Pep Arisa
Un cop més, gràcies a la bona memòria i a l’apreciable col·laboració d’algun dels nostres lectors i veïns, podem assabentar-nos d’un fet singular al barri.
A mitjans del passat mes de juny, el Sr. Joan Antoni Passaret 1 -un bon amic que, als seus 94 anys, amb una memòria prodigiosa, col·labora al Finestres del Farró- ens feia arribar el següent comentari:
«... Fa bastants anys i encara no sé com va ser, va aparèixer entre la paperassa que guardaven els meus pares, la copia d’un full, projecte de construcció d’un teatre al carrer de Vallirana, entre Francolí i la Plaça de Sant Joaquim, que per descomptat no es va arribar a construir mai, el dibuix era l'entrada, no de l’edifici pròpiament dita, sinó la del carrer amb una porta de ferro forjat que era un disseny d’en Antoni Gaudí. Reconec que aquest document, un dia fent neteja, el devia llençar, perquè vaig creure que no tenia cap mena de importància...»
La informació ens semblà prou interessant i, agraint-la al Sr. Passaret, ens comprometérem a esbrinar -i a fer-vos-ho saber- el que trobéssim sobre aquest primerenc projecte -de portal i, potser, teatre- d’en Antoni Gaudí.
Antoni Gaudí als 26 anys (1876). Imatge de El Periodico.
On podíem trobar i veure aquest vell projecte d’en A. Gaudí ?
Cercarem, en primer lloc, a l’Arxiu històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, on no hi trobarem cap referència a aquest projecte.
Contactarem, així mateix, amb la Càtedra Gaudí de la Universitat Politècnica de Catalunya, que al cap d’uns dies ens contestaren dient «que al seu fons d’Arxiu no havien trobat cap plànol d’aquest portal», i amb la Fundació Antoni Gaudí on si que, a la seva pàgina web en un resum de les obres d’en Gaudí, hi havíem llegit aquesta menció:
"Porta per a un teatre propietat de P. Miró. Sant Gervasi de Cassoles. Barcelona 1878. Desapareguda."
Responent al correu on els demanàvem si tenien més informació sobre aquest projecte, ben aviat ens contestà el seu President, l’arquitecte Mario Andruet, donant-nos tota la informació que, a la Fundació Antoni Gaudí, disposen sobre aquesta desapareguda obra, les referències bibliogràfiques i unes copies -tretes del llibre d’en Joan Bassegoda 2- de dos planells: El de la porta de la tanca d’entrada, signat per en Antoni Gaudí, el 30 de juliol de 1878 i el de l’emplaçament del teatre -a l’actual carrer de Vallirana prop de la plaça de Sant Joaquim- fet, el 4 d’agost de 1878, pel mestre d’obres Ramon Jané Piferrer.
Gràcies a la informació facilitada per la Fundació Antoni Gaudí, a la amabilitat del seu president i al llibre d’en Joan Bassegoda, podem conèixer avui com era aquell projecte. Us ho expliquem una mica més avall.
El permís d’obra municipal i l’expedient «desaparegut
Paral·lelament, havíem contactat amb l’Arxiu Municipal de Sarrià i Sant Gervasi per a rellegir les actes municipals de l’any 1878 i consultar si a l’Arxiu hi tenien alguna sol·licitud de llicència d’obra, d’aquell any, per a la construcció d’un teatre al llavors carrer de Sant Joaquim (l’actual Vallirana, entre Francolí i la plaça de Sant Joaquim) o, millor encara, un projecte del portal -signat per en Antoni Gaudí- d'accés al solar on hi havia aquell teatre.
Segons el Llibre d’Actes Municipals de l’Ajuntament de Sant Gervasi de l’any 1878, en la Sessió nº 32, del 7 d’agost de 1878, es fa referència «... a una instància 3, presentada pel Sr. Pau Miró, d’un projecte de construcció d’una tanca al carrer de Sant Joaquim...». En aquesta sessió, l’Ajuntament acordà esperar a emetre el permís a condició que l’interessat presenti «...el plano de emplazamiento de la obra y algun otro que echa de menos el Sr. Asesor facultativo (l’arquitecte municipal) de este Ayuntamiento».
Segons menciona en Joan Bassegoda al llibre citat 4, l’arquitecte municipal Adrià Casademunt, pocs dies després, al peu d’aquesta mateixa instancia-sol·licitud, hi va escriure «San Gervasio 14 de agosto de 1878. Concedida autorización por haver presentado plano de emplazamiento»5
Pràcticament tota la informació que, avui, podem saber sobre aquest projecte de portal i teatre, la devem al llibre d’en Joan Bassegoda i d’altres que, especialment, reprodueixen el dibuix del portal d’en A. Gaudí 6. Ens diu, en Joan Bassegoda, que l’any 1969 es va localitzar a l’Arxiu Municipal de Sarrià i Sant Gervasi un lligall -amb el nº 6- que contenia l’expedient 1.557 on hi havia la instància d’en Pau Miró, amb els manuscrits de l’arquitecte municipal i dos planells (un d’en A. Gaudí i l’altre d’en Ramon Jané).
Malauradament, segons ens han informat -a rel de la nostra consulta-, a l’Arxiu Municipalde Sarrià-Sant Gervasi, aquest expedient -localitzat, segurament per en Joan Bassegoda, poc abans de l’any 1969- «ha desaparegut». Hi ha l’anterior -el 1.556- i el posterior -el 1.558- però el que ens interessa, amb l'instancia i els 2 planells, -el 1.557- no hi és.
Trist i lamentable. En un món ple de gent desaprensiva, on l’egoisme, la cobdicia i la manca de civisme és molt present, sempre hi trobarem individus que aprofitant la informació que la bibliografia o els estudis dels investigadors els proporcionen i la relativa permissivitat en la consulta, accés i control de la documentació que custodien alguns arxius... robin -així de clar- i facin només seu el patrimoni que és de tots... Indignant i vergonyós. El fet que a l’expedient «desaparegut» hi hagués un planell amb un dibuix i la signatura originals d’en Antoni Gaudí, el convertia en una «peça» desitjada per a col·leccionistes, excèntrics presumits, especuladors i desaprensius... És possible que aquest dibuix d’en Gaudí llueixi, ara bellament emmarcat, en algun discret racó de la casa d’algun pocavergonya... El mal però, ja està fet 7. Sort en tenim de les reproduccions, que s’han conservat a la bibliografia que hem esmentat.
El portal d’en Antoni Gaudí
En el seu comunicat, el Sr. Joan Antoni Passaret, ens diu que -segons els seus records- per descomptat aquell portal d’en Gaudí no s’arribà a fer mai... tot quedà, doncs, en un propòsit, intenció i projecte 8.
En tenim, però, gracies a en Joan Bassegoda, una acurada descripció i imatge:
« El plano al que hace referència la instancia y autorización municipal esta dibujado a tinta china sobre papel tela, mide 20,5 x 45 cm y representa un portal en un muro entre dos pilares, sobre los que hay sendas figuras escultóricas que representan a un hombre agachado con la mano levantada y una puerta o reja de dos hojas con barrotes de sencilla decoración. En los pilares se ven formas incisas segun el modelo utilizado por Gaudí en la placeta Aribau y la cascada del Parque de la Ciudadela.»
El planell és a escala 1/50, està datat a Barcelona el 30 de juliol de 1878 i signat i rubricat per Antº Gaudí, Arqtº.
Reproducció del projecte d’un portal per al Teatre de «La Familiar del Putxet». Imatge del llibre d’en Joan Bassegoda «El gran Gaudí»
Recordem que en Antoni Gaudí, el curs 1868-1869, es traslladà de Reus a Barcelona per a completar estudis. L’any 1873, inicià els estudis d’arquitecte a la Llotja i a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona. Complementà la carrera fent treballs de delineant per a diferents Mestres d’Obres, com en Josep Fontserè i alguns dels seus professors de l’Escola d’Arquitectura. El títol d’arquitecte l’obtingué el 15 de març de 1878. Així, doncs, el projecte de portal per al teatre del Farró -signat el 30 de juliol de 1878- podem afirmar que degué ser -ja com arquitecte- una de les seves primeres obres.
El projecte del teatre d’en Ramon Jané
Era, segons el planell d'emplaçament, un projecte format per dos cossos o edificis; un destinat al teatre pròpiament dit (que, pel que diu a la instància, sembla era una construcció molt senzilla: «un cubierto sostenido por columnas») i l’altre a «dependències» (vestuaris i/o annexes per a guardar-hi petit mobiliari, decorats i l'attrezzo imprescindible).
Fonamentalment, el teatre, era un espai cobert complementari dins del jardí, pensat per a fer trobades i activitats (representacions teatrals, balls, concerts, recitals, conferencies, concursos literaris,...) efectuades pels membres d’aquella associació familiar i convidats, principalment, en els períodes d'estiueig.
Retornem a la acurada descripció que, d’aquest teatre, ens fa en Joan Bassegoda al seu llibre:
«Del aspecto del teatro solo conocemos -i gràcies al planell d’emplaçament d’en Ramon Jané- la planta, con unas medidas aproximadas de 19 m de longitud, 5,7 m de ancho y 3,8 m de alto, apoyado sobre columnas.» De fet, una mena de cobert -de quasi 110 m2- molt ventilat, pensat fonamentalment per a l’estiu.
«El plano de Ramon Jané es un croquis de situación, tambien sobre papel tela, a escala 1/300 y muestra el terreno junto a la calle de San Joaquin con dos edificaciones: Una es el Teatro y, detras, otra destinada a «Dependencias». Esta firmado y rubricado, en Gracia el 4 de agosto de 1878, por Ramon Jané Piferrer, maestro de obras con título del 22 de diciembre de 1868 y muy activo en Gràcia, San Gervasio, Sarrià y tambien en Barcelona.»
Plànol de situació del Teatre de «La Familiar del Putxet» d’en Ramon Jané. Imatge del llibre d’en Joan Bassegoda «El gran Gaudí».
Gràcies a aquest planell de situació del teatre, dins del barri, fet -a escala- per en Ramón Jané, ens atrevim a ubicar en l’actual carrer de Vallirana, pujant a la dreta i una mica abans d’arribar a la plaça de Sant Joaquim, la parcel·la on hi hagué la seu i el teatre del «Centro Familiar del Putxet»: Possiblement al número 64 on, desprès i durant uns anys, hi hagué el Taller Metal·lúrgic d’en Julio de No 10.
El «Centre Familiar del Putxet»
Ja amb el Teatre inaugurat, el 10 d’octubre de 1879, es lliurà a l’Ajuntament de Sant Gervasi una instància i el reglament de la societat «Centro Familiar del Putxet» 11.L’objectiu, segons l’article 1er del Reglament, es: «Proporcionar a las familias que habitan o veranean en esta población un lugar donde puedan reunirse i desarrollar actividades.».
Aquesta societat seria també autoritzada, pel Governador de la Província, el 27 d’octubre de 1879. Aquests tràmits eren obligatoris i necessaris per tal de poder organitzar i rebre l’autorització per a organitzar balls, representacions i actes col·lectius 12. El president, en aquesta etapa, era en Pau Miró el promotor, com ja hem vist també, del teatre. El nombre de socis, el desembre de 1879, era de 40.
Segell de «La Familiar del Putxet», any 1879.
Efectivament, només fent una cerca entre alguns diaris i publicacions de l’època, hem pogut documentar que:
Al Diari Català 9 del 26 de juny de 1879, hi podem llegir:
«TEATRO DEL PUTXET.- Amb una concurrència fluida i nombrosa, s’inaugurà lo dia de Sant Joan (24 de juny) lo teatro del «Centro Familiar del Putxet». Se representà per aficionats la peça castellana «Me conviene esta mujer» i la catalana del Sr. Aulès «Lo diari ho porta». Se llegiren poesies al·lusives a la inauguració, se tocaren en lo piano algunes peces i cantà l'ària de «Don Carlos» un dels joves invitats. Tots los que prengueren part en la funció obtingueren los aplaudiments de l’auditori. Les famílies que passen l’estiu en lo Putxet, estan molt satisfetes de tenir un «Centro» on poder passar agradablement les vetllades.»
A la pàg.159 de La Renaixensa, del 15 d’agost de 1879, es fa ressò de la convocatòria d’un Certamen Literari, amb valuosos premis i amb un Jurat format per prestigiosos escriptors i literats del moment: Conrat Roure, Àngel Guimerà, Carles Pirozzini, Narcís Oller i Artur Gallard.
El 15 de setembre de 1879 -coincidint amb la Festa Major-, La Renaixensa, a les pàgs. 254 i 255, informa sobre el resultat i lliurament de premis del Certamen Literari,efectuat el dia anterior. L’acte molt concorregut va ser presidit per l’actriu i veïna Matilde Diez 13.
Al Diari Català del 20 de setembre de 1879 informa que, l’endemà, la eminent actriu espanyola, Matilde Diez, prendrà part en la funció que al vespre es donarà al Centre Familiar del Putxet, llegint una notable poesia castellana.... En aquesta trobada literària, també hi prendrien part d’altres rapsodes amb poesies catalanes i peces musicals.
La Veu de Catalunya del 21 d’agost de 1880, informa que un parell de dies abans, diferents joves cantants interpretaren al teatre del Centre Familiar del Putxet , amb notable èxit, diferents actes de «Faust».
Al Diari Català del 10 de setembre de 1880, pàg. 96, s’informa que, amb motiu de la Festa Major, el proper dissabte es donarà una funció extraordinària literario-musical i, el diumenge, una altra de dramàtica.
El Diari Català del 16 de setembre de 1880, pàg. 145, i el Diario de Barcelona, del 15 de setembre, pàg 1, informen que el proper dissabte, coincidint també amb la Festa Major, s’oferirà un lluïdíssim ball en lo saló-teatre que s’ha instal·lat al jardí. Aquest ball està dedicat a les senyores i senyoretes que passen l’estiu al Putxet, obsequiant-les, al entrar al saló, amb un regal de gust...
Des de finals de juny fins a finals de setembre de l’any 1881, especialment a La Renaixensa, es van anunciant i fent petites ressenyes de les diferents vetlladesliteràries i musicals que, com cada any, es fan al seu bonic i elegant local.
Deduïm, doncs, que la principal activitat del «Centre Familiar del Putxet» s’esdevingué principalment al llarg dels estius compresos entre els anys 1878 i el 1881.
El llibre-guia «Barcelona en la mano: Guia de Barcelona y sus alrededores» 14 situa aquesta entitat a «la calle Cruz (antic nom que també tingué el carrer de Vallirana) esquina Plaza de San Joaquin, con pequeños jardines y un lindo teatro de verano», així que malgrat el seu nom, podem dir que estava situat al Farró.
Déu n’hi do, el que ha donat de si el comentari del nostre benvolgut veí i amic, Joan Antoni Passaret.
Epíleg
Quan estàvem ja a punt de publicar al Finestres del Farró aquest article, hem rebut un correu electrònic del Sr. Joan Antoni Pasaret on ens diu que, remenat de nou les velles carpetes familiars, aquest cop sí, ha trobat el planell del projecte que, en Antoni Gaudí, va fer per al portal d’un teatre al carrer de Vallirana.
Ens l'ha enviat i veiem que és una fotocopia de la pàgina del llibre que en Joan Bassegoda publicà el 1989. En aquest cas però, la signatura d’en A. Gaudí hi apareix complerta. Pel seu interès documental la reproduïm de nou tal i com el Sr. Pasaret ens l’ha fet arribar.
Reproducció -amb el detall complert de la signatura d’en A. Gaudí- del projecte de portal per al Teatre de «La Familiar del Putxet». Imatge del llibre d’en J. Bassegoda «El gran Gaudí»
Un cop més, moltes gracies !!.
Notes
1. Vegeu el post La casa Passaret de la plaça Sant Joaquim
2 Bassegoda Nonell J., 1989, El gran Gaudí. Ed. Ausa. Sabadell
3 Registrada a l’Arxiu Municipal del Districte Sarrià-Sant Gervasi amb el nº 6.680.
4 Bassegoda Nonell J., Ob, cit, pàg. 136 i 137.
5 El planell d’emplaçament fet per en Ramom Jané, es del 7 d’agost del 1878 i l’autorització municipal de set dies després, el 14 d’agost de 1878.
6 A més de l’obra citada d’en Joan Bassegoda, el dibuix del portal d’en Gaudí va ser publicat per primera vegada a la revista madrilenya Hogar y Arquitectura, nº 88 del Maig-Juny de 1970, en un article d’en Joan Bassegoda titulat «Más sobre los dibujos estudiantiles de Gaudí». I al llibre d’aquest mateix autor Las obras completas de Gaudí, Tokio 1978. També va ser publicat, aquest dibuix, al llibre de George R. Collins i Joan Bassegoda The Dessigns and Drawings of Antonio Gaudí. Princeton University Press 1983.
7 D’aquesta «desaparició», nosaltres ens en hem assabentat ara, gràcies a la professionalitat i franquesa de l’actual arxiver. Quan i com es produí, evidentment -per raons obvies- és un misteri. Tant de bo, algun dia, l’expedient torni al lloc on, per a gaudi i consulta de tothom, li pertoca.
8 Voldríem pensar que si aquell treballat portal s’hagués arribat a construir, en algun lloc -diari, publicació o estudi- s’hagués comentat. És molt possible doncs, com recorda el Sr. Passaret, que aquell artístic portal mai s’arribes a fer i tot el projecte quedes limitat a un únic i «lindo teatro de verano» i un senzill, més econòmic i tradicional portal d'accés a la finca obra d’en Ramon Jané. En qualsevol cas de tot això, avui, no en queda res.
9 Diari Català nº 54, del 26 de juny de 1879, pàg. 4.
11 Exp. 2398 de l’AMDSSG.
12 A l’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià i Sant Gervasi conserven, també, dins la «carpeta» dedicada a aquesta entitat, nombroses sol·licituds, dirigides a l’Ajuntament, d'autorització per a organitzar, especialment, balls.
13 Podeu veure la serie de post de dicats a Matilde Diaz, especialment Matilde Díez (i 3) : A la recerca d’una casa a Sant Gervasi
14 D’en Josep Roca i Roca, edició de 1884, pàg. 337.
Comentaris
Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.
Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom
