc”, tal com ens recomanava Ventura Gassol en el seu poema. (Passejant per la Riera de Sant Gervasi: Abans de sortir de casa)
Continuarà
Notes
[1] Fernando Rojo, 15 de septiembre, 1920, Proyecto de obertura y urbanizacion de la calle Balmes y de construcción para ferrocarril subterráneo en dicha calle, desde su cruce con la línia de Sarria a Barcelona hasta su terminacion. Q101 urbanitzacio y reforma 59831, AMCBCN
[2] El 1925 l’ajuntament de Barcelona inicia la confecció d’un plànol topogràfic de tot el municipi que serveixi de base per la transformación urbana. Amb aquest objectiu es crea la Oficina del Pla de la ciutat que será dirigida per l’enginyer militar Vicens Martorell Portes des de la seva creació fins al 1949.
[3] 1930, Exp 1073, Expediente promovido por la Sra. Marquesa de Casa Brusi, proponiendo una permuta entre el terreno de su propiedad para vial y prolongación de la calle del Putxet y una parcela propiedad del Ayuntamiento procedente de la Riera de Sant Gervasi. AMCBCN.
[4] El Putxet des del torrent de l’infern, Fotografía del Arxiu fotogràfic de Barcelona, atribuïda a Jaume Anglada Colomines, avi de Lola Anglada.
[5] Fotografia cedida per Mercè Ferrer i publicada per El Jardí de Sant Gervasi
[6] Amb motiu d’aquest aniversari el Districte de Sarrià Sant Gervasi ha editat un documentat treball sobre la finca. VISA i ORO, D. (2022), El Parc de Monterols, una finca amb petjada de dona, Districte Sarrià-Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona.
[7]La Vanguardia, 3, setembre, 1911, pag. 2
[8] La Vanguardia 22 de setembre 1919
[9] La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 12, Núm. 1084 (15 gen. 1902) Ed. Matí, pag. 4
[10] La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 23, Núm. 5045 (31 maig 1913) Ed. Matí pag 2
[11]La Vanguardia, 20 de juliol, 1919, pag.4
[12] La Vanguardia 10-11-1925
Comentaris
Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.
Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.
