El 17 de desembre és l’aniversari del naixement de Josep Comas i Solà. Aquest any en faria 156.
Quan vaig acabar la sèrie La petita historia de la Vil·la Urània em vaig proposar celebrar cada any aquesta efemèride tal com fan moltes associacions i afeccionats a l’astronomia. Jo d'astronomia no en sé gens, així que ho faré utilitzant molts materials, anècdotes i històries que em van quedar al tinter i que tenen a veure amb en Comas ciutadà.
Aquest any, en que altre cop ens veiem abocats per la guerra a la violència i la barbàrie, és molt oportú recordar el compromís que en Comas va mantenir amb el pacifisme d’entre guerres, participant activament en la fundació i les activitats del Comitè Català Contra la Guerra. Aquest comitè era la delegació catalana del Comitè Mundial de Lluita contra la Guerra Imperialista[1].
A inicis dels anys 30 un petit grup de pacifistes agrupats en el Comité es va fer un tip d'organitzar actes i conferències per la pau. En aquest actes es solia completar la conferència amb la representació de l’obra de teatre “Maleïdes les guerres” d’Amat i Millà o amb la projecció de la pel·lícula “Por la paz del mundo".
Al primer número de la revista “Guerra a la Guerra” editada per aquest col·lectiu, publicat al juny del 1933, hi trobem un article de Comas que, llegit des del present, ens ajuda a veure l’únic camí possible.
Capçalera del document citat, que es troba a la Biblioteca del Pavelló de la República
Us el transcric sencer com a regal d’aniversari.
Contra la guerra
Ben lamentable és que després de dos mil anys de civilització i malgrat les invencions meravelloses que tant honoren la humanitat s’hagin d’acoblar encara els homes de bona voluntat per a difondre arreu un clam contra la guerra. La Guerra! Expressió iniqua que equival a la claudicació de la intel·ligència, a la degradació de les virtuts que conflueixen en el bon ordenament de l’esperit humà. I en dir guerra no em refereixo solament a la guerra imperialista o a la guerra entre nacions inspirada per la cobdícia dels dirigents, sinó a tota mena de violència.La violència, que és una de les formes de la crueltat, neix d’un impuls del subconscient, d’un impuls adormit en les nostres cèl·lules cerebrals i que persisteix com a herència deplorable d’aquells temps en que l’home, a penes diferenciat de la bèstia, no manifestava gairebé altres activitats que la lluita ininterrompuda per l’existència material, contra l’hostilitat de les feres i contra l’hostilitat del clima. Per una llei malaurada, aquesta lluita, fins a cert punt justificada en aquells temps remots donada la rudimentària intel·ligència de l’home de les cavernes, cristal·litzà en l’esperit humà en forma d’un psiquisme pervers, en la desaparició dels sentiments generosos i de compassió, d’aquests sentiments que anomenem humanitaris, així com en el desenrotllament de l’egoisme, dels odis i de les venjances.Aquesta crueltat ingènita la veiem portada a la pràctica per la infància i pels grans, encara que sortosament en minoria, turmentant les besties, incendiant els edificis, fruint davant d’espectacles sanguinaris i repugnants. És una malaltia mil·lenària i col·lectiva que no té altra remei eficaç que la cultura general. Respirant un ambient absolutament materialitzat, molts no veuen en l’existència altre destí que uns quants anys de vida miserable entre dues tenebres infinites, i l’home es llança, llavors, a fruir en el possible en aquesta curta vida, siguin els que siguin els mitjans emprats per obtenir aital goig.Però jo tinc la convicció que si dintre d’aquests esperits embotats per la incultura i per l’ambient deprimit que respiren hi penetressin aquestes altres emanacions pures, aquestes ensenyances sublims que brollen de la contemplació conscient de l’univers, d’aquest univers ple de llum, de vida i de grandesa, entrarien en ressonància unes ideologies fondes, endormiscades, que també existeixen en el fons de tot cor humà i, com si es despertessin d’un mal somni, veurien el món a traves d’un altre prisma, sentirien com llurs ànimes s’omplien d’optimisme i de bondat, veurien les coses en el seu veritable valor i desapareixerien les manifestacions vulgars de la ira, de l’enveja, de la violència, de la indelicadesa.Abominem de totes les guerres, oprobi de la humanitat; de les guerres entre nacions, de les guerres civils, de les lluites socials enverinades pels agitadors i pels egoistes.Hi ha una justícia immanent que mai no es podrà destruir perquè és una llei fatal i per tant inexorable, que ens diu que així com la Naturalesa resol tots els problemes per la lògica, també tots els litigis entre els homes tenen sempre una solució justa i cordial. Fem els homes bons i raonables i les guerres s’acabaran. Voler resoldre les qüestions per la força és equivalent, no solament a no resoldre-les, sinó a complicar-les.Per a obtenir aquest millorament universal de les col·lectivitats i dels seus dirigents, millorament que forçosament serà lent però indefectible, cal educar espiritualment als infants i aquesta missió correspon als pares i molt especialment als mestres. Aquest treball, que ha de començar en els primers anys de la vida i continuar-se en les generacions adultes, portarà sense cap classe de dubte, una altra visió de la vida a la col·lectivitat humana, amb la consegüent maledicció de la guerra en tots els seus aspectes; i els dirigents dels pobles, alliçonats pels seus conciutadans i per impuls propi, procuraran desenrotllar llurs energies en pro de la fraternitat universal, arribant així a la supressió complerta dels instruments de destrucció.
JOSEP COMAS I SOLÀ
1932. Josep Comas i Solà a l'Observatòri Fabra
Comentari
Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.
Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.
Notes
[1] Trobareu més información sobre aquest tema al post Petita Història de la Vil·la Urània 4: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el ciutadà
