Balter Gallart: un Premi Gaudí al barri

Avui va de cinema. I és que a la darrera edició dels Premis Gaudí  que atorga l'Acadèmica de Cinema Català, el nostre veí Balter Gallart ha rebut el premi a la millor direcció artística per la pel.lícula Los últimos días.

Tot hi que no para i ara està molt enfeinat amb el rodatge de la versió cinematogràfica de El manuscrit del segon origen, ha accedit a dedicar-me una mica de temps per compartir aquesta notícia amb els veïns i veïnes del Farró.

- Aquest premi t'arriba amb molta feina feta. Abans de Los últimos días, quines de les teves pel.lícules destacaries?

- La veritat es que si, ni tan sols vaig poder anar al ceremònia dels Gaudí per que estic preparant l'altre pel.lícula. Últimament he fet vàries pel·lícules interessants com Los ojos de Julia, El cuerpo o Ismael, per citar-ne algunes.

- Ens pots fer cinc cèntims de com treballa un director d'art en una pel.lícula? Que hi ha al darrera? Amb qui treballa?.

          

-Un director d'art és el responsable de l'estètica de la pel·lícula, excepte de la llum i el vestuari, que a vegades supervisa. Això vol dir que ha de triar els llocs on anar a rodar o dissenyar-los si creu que cal fer-los perquè és el que convé més a la pel·lícula i un cop es tenen els llocs de rodatge ha de decidir i supervisar l'ambientació, que tot estigui com a dissenyat pel millor funcionament de la història que el guió explica. Com que això és molta feina ho fa amb un equip de persones, que varia en funció de la dificultat de la feina a fer. Aquest equip està format per decoradors, fusters, pintors, dibuixants, comptables, muntadors etc…

- En el cas de Los últimos días, aquests paisatges d'una Barcelona apocalíptica són un dels principals actius de la pel.lícula. Amb quines idees de fons vau treballar?  Perquè un cérvol precisament?

           
- Vam partir de la idea que una malaltia impedia que la gent sortís al carrer, això feia que els humans deixessin el món tranquil i per tant aquest seguia el seu curs imposant la vida natural per tot arreu d’aquí ve el cérvol i altres animals que surten, la natura s’imposa…

- Ens pots explicar una mica la teva vinculació amb el barri del Farró? 

- Fa poc que visc al Farró, uns cinc anys, però la vinculació és molt estreta i simbòlica per a mi perquè la primera productora amb la qual vaig treballar estava al carrer Septimània, per tant puc dir que la meva carrera professional va començar al barri del Farró, tot i que jo vivia a Granollers i venia cada dia per treballar.

Ara em sento molt feliç al barri. Penso que és un barri privilegiat en el sentit que és molt barri i es barregen persones d'orígens molt diferents tant socialment com ètnicament, en un entorn molt tranquil.

Penso però que caldria que millores la neteja, els contenidors són un fàstic etc…és un detall pel qual s’ha de lluitar i que a mi em molesta molt. Per altra banda la meva feina no em deixa massa temps per participar al barri, la meva dona és qui té més vinculació i jo col·laboro amb ella.

En Balter Gallart respón el QUESTIONARI FERRONENC

1.     De quin color és el Farró?   

Blau    

2.     Quin és el millor adjectiu per definir-lo? 

Petit

3.     Quin és el teu racó predilecte del barri? 

Els passatges tancats.

                4.     Formula un desig de futur pel Farró. 

Que millori molt la neteja en tots els seus aspectes.

    

L'Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró

Tots els dimecres a partir de les 6,30 h. als locals de E-Pro, Vallirana 42, hi ha una reunió de l'Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró. És oberta a tots els veïns i veïnes que tinguin alguna cosa a plantejar. 


Hi vaig anar un d'aquests dimecres i allà vaig trobar l' Alicia Cercós, l'Ester Rodriguez i en Marc Pujol. Jo volia saber coses sobre la història de l'Associació, sobre els seus objectius i els seus projectes però aquest dia no vam poder entrar en detall perquè va arribar la Rosa, una mestra de l'Escola MM Concepcionistes i es van posar a coordinar un munt de coses sobre l'ús del pati de l'escola a les festes populars, la participació del veïns en el projecte Patis Oberts… En fi que tenien una feinada. Per acabar-ho d'arreglar al cap de poc va arribar la Teresa, de La Petita Miranda, i amb ella havien de parlar de l'organització de la rua de Carnestoltes que faran els petitons.

I és que al darrera de les festes que tots gaudim hi ha molta feina. Una feina que fan uns veïns i unes veïnes plens d'empenta i il·lusió.

Festa solidaria del Farró. Desembre 2013. Actuació de l'Escola Trèmolo

Així que un altre dia vaig quedar amb l'Alicia i l'Ester per parlar més tranquil·lament. Havíem quedat al Liadísimo, Guillem Tell 23, i així que van arribar vaig tenir la impressió que ens coneixíem de tota la vida i que és molt fàcil compartir amb elles el seu interès pel barri.

M'expliquen que els antecedents de l'actual Associació s'han de buscar a finals dels anys 70, en el moviment veïnal. D'aquell moviment va sortir una comissió que es deia Comissió de Festes de la Plaça Mañé i Flaquer i dels Carrers Vallirana, la Torre i Santjoanistes de Sant Gervasi. Així, tot seguit.


- Amb aquest nom tant llarg - diu l'Ester- ja es veu que la idea de barri encara s'anava construint. El Farró, respecte Sant Gervasi, no se sap ben bé on queda. És com la part de baix del Putxet. Molta gent es pensa que això es Gràcia.


En aquesta etapa és conserva la Festa Major al setembre, que es quan s'havia fet tota la vida. 


Arriba el curs 96-97 i aquesta Comissió de nom tant llarg deixa pas a l'Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró; una associació que va anar fent via fins arribar al 2012, any en que es recrea amb la participació de tres entitats del barri: la Colla Humorística de Sant Medir, l'Associació d'Amics d'un Farró Digne i L' Associació de Veïns Entre Places. 


Tot hi que els components de la Junta hi són a títol personal, la idea és que la seva vinculació amb les entitats enforteixi l'Associació.


La Junta actual està formada pels següents veïns i veïnes:

·      Jaume Baches, president

·      Carles Gual, vice-president

·      Marc Pujol, tresorer

·      Ester Rodríguez, secretaria

·      Alicia Cercós, vocal

·      Francesc Ginjaume, vocal

·     Raul Gallegos, vocal


- Aquest equip ha recuperat la tradició que la Festa Mayor es faci al setembre - diu l'Alicia - que és quan es feia des de principis del S. XX, en dies diferents de la del Putxet i de la de Sant Gervasi, que sempre s'han fet pel juny.


Xarrant, xarrant passem de parlar de la història a parlar de la feina que fan. 


- Una mica de tot. Els sorolls, els aparcaments, les hores de càrrega i descàrrega a les places… Ara s'ha aconseguit posar les jardineres al carrer Francolí - diu l'Ester - Escoltem als veïns i parlem amb el Districte. Comptem amb la col·laboració del Sr. Lluís Teixidó que és expert en urbanisme i ens ajuda molt.




I de la cura de l'espai urbà a les festes. 

-Per nosaltres el calendari festiu comença al setembre amb la Festa Major. Al novembre, a partir d'aquest any, col·laborem amb la Festa Country que organitza el Pepetes Bar.  Al desembre tenim la Festa Solidaria que es una idea de l’Associació de Veïns que es va fer per primera vegada el 2012. Aquest any s'ha englobat a la Xarxa d'Acció Social del Districte. En el nostre cas fem recollida de menjar, roba, diners... per fer arribar a les nostres entitats de referència: Fundació Putxet, Mujeres Latinas Sin Fronteras i Assís Centred'Acollida. La Recollida de Joguines de la Campanya de Reis es una tradició que es fa des de principis dels anys vuitanta. El gruix de joguines les fem arribar a la parròquia Mont Carmel, tot i que una petita part va a parar a les famílies del Districte que el Centre de Serveis Socials ens remet. Tot això aquest any ja ha passat.

La Fira al carrer Septimània durant la Festa Solidaria. Desembre 2013

- D'ara en endavant tenim el 16 de Març la calçotada. Per Sant Jordi fem una venda de roses que ens ajuda econòmicament. Aquest any per la Mare de Deu de Montserrat, tindrem una ballada de sardanes. Després ja ve la Fira de Sant Ponç, el 12 de Maig, i acabem amb la revetlla de Sant Joan.


- Però abans de l'estiu ja hem de tenir-ho tot preparat pel setembre. Especialment aquest any perquè el 6 o el 7 de setembre, abans de la Festa Major, farem una festa pel avis.

El patge reial recull joguines a la Plaça Mañé i Flaquer. Gener 2014.

A banda de les festes, l'Associació té ara un projecte molt estimat: el nou Centre Cívic Vil.la Urània que ben aviat es començarà a construir remodelant la casa del carrer Saragossa 29 que l'astrònom Comes i Solà va deixar a l'Ajuntament de Barcelona. 

- Pel Gener del 2012 com Associació de Veïns -m'explica l'Alicia - vam convocar una assemblea de barri que va tenir lloc a l'edifici Oasis del carrer Saragossa.  Vam recollir moltes idees i les vam traslladar al grup de treball que havia de definir el projecte.
 Més tard, pel novembre del 2013 en Jaume Baches, com a president de l'Associació, va formar part del jurat del concurs de projectes. En el projecte escollit es recullen els usos que havien estat definits pel grup de treball. 


Ja ho veieu, en tot això estan ficats els de l'Associació de Veïns. Reben una petita subvenció del districte municipal que representa una tercera part del seu pressupost. Intenten que les festes interanuals s’autofinancin i que la venda de roses i la de productes durant la Festa Major acabi de fer quadrar els números. No tenen socis perquè creuen que no cal. L'Associació és oberta a tothom que hi vulgui participar. 


-De fet -m'expliquen - moltes coses, com els berenars o els aperitius de les festes, ens les donen els comerciants del barri. Hi ha cada vegada més gent que ens dona un cop de mà.


Quan els pregunto quins són els seus projectes pel futur, totes dues ho tenen molt clar.


- Poder fer una revista o butlletí de l'Associació i que el Centre Cívic funcioni a finals del 2015.


Que així sia.

Els podeu trobar també a Facebook: Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró

L'ESTER RESPON EL QUESTIONARI FERRONENC

1.     De quin color és el Farró?

    Per mi el Farró és blau. Blau del cel clar com el   d'avui

2.     Quin és el millor adjectiu per definir-lo?

    Familiar, cassolà, un poble

3.     Quin és el teu racó predilecte del barri?

    El racó que més m'agrada és el Passatge Sant Felip, tot i que el meu espai   és la placeta Mañé i Flaquer, el centre del poble.

4.     Formula un desig de futur pel Farró

    

       Què el barri no perdí l'essencia. 

D'on ve el nom de Farró?

Som al final del més de gener, així que toca tancar per primera vegada l'espai de participació del blog: la pregunta del mes.

Onze persones han contestat la pregunta, d'on ve el nom de Farró?. Per ser la primera vegada trobo que està molt bé. Així que moltes gràcies a tots els que heu tingut l'amabilitat i les ganes d'entrar en aquest joc. Anem a veure els resultats.

Del nom d'una masia que hi havia a prop de la Plaça Sant Joaquim					2
Del  nom del propietari dels primers terrenys que es van urbanitzar					5
Del nom d'un torrent que baixava pel carrer Vallirana					1
Del nom d'un cereal que s'hi va conreuar fins al S XIX					3

I…., si senyor, la que guanya és la bona! 

L'origen del nom del barri ve del cognom de Silvestre Farró. A primers del S.XIX aquest personatge era propietari d'una finca rural i hi va fer construir unes cases amb les façanes arrenglerades de manera que formaven un carrer que se'n va dir Farró i que és el que a partir del 1929 coneixem amb el nom de Sanjoanistes (Per cert que sobre el convent de les Joanes que va donar lloc a aquest canvi de nom tenim un magnífic article publicat per en Pep Arisa al Programa de la Festa Major de 2013).

Ens hem d'imaginar que el territori que avui és el Farró a les primeres dècades del S.XIX es trobava en un entorn plenament rural i que aquestes edificacions van suposar un dels primers nuclis urbanitzats del municipi, aleshores encara independent, de Sant Gervasi de Cassoles.

A l'impuls de la demanda, que va anar creixent a mesura que els mitjans de comunicació acostaven la zona a Barcelona, els propietaris de les finques rurals parcel.laven la seva propietat per vendre i construir en els solars resultants. Per fer-los accessibles havien de cedir terrenys per fer-hi carrers i per això es va estendre el costum de donar al carrer el nom del propietari.  Al mateix Putxet en tenim bons exemples com el carrer Beltran i el carrer Musitu o, en altres barris de Sant Gervasi, el carrer Brusi, Laforja, Santaló, Calvet. Tots tenen aquest mateix  origen.

En el cas del Farró, la capacitat de passar de nom d'un carrer a nom del barri ja ens parla de la voluntat del Farró de mantenir-se com a unitat. Una voluntat que també s'expressa en el manteniment d'una Festa Major pròpia.


Repeteixo, gràcies a tots els que heu participat, tant si l'heu encertat com si no, i a veure si els que responeu la pregunta del mes de febrer sou encara molts més.

Darrer día per responder la pregunta del mes

Si encara no ho heu fet, avui és el darrer dia per respondre  la pregunta del mes de gener.

D'on ve el nom del Farró?

A la columna de la dreta trobareu quatre opcions diferents entre les que podeu escollir.

Què és això del Farró? El territori

Si viviu al Farró segur que us heu trobat moltes vegades amb que algun amic us diu:

- El Farró? I que és això? No n'havia sentit parlar mai. Ah, és allò del Putxet, oi? El Putxet si que em sona….però tampoc et podria dir on és exactament.

Fa una mica de ràbia, així que anem a entrar a fons en el tema. A veure si podem definir bé el territori del Farró.

Us proposo un joc, per començar. Si fóssiu un ocell que sobrevola la ciutat, sabríeu identificar el barri? Proveu en aquest ortofotomapa de l'ICC.

L'heu trobat? Exacte, és aquest petit triangle que es troba pujant per la banda dreta de la Diagonal, amb un vèrtex cap al mar, un altre cap al Llobregat i el darrer cap al Besòs.

Si fem un picat en el nostre vol i ens acostem una mica més el veurem així.

Font: Institut Catogràfic Catastral. Ortofoto

Així veiem que aquest triangle està definit clarament per grans vies que el vorejen i, d'alguna manera, el tanquen i el diferencíen dels espais del voltant.

L'espai interior està estructurat per un carrer vertical que surt del vèrtex de mar per anar a parar a la meitat del costat de muntanya. Aquest eix principal està vorejat a banda i banda per dos carrers verticals més. Transversals a aquests veiem diferents carrers que estructuren l'espai en quatre sectors diferents: un gran rectangle central i tres petits subtriangles.

Doncs tot aquest petit espai urbà és el barri del Farró. I aquí teniu el plànol que ens permet identificar els carrers que el limiten i els que l'estructuren internament. Si us hi passegeu segurament podreu identificar la vostra casa, els principals llocs emblemàtics i molts altres espais coneguts.

Font: Institut Cartografic Catastral. Mapa Topogràfic


Però el barri és El Farró o el Putxet Farró?  És el mateix? Perquè de vegades van junts i altres separats? Les preguntes a aquestes respostes les trobareu al post de la setmana que ve.

De moment us deixo aquest link al Vissir de l'Institut Cartogràfic Catastral per si voleu fer una passejada virtual pel barri; a vol d'ocell utilitzant l'ortofoto, o amb el mapa topogràfic. És com tenir una alfombra màgica i fer-la volar.