Memòria oral del Putxet - Farró

Aquest blog fa vacances durant el més d'Agost.

Us deixo amb aquest interessant document del Projecte Memòria Oral del Putxet-Farró, realitzat el 2012

Hi trobareu els testimonis de Lluïsa Corrons, Peter Shönhöfer, Joan Amat, Núria Carreres, Maria Serrat i M Rosa Godes que parlen de les cases, dels carrers, les escoles, les festes, els costums.

.

Si els escolteu us assabentareu de coses insospitades, com que als túnels de l'estació de Pàdua s'hi feien xampinyons, que al carrer Ballester hi havia una escola nacional, que la majoria de les torres eren de lloguer, que a prop del carrer Hurtado hi havia una bòbila…en fi, un altre món.

Una vegada més ens queda el testimoni de la manca de reconeixement del barri del Farró com a tal: Josep Amat diu que no havia sentit parlar mai, sinó que es parlava del Putxet o de Sant Gervasi.

L’art que dona sentit a la vida: la Fundació Teas.

Sempre que passava per davant de la seva porta  em feia riure el pingüí que tenen al logo, dibuixat al vidre. A la fi els vaig conèixer el dia de Tallers Oberts de l’any passat. Em va sorprendre la seva energia, el seu entusiasme, però sobre tot la qualitat artística dels seus treballs.

S'estan als baixos del petit xamfrà entre Mitre i Pàdua, on durant uns anys, alguns ho recordareu, hi havia hagut el restaurant La soupe a l’ognion. Els vaig volgué anar a conèixer i em van rebre la Milena i en Francesc.

La Milena és brasilera, va estudiar Belles Arts al seu país i va venir a Barcelona ja fa uns quants anys. Ara els ulls li riuen quan parla de la seva feina de monitora en aquest taller-escola per usuaris amb diversitat funcional. En Francesc té  22 anys i ja en fa tres que ve al taller. De primer no sembla gaire interessat en aquesta entrevista perquè té gana i vol anar a dinar, però m’acaba dient que el que més li agrada del món és venir al taller, a treballar de valent.

Teas, Taller Escola d'Arts Sumptuàries, va arribar al barri el 2009, coincidint amb la seva conversió en Fundació. Havia començat ara fa 39 anys com a Associació de Pares a un pis del carrer Valencia i poc després es van traslladar al carrer Aulèstia i Pijoan. Però gracies a la consolidació i gracies també a una important donació d’ Elsa Peretti, van convertir-se en Fundació i van comprar aquest local del Farró.

Són un grup de més 30 alumnes de 22 a més de 65  anys, que ocupen places la majoria concertades amb la Generalitat. Venen a treballar al taller cada dia de 9 a 5,30 h., excepte els divendres que pleguen a les 3 h. S’organitzen en dos grups diferents, segons les seves habilitats.  Fan esmalts i treballen altres tècniques com la ceràmica, la pintura sobre roba, el dibuix, els brodats. 

En Francesc em diu que també li agrada molt participar en les assemblees dels divendres on entre tots decideixen quines sortides faran o com s’organitzaran per anar a la piscina i per fer l’obra de teatre que preparen cada 2 anys. 

Anem a donar una volta pel taller. Taules amples i plenes de llum. M’ensenyen amb orgull les seves obres; aquests dibuixos són d’un conte que s’han inventat i ara l’il·lustren; aquí hi ha uns davantals pintats que preparen per l'exposició de Nadal; en aquells prestatges uns vols de ceràmica encara s’han d’acabar de coure al forn però ja mostren que seran molt bonics; d’un petit armari en surten les joies de la casa fetes amb esmalts de mil colors. 

Treballen per vendre les seves peces a l'expo de Nadal i també per encàrrecs. Ara estan fent una col·lecció de plats de ceràmica per l’hort de l' associació “Sol i Vida”,  i també uns petits clauers que seran el regal que fan uns nuvis als seus convidats. Tot molt personalitzat. 

La impulsora del projecte en el seu origen va ser Mariette Artigas, filla de Llorenç Artigues, que hi va treballar durant molts anys com a monitora. Ara és la presidenta de la fundació i continua inspirant aquest alè d’art i de creativitat que és present a tot el taller. 

La Milena m’explica que part del secret està en la formació multidisciplinar de les persones que atenen als usuaris: el director tècnic és psicòleg i al grup de monitors hi ha persones amb formacions molt diverses, però amb un fort contingut del món de les arts: ceramista, treballador social, belles arts, arteràpia, treball corporal, esmalts… 

Em diuen que no tenen gaire relació amb el barri i que els agradaria tenir-ne més. Estant molt contents d’un projecte que van fer amb els avis del Centre de Dia del carrer Vallirana. Es deia A quatre mans i consistia en que un usuari començava un dibuix,  un avi el completava i al inrevés. 

Per Sant Jordi els trobareu a la seva parada, venent roses fetes per ells. Us suggereixo que us hi acosteu, els en compreu una i que us expliquin tot els que fan. Qui sap si els podeu acabar encarregant aquell objecte-preciós que mai heu trobat en lloc.

QÜESTIONARI FARRONENC RESPOST CONJUNTAMENT PEL USUARIS DE TEAS

1.    De quin color és el Farró? Vert
2.    Quin és el millor adjectiu per definir-lo? Lluminós
3.    Quin és el teu racó predilecte del barri? El Taller Teas i el Parc del Putxet
4.    Formula un desig de futur pel Farró. Tancar al tràfic General Mitre i al seu     lloc fer-hi un jardí amb arbres fruiters.  

L'Atelier: una proposta de creativitat e innovació

Si passeu pel carrer la Gleva segur que us cridarà l'atenció l'entrada dels baixos del número 24. Podria ser un garatge o un pàrquing qualsevol, però si us hi fixeu be veureu que hi ha una colla d'elements creatius que ens indiquen que s'hi amaga alguna cosa sorprenent i atractiva.

I és que som a l'Atelier, un centre dedicat a la formació en el camp del disseny i les arts visuals, que aposta per la innovació i la creativitat.

Un dia em vaig trobar a l'Enric, que hi treballa com a responsable de comunicació  i vaig quedar per anar-lo a veure i que m'expliques el que fan i d'on va sorgir el projecte.

Així que vaig passar la porta em vaig trobar en un espai que respira harmonia; color i forma hi son presents, i cada racó és un invent funcional i divertit. Al fons de la sala, que conserva les seves parets amb aspecte de pàrquing, hi ha una gran taula al voltant de la que treballen un grup de joves. 

L'Enric m'explica que l'Atelier va nèixer al voltant dels organitzadors del Festival Offf de Barcelona, un festival internacional de cultura i disseny digital, que cada any reuneix a Barcelona als dissenyadors més importants del mon.

L'aposta de l'Atelir és agosarada; convoca a un petit grup d'alumnes que ja tenen una formació però que volen professionalitzar-se i els proposa treballar en un projecte real a gran alçada: el disseny del propi festival. En aquest video podeu veure com treballen.


Workshop Back to Basics by Hey Studio from Atelier on Vimeo.

Cada any un grup d'alumnes que venen de diferents països del món - de Mèxic, de la Índia, d'Anglaterra - assumeixen el repte de convertir el seu aprenentatge en una projecte real de creació, amb una dinàmica empresarial i amb tota la pressió i la responsabilitat que implica el fet de presentar la seva feina en un context de tanta rellevància en el sector. 

Alumnes de l'Atelier presentant el seu treball al Festival Offf 2013

La Directora de l'escola, l'Aimeé Duchamp, va ser la fundadora, juntament amb L'Hector Ayuso, del Festival Offf  i encara n'és la directora artística. Aquest fet garanteix les sinergies necessàries per tirar endavant el projecte l'Atelier amb un èxit considerable i enriquir-lo amb masterclass dels participants al festival.

L'equip de l'Atelier: Enric Isern, Aimeé Duchamp i Natalie Melville

El centre va nèixer ja fa cinc anys en un estudi del carrer Vallirana i en fa 3 que es van traslladar a aquest local del carrer la Gleva, però no ha volgut marxar del barri on diuen que hi ha un gran ambient per les feines relacionades amb l'artesania i la creativitat. Els alumnes s'hi troben molt bé. Alguns d'ells viuen al barri durant la seva estada a Barcelona i alguns decideixen quedar-s'hi. L'Enric m'explica el cas d'uns alumnes que es van coneixer durant el seu curs a l'Atelier i que en acabar van decidir muntar els seu propi estudi al carrer Vallirana.

El Farró ha estat des de sempre un barri d'artistes i projectes com l'Atelier ens mostren que aquesta tendència és ben viva i es va estenent amb noves propostes lligades a la creativitat digital i als nous formats propis del nostre temps. 

L'Enric Isern respon el QÜESTIONARI FARRONENC

1.    De quin color és el Farró? Blau
2.    Quin és el millor adjectiu per definir-lo? Creativitat
3.    Quin és el teu racó predilecte del barri? L’espiga del farró i la terrassa del chino
4.    Formula un desig de futur pel Farró. Que mai canviï

La palmera de l'escola

Cada vegada que passo per la cantonada de Mitre amb  Septimània  la palmera em saluda. 

I és que ens coneixem de fa temps. De quan ella s'estava al jardinet del davant de l'Escola Cardoner i jo, avorrida davant la plana de restes portant, em distreia mirant-la des de la finestra de la classe. 

L'altre dia vaig veure que havia vingut una grua de grans dimensions per podar-la i vaig recordar que cada any, per aquesta època, venien uns homes a fer-ho. Era tot un esdeveniment i un espectacle. Anaven calçats amb espardenyes i trepaven pel tronc, fins a dalt de tot, ajudant-se només amb una corda.  

La façana de l'Escola Cardoner donava al carrer Septimània i l'edifici feia cantonada amb el carrer Homer. A la part del darrera tenia un jardí bastant gran que devia estar just on ara hi ha la calçada de General Mitre. 

Va ser la primera escola a la que vaig anar quan vaig arribar al barri, l'any 1955. Era una escola privada per a nenes i hi vaig fer bones amigues: la Carme, que tenia una rialla molt fresca, i la Teresa, que va dibuixar un ram de mimoses i me'l va regalar dedicat.

Nenes rebels que fèiem tornar cada dia més blancs els cabells de la directora, la senyoreta Àngels. Un dia dels molts que estàvem castigades sense pati la Carme va somriure d'una manera estranya i venjativa i ens va dir: 

- Si em prometeu no dir-ho a ningú, us explicaré un secret. M'ha dit el meu pare que aquesta escola la tiraran a terra els de l'Ajuntament.

Van haver de passar gairebé vint anys, però la terrible profecia es va acabar complint. L'escola va funcionar fins al 1972 i després va ser engolida per l'obertura de la Ronda del Mig.  

La palmera es va salvar però durant mots anys va quedar mig amagada al costat del pas elevat que hi havia per creuar l'autopista, a l'alçada del carrer Homer. 

Avui, després de la reforma del 2007, llueix el seu aire elegant a la vorera enjardinada i, una mica altiva, s'enorgulleix de no ser com les altres. Ella no ha arribat al barri de fa quatre dies, procedent de qualsevol viver. Ella és aquí de fa temps i no ha deixat mai de ser la palmera de l'escola.

(Dec la fotografia de l'escola al blog El barri de Gracia on també podeu llegir un post sobre el Col.legi Cardoner. És un blog molt interessant però les seves autores van decidir donar-lo per acabat.)