Imatge del greu accident del tramvia 17 al carrer Saragossa. 1927

Les mil paraules: 

Col.lecció de fotografies antigues del Farró

Araceli Vilarrasa

Divendres, 26 d'agost, 1927. 

Fotografia Joan Passaret i Lostaló. Imatge inèdita cedida per la familia Passaret

Mare de Déu, quin ensurt! Ningú se’n sap avenir. Com ha pogut passar aquesta desgracia? Només fa una estona, el tramvia ha baixat rabent, Saragossa avall. Ho havíeu d’haver vist! Diuen que a l’alçada de Pàdua el conductor ja ha vist que els frens no li responien i el comboi s’ha anat embalant, embalant, fins arribar al revolt que fa per agafar Guillem Tell. Allà ha sortit de les vies i ha anat a petar contra el pal de l’electricitat. I allí s’ha quedat, en mig dels grinyols de la ferralla i la cridòria dels aterrits passatgers. De seguida han sortit els veïns per ajudar als ferits. Als més greus se’ls han endut a la Casa de Socors de Gràcia. A una noia, que no estava tan greu, l’han curat aquí, a la farmàcia Samarach.. Encara sort que no hi ha hagut cap atropellament. Al cap d’una estona, quan ja no quedava ningú per atendre, el fuster del costat de la farmàcia, el Sr. Passaret, ha anat a buscar una màquina que té, d’aquestes tan modernes, i ha fet aquesta fotografia.

Aquesta podria ser la narració de l’accident feta per algun d’aquest veïns que veiem a la fotografia. Això va passar el migdia del 26 d’Agost del 1927. Fins ara coneixíem el fet pels diaris de l’època (1). Ara, gràcies al regal d’aquesta fotografia inèdita, de gran valor històric, que ens va fer el Sr. Joan Antoni Passaret (veieu La casa Passaret de la plaça Sant Joaquim: el veritable nom de l'anomenada Casa de la capelleta de Sant Pancràs) podem veure com va ser aquest famós accident que diuen que és el més greu dels que va patir el tramvia 17. 

Aquesta vegada la imatge ve a completar les paraules que ja teníem i gràcies a ella podem entendre millor el que va passar.

Al centre de la fotografia veiem la figura d’en Joan Passaret i Lostaló, en roba de feina. La seva actitud activa i el peu de la fotografia, on llegim Servició de Somatén. Accidente calle Zaragosa-Guillermo Tell, ens parlen d’un ciutadà responsable que segurament desprès d’ajudar als passatgers i socórrer als ferits, encara va tenir la voluntat de documentar i reportar el que acabava de viure, amb una fotografia.

Darrera seu veiem el tramvia, ja buit, i en un estat deplorable. El sostre de la jardinera suporta el pal de l’electricitat, tot tombat, aguantant encara la catenària amb el pantògraf mig desballestat. Les cortines que protegien els seients d’aquest vagó d’estiu han quedat malgirbades desprès que els ocupants del vagó l’hagin abandonat precipitadament.

Uns quants badocs, homes i nens, encara fan cercle al comboi, esperant més esdeveniments.

Darrera el tramvia, a mà dreta, cantonera entre Saragossa i Guillem Tell, veiem una bonica casa de pisos que devia desaparèixer quan es va edificar el modern edifici on ara hi ha l'escola d'idiomes i educació superior College. La seva planta baixa, amb els seus frontals de fusta i els seus grans toldos, correspon al Colmado Conca que durant molts anys va ser un establiment central en el comerç del barri. 

Més enllà podem veure com al carrer s’alternen cases de pisos amb cases d’una sola planta. Allà, a la vorera de mar, entre Saragossa i Vallirana, al nº 23, tenia el seu taller de fusteria en Joan Passaret.

Si tornem de la fotografia als documents escrits (2) podrem saber que al cap d’uns mesos la sentència del jutjat va confirmar que l’accident s’havia produït per una fallada tècnica en els frens del tramvia. En aquell temps els frens encara eren de cargol i això comportava un fort risc. Malgrat això el jutge en responsabilitzà l’encarregat dels tallers de la Companyia de Tramvies on es feia la reparació i el manteniment dels cotxes i el condemnà per imprudència.

El tramvia del Farró

El tramvia accidentat era el 17, un tramvia elèctric amb origen a la plaça Catalunya que pujava per Aribau i entrava a Sant Gervasi pel carrer Tuset, seguia per Alfons XII, travessava la plaça Molina i entrava al Farró pel pont que passava la riera de Sant Gervasi al carrer Guillem Tell . 

Recorregut del 17 al Farró. Mapa Almacenes El Siglo. 1931

En arribar al carrer Saragossa girava amunt fins al revolt del carrer Juli Verne i l’anomenada placeta del arbres. Allí agafava Wagner, l’antic carrer de l’Alzina, que va desaparèixer sota la Ronda del Mig. 

Per una fotografia comentada també en aquesta col·lecció (vegeu La pedra Rosetta del barri: El carrer Saragossa el dia de Sant Medir 1925) sabem que al carrer Saragossa, abans d’arribar a Santjoanistes les vies es bifurcaven per facilitar l’encreuament del tramvia que pujava amb el que baixava. 

El revolt de les vies del 17 al carrer Juli Verne, pintades per Josep Amat. 1939

Ja fora del Farró, el 17 pujava per Sant Gervasi de Cassoles, passava per davant de l’ajuntament de Sant Gervasi, a la plaça de la Constitució. Als primers temps seguia per Arimon, Muntaner i pel passeig de la Bonanova arribava a la plaça de Sarrià (3). Més endavant, quan la xarxa fou més densa, el 17 arribava només fins a l’Ajuntament de Sant Gervasi i eren altres línies (22, 23) les que pujant per Muntaner arribaven a La Bonanova i seguint el passeig, unien Sarrià al centre de Barcelona (4).

Unir Barcelona als municipis del Pla

El recorregut del 17 va ser iniciat al 1878 per un tramvia de tracció animal que va ser el primer en donar servei a la necessitat de connectar Sant Gervasi i Sarrià amb el centre de la ciutat. Uns quants anys abans, el 1872, s’havia posat en marxa el primer tramvia de la ciutat, que anava de la plaça Catalunya a Gràcia.

El tramvia arrossegat per animals va durar només dos anys. El 1880 va ser substituït pel tramvia de foc, que utilitzava el vapor. Sant Gervasi, i el Farró en particular, vivien l’etapa de major urbanització i edificació de la seva història i la facilitat de comunicació que donava el tramvia, juntament amb el ferrocarril de Sarrià inaugurat el 1863, n’era un factor clau.

El tramvia de foc de Sant Gervasi i Sarrià. (5)

En arribar el S. XX, al 1903, el tramvia es va electrificar i va mantenir el seu servei fins al 1945.

Fins ven entrat el S.XX aquests tramvies funcionaven a la manera tradicional: a demanda i sense parades establertes. Molta gent del Farró aprofitava els dos grans revolts que feia durant el seu recorregut pel barri (Saragossa/Guillem Tell i Saragossa/Juli Verne) per pujar o baixar, aprofitant que el tramvia reduïa la velocitat. Aquesta pràctica provocava no pocs accidents. Respecte això el nostre veï Joan Antoni Passaret recorda:

“El 17 era de via estreta, perquè dels normals no haurien pogut creuar-se amb l’amplada del carrer Saragossa. Recordo que pràcticament tothom pujava i baixava del tramvia en marxa, no calia esperar tan amunt per baixar perquè la velocitat en que anava des de Francolí en amunt, permetia poder baixar. Teníem la precaució de fer-ho sempre per la plataforma del darrera, per si quèiem que no ens passes el tramvia per sobre. De baixada s’havia d’anar amb molt de compte perquè agafava molta més velocitat que de pujada”.

Les rosetes: petits vestigis del tramvia elèctric

A començaments del S XX l’electrificació del tramvia comportà la instal·lació d’ un seguit d’elements per la presa de corrent que al seu moment van aixecar bastantes protestes del veïnat. 

A la fotografia de Sant Medir del 1925 que vam analitzar en aquesta secció podem veure nombrosos cables elèctrics que travessen al carrer de banda a banda i que es sustenten en unes grans columnes de ferro forjat. D’aquestes columnes encara en podem veure algunes que s’han conservat com a record (6).

Més discretes que aquestes enormes torres, tenim les rosetes que són les fixacions del cables de tramvia a les parets del carrer. Entre torre i torre, els cables es fixaven a les parets de les cases amb aquestes petites peces de ferro forjat que, per la seva forma, recorden als rosetons de les esglésies. Les dels primers temps son de disseny molt elaborat: petites mostres de la vàlua dels forjadors. Més endavant és van anar simplificant.

Es posaven cada 25 metres en els trams rectes i cada 8 o 10 quan el trajecte feia un revolt. Pel que fa a l’alçada es situaven a 3 o 4 metres del terra, més o menys a l’alçada de l’entresol de les cases. Quan no hi havia paret o quan, més sovint del que podríem creure, la propietat de l’edifici es negava a que li posessin les rosetes, els cables es fixaven a pals de fusta. 

Amb tot això el tramvia elèctric comportava l’aparició de moltes andròmines al carrer i força molèsties al veïnat. Tot i que entre la fixació i el cable sempre hi havia un aïllant de ceràmica per evitar curtcircuits, aquests cables anaven a parar al tròlei, la barra de coure a la que es connectava el tramvia i per la que passava un corrent continuo de 600 volts (7). Al pas del tramvia, el tròlei deixava anar una mala fi de guspires i espurnes de foc. Això afegit al soroll i al perill d’ accidents devia fer que l’ambient al carrer Saragossa, que en aquell temps era el centre comercial del Putxet i el Farró, no fos gaire pacífic. També es veritat que més sorolls, fums i calor deixava anar el tramvia de tracció a vapor, així que, qui no es consola és perquè no vol.

Avui, discretes i callades, les rosetes que encara queden a les parets d’algunes cases antigues són el testimoni mut d’aquell passat tan sorollós. Aquí us en deixo un parell situades a les parets del carrer Saragossa. A veure si les trobeu. Us puc dir que estan entre Septimània i Pàdua.

Notes

(1) El 27 d’agost del 1927 La Vanguardia va publicar un extens article sobre l’accident que podeu veure reproduit a Arisa, P., 2021, Greu accident del tamvia 17 al carrer Saragossa, Coses del Farro, nº15, Sant Jordi, pàg. 21.

(2) La Publicitat, 20 de desembre del 1927

(3) Així es pot veure en el mapa “xarxes de tramvies del 1888” publicat a: GONZALEZ MASIP A., 1997, Els tramvies de Barcelona. Dels orígens a 1929), Col·lecció Camí Ral n.10, Rafael Dalmau, Editor, 1997, pag. 46

(4) GONZALEZ MASIP A., ob. cit., mapa “La xarxa de tramvies el 1911”, pag. 89

(5) AMDSG3_ 360. Jordí Jové. Entre 1890 i 1905

(6) N'hi ha una molt bonica a la plaça de Figuerola que recorda el pas del tramvia del Putxet que anava pel carrer Bertran.

(7) FABRE, J. i HUERTAS CLAVERIA, 1992, Noticiari de Barcelona. De l'Exposició Universal als Jocs Olímpics, Ed. La campana, Barcelona

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom