Jugant a la riera. Març 1936

 Les mil paraules: 

Col.lecció de fotografies antigues del Farró

Col.laboració de Pep Arisa, coordinador de Coses del Farró 

La Riera de Cassoles vista des d’una mica més amunt del carrer de Guillem Tell, direcció a la plaça de Lesseps. Març 1936. 

Fons del Club Excursionista de Gràcia cedit a l'Arxiu de Gràcia (AMDG)

La foto ens mostra un aspecte encara força “rural” d’aquest torrent o riera, que marcava la frontera natural entre els antics termes municipals de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles (i avui entre els seus respectius Districtes Municipals).

La imatge està presa des d’una mica més amunt del carrer de Guillem Tell, aproximadament a l’alçada del punt on hi conflueix el carrer de la Mare de Déu de Gràcia i encarant la màquina de retratar, riera amunt, cap a la plaça de Lesseps. 

Hi podem apreciar, a la dreta del torrent-camí i ja dins el terme de Gràcia, els murs que separen el llit sec de la riera d’uns horts. 

A primer terme, a baix i a la dreta de la fotografia, un grup de nens -tot i que al més petit, sembla, l'han "marginat"- estan encuriosits amb alguna cosa que hi ha dins d’un dels patis o horts. Que devien mirar, tots junts, amb tan d'interès?. Alguns animalons: gats, gossos, conills, gallines...? o, potser, algun veí que collia o els donava fruita: figues, cireres, maduixes...?. Sembla que entre els nanos -curiosament, tots ells, nens i cap nena...- n’hi ha un de més “ganàpia” o adult. 

Més amunt, assegut a la tanca de pedra que separava el camí-llit de la riera dels horts, hi “reposa” o hi fa una pausa en el treball, un altre home. Sembla que porta un davantal -recordo que el duien sovint els sabaters “remendons” de vell, els ferrers i alguns treballadors metal·lúrgics- potser és un artesà, veí o obrer de les cases que hi ha al costat esquerra, que ha sortit a “ventilar-se” o “a fer el cigarro”...

Aturem-nos a observar alguns detalls més de la fotografia que ens ajudaran a situar-la:

A la dreta de la imatge hi veiem les façanes posteriors d’uns edificis que, ben segur, corresponen a les cases del costat esquerra, pujant, del carrer Gran de Gràcia (1).

La façana blanca, les finestres i el pany de paret mitgera del fons de la fotografia, corresponen a les cases Ramos de la plaça de Lesseps. Els arbres que hi ha al centre de la imatge ens oculten, segurament, la façana de l’església i la plaça dels Josepets i la casa-torre de La Corbatinera .

A l’esquerra de la foto, ara sí dins del barri del Farró i del terme de Sant Gervasi, hi veiem -dalt d’un terrat- un parell de nenes. Observen atentament, segurament amb ganes de formar part activa del grup, a la colla de nens. Aquestes construccions més baixes i modestes, possiblement, eren coberts o annexes dels patis i horts posteriors de les cases del carrer de la Mare de Déu de Gràcia que arribaven fins a la riera. Bona part d’aquestes parcel·les es veieren afectades pel projecte que convertí en avinguda la llera d’aquesta riera.

Detall d’un planell parcel·lari de l’any 1931 amb el lloc de la fotografia motiu d’aquest post. Amb el nº 1 hi indiquem l’emplaçament de les façanes posteriors d’algunes de cases del carrer Gran de Gràcia. Amb el nº 2, els horts que donaven a la riera i amb el nº 3, les casetes -amb les nenes al terrat- i els horts del darrera d’algunes de les cases del carrer de la Verge de Gràcia que donaven, també, a la riera.

L’aspecte d’aquest camí-riera es veu força descuidat. Com en força llocs, malauradament encara passa avui dia, els torrents i les rieres eren considerats llocs “sense amo” on molts s’ hi atrevien -sense cap mirament, ni vergonya- a llençar-hi runes, brossa, deixalles, escombraries o, fins i tot, animals morts (2).

Complementant a aquesta, hem localitzat una nova fotografia, curiosament d’aquest mateix indret i presa en la mateixa direcció, però de l’any 1952, que ens serà  d’utilitat.

Av. del Princep d’Astúries (Actualment Av. Riera de Cassoles) des d’una mica més amunt del carrer Guillem Tell direcció a la plaça Lesseps. Abril 1952.

Comparem aquesta imatge amb la de l’any 1936. 

Hi continuem identificant, a la dreta, les façanes posteriors de Gran de Gràcia. La casa que queda una mica reculada ens ajuda a situar les altres quatre (dues a cada costat).

Una mica més amunt d’on, a la foto del 1936, hi havia l’home assegut a la paret, ara hi han començat a aixecar, amb la façana principal a la nova avinguda, un nou bloc de pisos (3). 

Al fons de la imatge hi podem apreciar, a l’esquerra, un dels arbres -sembla un gros pi- del jardí de la torre dels Pujol-Durall (4) i al seu darrera -de nou- la façana blanca, les finestres i el pany de paret mitgera de les cases Ramos.

Al fons i al centre de la fotografia, aquí si que hi podem veure els arbres de la plaça dels Josepets i part de l’edifici i torre del terrat de la casa anomenada La Corbatinera. 

Com es va produir aquesta transformació tan radical del paisatge? Ja el 28 de gener de 1915 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el “Proyecto de alineaciones para convertir en calle el cauce de la Riera de Vallcarca en el tramo que media des de la Rambla del Prat hasta la Plaza de Lesseps”. En aquest document s'entenen que el nom de Riera de Vallcarca  inclou el curs que formaven la riera d’aquest nom amb la Riera de Cassoles, que anava des de la plaça de Lesseps fins a la de Gala Placidia. 

A partir de 1927 començaren els expedients d’expropiació del terrenys afectats, però les obres no començaren fins desprès de la Guerra Civil (1936 -1939). No va ser fins a mitjans de segle passat que, d’una manera efectiva, s’efectuaren les obres: el 1951 es va enllestir la urbanització de l’avinguda, des de la Rambla del Prat fins al carrer de les Carolines on hi havia la capella i manantial d’aigua de Santa Rita, i el 1952, com mostra la fotografia, el tros que anava des de Carolines fins a la plaça de Lesseps

Ja veieu fins on ens ha portat la vella fotografia de la riera... !!

Salutacions i fins la propera.

El mateix indret de la fotografia de la capçalera, avui. Foto F. Colombo

Detall dels patis interiors, on hi havia els antics horts, que hi ha entre els edificis de Gran de Gràcia i Av. Riera de Cassoles. 

Les façanes de l’esquerra corresponen a les cases de Gran de Gràcia. Un detall, si voleu, sentimental. Podria ser que la palmera que veiem a la part baixa d’aquesta foto sigui la mateixa que hi ha a la dreta de la foto que hem portat avui a aquest espai ?. Foto F. Colombo

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Notes

(1)Possiblement corresponen als edificis que hi ha entre els números 227 al 237 del carrer Gran de Gràcia.

(2) Els qui aneu seguint els nostres treballs haureu llegit, més d’algun cop, les referencies a “amonestacions” i sancions que els ajuntaments, tant de Gràcia com de Sant Gervasi, havien fet a veïns i industrials per tal d’evitar l’abocament de residus i, fins i tot, vísceres d’animals morts als torrents i rieres. La fotografia que avui porten a aquest espai del Blog, amb una imatge gràfica, n’és una mostra d’aquesta deixadesa. 

(3) Aquest nou bloc correspon al que actualment ocupa el nº 50 de l’Av Riera de Cassoles.

(4) ARISA, J., 2020, De la torre d’en Joaquim Pujol a l’Edifici Blau, Coses del Farró, nº 14, Tardor.

1890 c. i 1930 c. A banda i banda del torrent. El Torrent de l'Infern a Balmes amb Pàdua

Les mil paraules: 

Col.lecció de fotografies antigues del Farró

 

La cantonada del carrer Pàdua amb Balmes és un dels llocs del barri que amaga més misteris. Per sort tenim dues fotografies antigues que ens en poden desvetllar uns quants.

 

El Torrent de l’infern 1890-1899[1]

 

La primera és una de les meravelloses fotografies de la darrera dècada del S. XIX, que Lola Angada va cedir a la ciutat; una panoràmica del cim del Putxet vista des del turó de Monterols. La fitxa del Arxiu Fotogràfic de Barcelona la ubica a l’actual carrer Balmes, sense especificar l’alçada, però jo, comparant les dues fotografies, m’atreviré a dir que es tracta de la cantonada Balmes amb Pàdua.  

 

A primer terme veiem el llit del Torrent de l’infern, aspre i pedregós, recorregut per una tanca que envoltaria la finca de Can Buscarons. Una porta de ferro vorejada per dues esveltes pilastres obre pas cap a una zona d’ horts i jardins on veiem un curiós pavelló.[2]

 

Més amunt les edificacions segueixen l’alineació del carrer Ríos Rosas, avui totalment substituïdes. Segueix el costat oest del turó de Putxet ocupat per l’extensa finca de Can Bertran. Hi podem veure el palauet i la zona de bosc. Més amunt encara, podem identificar la pedrera de roca calcària que va ser explotada fins a principis del S. XX[3], i al cim, el pavelló que hi construïren els Bertran substituint la capella que hi havia hagut anteriorment[4]. La part superior del turó, on ara hi ha el parc, està completament desertitzat, sense gens de vegetació.

 

Però tornem a primer terme. El Torrent de l’infern és el nom que pren la part alta de la Riera de Sant Gervasi. Sembla que el nom li ve de la fúria que podien agafar les aigües al encaixar-se entre el Turó del Putxet i el Turó de Monterols. La Mercé Rodoreda ho descriu així:

 

"Havia d'haver vingut quan no hi havia el carrer Balmes. La Riera de Sant Gervasi… el camí estret….Quan plovia fort la riera baixava plena i amb l'Eugeni ens l'anàvem a mirar. I de vegades amb la Rosamaria. En duia un a cada banda, agafats de la mà, i miràvem l'aigua que baixava desesperada."[5]

 

Encara que avui ens puguem imaginar el contrari, la llera de la riera era un lloc desavinent i perillós. Corresponia als darreres de les cases. El Casal Gurguí, la casa de l’avi de Mercè Rodoreda, n’és un bon exemple. Tenia la façana principal al carrer París, avui Manuel Angelón, i al darrera, la porta del jardí donava a la riera, avui Balmes. 

 

 

Als diaris de les primeres dècades del S. XX són nombroses les queixes dels veïns per la brutícia i les escombraries que s’hi amuntegaven. Les noticies parlen d’accidents, baralles, robatoris i fins i tot d’algun crim, que tenen lloc en aquests indrets. Veiem per exemple la noticia d’aquests lladres de gallines del 1919.

 

“Ayer por la mañana, el guardia municipal José Ventura vio en la riera de San Gervasio entre las calles de Padua y París, á tres individuos, dos de los cuales llevaban sendos sacos. Al interrogarles, abandonaron, los sacos y sé dieron á la fuga, pero el guardia pudo coger á uno que, tras breve lucha, logró escapar, dejando en manos de aquél la mitad de su americana. Los sacos, que contenían 17 gallinas y un pollo, y la mitad de la americana, fueron puestos á disposición del juzgado.”[6]

 

El carrer Balmes a l’alçada de Padua. 1930 c[7]

La segona fotografia ens mostra l’altra banda del torrent. Han passat més de trenta anys però el paisatge no ha canviat gaire. El canvi més important que s’ha produït és la urbanització de la llera del torrent, que ara ja és el carrer Balmes.[8] A primer terme veiem la mateixa tanca que envolta la finca de Can Buscarons, que segueix sense edificar.[9]

 

A l’altra banda del carrer veiem el vessant est del Turó de Monterols. A la dreta apareix la Casa de la família Gil envoltada de jardí, amb un pavelló tocant a la tanca que recorre Balmes. Al centre una zona de bosc i a l’esquerra uns camps de conreu abancalats.

 

Al 1833 la família Gil va comprar aquesta finca que tenia una masia construïda al S.XVIII, probablement sobre alguna edificació anterior que es situava a l’antic camí de Barcelona a Sant Gervasi. Com molts dels camins del Pla de Barcelona, aquest camí no passava per la llera del torrent sinó una mica més amunt, evitant així les inundacions.[10] 

 

Els nous propietaris de la casa hi van fer moltes millores i la van adaptar a l’estil mig rural, mig palauet, de la burgesia de l’època. A més a més hi va fer un pou i una basa per poder regar els camps i van mantenir una part molt important de la vegetació.

 

La finca no es va urbanitzar i al 1940 l’ ajuntament va portar endavant un projecte d’ urbanització que comportava la cessió per part de la família Escolà Gil de la meitat de la finca per fer-hi el parc, l’ampliació del carrer Atenes, que en aquest indret era molt estret, i la urbanització de la resta de la finca. Malauradament aquest projecte comportava l’enderroc de la casa, molt malmesa per la guerra, que es va enderrocar al 1945.

Al lloc que ocupa el centre de la fotografia es va obrir, al 1953, el carrer Corint[11] que puja pel turó des de Balmes a Valls i Taberner, travessant el carrer Atenes. Des d'aquí el pintor Josep Amat recolliria uns anys desprès els seus records de la vista sobre el Putxet. 

 

Si pujant per aquest carrer, on hi ha els Jardins del Timbaler del Bruc, arribem fins al carrer Atenes i girem a la dreta encara podrem veure un mur elevat que correspon a l’antiga masia. Al numero 13 del carrer, on hi havia hagut el taller de mobles Mis queridos muebles, hi veureu una porteta que dona a una escala per la que s’accedeix a la bodega, que es l’única part de la casa que s’ha conservat. Una mica més amunt, sobre el número 15 hi havia la porta principal que donava al camí.[12]

 

Després de la guerra Balmés s’edifica a tota velocitat amb el resultat que coneixem. El torrent ha desaparegut engolit per les clavegueres, sota el carrer una ciutat paral·lela estén els seus tentacles de ferro, els dos turons han preservat uns petits pulmons vegetals, les edificacions han densificat la població fins a extrems insospitats i el carrer s’ha convertit en un dels de major tràfic de la ciutat; un dels carrers pantalla que envolta el Farró, pendent sempre d’una reforma que es va acostant, però que no acaba d’arribar.

La cantonada Balmes amb Pàdua vista des del carrer Corint

La pujada del carrer Corint vista des del carrer Pàdua

 

 

La serie Les mil paraules, analitza fotografies antigues del Farró. Feu clic aquí per veure altres fotografies.

---

[1] El Putxet des del torrent de l’infern, Fotografía del Arxiu fotogràfic de Barcelona, atribuïda a Jaume Anglada Colomines, avi de Lola Anglada.  

[2] De fet, aquest no era el curs original de la riera que, a aquesta alçada, feia moltes giragonses i havia passat més a prop de Ríos Rosas, però això ja ho explicarem en un altre post.

[3] Tot i que de manera intermitent, la pedrera va estar en explotació durant tota la primera meitat del S. XX.  Gaseta municipal de Barcelona: Any 39, Núm. 12 (24 març. 1952)

[4] L’actual configuració urbanística del Putxet correspon al projecte que en va fer en Felip Bertran d’Amat a finals del S.XIX. Per això els noms dels carrers principals corresponen al mateix Felip Bertran, a la seva dona Elisa Musitu.

[5] RODOREDA, M., 2007, Jardí vora el mar. Club Editor Jove, Barcelona

[6] La Vanguardia, lunes 22 de septiembre 1919.

[7] Fotografia cedida per Mercè Ferrer i publicada per El Jardí de Sant Gervasi

[8] A aquesta alçada el traçat del carrer Balmés passava per la finca dels Brusi i entrava a la llera del torrent que anava seguint fins a l’avinguda Tibidabo. El projecte d’urbanització d’aquest tram va ser aprovat el 1920 i es va acabar de realitzar cap al 1930, donant joc a moltes negociacions i tripijocs immobiliaris que ja explicarem en un altre moment.

 [9] La forma en xamfrà de la tanca i la seva porta de ferro emmarcada en pilars, és el que em permet suposar que en les dues fotografies estem a la cantonada de Balmes amb Pàdua.

[10] L’antic camí de Barcelona a La Bonanova pujava pels actuals carrers Alfons XII, Brusi i Atenes per arribar a l’actual carrer de Sant Gervasi de Cassoles.

[11] Segons Jesús Portavella el nom es deu a que la ciutat de Corint va ser aliada d’Atenes en la guerra contra Esparta, l’any 395 abans de crist. 

[12] Dec aquestes informacions al post Monterols (Feb del 2015), del mestre de blogaires Cancowley de El Pla de Barcelona. En aquesta entrada son també molt interessants els comentaris que aporta la Sra. Mercè Ferrer.  

 

 

La riera de Cassoles, un nom reivindicat

Al darrer número de Coses del Farró, la Plataforma Riera de Cassoles  va publicar un article sobre la mobilització del veïnat per canviar el nom de l'avinguda Princep d’Astúries pel de Riera de Cassoles (1). 

Arrel d'aquesta moguda i de l'acte que va tenir lloc el 27 de maig a la Casa Sagnier sobre el tema, es va evidenciar la necessitat de reunir i sintetitzar  el coneixement que tenim sobre aquest indret i, sempre diligent, en Pep Arisa va posar fil a l'agulla. 

Aquí teniu el producte del seu treball, publicat a El Jardí de Sant Gervasi del mes de Juliol  (2). Una magnifica síntesi que ens permet precisar molts noms i conceptes i, alhora, evocar els paisatges relictes que s'amaguen sota l'asfalt. Si el llegiu amb els ulls de la imaginació ven oberts us portarà des dels peus de Collserola fins al cor del Pla de Barcelona seguint el viatge que faria un petit gra de sorra arrossegat per les aigües de la pluja.  

Notes:

(1) Podeu consultar aquest article a la pàgina 31 de Coses del Farró nº 5
(2) Arisa, J. 2016, La riera de Cassoles, El Jardí de Sant Gervasi, nº 20, pag. 24