Eduardo Vicente. I'am an urban sketcher

El best-seller del dia de Sant Jordi a la parada de l'Associació de Veïns va ser, sense cap mena de  dubte, el llibre del nostre veí Eduardo Vicente (1), El Putxet i el Farró, de la col.lecció Carnet de Voyage que publica l'Ajuntament de Barcelona.

I no és gens estrany. Pàgina a pàgina, i a partir d'uns dibuixos d'estil molt personal, l'autor ens fa recórrer el barri i ens el fa veure amb uns ulls nous. La selecció de llocs i de punts de vista combina els indrets més emblemàtics amb una tria molt personal. Els textos, mínims i eficients, aporten idees suggerents. A mi m'agrada especialment  quan obra el llibre amb una visió del edifici de l'Antiga Berlitz School i el presenta com "la proa del barri".

Aquell dia de Sant Jordi vaig conèixer a l'autor, que signava llibres per tothom que ho volia, i vaig quedar amb ell per parlar més a poc a poc del procés de creació, de l'obra, del barri i de mil coses més.

Ens vam trobar a l'Espiga del Farró, un dels primers matins calorosos de l'any i la conversa va sorgir de manera molt fàcil.

Com molts dels que practiquem aquest esport de "l'envelliment actiu", l'Eduardo Vicente en deixar la feina va donar un gir a la seva vida i es va construir una nova identitat: la d' urban sketcher

- De petit tenia una gran afició a dibuixar i a pintar, però mentre vaig treballar això només ho podia fer a les vacances. Me'n anava a la Molina i allà dibuixava paisatges de muntanya. Quan em vaig jubilar aquesta afició hem va anar estirant cada vegada més.

Però l'Eduardo és una persona animosa i sociable i no li agrada fer les coses sol. Així que aviat va trobar amb qui compartir la seva afició. Soci del Reial Centre Artístic, on gairebé cada dia va a dibuixar una estona, i de la Colla dels Dimecres de l'Agrupació d'Aquarel.listes de Catalunya que cada setmana fan una sortida per dibuixar els diferents barris de la ciutat, l'Eduardo  no para. I entre dibuix i dibuix aprofita per fer amics i xerrar de tot i de res.

I així va ser com el van invitar a participar en l' Urban Sketcher Spain i va entrar a formar part d'aquesta moguda internacional liderada per en Gabriel Campanario, un noi d' Hospitalet afincat a Seattle, que manté un web molt interessant i cada any publica un llibre amb dibuixants de ciutats de tot el mon. L'Eduardo va participar en el llibre del 2012:  The Art of Urban Sketching: Drawing On Location Around The Word. 

El manifest dels Urban Sketchers és tant interessant que no em resisteixo a copiar-lo. 

1. "Dibujamos "in situ", a cubierto o al aire libre, capturando directamente lo que observamos. 
2. Nuestros dibujos cuentan la historia de nuestro entorno, de los lugares donde vivimos y donde viajamos. 
3. Al dibujar documentamos un lugar y un momento determinado 
4. Somos fieles a las escenas que presenciamos. 
5. Celebramos la diversidad de estilos de dibujo y utilizamos cualquier tipo de herramientas y soporte. 
6. Nos ayudamos mútuamente y dibujamos en grupo. 
7. Compartimos nuestros dibujos en internet. 
8. Mostramos el mundo, dibujo a dibujo."

I així és com dibuixa l' Eduardo. A peu dret davant del lloc la majoria de les vegades. Amb una sofisticada tècnica per aguantar amb una sola mà el quadern i tots els instruments.

La seva tècnica és molt personal; un dibuix aquarel.lat. Ès a dir que primer fa el dibuix amb tinta xina, utilitzant una ploma estil.logràfica xinesa que té una punta especial i immediatament l'acoloreix amb aquarel.les.

 - La primera idea del llibre El Putxet i El Farró era fer-lo centrat en el retrat dels artistes que hi han viscut - em diu. 

De fet hi trobem els retrats d'Antoni Tàpies i de Josep Amat. Però a poc a poc aquesta primera idea es va anar transformant. 

- El llibre no pretén recuperar el que queda del paradís perdut, sinó documentar els carrers tal com són ara, amb els seu passat i el seu present.

Per l'Eduardo el Farró és un barri aïllat i és precisament aquest aïllament el que li ha permès mantenir el seu esperit de poble dins de la ciutat, la seva tranquil.litat. 

- Això es veu als dibuixos. Als meus dibuixos hi ha molt poca gent i això no és perquè jo ho triï. És perquè en aquell moment no hi passava ningú.

De projectes en té molts. Segueix dibuixant incansable, sol o en grup en les skechcrawl per Barcelona que convoca cada 3 mesos l'associació. Encara li ronda pel cap el projecte sobre els grans artistes del barri; a l'estiu vol dibuixar la muntanya; i té una il.lusió: fer una exposició al barri amb els originals del llibre El Putxet i El Farró. 

Esperem que ho aconsegueixi i així ho gaudirem tots.

FONS:

(1) http://acuarelis.blogspot.com.es, es el blog personal de Eduardo Vicente on podeu veure moltes de les seves obres.

Quants habitants té el Farró?

Renoi, aquesta vegada si que era difícil. Només han contestat   6 persones i d'aquestes nomès 3 l'han encertat.  

La resposta bona era -felicitats a aquells que ho heu encertat-: Molt poc més gran que Mongat.

I és que realment el Farró és molt petitó. Si ho mirem per les persones que hi viuen ens en farem el càrrec. Segons les dades estadístiques de l'Ajuntament de Barcelona del 2013 hi vivien  11.182  persones, de les quals 5.022 són homes i 6.160 son dones.

Això vol dir que de cada 100 barcelonins només el 0,6 (una mica més de mig) son del Farró.  

Amb dades del  IDESCAT (Anuari estadístic de Catalunya del 2013), el Farró (11.182 hab.) és una mica més gran en població que el municipi de Mongat (11.055 hab.) i una mica més petit que el de Pallejà (11.208 hab). 

Per fer-nos una idea del que això vol dir, també ens pot servir pensar que al nostre barri hi viuen unes 1.000 persones més que en tota la comarca de la Vall d'Aran (10.090 hab.) i unes 1.000 persones menys que en tota la Terra Alta (12.310).

Fins hi tot dins de Sarrià-San Gervasi, el barri del Farró representa molt poca població; de cada 100 habitants del Districte,  només 7,6 són del Farró.

POBLACIÓ ABSOLUTA. HABITANTS - 2013
	TOTAL	HOMES	DONES
FARRÓ	11.182	5.022	6.160
SARRIÀ-SANT GERVASI	145.934	66.750	79.184
BARCELONA	1.614.090	765.471	848.619

Si senyor, el nostre barri és tant petit com formós. Un petit racó de Barcelona, que aprofita els gegants de les grans vies que el voregen per arrecerar-s'hi i fer-s'hi més recondit i secret.

Districtes, barris administratius i barris: Farró i Putxet-Farró

Quin és el barri? Farró o Putxet-Farró?

Respondre a aquesta pregunta té la seva complexitat. De primer haurem d'aclarir què és un barri i què té a veure això amb les divisions administratives amb les que l'Ajuntament estructura la seva tasca.

Per aclarir la primera qüestió m'acolliré a una cita de Ramón Alberch, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona que a la presentació de l'obra "Els barris de Barcelona" ens diu:

"Per barri entenem un territori estructurat amb el pas del temps que presenta tres característiques: una història, que en alguns casos… ve de molt lluny i en d'altres de fa pocs anys; una geografia que, amb alguna que altra imprecisió, les seus habitante més conscients reconeixen com a pròpia.. i, finalment, la consciència de pertanyer a una comunitat." 

Aquesta definició és complexa, oberta i molt allunyada del concepte de divisió administrativa. Entre altres coses, establir una divisió administrativa, vol dir definir un territori amb uns límits precisos i amb un valor funcional a efectes estadístics, d'ordenació, de prestació de serveis, etc. Aquests límits forçosament seran arbitraris i per això sempre susceptibles de ser modificats.

I de fet, l'estructura interna de la ciutat ha anat canviant molt al llarg del temps. 

Es considera que la primera divisió moderna de la ciutat en districtes és la del 1878. Gairebé 20 anys abans de les primeres annexions, aquesta establia deu districtes i 53 barris.

En aquell temps el territori que ara és el Farró formava part del municipi de Sant Gervasi de Cassoles.  Silvestre Farró ja havia donat nom al seu carrer i els antics camps de conreu s'anaven urbanitzant a tota velocitat. Pensem que el 1845 ja es va obrir el carre Alegria (actual carrer Septimània) i el 1849 el carrer Sant Felip (avui carrer Saragossa) que era la principal via d'accés al Putxet, especialment a partir del 1878 amb el pas del tramvia.

Empès per aquest creixement urbà l'Ajuntament de Sant Gervasi, el 1879 divideix el terme en tres barris administratius: Bonanova, Lledó i el Putxet. En aquesta divisió administrativa el Farró queda integrat al Putxet tot i que era una zona amb identitat i tradicions pròpies.

En produir-se les annexions de 1897 l'estructura de la ciutat es va adaptant per incloure els nous territoris mantenint els nombre de 10 districtes.

L'any 1933, en època republicana, s'estableix una nova demarcació, també amb deu districtes que ja inclouen tot el Pla. 

Aquesta divisió es mantindrà fins al 1949 quan s'afegeixen dos districtes més, definint una divisió administrativa buida de representativitat i de contingut polític, que s'allargassarà durant tot el franquisme.

En aquesta etapa l'obertura de la Ronda del Mig entre el 1972 i el 1974 i la seva concepció com a autopista urbana, suposa una ferida en el teixit de la ciutat que talla de manera radical i traumàtica l'accessibilitat i les relacions entre el Farró i el Putxet i que, amb el temps, ajuda a consolidar la identitat del Farró com a barri.

En aquesta fotografia publicada a la portada de la Vanguardia l'1 de desembre del 1972 es veu l'esboranc produit per les obres del Cinturó.

A la transició, amb l'arribada del primer Ajuntament democràtic al 1979, la qüestió de la descentralització política i administrativa es torna a posar sobre la taula amb tres objectius: el reequilibri territorial, l'eficàcia administrativa basada en la proximitat i el foment de la participació ciutadana. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) publica al 1980 un estudi sobre els barris que, en aquell moment, queda molt lluny de les intencions i les possibilitats de l'Ajuntament.

No serà fins al segon mandat municipal, desprès de diversos estudis, propostes i debats, que al 1984 es posen en marxa  els deu districtes, tal i com avui els coneixem, dotats de representativitat política, autonomia, capacitat de decisió i gestió econòmica. 

El Farró queda així integrat al Districte de Sarrià- Sant Gervasi que funcionarà de manera unitària malgrat que, per la seva història, son evidents els diferents nuclis territorials. Efectivament, el districte és la suma d'antics municipis agregats a Barcelona; el de Sant Gervasi de Cassoles, agregat el 1897;  Vallvidrera-Les Planes que havia estat annexionat a Sarrià el 1890, i, finalment el de Sarrià  que es va agregar a Barcelona el 1921. 

La Carta Municipal de Barcelona, aprovada el 1998, reconeix  els districtes  i estableix que, cada any, el 15%, com a mínim, dels recursos ordinaris municipals siguin gestionats per ells. 

Consolidat així el funcionament dels districtes la ciutat reclama un major grau de descentralització que potenciï la participació ciutadana. La FAVB llança el projecte de La Barcelona del Barris per potenciar la participació ciutadana i reequilibrar la distribució territorial de serveis i equipaments.

L'any 2004 l'Ajuntament assumeix aquest projecte i convoca una ponència formada per experts, polítics i directius dels districtes, amb l'encàrrec de fer una proposta de delimitació de la Ciutat en barris.

Del document elaborat per aquesta ponència i de la seva discussió ciutadana amb les Associacions de Veïns en va sorgir la divisió de Barcelona en 73 barris administratius, més dues àrees d’interès especial -Montjuïc i Zona Franca- que van començar a ser efectius a partir del 2007 i que es van desenvolupar plenament a partir del 2008.

És d'aquest projecte d'on sorgeix el barri administratiu Putxet-Farró, que com els altres 73 barris de la ciutat, es dota de noves estructures de participació, el Consell de Barri, i de gestió, el tècnic de barri.  

Coincidint amb això, el 2007 és porta a terme una nova actuació urbanística sobre General Mitre, el projecte "D'autopista a carrer", que vol tornar a comunicar els barris, afavorint la mobilitat peatonal. S'enderroquen passos elevats i s'eliminen els subterrànis, es posen semàfors, s'amplien les aceres i s'augmenten les àrees enjardinades. 

Tanmateix la ferida costa d'esborrar i només amb molt de temps es tornaran a refer els lligams i les relacions entre una i una altra banda de la Ronda.

Així dons, a l'actualitat el barri del Farró forma part del barri administratiu Putxet-Farró, del Districte de Sarrià Sant Gervasi. Tanmateix la consciencia de barri de molts dels seus habitants, que es fonamenta en antigues tradicions i que ha estat accentuada per la dificultat de comunicació amb el Putxet durant 35 anys, fa que hagi de ser considerat com a barri amb característiques socials i culturals pròpies.

D'on ve el nom de Farró?

Som al final del més de gener, així que toca tancar per primera vegada l'espai de participació del blog: la pregunta del mes.

Onze persones han contestat la pregunta, d'on ve el nom de Farró?. Per ser la primera vegada trobo que està molt bé. Així que moltes gràcies a tots els que heu tingut l'amabilitat i les ganes d'entrar en aquest joc. Anem a veure els resultats.

Del nom d'una masia que hi havia a prop de la Plaça Sant Joaquim					2
Del  nom del propietari dels primers terrenys que es van urbanitzar					5
Del nom d'un torrent que baixava pel carrer Vallirana					1
Del nom d'un cereal que s'hi va conreuar fins al S XIX					3

I…., si senyor, la que guanya és la bona! 

L'origen del nom del barri ve del cognom de Silvestre Farró. A primers del S.XIX aquest personatge era propietari d'una finca rural i hi va fer construir unes cases amb les façanes arrenglerades de manera que formaven un carrer que se'n va dir Farró i que és el que a partir del 1929 coneixem amb el nom de Sanjoanistes (Per cert que sobre el convent de les Joanes que va donar lloc a aquest canvi de nom tenim un magnífic article publicat per en Pep Arisa al Programa de la Festa Major de 2013).

Ens hem d'imaginar que el territori que avui és el Farró a les primeres dècades del S.XIX es trobava en un entorn plenament rural i que aquestes edificacions van suposar un dels primers nuclis urbanitzats del municipi, aleshores encara independent, de Sant Gervasi de Cassoles.

A l'impuls de la demanda, que va anar creixent a mesura que els mitjans de comunicació acostaven la zona a Barcelona, els propietaris de les finques rurals parcel.laven la seva propietat per vendre i construir en els solars resultants. Per fer-los accessibles havien de cedir terrenys per fer-hi carrers i per això es va estendre el costum de donar al carrer el nom del propietari.  Al mateix Putxet en tenim bons exemples com el carrer Beltran i el carrer Musitu o, en altres barris de Sant Gervasi, el carrer Brusi, Laforja, Santaló, Calvet. Tots tenen aquest mateix  origen.

En el cas del Farró, la capacitat de passar de nom d'un carrer a nom del barri ja ens parla de la voluntat del Farró de mantenir-se com a unitat. Una voluntat que també s'expressa en el manteniment d'una Festa Major pròpia.


Repeteixo, gràcies a tots els que heu participat, tant si l'heu encertat com si no, i a veure si els que responeu la pregunta del mes de febrer sou encara molts més.

Què és això del Farró? El territori

Si viviu al Farró segur que us heu trobat moltes vegades amb que algun amic us diu:

- El Farró? I que és això? No n'havia sentit parlar mai. Ah, és allò del Putxet, oi? El Putxet si que em sona….però tampoc et podria dir on és exactament.

Fa una mica de ràbia, així que anem a entrar a fons en el tema. A veure si podem definir bé el territori del Farró.

Us proposo un joc, per començar. Si fóssiu un ocell que sobrevola la ciutat, sabríeu identificar el barri? Proveu en aquest ortofotomapa de l'ICC.

L'heu trobat? Exacte, és aquest petit triangle que es troba pujant per la banda dreta de la Diagonal, amb un vèrtex cap al mar, un altre cap al Llobregat i el darrer cap al Besòs.

Si fem un picat en el nostre vol i ens acostem una mica més el veurem així.

Font: Institut Catogràfic Catastral. Ortofoto

Així veiem que aquest triangle està definit clarament per grans vies que el vorejen i, d'alguna manera, el tanquen i el diferencíen dels espais del voltant.

L'espai interior està estructurat per un carrer vertical que surt del vèrtex de mar per anar a parar a la meitat del costat de muntanya. Aquest eix principal està vorejat a banda i banda per dos carrers verticals més. Transversals a aquests veiem diferents carrers que estructuren l'espai en quatre sectors diferents: un gran rectangle central i tres petits subtriangles.

Doncs tot aquest petit espai urbà és el barri del Farró. I aquí teniu el plànol que ens permet identificar els carrers que el limiten i els que l'estructuren internament. Si us hi passegeu segurament podreu identificar la vostra casa, els principals llocs emblemàtics i molts altres espais coneguts.

Font: Institut Cartografic Catastral. Mapa Topogràfic


Però el barri és El Farró o el Putxet Farró?  És el mateix? Perquè de vegades van junts i altres separats? Les preguntes a aquestes respostes les trobareu al post de la setmana que ve.

De moment us deixo aquest link al Vissir de l'Institut Cartogràfic Catastral per si voleu fer una passejada virtual pel barri; a vol d'ocell utilitzant l'ortofoto, o amb el mapa topogràfic. És com tenir una alfombra màgica i fer-la volar.