Matilde Díez (i 3) : A la recerca d’una casa a Sant Gervasi

Anteriorment en aquesta serie:

Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

Matilde Díez (2): La perla del teatro español

Son molts els testimonis que afirmen que Matilde va arribar a tenir una casa a Barcelona i que, al llarg de la seva vida hi va passar llargues temporades[1]. 

La primera pista de que la casa de Matilde Díez podria trobar-se al Putxet me la va donar el llibre de Fabra i Huertas, Els barris de Barcelona. Parlant dels elements patrimonials que s'estan perdent recorda que "dues figures que formaven part d'una porta d'entrada modernista, juntament amb una reixa del mateix estil, foren eliminats per una tanca moderna, sense suc ni bruc. Sembla que dites figures, que eren a una torre del final del carrer Saragossa, representaven Matilde Díez i el seu marit."[2] 

Amb la imaginació excitada per la imatge del carrer Saragossa encapçalat pels busts de Julian Romea i Matilde de Díez me’n hi vaig anar, a veure que veia i el resultat no va poder ser més decebedor. Allà res feia recordar una imatge tant potent.

 

Malgrat aquest desencís a l’hemeroteca de La Vanguardia vaig trobar la confirmació de que Matilde Díez havia tingut una casa al Putxet en aquesta deliciosa cita del 1882. 

 

“La eminente actriz, la artista más querida de nuestro público, señora doña Matilde Díez se halla en su magnífica torre del Putchet, donde acostumbra pasar todos los veranos, acompañada de su apreciable família”[3].

 

A l’arxiu de Sant Gervasi em van donar més alegries: allà es guarda una instància escrita de la pròpia ma de l’actriu, que comença així:

 

"Matilde Díez Hermida, propietaria de la torre nº 3 de la calle del Putxet a VS con el debido respeto expone: ect...ect.." [4]

 

Es confirmava així que “La Matilde”, tot i el seu anar i venir pel món, havia estat la nostra veïna. Però on devia ser la seva casa?. L’actual numero 3 del carrer Putxet, a tocar del carrer Balmes, en aquella època era encara la llera del Torrent de l’Infern i això queda molt lluny del carrer Saragossa.

 

Una torratxa amb vidres de colors blaus i vermells.

 

La que em va donar la pista definitiva per trobar la casa va ser, com sempre, l’Elvira Farreras que no només afirma que l’actriu havia viscut a una casa del Putxet, sinó que la descriu de manera inconfusible.

 

“Tenia un jardí força gran que llindava paret per paret amb el Bosc Bertran i que, cosa estranya, encara es conserva. Tenia dues entrades una pel carrer Putxet i l'altre pel carrer Cadis. La corresponent al carrer Putxet i que era la principal, després de pujar una bona sèrie d'escales, duia a la casa còmoda i no massa ostentosa, això si, tenia la seva torratxa coberta i amb unes finestres als quatre costats que tenien vidres de colors, blaus i vermells. L'entrada principal tenia un portal amb una reixa modernista molt bonica. Per un costat i l'altre estava emmarcada per dos pilars que tenien al cim i com a coronament els busts de l'actriu i del seu marit, que crec que era també l'actor Julian Romea i que es miraven l'un a l'altre.” [5]

 

En aquest mapa del 1933 es pot identificar el parc de Can Bertran i el triangle que dibuixa la seva tanca amb el carrer Putxet i el Carrer Cadis. La primera parcel·la que s’allarga verticalment, seguint la tanca del parc, des del carrer Putxet al carrer Cadis i que té una casa de planta quadrada a dalt de tot, havia de ser la casa de la que ens parla l’Elvira.

Mapa 1933 ICGC

 

Foto aèria actual

 

A la fotografia aèria podem identificar la casa de planta quadrada al cap damunt del carrer Cadis, a tocar de la casa de Can Bertran, i veiem com el jardí allargassat, que originalment devia portar fins a la seva entrada principal pel carrer Putxet, es troba ara ocupat  per una edificació moderna.

 

Així que havia de buscar la casa de Doña Matilde al carrer Cadis. Me’n hi vaig anar i en arribar al cap d’amunt del carrer la vaig trobar, esplèndida, amb la seva torratxa amb les finestres de colors; una mica avergonyida d’haver transformat la seva façana posterior, segurament dedicada al servei, en la seva entrada única i principal.

 

Carrer Cadis 17-21

 

Segurament, al ritme de l’especulació urbanística creixent que va transformar radicalment el barri del Putxet, la parcel.la es va dividir i la part anterior que corresponia a un gran jardí es va vendre per construir- hi dos blocs de pisos als que s’accedeix per l’actual número 31-33 del carrer Putxet.

 

Entrada actual del carrer Putxet 31-33

 

L’entrada a la casa devia quedar al costat de la tanca de ferro de la Casa Bertran que encara hi ha a Putxet 29, i allí hi devia haver els busts dels dos actors, que malgrat la seva separació, la Matilde va conservar tota la vida. 

 

Com era la casa en temps de Matilde Díez

 

Així doncs, tot fa pensar que desprès del seu casament el 1836, en ple èxit i donat que vé molt sovint a actuar a Barcelona, la Matilde compra aquesta casa i hi passa moltes temporades. Quan poden coincidir, li acompanya el seu marit Julian Romea[6], que potser aprofita les llargues tardes d’estiu per escriure, des del jardí, les seves poesies i obres de teatre, mentre ella passeja amunt i avall, memoritzant el paper de la seva propera estrena. També és molt possible, però això ja son imaginacions meves, que en aquest immens jardí adossat a la tanca del parc de Can Beltran, l’Alfredo Romea, el fill de la parella, tinguès estades tranquil·les, a cura d’una avia o d’una institutriu, quan els seus pares eren de tourné.

 

Antonio Maria Esquivel. Retrato de Alfredito Romea Diéz. 1845

Font: Museo del Romanticismo de Madrid

 

Al cap de pocs anys, la unió amb en Julian Romea es desfà i Matilde segueix conservant la seva casa del Putxet, on amb el temps acostuma a passar llargues temporades de repòs i des d’on manté una estreta relació amb els escenaris barcelonins, fins al punt d’estrenar una obra en català i de seguir-hi actuant quan, per l’edat, ja s’ha retirat oficialment del teatre. 

 

Com era la casa on tot això va passar? Ens podem imaginar a la Matilde enfilada a la torratxa dels vidres de colors?. A l’Arxiu Municipal Contemporani vaig trobar un expedient del 1890 que aporta llum sobre aquesta qüestió. En ell en Xavier Tort i Martorell demana permís a l’Ajuntament de Sant Gervasi per aixecar un pis i unes golfes a la seva casa del carrer Putchet nº 3 que consta només d’una planta baixa

 

En el projecte que presenta per la seva aprovació, signat pel mestre d’obres Juan Linares Goméz, aporta el dibuix de la façana principal, que ens permet reconèixer l’estil, la distribució i els ornaments de les finestres de la casa que hem identificat al carrer Cadis 17. 

 

 

El projecte inclou un plànol de la planta baixa, amb una distribució que no sabem fins a quin punt altera la original.

 

 

 

Així que en temps de la Matilde la casa tenia una sola planta amb porta i finestres ornamentades a l’estil neoclàssic del S.XIX. La planta de la casa estava distribuïda en amplis salons i un menjador que s’obria a una gran galeria vidriada orientada a llevant i que omplia la casa de llum matinal. L’absència de cuines i  altres espais de servei ens fa pensar que aquests estaven situats en un semi-sotarrani al que s’accedia des de la porta de servei que donava al carrer Cadis i que era molt més petita i menys ornamentada que l’actual.

 

La façana principal, que ara no podem veure des del carrer Càdis, s’obria cap a migdia i connectava amb l’avinguda que, travessant el jardí, portava fins a la porta del carrer Putxet, al cap de munt del carrer Sant Felip: una tanca de ferro forjat, franquejada per dos pilars, a sobre d­­­­el quals descansaven els busts de Matilde Díez i Julian Romea mitrant-se l’un a l’altre.

 

Jardí desolat de ma joventut

 

Com els dracs, que viuen per sempre mentre que els nens es fan grans, les cases tenen una vida molt llarga i acullen altres histories i altres estadants. El temps fa la seva feina i envelleix, esborra, preserva, modifica.

 

Matilde Díez va morí a Madrid el 16 de gener de 1883. Tenia 65 anys. Als darrers temps de la seva vida tot fa pensar que s’estava a Barcelona més que mai. 

 

Julián Romea havia mort 15 anys abans, quan només tenia 55 anys, víctima d’una malaltia del cor que havia contret durant una gira per Amèrica[7]. El 1873, s’ havia posat el nom de Romea a l'antic Teatre de l'Hospital que havia estat inaugurar el 1863 i que encara avui porta aquest nom[8].El seu fill Alfredo s’havia casat i amb dos fills petits havia enviudat al cap de pocs anys.  Així que és molt possible que al darrers temps de la seva vida la Matilde sovinteges les seves estades a la casa del carrer Putxet, on fruïa de la companya del fill y dels nets.

Retrat de Matilde Díez ja gran que es conserva a l' l'Arxiu Nacional de Catalunya

 

El que sabem del cert és que, poc abans de la seva mort, quan ja feia anys que s’havia retirat dels escenaris madrilenys, seguia actuant a Barcelona. La Vanguardia recull notícies de l'actuació continuada de Matilde l'any 1881 al teatre Novedades i als primers mesos del 1882 al Teatre Principal. En una d'aquestes actuacions la Novedades veiem com el públic barceloní la seguia reverenciant.

 

"Doña Matilde Díez es siempre la maestra en el buen decir y el modelo que deben estudiar las actrices españolas. Al verla anoche en escena, en el ocaso ya de su gloriosa y dilatada carrera, echamos de ver la distancia que media entre muchas de las actrices que hoy dia pasan, por notabilidades, y esta verdadera notabililad, cuyo nombre vivirá inperecedero en los anales de la escena española.»[9]

 

Conducció del cadàver de Matilde Díez al cementiri.

Dibuix de Juan Comba, La Ilustración española y americana, 27 (3):52

 

En el seu testament deixa la casa al seu fill Alfredo Romea que, dissortadament, moriria nomes sis mesos desprès de la seva mare, deixant orfes els seus dos fills menors[10]. 

 

No sabem quant temps van quedar buits i desolats els jardins de la casa del carrer Putxet. Només sabem que set anys desprès en Xavier Tort i Martorell (1854-1912), encara jove però ja en ple desenvolupament professional i polític, es disposa a ampliar la casa afegint-hi un pis més. Tort i Martorell era un empresari i polític català, membre del Partit Conservador, que va ser diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i també regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Especialista en dret administratiu, és autor del “Tratado General de expropiación por utilidad pública”.

 

L’Elvira Farreres, que ho sabia tot sobre el Putxet, és qui ens explica la continuació d’aquesta historia:

 

“En morir Tort i Martorell la casa fou venuda a un industrial que es deia Capdevila i que va ampliar la vivenda respectant el jardí i el seu aire romàntic. Aquest senyor va deixar aquest món poc abans de la guerra i la seva vídua, en mig de les dificultats que aquesta comportava va aguantar la casa com va poder[11]. Anys més tard es va vendre el jardí i al cap de poc temps la reixa i els busts que ornaven la mateixa varen desaparèixer ja que un nou propietari que no devia ser partidari del "modernisme" tingué l'acudit de "modernitzar" el portal, instal·lant al seu lloc una tanca amb reixa de ferro, de sèrie, i sense cap mena d’interès artístic. Busts i reixa qui sap on hauran anat a parar, la reixa segurament fosa i els busts trinxats als derribos tal i qual"[12]

 

Era modernista la reixa? No ho crec. Qui sap si entre el 1900 i el 1910 algú va canviar l’entrada neoclàssica per una reixa modernista. De ser així, hauria conservat els busts? Pot ser l’Elvira ja ho sabia però va voler fer l’acudit i en Jaume Fabre s’ho va creure.

 

El que si es modernista és el poema que em ve al cap per concloure aquesta romàtica historia[13]

 

Somni semblaria

el temps que ha volat

de la vida mia.

Sense les ferides que al cor ha deixat,

sense les ferides que es tornen a obrir

quan veig que no vessa

ni canta ni plora la font del jardí.

Trenta anys de ma vida volaven de pressa,

i encara no manca

penjat a la branca

un tros de la corda de l'engronxadora

com trista penyora

despulla podrida d'un món esbocat...

Faune mutilat

brollador eixut

jardí desolat

de ma joventut.

 

 

 

 

 

 

---

[1] Gran Enciclopedia Catalana; Bravo Motata, F., 1971, Historia de los nombres de las calles de Barcelona, Vol. III (M/Q), pag. 50; Ajuntament de Barcelona, Districte Sarrià Sant –Gervasi, 2006, Els nostres carrers porten nom de dona; Díez (Matilde) Biog., a: Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa-Calpe, ob.cit. En aquesta obra en concret es diu “Residió largas temporadas en una finca de recreo de San Gervasio (Barcelona), en cuya barriada se dio su nombre a una calle”

[2] FABRA, J. i J.M., HUERTAS, 1976, Tots els barris de Barcelona, Ed. 62, vol.3, pp. 120

[3]La Vanguardia 2 de juny de 1882

[4] AMD Sarrià_Sant-Gervasi AMDSG1-014; Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles, 01/01/1863 Doña Matilde Díez i Hermida Sol·licita Permís a l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles Per Renovar el Pilar Distribuïdor d'Aigua, Propietat de Don Lorenzo Vendrell.

Un altre expedient del 1865 aporta informació en el mateix sentit AMD Sarria-Sant Gervasi, AMDSG1-014, Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles 01/01/1865, Donya Engracia Fabra Sol·licita Permís a l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles Per Alienar l'Aigua Potable del Pilar Repartidor Que Hi Ha Prop de la Casa de Donya Matilde Díez, i Practicar Algunes Proves a la Canonada.

[5] FARRERAS, E. 1982, Adeu Putxet, Ed. 7 i 1/2, Barcelona, pg. 24 i 25

 

[6] Testimoni de la presencia i l’estima per Julian Romea a Barcelona tenim el carrer que porta el seu nom i que va, paral·lel a Via Augusta, entre La Travessera de Gracia i el carrer de La Granada i també el Teatre Romea que porta el seu nom des de 1873. Romea havia mort cinc any abans (1868) a Loeches (Madrid), víctima d’una antiga malaltia del cor, quan només tenia 55 anys. 

 

[7] A la seva biografia es diu: “Estando en Barcelona agravose su enfermedad. Regreso precipitadamente a Madrid donde, por prescripcion facultativa, al pueblo de Loeches, y regreso poco después a la corte al ver que no encontraba alivio a su dolencia" Moriria al poble de Loeches el 10 de Agosto de 1868. Romea Yaguas (Julián). Biog., a: Enciclopedia Universal IlustradaEspasa-Calpe, Tomo LII, Espasa Calpe S.A., Bilbao, pag. 195

 

[8] Teatre Romea Propietat. La història del teatre  

[9] La vanguardia, 13 de setembre de 1881

[10] BARATECH ZALAMA, M. T., 1991, Julian Romea: reseña de su homenaje postumo, A: Villa de Madrid, Ayuntamiento de Madrid, 103, pp. 55-65. En aquest mateix article es diu que Alfredo va ser enterrat a "San Gregorio de Dassolas, cerca de la quinta de recreo que habia comprado su madre para pasar grandes temporadas de descanso." Tot fa pensar que, malgrat la pifia l'Alfredo descansa al cementiri de Sant Gervasi

[11] Hem pogut comprobar aquest fet gracies a un expedient del 1959 en el que la propietària Mercedes Santgenís Vda. Capdevila presenta per la seva aprovació un projecte d’ampliació de la porta del carrer Cadis n 17, projecte que no es correspon amb la porta actual i que no sabem si es va arribar a fer (AMCBCN,Carpeta n º 50432 referente a la finca Cadiz 17).

 

[12] FARRERAS, E. 1982, Adeu Putxet, Ed. 7 i 1/2, Barcelona, pg. 24 i 25

 

[13] ALCOVER, J., 1909, La reliquia

Matilde Díez (2): La perla del teatro español

Anteriorment  a aquesta serie:

Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

La premsa de l’època li solia donar aquest sobrenom que li va posar el mateix José de Espronceda. Mai cap actriu ha tingut tanta anomenada i ha comptat tant incondicionalment amb el fervor del seu públic.

Va néixer a Madrid el 1818, filla d'una parella d'actors. El pare era un lliberal que va haver de fugir a Lisboa el 1823, des d’on va anar a instal·lar-se a Cadis amb la seva família. Allí és on la Matilde, amb només 9 anys, comença a treballar al teatre interpretant papers de nen i de nena[1].  El seu talent fa que la contractin a Sevilla i d'allà arriba al Teatro del Principe de Madrid avalada pel seu director Juan Grimaldi[2]. En aquest teatre, amb només 16 anys, obté un gran èxit amb la comèdia de Martínez de la Rosa "La niña en casa y la madre en las mascaras" que la dispara a l' èxit. Un éxit que ja no l’abandonarà mai més[3].

L’éxit d’una jove actriu

Retrat a llàpis de Matílde Díez entre 1850 i 1860.

Autor: Federico de Madrazo. Font MAE

Quan va arribar al Teatro del Príncipe, Julian Romea (1818-1863) n'era el primer actor. Romea era l'introductor a Espanya del mètode natural, o naturalisme escènic, que va anar excloent dels escenaris la gesticulació exagerada, les cantarelles i esgarips amb que es solia actuar anteriorment. Famós a més a més per l'acurada elegància amb que vestia la levita i el mocador al coll, poeta, director i escriptor de teatre, aquest galant per antonomàsia encarnava l'ideal d'home romàntic. 

Es diu que va ser un amor a primera vista. Es van casar el 1836, quant tots dos tenien només 18 anys i el 1837 van tenir el seu primer i únic fill, Alfredo Romea Díez. 

Retrat a llàpis de Julian Romea entre 1850 i 1860. Autor: Federico de Madrazo. Font MAE

La seva atracció es basava en una compenetració perfecta a dalt de l’escenari que feia d’ells la parella ideal. Tot i amb això les desavinences en la vida quotidiana i les tensions professionals van fer que la seva unió dures ben poc temps[4]. 

Antonio Maria Esquivel, Ventura de la Vaga leyendo una obra de teatro en el Teatro del Principe (1846). Museo Nacional del Prado. Matile Díez -tercera figura asseguda de la dreta, amb ventall i faldilla verda-  amb 28 anys ja era una actriu consagrada i apareix al costat del seu marit Julian Romea que en aquell moment era el director del teatre 

Matilde vola sola

Als voltants de 1849 va ser nomenada actriu de càmera d' Isabel II. El mateix any, en motiu de l'estrena de Traidor, inconfeso y martir[5], Jose Zorrilla va dir d'ella: 

"Matilde era la gracia, el sentimiento y la poesía personificados sobre el escenario,... su voz de contralto, un poco parda, que no vibraba aguda y estridente, era como el violín de Paganini, y que al comenzar a hablar hería las fibras del corazón de los espectadores, que la seguían esclavos de su voz a donde ella quería llevarlos,..... los versos salían de su boca como esculpidos en láminas invisibles de sonoro cristal, como perlas arrojadas en un plato de oro. El arte de Matilde reverberaba con tal intensidad que subyugaba al público."[6]

Igual que Romea, Matilde utilitzava un mètode natural, més modern que el del teatre de l’època i tenia, a més a més, una gran intel·ligència per captar i expressar el caràcter dels personatges a qui donava vida. Veiem com ho diu un autor del moment:

 “Pero las cualidades más notables entre las muchas buenas que adornan a esta interesante actriz,....... son la rara inteligencia con que sorprende ... la intención del autor en la parte más filosófica de las palabras que recita, la maestría con que se desenvuelve y hace penetrar al público en aquellos ocultos pensamientos que son el alma de un drama, y sobre todo, el timbre y la entonación de la hermosa, de la sin igual voz con que la dotó la naturaleza” [7].

Aquestes condicions i una inesgotable capacitat de treball, que la va portar a representar un gran nombre d'obres i a actuar en molts països i innombrables ciutats, li van valer un gran reconeixement dels intel·lectuals de l’època i una gran estimació del públic. Es diu que quan sortia a saludar el públic li llançava flors, corones de llorer i fins hi tot joies. 

El 1853, quan tenia 35 anys, se’n va a “fer les Amèriques” com deien els actors de l’època i es contracta amb la companya de Manuel Catalina per fer una gira pels millors teatres d' Amèrica Llatina. Aquesta gira, que va durar cinc anys, la consagrarà com la millor actriu a banda i banda de l’oceà i  suposarà la separació definitiva de Julian.

Quan Matilde va tornar d’Amèrica el 1857 encara va actuar amb Romea al Teatro del Circo de Madrid, però a partir del any següent s'incorpora altra vegada al Teatro del Principe on fa brillantisimes temporades amb Manuel Catalina, actuant a Madrid, a Barcelona, a Cadis i a moltes altres ciutats d’España.

I així va seguir fins a deixar el teatre al 1875, amb només 57 anys, per anar a ocupar la Càtedra de Declamació de la Escuela Nacional de Música y Declamación on va exercir com a docent, amb gran èxit i dedicació, fins al final de la seva vida[8].

Poques actrius són mereixedores de paraules com aquestes a la historia del teatre:

"Tan Grande, legítimo y universal fue el triunfo de Matilde Díez que, desaparecida del teatro, ya este carece de interés.....Matilde Díez era tan grande que no solo eclipsó a cuantos la precedieron en la escena, sino que extendió su hegemonía hasta después de muerta, impidiendo que ningún otro nombre de mujer se escriba más alto que el suyo y haciendo pesar el recuerdo de su arte sobre todas las artistas que se propusieron continuar su genio".[9]

 

Matilde Díez a Barcelona

Matilde Díez va tenir sempre una gran relació amb la ciutat de Barcelona. Hi va actuar molt sovint, hi va tenir grans èxits teatrals, s'hi va casar i hi va viure llargues temporades.

Sembla ser que la primera vegada que va venir va ser al 1836 quan, molt jove, ja era una reconeguda actriu del Teatro del Principe. Així ho recull Francisco De Paula Mellado:

"Con gran sentimiento de los madrileños se contrató la Matilde para el teatro de Barcelona por todo el año cómico 1836 al 1837....Con entusiasmo se esperaba a Matilde en la capital de Principado y con más entusiasmo fue acogida en su primera salida. La sorpresa paso en breve a ser admiración y a poco tiempo delirio. Imposible parece que actriz alguna haya encontrado más simpatías, imposible parece pueda obtenerse un triunfo más completo." [10]

Fou durant aquesta primera estada a Barcelona que Matilde es casà per poders amb Julian Romea. Pensem que en aquell moment el viatge Barcelona-Madrid es feia en diligencia i comportava molt temps i no poques aventures e incomoditats.

Desprès d’aquesta primera temporada, les actuacions de “La Matilde” a Barcelona es van sovintejar, de manera que es diu que va arribar a viure-hi llargues estades i fins hi tot va estrenar una obra en català. Es tracta de l’obra de l’autor vilanoví Francesc Vidal i Torrent titulada “Una noia com un sol” que va ser estrenada el 1861 al Teatre del Círcol on la Matilde actuava sovint.[11] Es de suposar que, per poc be que ho fes, el públic barceloní es devia entusiasmar d’allò més en sentir-la parlant en català[12].

A la seva maduresa, quan ja s'havia acomiadat oficialment del teatre, seguia actuant amb gran èxit a Barcelona. Aquestes referències fan palesa la gran estima en la que el públic de Barcelona tenia per Matilde Díaz i que ella corresponia des de la seva casa de Sant Gervasi. Però on era exactament aquesta casa? 

Aquesta història continua a :

Matilde Díez (i 3) : A la recerca d’una casa a Sant Gervasi

---

[1] La Vanguardia 20 de gener del 1883. Apunt biogràfic del dia de la seva mort.

[2] Situat a la plaça Santa Ana, aquest és un dels teatres més antics i prestigiosos de Madrid. A partir del 1849 prenguè el nom de Teatro Español.

[3] La biografia més complerta que he trobat, però que arriba només fins al 1846 en que va ser escrita, es troba a l'article Doña Matilde Díez a: MELLADO, F.P:; (1846) Diccionario Universal de Historia y de Geografia, Madrid, Tomo II. 

Aquest text és la font d'on veu l'autor desconegut de  "La perla del teatro español: Biografía de la actriz doña Matilde Díez", México, Imprenta de F. Escalante y Compacadena. Publicat el 1855 amb motiu de la gira de l'actriu pels països iberoamericans.

Podeu consultar també Real Académia de la Historia, Biografia de Matilde Díez  i l'entrada Díez (Matilde). Biog., a: Enciclopedia Universal IlustradaESpasa-Calpe, Tomo XVIII, Espasa Calpe S.A., Bilbao

[4] Segons la seva biografia al  Museo Romantico de Madrid On line el seu matrimoni només va durar 7 anys

[5] Aquesta obra havia estat escrita especialment per a Julian Romea, que era molt amic de Zorrilla

[6] Citat a Díez (Matilde). Biog., a: Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa-Calpe, ob.cit.

[7] 1855: La perla del teatro español: Biografía de la actriz doña Matilde Díez, ob.cit.

[8] REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, Biografia de Matilde Díez , ob cit. 

[9] DIAZ DE ESCOBAR, N., 1924, Historia del Teatro Español, Montaner i Simón Editores, Barcelona, Tomo II, l, pag. 149

[10] MELLADO, F.P., (1846) Diccionari Universal de Historia y de Geografia,  ob. cit.

[11] La Gran Enciclopedia Catalana diu que Matilde " Residí molts anys a Catalunya, i actuà alguns cops en teatre català (el 1861) estrenà Una noia com un sol, de Francesc Vidal i Torrent”.

[12] Al “Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1861 (Cuarto año)” hem pogut constatar l’actuació de Matilde amb Manuel Catalina al Teatro del Circo Barcelones. En la programació de la temporada es fa constar que “Las funciones en las que tome parte Doña Matilde Díez, se llamaran exraordinarias, aún cuando irán incluidas en el abono” 

Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

Al nostre barri, com a Barcelona en general, hi ha molts pocs carrers que portin nom de dona. Un d'ells és l'antic carrer del Sol que des del 1907 està dedicat a l'actriu Matilde Díez: un carrer curtet que va des de Saragossa a Lincoln, per sota de Guillem Tell. 

Quan es va obrir aquest carrer? Com hauria pogut ser? Qui era aquesta actriu i perquè se li va posar el seu nom al  carrer? Tot això és el que intentarem descobrir en aquesta sèrie de posts. 

A “la Matilde” se la coneix com a reputada actriu madrilenya, però quina vinculació va tenir amb Barcelona? I perquè se li dedicà un carrer al nostre barri?

Primer una mica de història sobre la urbanització del carrer.

 La Finca de Can Regàs

A la segona meitat del S. XIX els terrenys situats entre la Riera de Cassoles i la Riera de Sant Gervasi, per sota de l'actual carrer Guillem Tell, eren camps  de conreu però ja estaven en plena febre urbanitzadora. 

El tram del carrer Sant Felip (actual Saragossa) que anava del carrer Sant Josep (actual Guillem Tell) al carrer Putxet s'havia urbanitzat a partir del 1849, en terrenys propietat del promotor Joaquim Ferret. Al Plànol Topogràfic de Cerdà del 1855 ja apareix transformat de camí en carrer, amb nombroses edificacions a banda i banda. En aquest mapa es pot observar com la urbanització del carrer San Felip s'acaba a l'alçada del encara inexistent carrer Guillem Tell i el buit urbanístic que suposa la finca de Can Regàs. 

L'actual carrer Guillem Tell era en aquest temps un camí termener que anava de la riera de Sant Gervasi a la riera de Cassoles  i corria entre les propietats de Joaquim Castanyer i de Joaquim Farret i Mandri, al nord-est, que ja havien iniciat el seu procés d'urbanització, i la finca de Can Regàs que tenia més de 80.000 m2 encara sense urbanitzar.

Fragment del Plànol de I. Cerdà 1855 

Aquesta extensa finca s'estenia entre el camí que seria el futur carrer San Josep (més endavant Guillem Tell) i la riera de Cassoles al límit de la vila de Gracia, la riera de Sant Gervasi,  el carrer Laforja, i el camí de Barcelona a Sant Gervasi que passava per l'actual carrer Alfons XII.

Can Regàs havia estat comprada per Baltasar d'Espanya i Molines, noble, regidor perpetu de la ciutat de Barcelona i gran terratinent a tota la ciutat. A la seva mort al 1862, la deixà al seu fill Josep Maria d'España i d'Orteu i en usdefruit a la seva vídua, Francesca d'Orteu y Aimerich^[1]. 

El pla d'urbanització del 1874 i l'obertura del carrer del Sol

Empesa per la febre urbanitzadora que s’inicia a partir del 1850 Francesca d’Orteu decideix urbanitzar la finca. Hem de tenir en compte que el 1863 s’havia inaugurat el ferrocarril de Sarrià i que l’estació de Sant Gervasi s’havia construït en terrenys de Can Regàs. 

Així que, una mica per refer-se de les pèrdues i una mica per aprofitar la revalorització dels terrenys, la vidua Orteu presentà un primer expedient d’urbanització de l'heretat que fou aprovat el 27 de febrer de 1867[2].

Posteriorment, el 9 de desembre de 1874, s’aprovà un segon expedient d’urbanització que comportava el pas del carrer Sant Josep de camí a carrer i l’obertura de dos carrers principals d’orientació vertical, que portarien el nom dels dos propietaris: el carrer d’España, l’actual Lincoln, que es va obrir des de La Forja a Sant Josep i, en paral·lel, a la banda sud-oest, el carrer Orteu que també anava de La Forja a Sant Josep i que seria esborrat pocs anys després per l’obertura del carrer Balmes.

Fragment del plànol inclòs a l'expedient:

Urbanització i Plànols de Terrenys a Sant Gervasi, Relatius a 

Donya Francisca Orteu d'Espanya.1874

Com podem veure en el plànol del projecte d'urbanització, el carrer d'España (avui carrer Lincoln) passa entre la via del tren i la Riera de Sant Gervasi. Per damunt del carrer Sant Eusebi i abans d'arribar al carrer Guillem Tell veiem que a la dreta s’obre un carrer que va fins a Sant Felip (avui Saragossa) i que va a sortir una mica més amunt del Passatge Mulet. Es el carrer del Sol, actualment Matilde Diaz.

Observant aquest plànol podeu veure també perquè l'actual carrer Matilde Diez no arriba fins a la plaça Molina sino que queda aturat a Lincoln. Efectivament, el projecte indica que el carrer va des de Sant Felip a la riera de Sant Gervasi que l’atura.

Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890: aprobado por el Excmo. Ayuntamiento en sesión dels dia 13 de enero de 1891. Apéndice nº1 (a) / trazado por D. J. M. Serra

En aquest mapa del 1890 ja es pot veure la realització d’aquest procés d’urbanització i ja trobem el carrer del Sol amb les seves primeres cases, per sota i paral·lel al carrer Sant Josep. 

La curiosa història d'un passatge Sant Felip que mai va existir

Malgrat la crisi econòmica e immobiliària que es desencadenà desprès del 1868, les iniciatives de terratinents i constructors es multipliquen. En Pep Arisa, tot investigant sobre el Passatge Sant Felip, va trobar uns documents referents a un projecte de Passatge Sant Felip datats del 1872, tres anys abans de l’aprovació del projecte del Passatge Sant Felip que avui coneixem.

Segons aquests documents a finals d’abril de 1872, Francesca d’Orteu i altres propietaris - Salvador d’Horta Recoder, Pere Lladó i Jaume Bozzo - sol·liciten a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles autorització per obrir un passatge a les seves finques que portaria el nom de Passatge Sant Felip. 

"El projecte d’aquest nou vial - peatonal, privat i tancat amb portes als seus extrems- era obra del mestre d’obres Josep Arnau. Tot i que el 24 de maig de 1872 l’Ajuntament en concedí el permís, aquest passatge no s’arribà a realitzar"[3].

  

En aquest plànol que em va cedir en Pep, es veu que el projectat passatge havia d'anar del carrer Sant Felip  cap al SW, fins arribar a la riera de Sant Gervasi[4]. 

A quina alçada? El plànol no ens ho diu perquè no inclou els carrers travessers, però és molt temptador suposar que es tractés del mateix indret que desprès va ocupar el carrer del Sol i que també anava de Sant Felip a la riera.

Mesurant la llargada del passatge projectat ens dona uns 80 metres que és la llargada que actualment té el carrer Matilde Diez. Si el projecte correspongués a un altre lloc la distancia entre el carrer Sant Felip i la riera seria una altra i per tant creiem que podem afirmar que on s'havia pensat fer el passatge es va fer el carrer del Sol. 

Allà mateix, el 1869 s'acabava de construir el Passatge Mulet[5] i per tant la idea d'un conjunt de cases amb jardí davanter, obertes a un passatge peatonal de caràcter privat era molt present a la zona.

El projecte inclou el disseny de la porta que havia de tancar el passatge i que té un caràcter semblant al del passatge Mulet.

Porta del Passatge Mulet al carrer Saragossa

Es probable que les dificultats econòmiques que tingué Antoni Mulet i Orfila en el finançament i venda de les seves cases desincentivés als propietaris i que Francesca d'Orteu decidís desestimar aquest projecte i potenciar un pla d'urbanització general de la seva finca en el que va incloure el traçat d'aquest projecte de passatge, ara com a carrer.

Imagineu com seria el carrer Matilde Díez si el projecte de passatge s'haguès portat a terme. Potser les cases originals no s'haurien substituit a tanta velocitat? Això ja no ho sabrem mai.

Aspecte del les cases 15 i 13 que es conserven originals

El canvi de nom: de carrer del Sol a carrer Matilde Díez

Quan al 1897 els municipis del Pla s’annexionen a Barcelona, l’ajuntament es troba amb el problema de que molts noms de carrers es repeteixen. 

Per això al 1907, després de donar nom a tots els carrers nous que ha generat la urbanització de l’Eixample, es decideix eliminar els noms duplicats i aplicar els mateixos criteris que a l’Eixample per donar-los hi noms nous. Aquests criteris son segons l’expedient “substituir los nombres antiguos por otros que recuerden hechos y personalidades gloriosos de la historia patria, Instituciones de la misma o pueblos importantes de la region catalana o unidos a ella por visicitudes de la historia y tambien nombres celebres de humanidad”^[6].

Al 1907, abans del canvi de noms, a Barcelona hi havia quatre carrers del Sol; un a Gracia, un a Sant Martí, un a Sant Andreu i el de Sant Gervasi. D'aquest es diu que és un carrer antic i que té la seva entrada per Sant Felip (Saragossa) i la seva sortida per San José (Guillem Tell). 

No hem trobat encara cap memòria argumentativa que justifiqui el nou nom escollit per substituir el de l’antic carrer del Sol de Sant Gervasi, però podem suposar que l’elecció del nom de l’actriu Matilde Díez que havia mort el 1883, té a veure amb la seva extraordinària notorietat en aquestes dates i amb la seva vinculació a Sant Gervasi. 

Antonio Maria de Esquivel. Retrato de Matilde DÍez 1848. 

I es que aquesta famosíssima actriu, que va ser anomenada “la perla del teatro español” havia tingut durant anys una casa al barri del Putxet, relativament a prop del carrer que avui porta el seu nom.

Aquesta serie continua a:

Matilde Díez (2): La perla del teatro español

Matilde Díez (i 3) : A la recerca d’una casa a Sant Gervasi

---

(1) PORTAVELLA J., 2010, Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal

(2) Aquest projecte, citat per J. Portavella, no l'he pogut trobar a l'arxiu.

(3) ARISA, J., 2016, El Passatge Sant Felip, Coses del Farró, nº   5, Sant Jordi, p 8

(4) AMDSSG, 1872, Plànol del Passatge de Sant Felip, Relatius a Donya Francisca d'Orteu, Expedient 1362

(5) No us perdeu les interessants aventures i desventures de l’Antoni Mulet per financiar el passatge que avui porta el seu nom. ARISA, J., 2017, El passatge Mulet, Coses del Farró, nº7, Sant Jordi

(6) AMCBCN, 1907, Expediente relativo a la rectificación de nombre y numeración de varias calles de esta ciudad y pueblos agregados,. nº 4299, registre 157.