Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Putxet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Putxet. Mostrar tots els missatges

5.8.14

Memòria oral del Putxet - Farró

Aquest blog fa vacances durant el més d'Agost.

Us deixo amb aquest interessant document del Projecte Memòria Oral del Putxet-Farró, realitzat el 2012

Hi trobareu els testimonis de Lluïsa Corrons, Peter Shönhöfer, Joan Amat, Núria Carreres, Maria Serrat i M Rosa Godes que parlen de les cases, dels carrers, les escoles, les festes, els costums.


.

Si els escolteu us assabentareu de coses insospitades, com que als túnels de l'estació de Pàdua s'hi feien xampinyons, que al carrer Ballester hi havia una escola nacional, que la majoria de les torres eren de lloguer, que a prop del carrer Hurtado hi havia una bòbila…en fi, un altre món.

Una vegada més ens queda el testimoni de la manca de reconeixement del barri del Farró com a tal: Josep Amat diu que no havia sentit parlar mai, sinó que es parlava del Putxet o de Sant Gervasi.

8.5.14

Art Farró-Putxet, escalfant motors per dissabte

La Roser Busquets em rep amablement al seu estudi del carrer Francolí. La trobo enfeinada preparant el taller per les visites, seleccionant amb afecte els dibuixos que pensa regalar a cada visitant.

Per la porta vidriera que dona al jardí entra una llum de primavera que fa molt vius els colors de les obres de la Roser que ocupen obsessivament tots els espais. M'enamoro de la seva sèrie sobre els elements: l'aigua, l'aire, la terra i el foc i de les imatges de la tardor en les que les taques de groc tenen tanta vida que et fan oblidar els arbres que els serveixen de pretext.



La conversa és tant fàcil, les imatges tan potents, que gairebé m'oblido que avui he vingut perquè la Roser em parli de l'associació Art Farró-Putxet de la que és presidenta i que aquest cap de setmana organitza les 8e Jornades de Tallers Oberts Art Ferró-Putxet-

Vuit anys seguits de Jornades de Tallers Oberts són molts anys.

- A Barcelona els tallers oberts van començar a Ciutat Vella i al Poble Nou. Jo vaig veure els de Sarrià, ara fa uns 13 anys i vaig pensar fer-los aquí. Així que vam començar amb en David Moragues i la Montse Pla. Des del principi que sempre hem fet diverses activitats relacionades: una exposició col.lectiva a la Casa Sagnier, la Jornada de Tallers Oberts amb les parades a la Plaça Mañé i Flaquer pels artistes que no estan en condicions d'obrir els seu taller i Pintura al Carrer com a activitat de participació per les famílies. Calculem que cada any pels tallers passen unes 200 persones i per la placeta deuen ser moltes més. Moltes són del barri però també venen visitants d'altres zones de la ciutat.


Fins l'any passat les obres produïdes per Pintura al Carrer es penjaven als balcons, però ara això s'ha deixat de fer per les dificultats d'organització que comporta. En canvi s'han afegit algunes novetats com el fet que l'Espai Putxet organitza un itinerari guiat pels tallers oberts i també una xerrada sobre art.

La vida de L'Associació va molt lligada a l'organització d'aquestes activitats. És una associació informal que cada any fa una crida als artistes del barri que vulguin participar als tallers oberts. El nombre oscil.la entre 16 i 26, depèn dels anys. Els artistes fan una petita aportació econòmica per les despeses i també es rep una ajuda del Districte.

- Alguna vegada hem fet alguna altra activitat. Quan es van inaugurar els Jardins de La Tamarita vam organitzar activitats per infants. També vam fer una activitat molt bonica amb els avis del Centre de Dia de Vallirana. Vam animar als avis a pintar i les seves obres es van subhastar el dia de la Festa Solidària del Farró que es fa al desembre. Va ser tot un èxit.



Tanmateix la Roser  es mostra preocupada per la continuïtat de les activitats. La crisi apreta a tothom i als artistes també. Em comenta que paral.lelament a la bombolla inmobiliaria hi va haver com una mena de "bombolla artística". Es deia que el mercat de l'art era una bona inversió.

-Però això ja ho deia Picasso: l'art s'ha de comprar perquè t'agrada no com a inversió

Els preus es van inflar i de sobte, en començar la crisi, la gent que havia invertit en art es va trobar la seva adquissició devaluada. Els preus es van inflar i de sobte, en començar la crisi, la gent que havia invertit en art es va trobar la seva adquissició devaluada. Mentre parlem d’això penso que la notícia del dia és la subhasta d’obres d’art a Nova York per centeners de milions d’euros.



- Ara ningú compra res. S'ajunten molts factors. El joves decoren les seves cases amb molt pocs objectes o amb posters comprats a botigues low cost. Minimalisme o coses que costin poc i que es puguin canviar fàcilment.

Així que també hi ha una "decoració líquida" que diria en Bauman i l'art se'n resenteix.

-Aguanten els que tenen el taller de propietat i els que no viuen únicament de l'art, però dels altres n´hi ha molts que han plegat, com la galeria d'art que hi havia al carrer Francolí. La gent té feina a tirar endavant i això fa que no els quedi molta energia per participar en activitats col.lectives. Malgrat això els tallers participants s'han mantingut i recentment s'hi ha afegit la Fundació Teas.



Per això la Roser no es desanima. Tot al contrari, pensa que cal tirar endavant i replantejar-se a fons la forma d'organització per garantir la continuïtat del projecte.

- Ens cal engrescar gent jove a participar i trobar la manera de connectar-nos millor a altres entitats del barri. Sumar esforços i seguir innovant.

En el futur l'existència del Casal de Barri a la Vil.la Urània hauria de facilitar aquesta continuïtat, reforçant el paper dels artistes de l'Associació Art Farró-Putxet en les activitats artístiques relacionades amb el barri.

Però això ja es cosa d'un altre post. Per ara, des d'aquí volem convidar a tothom a calçar sabata plana, posar-se els ulls de mudar i sortir al carrer el dissabte al matí, disposats a gaudir de l'art i del privilegi de veure els llocs on es cuina.



Roser Busquets respón el QUESTIONARI FERRONENC

1.     De quin color és el Farró?   
Verd clar  
2.     Quin és el millor adjectiu per definir-lo? 
Tranquil
3.     Quin és el teu racó predilecte del barri? 
El meu jardí
                4.     Formula un desig de futur pel Farró. 
Que conservi el seu caràcter de poble dins d'una gran ciutat



11.3.14

Districtes, barris administratius i barris: Farró i Putxet-Farró

Quin és el barri? Farró o Putxet-Farró?

Respondre a aquesta pregunta té la seva complexitat. De primer haurem d'aclarir què és un barri i què té a veure això amb les divisions administratives amb les que l'Ajuntament estructura la seva tasca.

Per aclarir la primera qüestió m'acolliré a una cita de Ramón Alberch, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona que a la presentació de l'obra "Els barris de Barcelona" ens diu:


"Per barri entenem un territori estructurat amb el pas del temps que presenta tres característiques: una història, que en alguns casos… ve de molt lluny i en d'altres de fa pocs anys; una geografia que, amb alguna que altra imprecisió, les seus habitante més conscients reconeixen com a pròpia.. i, finalment, la consciència de pertanyer a una comunitat." 

Aquesta definició és complexa, oberta i molt allunyada del concepte de divisió administrativa. Entre altres coses, establir una divisió administrativa, vol dir definir un territori amb uns límits precisos i amb un valor funcional a efectes estadístics, d'ordenació, de prestació de serveis, etc. Aquests límits forçosament seran arbitraris i per això sempre susceptibles de ser modificats.

I de fet, l'estructura interna de la ciutat ha anat canviant molt al llarg del temps. 

Es considera que la primera divisió moderna de la ciutat en districtes és la del 1878. Gairebé 20 anys abans de les primeres annexions, aquesta establia deu districtes i 53 barris.



En aquell temps el territori que ara és el Farró formava part del municipi de Sant Gervasi de Cassoles.  Silvestre Farró ja havia donat nom al seu carrer i els antics camps de conreu s'anaven urbanitzant a tota velocitat. Pensem que el 1845 ja es va obrir el carre Alegria (actual carrer Septimània) i el 1849 el carrer Sant Felip (avui carrer Saragossa) que era la principal via d'accés al Putxet, especialment a partir del 1878 amb el pas del tramvia.

Empès per aquest creixement urbà l'Ajuntament de Sant Gervasi, el 1879 divideix el terme en tres barris administratius: Bonanova, Lledó i el Putxet. En aquesta divisió administrativa el Farró queda integrat al Putxet tot i que era una zona amb identitat i tradicions pròpies.

En produir-se les annexions de 1897 l'estructura de la ciutat es va adaptant per incloure els nous territoris mantenint els nombre de 10 districtes.

L'any 1933, en època republicana, s'estableix una nova demarcació, també amb deu districtes que ja inclouen tot el Pla. 


Aquesta divisió es mantindrà fins al 1949 quan s'afegeixen dos districtes més, definint una divisió administrativa buida de representativitat i de contingut polític, que s'allargassarà durant tot el franquisme.



En aquesta etapa l'obertura de la Ronda del Mig entre el 1972 i el 1974 i la seva concepció com a autopista urbana, suposa una ferida en el teixit de la ciutat que talla de manera radical i traumàtica l'accessibilitat i les relacions entre el Farró i el Putxet i que, amb el temps, ajuda a consolidar la identitat del Farró com a barri.


En aquesta fotografia publicada a la portada de la Vanguardia l'1 de desembre del 1972 es veu l'esboranc produit per les obres del Cinturó.

A la transició, amb l'arribada del primer Ajuntament democràtic al 1979, la qüestió de la descentralització política i administrativa es torna a posar sobre la taula amb tres objectius: el reequilibri territorial, l'eficàcia administrativa basada en la proximitat i el foment de la participació ciutadana. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) publica al 1980 un estudi sobre els barris que, en aquell moment, queda molt lluny de les intencions i les possibilitats de l'Ajuntament.

No serà fins al segon mandat municipal, desprès de diversos estudis, propostes i debats, que al 1984 es posen en marxa  els deu districtes, tal i com avui els coneixem, dotats de representativitat política, autonomia, capacitat de decisió i gestió econòmica. 


El Farró queda així integrat al Districte de Sarrià- Sant Gervasi que funcionarà de manera unitària malgrat que, per la seva història, son evidents els diferents nuclis territorials. Efectivament, el districte és la suma d'antics municipis agregats a Barcelona; el de Sant Gervasi de Cassoles, agregat el 1897;  Vallvidrera-Les Planes que havia estat annexionat a Sarrià el 1890, i, finalment el de Sarrià  que es va agregar a Barcelona el 1921. 

La Carta Municipal de Barcelona, aprovada el 1998, reconeix  els districtes  i estableix quecada any, el 15%, com a mínim, dels recursos ordinaris municipals siguin gestionats per ells. 

Consolidat així el funcionament dels districtes la ciutat reclama un major grau de descentralització que potenciï la participació ciutadana. La FAVB llança el projecte de La Barcelona del Barris per potenciar la participació ciutadana i reequilibrar la distribució territorial de serveis i equipaments.

L'any 2004 l'Ajuntament assumeix aquest projecte i convoca una ponència formada per experts, polítics i directius dels districtes, amb l'encàrrec de fer una proposta de delimitació de la Ciutat en barris.


Del document elaborat per aquesta ponència i de la seva discussió ciutadana amb les Associacions de Veïns en va sorgir la divisió de Barcelona en 73 barris administratius, més dues àrees d’interès especial -Montjuïc i Zona Franca- que van començar a ser efectius a partir del 2007 i que es van desenvolupar plenament a partir del 2008.




És d'aquest projecte d'on sorgeix el barri administratiu Putxet-Farró, que com els altres 73 barris de la ciutat, es dota de noves estructures de participació, el Consell de Barri, i de gestió, el tècnic de barri.  





Coincidint amb això, el 2007 és porta a terme una nova actuació urbanística sobre General Mitre, el projecte "D'autopista a carrer", que vol tornar a comunicar els barris, afavorint la mobilitat peatonal. S'enderroquen passos elevats i s'eliminen els subterrànis, es posen semàfors, s'amplien les aceres i s'augmenten les àrees enjardinades. 



Tanmateix la ferida costa d'esborrar i només amb molt de temps es tornaran a refer els lligams i les relacions entre una i una altra banda de la Ronda.

Així dons, a l'actualitat el barri del Farró forma part del barri administratiu Putxet-Farró, del Districte de Sarrià Sant Gervasi. Tanmateix la consciencia de barri de molts dels seus habitants, que es fonamenta en antigues tradicions i que ha estat accentuada per la dificultat de comunicació amb el Putxet durant 35 anys, fa que hagi de ser considerat com a barri amb característiques socials i culturals pròpies.