Aquest és el llarg recorregut de treball i
il·lusions que hi ha al darrera d'un establiment tant especial com L'Espiga del Farró: un lloc acollidor i tranquil, ple d'encant i de detalls, molt arrelat al
barri i alhora molt cosmopolita.
A qualsevol hora el veureu ple de gent que no ha pogut resistir la temptació d'entrar-hi per comprar el pa, per fer un bon esmorzar o, si s'escau, per dinar entre feina i feina. A mitja tarda és ideal per quedar amb algú i explicar-se la vida al davant d'un bon cafè i un suculent pastís.
Colors alegres, taules de fusta, una barra oberta i
espais pensats pels més menuts acaben de donar al lloc un aire nòrdic i
confortable
L'ànima de la casa és la nostra veïna Andrea Oyanedel, que va
arribar a Barcelona l'any 2.000 per fer un curs de cuina. Venia de Santiago de
Xile, la seva ciutat natal i, encara que molt jove, ja era cuinera. A Barcelona
va conèixer al que seria el seu marit, va marxar amb ell a Berlin i s'hi va
quedar 6 anys. Allà van muntar un restaurant de cuina italiana: Il contadino
sotto le stelle. L'Andrea hi feia de cuinera i es va especialitzar en antipasti.
Però Barcelona els havia captivat i al 2005
tornen i busquen un local per posar-hi un nou restaurant. Serà Il contadino
sotto le stelle del carrer Saragossa, avui ja desaparegut.
- A mi, el barrio me encanto en seguida - ens
diu- Es un lugar único. Muy tranquilo y agradable. Al principio me llamó la atención
como mucha gente se saluda por el nombre. Es como vivir en un pueblo. Yo estoy
muy feliz de como me han recibido. Por nada del mundo me cambiaría de
barrio.
Però l'Andrea tenia al cap un projecte personal que
volia tirar endavant. Corre l’any 2008 i la crisi comença a treure el cap. A
la Plaça Sant Joaquim cantonada Septimània hi ha uns baixos buits que un despatx
d'arquitectes acaba de deixar. L'Andrea se'l mira pel seu projecte però és
massa petit. Es dona la casualitat que la botiga del costat, un herbolari,
també decideix tancar i això permet a l'Andrea ajuntar els dos locals i obrir
L'Espiga del Farró.
- Para mí, para Pauli y para Evelyn lo más importante es el contacto con la
gente. A veces esto parece una feria, otras es muy tranquilo, pero todos
lo toman bien y están a gusto porque hay un ambiente de confianza y
cariño. Me encantan las personas mayores y quiero que aquí encuentren un
momento de harmonía, para compartir. Pero también me gustan los
niños, quizás por que yo también tengo un hijo, Francesco. Para
ellos tengo una gran mesa donde pueden merendar y hacer los deberes o dibujar
en un ambiente relajado. Quiero que se porten bien, pero
que también se sientan libres.
Pel que fa als productes, aposta per la qualitat
tot i que això faci pujar una mica el preu. Per això escull els seus proveïdors
en empreses petites i artesanes que li porten diferents tipus de pa. Per la
cuina opta pels productes de temporada per crear uns menús saludables i
lleugers, on no falta un bufet amb la sopeta calenta i amanides variades. Els
pastissos són tots fets a l'obrador, excepte el de cireres i el de poma
que venen directament de Berlin.
Però a l'Andrea li agrada inventar i per això acaba
de crear unes pastes de crema noves que li han sortit boníssimes. Les ha
batejat com a Roses Catalanes.
Projectes de futur en té molts.
- Lo que más me gustaría es dar
clases de cocina. Es algo que me hace mucha ilusión porque soy cheff. Pero
tengo que ver como lo puedo hacer. También estoy estudiando acogerme a la
nueva normativa que permite a los hornos tener terraza. Mi sueño seria cambiar
los contenedores de la plaza por unas mesitas. A ver si lo consigo.
Esperem que si, que ho aconsegueixi i tots ho
podrem gaudir.
L'ANDREA RESPON EL QUESTIONARI
FERRONENC
1. De quin
color és el Farró?
2. Quin és
el millor adjectiu per definir-lo?
3. Quin és
el teu racó predilecte del barri?
4. Formula un desig de futur pel Farró
Mi deseo es que se mantenga unido como hasta ahora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada