Dons veureu que aquest és un petit indret ple de sorpreses i records.
En primer lloc us sorprendrà saber que el primer nom d'aquest carrer va ser el de Carrer Ample. Segons ens explica Jesús Portavella (1) es va obrir abans del 1879 per comunicar el carrer Saragossa amb el carrer Putxet i anava a parar a la porta d’entrada d’un camí que conduïa a una de les torres de Felip Bertran, on més tard es va obrir el carrer Elisa. L'existència d'un grup de cases que ja estaven construïdes va condicionar el seu traçat irregular.
El fet de tenir un traçat en angle li donava més amplada que a la resta de carrers de la zona i per això se'n va dir El Carrer Ample.
Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890, aprobado por el
Excmo. Ayuntamiento en sesión del dia 13 de enero de 1891El 1907 el nom del carrer Ample es va canviar pel de Julio Verne, nom que va ser normalitzat com a Jules Verne a partir del 1980. Però amb l'obertura de General Mitre, el carrer Jules Verne va quedar escapçat per la part de dalt i enormement reduït. Tanmateix la memòria del barri està molt lligada a aquest petit indret.
Aquí és on, durant molts anys, va tenir la seva casa i el seu taller el pintor Josep Amat, un dels millors exponents de l'impressionisme català. Des del seu taller del carrer Jules Verne cantonada amb el carrer Puig Reig, Amat veia i pintava com canviava la llum sobre els jardins i els carrers del Farró. Els seus quadres suposen un dels millors testimonis del passat del barri i hi haurem de tornar moltes vegades (2).
Dues de les seves obres retraten el carrer Jules Verne. La del principi d'aquest post està datada al 1941 i ens mostra el revol de les vies del tramvia, que s'endevina al fons del carrer, girant a l'esquerra. A la façana de l'esquerra la tercera casa correspondria a l'única que encara es conserva d'aquesta època. Més amunt la cantonada del carrer Puig Reig i a l'altra banda del carrer, la casa del pintor.
El segon quadre està datat d'uns anys abans , el 1939. Veiem el mateix tram de carrer però en la perspectiva inversa, mentre el tramvia puja cap al carrer Putxet. A ma dreta, la primera casa és la del pintor, cantonada amb el carrer Puig Reig. A mà esquerra veiem la línia d'arbres, que ara podem observar que l'arbrat actual reprodueix.
+11.54.43.png)
En aquest planol de 1962 ( Plano de la ciudad de Barcelona / Ajuntament de Barcelona. 1962), on ja es veu l'alineació de la futura Ronda, veureu també com el lloc de trobada entre el carrer Jules Verne, el carrer Putxet i el carrer Elisa, just on ara hi ha els Jardins Josep Amat, dibuixa un espai imprecís que rebia el nom popular de "placeta dels arbres". Aquesta placeta no consta al Nomenclator municipal però és molt present al records dels veïns i també a la literatura.
Per exemple a la novel.la "Jardí vora el mar" (3), Mercé Rodoreda utilitza aquest indret com a escenari dels amors juvenils de l'Eugeni i la Rosamaria.
"A les nits d'estiu es trobaven al carrer d'Elisa, caminaven
agafats de la mà fins a la placeta dels arbres i s'aturaven a sota dels pebrers."(pag.192)
"-Passarem per dalt i farem la volta per la placeta dels arbres.
A la placeta es van aturar.
-Veu aquells pebrers? A sota, l'Eugeni i la Rosamaria s'hi havien fet un
tip de festejar" (pag. 176)
Però d'aquesta historia d'amor que es passejava des del carrer Ríos Rosas a la placeta dels arbres ja us en parlaré un altre dia.
FONS:
(1) Portavella, J. 2010, Els carrers de Barcelona:
Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, Districte de
Sarrià-Sant Gervasi.
(2) Per saber més sobre Josep Amat consulteu Entrevista als germans Amat a la revista Putxet Actiu
(3) Rodoreda, M., 1967, Jardí vora el mar, Club Editor, Barcelona
(2) Per saber més sobre Josep Amat consulteu Entrevista als germans Amat a la revista Putxet Actiu
(3) Rodoreda, M., 1967, Jardí vora el mar, Club Editor, Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada