Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

1.1.14

Una joia modernista: la casa de Pàdua 75

Vull començar aquest blog parlant de la casa de l’arquitecte Granell, ja que he escollit la imatge d’una de les seves finestres per capçalera.


Situada a Pàdua 75, no és fàcil d’observar. Just es troba en un trosset de carrer molt incòmode per als vianants. Entre les voreres estretes i l’excés de circulació us pot haver passat desapercebuda. I, malgrat això, és una de les joies del barri. 



El seu arquitecte, Jeroni F. Granell i Manresa (Barcelona, 1867-1931), va ser un dels arquitectes modernistes més originals. Les seves cases es caracteritzen per l'ornamentació de les façanes amb elegants esgrafiats i per la profusió de vitralls a les finestres.

Els vitralls li agradaven tant que, juntament amb el vidrier Antoni Rigalt,  va crear una empresa dedicada a  fer-ne i dels seus tallers en van sortir peces tant extraordinàries com els vitralls del Palau de la Música Catalana, els del Hospital de Sant Pau i els de la Casa Navàs de Reus.

Si volguéssiu fer un petit itinerari per veure altres obres del mateix arquitecte hauríeu d'anar a : 

   (1895) casa Santaló, c/ gran de Gracia 35
   (1900) c/ Roger de Llúria, 82 i 84
   (1900) c/ Girona, 122
   (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188
   (1903) casa Garrut Planas, c/ gran de Gracia 61
   (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformació als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.
   (1903) casa del carrer Pàdua, núm. 75
   (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailén, 127

.    c/ gran de Gracia núm. 262 i 264.

La casa de Pàdua 75, malgrat la seva relativa modèstia, mostra abastament les característiques de l'obra de Granell. Elegància i harmonia de formes que no es crontradiu amb una decoració profusa i acolorida que utilitza motius florals per convertir-los en sanefes rítmiques i plenes de gracia.

M'agradaria saber més coses d'aquesta casa, dolça i exquisida al seu temps, que avui se'ns mostra sempre tancada, escomesa per les humitats, fràgil davant d'un entorn que ja no comprèn. 

Observant la façana podem descobrir que va ser acabada el 1903 i que  al 1992 va guanyar el premi a la millor rehabilitació, atorgat per la Generalitat de Catalunya. 


Però queden moltes preguntes per respondre. Quí van ser els seus primers propietaris? Quins personatges hi van viure? Quines histories hi van succeir? De qui és avui? A què es dedica?

Tot això haurà de ser motiu d'un altre post.



8 comentaris:

  1. Enhorabona Araceli per la iniciativa. Tenim un barri que val la pena anar mirant amb detall, conèixer, estimar i conservar. I, entre tots i totes, anar difonent tot allò que hi ha i s'hi fa. Anar fent barri !!!. Felicitats i que sigui per molts anys !!!

    Pep Arisa.

    ResponElimina
  2. Gracies Pep pel teu comentari. M'anima molt. De fet tinc guardat com un tresor el teu text sobre Les Joanes, al programa de la Festa Major 2013. Això son paraules majors!

    ResponElimina
  3. http://mtvo-lasmentiras.blogspot.com.es/2014/01/barcelonauna-joia-modernista-la-casa-de.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaya! Esto si que es una sorpresa. Gracias por la difusión Trini. A mi también me gusta mucho tu blog.

      Elimina
  4. Araceli
    bon bloc, però pren nota que el Museu Balaguer és del seu pare, el mestre d'obres Jeroni Granell Mundet.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies Valentí. Tens tota la raó. Ja ho he vist. Haurè de fer l'esmena oportuna. He consultat el teu blog i veig que ets un expert així que t'anirè seguint.

    ResponElimina
  6. molt bona idea reflectir aquestes joies, avui encara està mes bonica i ben conservada en vermell i fons verd pastel

    ResponElimina
  7. El vitrallera no es deia Antoni Richard, sinò Antoni Rigalt.

    ResponElimina