Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Botigues i Establiments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Botigues i Establiments. Mostrar tots els missatges

25.7.14

La sabatera prodigiosa

De ben segur que si heu passat pel carrer Lincon cantonada Santjoanistes us ha cridat l'atenció un taller, clar i lluminós, on una noia tota sola defensa la seva idea: recuperar l'art de fer sabates com a manufactura tradicional. És la Inma Cosío, la sabatera del Farró.

El dia que em vaig atrevir a entrar per demanar-li una entrevista pel blog va ser molt amable i em va dir que si, però també em va demanar que no l'entretingués massa perquè no té gaire temps. La seva feina vol molta dedicació, fer les coses a poc a poc i sense preses, recrear-se en cada detall, rumiar bé cada solució i jugar-s'ho tot en cada petit gest.


- Com va ser que vas decidir dedicar-te a aquest ofici? - li pregunto - I m'explica que abans d'aterrar a Barcelona va voltar pel món i en els seus viatges li va cridar l'atenció el treball dels artesans, especialment dels sabaters. Un cop instal.lada a la nostra ciutat va fer classes durant quatre anys amb un sabater artesanal i així va aprendre tots els secrets de l'ofici. El seu mestre era tant bo que fins hi tot feia sabates ortopèdiques.


- Para mi hacer  un zapato es un proceso lento que requiere mucha paciencia. Cada zapato es un reto. Se trata de hacer zapatos personalizados para que cada uno pueda llevar algo especial, que tenga un alma.

Per l' Inma el confort no està renyit amb l'elegància. Tot al contrari: unes sabates de gran estil hauran de ser molt ben pensades per adaptar-se als peus del qui les porta. La bellesa va d'acord amb el confort.  

I això val també pels materials. En les seves obres l'Inma només utilitza materials naturals, pells nobles que transpiren i, a més a més, duren molts anys.




- Cuando alguien me hace un encargo lo primero que hago es ayudarle a definir que es lo que quiere, como le gustarían sus zapatos. Después hago un boceto y propongo diferentes opciones de piel, de forma de la horma, altura del talón. Aquí se compra también una forma de hacer las cosas.

A molts dels seus clients els agrada passar de tant en tant i anar veien com es fabriquen les seves sabates. Als que no poden passar pel taller l'Inma els va enviant un diari que escriu sobre el procés de producció de cada peça.

Els dissenys van des dels més clàssics als més creatius. També li agrada treballar amb dissenys clàssics introduint petites transformacions que els fan més contemporànis.

Quan va arribar a Barcelona, ara ja fa set anys, va anar a viure al centre, però a poc a poc va anar coneixent millor la ciutat i va triar el Farró per viure i per treballar.

- Me gusta porque es un lugar muy tranquilo, cerca de Gracia que es mas bulliciosa. Tiene un encanto especial. Por una parte están los vecinos de toda la vida y por otra también hay personas más jóvenes que han llegado hace poco. Eso se nota en que empiezan a aparecer establecimientos interesantes, nuevos restaurantes, la tetería japonesa. 

I és que l'Inma és una gran amant de l'artesania, del disseny i de la bellesa. Així ho expressa en el seu blog des d'on es dedica a compartir aquelles coses que li agraden, que defineixen el seu mon.


-Me interesa acercarme a un oficio precioso, con mucha tradición en Cataluña y que parece en vías de extinción. Me gusta que se valoren las cosas bien hechas, cuidadas,  con mimo, el regreso a lo personal, exclusivo si se quiere, frente a la globalización, el todo vale, la compra rápida por impulso... Me decanto en definitiva por la calidad frente a la cantidad, objetos hechos para durar, que se adaptan a tus necesidades y no al contrario. Cada zapato es una creación única, donde el cliente aporta un valor añadido. Hay  gente que está haciendo las cosas como se hacían, inventando cosas nuevas que se pueden hacer de manera artesana.


Des del Farró l'Inma Cosío projecta una mirada molt amplia al món - Berlín, Londres, Japó, Manhattan - i a tot arreu busca "negocis amics"; aquells amb els que comparteix una manera d'entendre el treball i la creació.




LA INMA COSIO RESPON EL QÜESTIONARI FARRONENC 


1.    De quin color és el Farró?  
Azul del cielo cuando me levanto, en esta ciudad donde prácticamente no llueve. 
2.    Quin és el millor adjectiu per definir-lo?  
Tranquilo, sosegado
3.    Quin és el teu racó predilecte del barri?   
Mi casa
4.    Formula un desig de futur pel Farró. 
Un barrio respetuoso, con iniciativas culturales, dinámico, con personalidad.




14.3.14

Dues bodegues tradicionals del barri a la llista de botigues emblemàtiques de la ciutat

El diari d'ahir publicava la llista de les 389 botigues de la ciutat que han estat declarades "botigues emblemàtiques de Barcelona".  Entre elles hi trobem dues de les bodegues tradicionals del nostre barri: la Bodega Josefa del carrer Saragossa 86 i la Bodega de Pàdua del carrer Pàdua 92. 

Diuen els de l'ajuntament que amb aquest projecte volen protegir aquests establiments, evitant els canvis de funció i dedicació dels locals i donant prioritat a l'activitat tradicional. Tanmateix la normativa no queda gaire clara. Sembla que es tracta d'una moratòria d'un any davant la puja de lloguers, amb la que es vol "guanyar temps mentre l'ajuntament estudia d'un en un els casos i crea un règim jurídic de protecció definitiu." (El Periódico 13-3-14). Així que estem davant d'un projecte controvertit, del que segurament en continuarem parlant molt.


Del que estem segurs és de què el teixit comercial d'un barri com el nostre, amb les seves botigues emblemàtiques, les de tota la vida i les noves que hi van apareixent, es un tresor que contribueix a la qualitat de vida i a la convivencialitat. Us imagineu com serien els nostres carrers sense botigues?  


És per això que el Pla de Futur del Barri Putxet-Farró (Febrer del 2011) preveu entre les seves prioritats "promoure el comerç de proximitat" i també "l'associacionisme dels comerços  com a eina d'enfortiment i defensa dels seus interessos" i seria urgent que aquestes prioritats es concretessin en accions positives.


De moment avui, només volem saludar els fet que dues de les nostres bodegues tradicionals es considerin "emblemàtiques" de la ciutat. Esperem que sigui per be.


Sobre la Bodega Josefa, també coneguda com a Pepetas Bar, podeu consultar el blog de la companya M Trinidad Vilchez que hi té una entrada interessant. Així mateix us convido, si no ho heu fet ja, a fer-vos amics del facebook del Pepetas Bar. A Buffalo George li donareu una alegria. I no hi falteu el proper partit del Barça… l'ambient és incomparable i el menjar molt bo.





Sobre la Bodega Pàdua també trobareu informació al blog de la M Trinidad, però us recomano una visita a la pròpia web de la bodega. Us hi explicaran la seva historia que data del 1949. I el millor, un migdia de sol: començar amb l'aperitiu de la crisi al costat del burro i acabar picant de totes les tapes que, de boníssimes que són, et fan descontrolar.



Mentre el nostre ajuntament s'acaba de decidir sobre com ajudar als comerciants del barri, comprar al barri, anar als seus establiments, és una militància més, que ens ajuda a mantenir un barri més humà, més sociable, més viu, més nostre. Jo la practico amb molt de gust.




16.1.14

Santiago, Berlin, Barcelona: L'espiga del Farró

Aquest és el llarg recorregut de treball i il·lusions que hi ha al darrera d'un establiment tant especial com L'Espiga del Farró: un lloc acollidor i tranquil, ple d'encant i de detalls, molt arrelat al barri i alhora molt cosmopolita.

A qualsevol hora el veureu ple de gent que no ha pogut resistir la temptació d'entrar-hi per comprar el pa, per fer un bon esmorzar o, si s'escau, per dinar entre feina i feina.  A mitja tarda és ideal per quedar amb algú i explicar-se la vida al davant d'un bon cafè i un suculent pastís.

Colors alegres, taules de fusta, una barra oberta i espais pensats pels més menuts acaben de donar al lloc un aire nòrdic i confortable




L'ànima de la casa és la nostra veïna Andrea Oyanedel, que va arribar a Barcelona l'any 2.000 per fer un curs de cuina. Venia de Santiago de Xile, la seva ciutat natal i, encara que molt jove, ja era cuinera. A Barcelona va conèixer al que seria el seu marit, va marxar amb ell a Berlin i s'hi va quedar 6 anys. Allà van muntar un restaurant de cuina italiana: Il contadino sotto le stelle. L'Andrea hi feia de cuinera i es va especialitzar en antipasti.

Però Barcelona els havia captivat i  al 2005 tornen i busquen un local per posar-hi un nou restaurant. Serà Il contadino sotto le stelle del carrer Saragossa, avui ja desaparegut.

- A mi, el barrio me encanto en seguida - ens diu- Es un lugar único. Muy tranquilo y agradable. Al principio me llamó la atención como mucha gente se saluda por el nombre. Es como vivir en un pueblo. Yo estoy muy feliz de como me han recibido. Por nada del mundo me cambiaría de barrio.

Però l'Andrea tenia al cap un projecte personal que volia tirar endavant. Corre l’any 2008 i la crisi comença a treure el cap. A la Plaça Sant Joaquim cantonada Septimània hi ha uns baixos buits que un despatx d'arquitectes acaba de deixar. L'Andrea se'l mira pel seu projecte però és massa petit. Es dona la casualitat que la botiga del costat, un herbolari, també decideix tancar i això permet a l'Andrea ajuntar els dos locals i obrir L'Espiga del Farró.


- Para mí, para Pauli y para  Evelyn lo más importante es el contacto con la gente. A veces esto parece una feria, otras es muy tranquilo, pero todos lo toman bien y están a gusto porque hay un ambiente de confianza y cariño. Me encantan las personas mayores y quiero que aquí encuentren un momento de harmonía, para compartir. Pero también me gustan los niños, quizás por que yo también tengo un hijo, Francesco. Para ellos tengo una gran mesa donde pueden merendar y hacer los deberes o dibujar en un ambiente relajado. Quiero que se porten bien, pero que también se sientan libres.

Pel que fa als productes, aposta per la qualitat tot i que això faci pujar una mica el preu. Per això escull els seus proveïdors en empreses petites i artesanes que li porten diferents tipus de pa. Per la cuina opta pels productes de temporada per crear uns menús saludables i lleugers, on no falta un bufet amb la sopeta calenta i amanides variades. Els pastissos són tots  fets a l'obrador, excepte el de cireres i el de poma que venen directament de Berlin. 

Però a l'Andrea li agrada inventar i per això acaba de crear unes pastes de crema noves que li han sortit boníssimes. Les ha batejat com a Roses Catalanes.

Projectes de futur en té molts.

- Lo que más me gustaría es dar clases de cocina. Es algo que me hace mucha ilusión porque soy cheff. Pero tengo que ver como lo puedo hacer. También estoy estudiando acogerme a la nueva normativa que permite a los hornos tener terraza. Mi sueño seria cambiar los contenedores de la plaza por unas mesitas. A ver si lo consigo.

Esperem que si, que ho aconsegueixi i tots ho podrem gaudir.


L'ANDREA RESPON EL QUESTIONARI FERRONENC

1.     De quin color és el Farró?
    Verde, como la esperanza
2.     Quin és el millor adjectiu per definir-lo?
    Familiar
3.     Quin és el teu racó predilecte del barri?
    El passatge  Sant Felip
4.     Formula un desig de futur pel Farró
    Mi deseo es que se mantenga unido como hasta        ahora.




8.1.14

BTV dedica un programa de Entre Veïns al Farró-Putxet

El passat  22 de setembre, Barcelona TV va emetre un programa de Entre Veïns dedicat al Putxet i al Farró.


Hi trobareu entrevistes amb:


  • en Juli i la Noemí Campmany, de la Jardineria de Mitre
  • en Jordi, de la Perrockia del carrer Francolí
  • la Jèssica, alumna de l'Escola Superior de Disseny de Moda Felicidad Duce, del carrer Guillem Tell 
  • en Joan Cerdà, matemàtic i professor de la universitat, recentment jubilat
  • Miriam Sànchez, directora de l'agencia de models Maxim Models, del carrer Septimània
  • la Roser Busquets  i en David Moragues, artistes plàstics del barri
  • i també amb en Bufalo George del Pepetas Bar, del carrer Saragossa.