D'on ve el nom de Farró?

Som al final del més de gener, així que toca tancar per primera vegada l'espai de participació del blog: la pregunta del mes.

Onze persones han contestat la pregunta, d'on ve el nom de Farró?. Per ser la primera vegada trobo que està molt bé. Així que moltes gràcies a tots els que heu tingut l'amabilitat i les ganes d'entrar en aquest joc. Anem a veure els resultats.

Del nom d'una masia que hi havia a prop de la Plaça Sant Joaquim					2
Del  nom del propietari dels primers terrenys que es van urbanitzar					5
Del nom d'un torrent que baixava pel carrer Vallirana					1
Del nom d'un cereal que s'hi va conreuar fins al S XIX					3

I…., si senyor, la que guanya és la bona! 

L'origen del nom del barri ve del cognom de Silvestre Farró. A primers del S.XIX aquest personatge era propietari d'una finca rural i hi va fer construir unes cases amb les façanes arrenglerades de manera que formaven un carrer que se'n va dir Farró i que és el que a partir del 1929 coneixem amb el nom de Sanjoanistes (Per cert que sobre el convent de les Joanes que va donar lloc a aquest canvi de nom tenim un magnífic article publicat per en Pep Arisa al Programa de la Festa Major de 2013).

Ens hem d'imaginar que el territori que avui és el Farró a les primeres dècades del S.XIX es trobava en un entorn plenament rural i que aquestes edificacions van suposar un dels primers nuclis urbanitzats del municipi, aleshores encara independent, de Sant Gervasi de Cassoles.

A l'impuls de la demanda, que va anar creixent a mesura que els mitjans de comunicació acostaven la zona a Barcelona, els propietaris de les finques rurals parcel.laven la seva propietat per vendre i construir en els solars resultants. Per fer-los accessibles havien de cedir terrenys per fer-hi carrers i per això es va estendre el costum de donar al carrer el nom del propietari.  Al mateix Putxet en tenim bons exemples com el carrer Beltran i el carrer Musitu o, en altres barris de Sant Gervasi, el carrer Brusi, Laforja, Santaló, Calvet. Tots tenen aquest mateix  origen.

En el cas del Farró, la capacitat de passar de nom d'un carrer a nom del barri ja ens parla de la voluntat del Farró de mantenir-se com a unitat. Una voluntat que també s'expressa en el manteniment d'una Festa Major pròpia.


Repeteixo, gràcies a tots els que heu participat, tant si l'heu encertat com si no, i a veure si els que responeu la pregunta del mes de febrer sou encara molts més.

Darrer día per responder la pregunta del mes

Si encara no ho heu fet, avui és el darrer dia per respondre  la pregunta del mes de gener.

D'on ve el nom del Farró?

A la columna de la dreta trobareu quatre opcions diferents entre les que podeu escollir.

Què és això del Farró? El territori

Si viviu al Farró segur que us heu trobat moltes vegades amb que algun amic us diu:

- El Farró? I que és això? No n'havia sentit parlar mai. Ah, és allò del Putxet, oi? El Putxet si que em sona….però tampoc et podria dir on és exactament.

Fa una mica de ràbia, així que anem a entrar a fons en el tema. A veure si podem definir bé el territori del Farró.

Us proposo un joc, per començar. Si fóssiu un ocell que sobrevola la ciutat, sabríeu identificar el barri? Proveu en aquest ortofotomapa de l'ICC.

L'heu trobat? Exacte, és aquest petit triangle que es troba pujant per la banda dreta de la Diagonal, amb un vèrtex cap al mar, un altre cap al Llobregat i el darrer cap al Besòs.

Si fem un picat en el nostre vol i ens acostem una mica més el veurem així.

Font: Institut Catogràfic Catastral. Ortofoto

Així veiem que aquest triangle està definit clarament per grans vies que el vorejen i, d'alguna manera, el tanquen i el diferencíen dels espais del voltant.

L'espai interior està estructurat per un carrer vertical que surt del vèrtex de mar per anar a parar a la meitat del costat de muntanya. Aquest eix principal està vorejat a banda i banda per dos carrers verticals més. Transversals a aquests veiem diferents carrers que estructuren l'espai en quatre sectors diferents: un gran rectangle central i tres petits subtriangles.

Doncs tot aquest petit espai urbà és el barri del Farró. I aquí teniu el plànol que ens permet identificar els carrers que el limiten i els que l'estructuren internament. Si us hi passegeu segurament podreu identificar la vostra casa, els principals llocs emblemàtics i molts altres espais coneguts.

Font: Institut Cartografic Catastral. Mapa Topogràfic


Però el barri és El Farró o el Putxet Farró?  És el mateix? Perquè de vegades van junts i altres separats? Les preguntes a aquestes respostes les trobareu al post de la setmana que ve.

De moment us deixo aquest link al Vissir de l'Institut Cartogràfic Catastral per si voleu fer una passejada virtual pel barri; a vol d'ocell utilitzant l'ortofoto, o amb el mapa topogràfic. És com tenir una alfombra màgica i fer-la volar.

Santiago, Berlin, Barcelona: L'espiga del Farró

Aquest és el llarg recorregut de treball i il·lusions que hi ha al darrera d'un establiment tant especial com L'Espiga del Farró: un lloc acollidor i tranquil, ple d'encant i de detalls, molt arrelat al barri i alhora molt cosmopolita.

A qualsevol hora el veureu ple de gent que no ha pogut resistir la temptació d'entrar-hi per comprar el pa, per fer un bon esmorzar o, si s'escau, per dinar entre feina i feina.  A mitja tarda és ideal per quedar amb algú i explicar-se la vida al davant d'un bon cafè i un suculent pastís.

Colors alegres, taules de fusta, una barra oberta i espais pensats pels més menuts acaben de donar al lloc un aire nòrdic i confortable

L'ànima de la casa és la nostra veïna Andrea Oyanedel, que va arribar a Barcelona l'any 2.000 per fer un curs de cuina. Venia de Santiago de Xile, la seva ciutat natal i, encara que molt jove, ja era cuinera. A Barcelona va conèixer al que seria el seu marit, va marxar amb ell a Berlin i s'hi va quedar 6 anys. Allà van muntar un restaurant de cuina italiana: Il contadino sotto le stelle. L'Andrea hi feia de cuinera i es va especialitzar en antipasti.

Però Barcelona els havia captivat i  al 2005 tornen i busquen un local per posar-hi un nou restaurant. Serà Il contadino sotto le stelle del carrer Saragossa, avui ja desaparegut.

- A mi, el barrio me encanto en seguida - ens diu- Es un lugar único. Muy tranquilo y agradable. Al principio me llamó la atención como mucha gente se saluda por el nombre. Es como vivir en un pueblo. Yo estoy muy feliz de como me han recibido. Por nada del mundo me cambiaría de barrio.

Però l'Andrea tenia al cap un projecte personal que volia tirar endavant. Corre l’any 2008 i la crisi comença a treure el cap. A la Plaça Sant Joaquim cantonada Septimània hi ha uns baixos buits que un despatx d'arquitectes acaba de deixar. L'Andrea se'l mira pel seu projecte però és massa petit. Es dona la casualitat que la botiga del costat, un herbolari, també decideix tancar i això permet a l'Andrea ajuntar els dos locals i obrir L'Espiga del Farró.

- Para mí, para Pauli y para  Evelyn lo más importante es el contacto con la gente. A veces esto parece una feria, otras es muy tranquilo, pero todos lo toman bien y están a gusto porque hay un ambiente de confianza y cariño. Me encantan las personas mayores y quiero que aquí encuentren un momento de harmonía, para compartir. Pero también me gustan los niños, quizás por que yo también tengo un hijo, Francesco. Para ellos tengo una gran mesa donde pueden merendar y hacer los deberes o dibujar en un ambiente relajado. Quiero que se porten bien, pero que también se sientan libres.

Pel que fa als productes, aposta per la qualitat tot i que això faci pujar una mica el preu. Per això escull els seus proveïdors en empreses petites i artesanes que li porten diferents tipus de pa. Per la cuina opta pels productes de temporada per crear uns menús saludables i lleugers, on no falta un bufet amb la sopeta calenta i amanides variades. Els pastissos són tots  fets a l'obrador, excepte el de cireres i el de poma que venen directament de Berlin. 

Però a l'Andrea li agrada inventar i per això acaba de crear unes pastes de crema noves que li han sortit boníssimes. Les ha batejat com a Roses Catalanes.

Projectes de futur en té molts.

- Lo que más me gustaría es dar clases de cocina. Es algo que me hace mucha ilusión porque soy cheff. Pero tengo que ver como lo puedo hacer. También estoy estudiando acogerme a la nueva normativa que permite a los hornos tener terraza. Mi sueño seria cambiar los contenedores de la plaza por unas mesitas. A ver si lo consigo.

Esperem que si, que ho aconsegueixi i tots ho podrem gaudir.

L'ANDREA RESPON EL QUESTIONARI FERRONENC

1.     De quin color és el Farró?

    Verde, como la esperanza

2.     Quin és el millor adjectiu per definir-lo?

    Familiar

3.     Quin és el teu racó predilecte del barri?

    El passatge  Sant Felip

4.     Formula un desig de futur pel Farró

    Mi deseo es que se mantenga unido como hasta        ahora.

BTV dedica un programa de Entre Veïns al Farró-Putxet

El passat  22 de setembre, Barcelona TV va emetre un programa de Entre Veïns dedicat al Putxet i al Farró.

Hi trobareu entrevistes amb:

• en Juli i la Noemí Campmany, de la Jardineria de Mitre
• en Jordi, de la Perrockia del carrer Francolí
• la Jèssica, alumna de l'Escola Superior de Disseny de Moda Felicidad Duce, del carrer Guillem Tell 
• en Joan Cerdà, matemàtic i professor de la universitat, recentment jubilat
• Miriam Sànchez, directora de l'agencia de models Maxim Models, del carrer Septimània
• la Roser Busquets  i en David Moragues, artistes plàstics del barri
• i també amb en Bufalo George del Pepetas Bar, del carrer Saragossa.

Una joia modernista: la casa de Pàdua 75

Vull començar aquest blog parlant de la casa de l’arquitecte Granell, ja que he escollit la imatge d’una de les seves finestres per capçalera.

Situada a Pàdua 75, no és fàcil d’observar. Just es troba en un trosset de carrer molt incòmode per als vianants. Entre les voreres estretes i l’excés de circulació us pot haver passat desapercebuda. I, malgrat això, és una de les joies del barri. 

El seu arquitecte, Jeroni F. Granell i Manresa (Barcelona, 1867-1931), va ser un dels arquitectes modernistes més originals. Les seves cases es caracteritzen per l'ornamentació de les façanes amb elegants esgrafiats i per la profusió de vitralls a les finestres.

Els vitralls li agradaven tant que, juntament amb el vidrier Antoni Rigalt,  va crear una empresa dedicada a  fer-ne i dels seus tallers en van sortir peces tant extraordinàries com els vitralls del Palau de la Música Catalana, els del Hospital de Sant Pau i els de la Casa Navàs de Reus.

Si volguéssiu fer un petit itinerari per veure altres obres del mateix arquitecte hauríeu d'anar a : 

•   (1895) casa Santaló, c/ gran de Gracia 35

•   (1900) c/ Roger de Llúria, 82 i 84

•   (1900) c/ Girona, 122

•   (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188

•   (1903) casa Garrut Planas, c/ gran de Gracia 61

•   (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformació als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.

•   (1903) casa del carrer Pàdua, núm. 75

•   (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailén, 127

.    c/ gran de Gracia núm. 262 i 264.

La casa de Pàdua 75, malgrat la seva relativa modèstia, mostra abastament les característiques de l'obra de Granell. Elegància i harmonia de formes que no es crontradiu amb una decoració profusa i acolorida que utilitza motius florals per convertir-los en sanefes rítmiques i plenes de gracia.

M'agradaria saber més coses d'aquesta casa, dolça i exquisida al seu temps, que avui se'ns mostra sempre tancada, escomesa per les humitats, fràgil davant d'un entorn que ja no comprèn. 

Observant la façana podem descobrir que va ser acabada el 1903 i que  al 1992 va guanyar el premi a la millor rehabilitació, atorgat per la Generalitat de Catalunya. 

Però queden moltes preguntes per respondre. Quí van ser els seus primers propietaris? Quins personatges hi van viure? Quines histories hi van succeir? De qui és avui? A què es dedica?

Tot això haurà de ser motiu d'un altre post.