Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

1.4.14

Quants habitants té el Farró?


Renoi, aquesta vegada si que era difícil. Només han contestat   6 persones i d'aquestes nomès 3 l'han encertat.  

La resposta bona era -felicitats a aquells que ho heu encertat-: Molt poc més gran que Mongat.


I és que realment el Farró és molt petitó. Si ho mirem per les persones que hi viuen ens en farem el càrrec. Segons les dades estadístiques de l'Ajuntament de Barcelona del 2013 hi vivien  11.182  persones, de les quals 5.022 són homes i 6.160 son dones.


Això vol dir que de cada 100 barcelonins només el 0,6 (una mica més de mig) son del Farró.  

Amb dades del  IDESCAT (Anuari estadístic de Catalunya del 2013), el Farró (11.182 hab.) és una mica més gran en població que el municipi de Mongat (11.055 hab.) i una mica més petit que el de Pallejà (11.208 hab). 

Per fer-nos una idea del que això vol dir, també ens pot servir pensar que al nostre barri hi viuen unes 1.000 persones més que en tota la comarca de la Vall d'Aran (10.090 hab.) i unes 1.000 persones menys que en tota la Terra Alta (12.310).

Fins hi tot dins de Sarrià-San Gervasi, el barri del Farró representa molt poca població; de cada 100 habitants del Districte,  només 7,6 són del Farró.



POBLACIÓ ABSOLUTA. HABITANTS - 2013

TOTAL
HOMES
DONES
FARRÓ
11.182
5.022
6.160
SARRIÀ-SANT GERVASI
145.934
66.750
79.184

BARCELONA
1.614.090
765.471
848.619



Si senyor, el nostre barri és tant petit com formós. Un petit racó de Barcelona, que aprofita els gegants de les grans vies que el voregen per arrecerar-s'hi i fer-s'hi més recondit i secret.



28.3.14

La ronda de les actrius

Ahir era el Dia Internacional del Teatre. Per celebrar-lo la Penya Carlos Lemos i l'Institut del Teatre van inaugurar a la Plaça Margarida Xirgu una instal.lació que porta el nom de La Ronda de Les Actrius.

Al llarg de 40 anys la Penya Carlos Lemos ha atorgat el Premi Margarida Xirgu a la millor actriu de la temporada teatral. La instal.lació recull el nom de cadascuna d'aquestes 40 actrius, 40 "xirgus", dibuixant un caminet que recorre el cercle de plataners de la plaça.



L'acte inaugual va estar ple d'energia teatral, creativitat i simbolisme. Les 40 actrius guardonades van escoltar anècdotes i fragments de les obres que les van fer guanyar el Premi Xirgu en la veu i el gest de 40 joves alumnes de teatre, pàgines en blanc, que van rebre així el testimoni d'un ofici apassionant.



I direu perquè us explico tot aixó. Dons perquè dues de les "xirgus" son del Farró: Teresa Cunillé i Vicky Peña. A veure si les identifigueu en aquesta fotografia.


Aquí més facil? I…. fixeu-vos en les pàgines en blanc, que ahir van demostrar que poden ser famoses d'aquí a no res.


La creativitat del nostre barri és molt coneguda per les arts plàstiques, però jo crec que tambè ho hauria de ser pel teatre. Hi han viscut, i hi viuen, grans actors i actrius, Julian Romea i Matilde Diaz, Josefina Tapies, Teresa Cunillé, Vicky Peña. Amb el temps, anirem parlant de cadascuna d'elles.

21.3.14

L'Atelier: una proposta de creativitat e innovació

Si passeu pel carrer la Gleva segur que us cridarà l'atenció l'entrada dels baixos del número 24. Podria ser un garatge o un pàrquing qualsevol, però si us hi fixeu be veureu que hi ha una colla d'elements creatius que ens indiquen que s'hi amaga alguna cosa sorprenent i atractiva.



I és que som a l'Atelier, un centre dedicat a la formació en el camp del disseny i les arts visuals, que aposta per la innovació i la creativitat.

Un dia em vaig trobar a l'Enric, que hi treballa com a responsable de comunicació  i vaig quedar per anar-lo a veure i que m'expliques el que fan i d'on va sorgir el projecte.

Així que vaig passar la porta em vaig trobar en un espai que respira harmonia; color i forma hi son presents, i cada racó és un invent funcional i divertit. Al fons de la sala, que conserva les seves parets amb aspecte de pàrquing, hi ha una gran taula al voltant de la que treballen un grup de joves. 




L'Enric m'explica que l'Atelier va nèixer al voltant dels organitzadors del Festival Offf de Barcelona, un festival internacional de cultura i disseny digital, que cada any reuneix a Barcelona als dissenyadors més importants del mon.

L'aposta de l'Atelir és agosarada; convoca a un petit grup d'alumnes que ja tenen una formació però que volen professionalitzar-se i els proposa treballar en un projecte real a gran alçada: el disseny del propi festival. En aquest video podeu veure com treballen.


Workshop Back to Basics by Hey Studio from Atelier on Vimeo.

Cada any un grup d'alumnes que venen de diferents països del món - de Mèxic, de la Índia, d'Anglaterra - assumeixen el repte de convertir el seu aprenentatge en una projecte real de creació, amb una dinàmica empresarial i amb tota la pressió i la responsabilitat que implica el fet de presentar la seva feina en un context de tanta rellevància en el sector. 



Alumnes de l'Atelier presentant el seu treball al Festival Offf 2013

La Directora de l'escola, l'Aimeé Duchamp, va ser la fundadora, juntament amb L'Hector Ayuso, del Festival Offf  i encara n'és la directora artística. Aquest fet garanteix les sinergies necessàries per tirar endavant el projecte l'Atelier amb un èxit considerable i enriquir-lo amb masterclass dels participants al festival.



L'equip de l'Atelier: Enric Isern, Aimeé Duchamp i Natalie Melville

El centre va nèixer ja fa cinc anys en un estudi del carrer Vallirana i en fa 3 que es van traslladar a aquest local del carrer la Gleva, però no ha volgut marxar del barri on diuen que hi ha un gran ambient per les feines relacionades amb l'artesania i la creativitat. Els alumnes s'hi troben molt bé. Alguns d'ells viuen al barri durant la seva estada a Barcelona i alguns decideixen quedar-s'hi. L'Enric m'explica el cas d'uns alumnes que es van coneixer durant el seu curs a l'Atelier i que en acabar van decidir muntar els seu propi estudi al carrer Vallirana.


El Farró ha estat des de sempre un barri d'artistes i projectes com l'Atelier ens mostren que aquesta tendència és ben viva i es va estenent amb noves propostes lligades a la creativitat digital i als nous formats propis del nostre temps. 

L'Enric Isern respon el QÜESTIONARI FARRONENC


1.    De quin color és el Farró? Blau
2.    Quin és el millor adjectiu per definir-lo? Creativitat
3.    Quin és el teu racó predilecte del barri? L’espiga del farró i la terrassa del chino
4.    Formula un desig de futur pel Farró. Que mai canviï





17.3.14

Calçotada del Farró 2014

Hi ha festes populars que són de tota la vida i altres que neixen de nou i arrelen amb força.

Aquest és el cas de la Calçotada del Farró, que només és el segon any que es fa, però ja s'ha guanyat un lloc ben merescut al calendari festiu del barri.





Els 180 assistents a aquesta segona edició, així ho van demostrar. Hi ha qui ve sol, a trobar-se amb els veïns. Hi ha qui aprofita per convidar a la família o als amics. Un grup de noies d'Indonesia volten fent fotos i no s'acaben de creure el que veuen.

Una dia preciós i ple de sol; una organització impecable; moltes trobades, salutacions, converses i un menjar boníssim. Tot, omplint la nostra plaça més emblemàtica. Què més voleu?




Però tot això no es fa sol. Vol molta feina. Moltes gracies a l'Associació de Veïns i Comissió de Festes del Farró . Això si que és fer barri!



14.3.14

Dues bodegues tradicionals del barri a la llista de botigues emblemàtiques de la ciutat

El diari d'ahir publicava la llista de les 389 botigues de la ciutat que han estat declarades "botigues emblemàtiques de Barcelona".  Entre elles hi trobem dues de les bodegues tradicionals del nostre barri: la Bodega Josefa del carrer Saragossa 86 i la Bodega de Pàdua del carrer Pàdua 92. 

Diuen els de l'ajuntament que amb aquest projecte volen protegir aquests establiments, evitant els canvis de funció i dedicació dels locals i donant prioritat a l'activitat tradicional. Tanmateix la normativa no queda gaire clara. Sembla que es tracta d'una moratòria d'un any davant la puja de lloguers, amb la que es vol "guanyar temps mentre l'ajuntament estudia d'un en un els casos i crea un règim jurídic de protecció definitiu." (El Periódico 13-3-14). Així que estem davant d'un projecte controvertit, del que segurament en continuarem parlant molt.


Del que estem segurs és de què el teixit comercial d'un barri com el nostre, amb les seves botigues emblemàtiques, les de tota la vida i les noves que hi van apareixent, es un tresor que contribueix a la qualitat de vida i a la convivencialitat. Us imagineu com serien els nostres carrers sense botigues?  


És per això que el Pla de Futur del Barri Putxet-Farró (Febrer del 2011) preveu entre les seves prioritats "promoure el comerç de proximitat" i també "l'associacionisme dels comerços  com a eina d'enfortiment i defensa dels seus interessos" i seria urgent que aquestes prioritats es concretessin en accions positives.


De moment avui, només volem saludar els fet que dues de les nostres bodegues tradicionals es considerin "emblemàtiques" de la ciutat. Esperem que sigui per be.


Sobre la Bodega Josefa, també coneguda com a Pepetas Bar, podeu consultar el blog de la companya M Trinidad Vilchez que hi té una entrada interessant. Així mateix us convido, si no ho heu fet ja, a fer-vos amics del facebook del Pepetas Bar. A Buffalo George li donareu una alegria. I no hi falteu el proper partit del Barça… l'ambient és incomparable i el menjar molt bo.





Sobre la Bodega Pàdua també trobareu informació al blog de la M Trinidad, però us recomano una visita a la pròpia web de la bodega. Us hi explicaran la seva historia que data del 1949. I el millor, un migdia de sol: començar amb l'aperitiu de la crisi al costat del burro i acabar picant de totes les tapes que, de boníssimes que són, et fan descontrolar.



Mentre el nostre ajuntament s'acaba de decidir sobre com ajudar als comerciants del barri, comprar al barri, anar als seus establiments, és una militància més, que ens ajuda a mantenir un barri més humà, més sociable, més viu, més nostre. Jo la practico amb molt de gust.




11.3.14

Districtes, barris administratius i barris: Farró i Putxet-Farró

Quin és el barri? Farró o Putxet-Farró?

Respondre a aquesta pregunta té la seva complexitat. De primer haurem d'aclarir què és un barri i què té a veure això amb les divisions administratives amb les que l'Ajuntament estructura la seva tasca.

Per aclarir la primera qüestió m'acolliré a una cita de Ramón Alberch, arxiver en cap de l'Ajuntament de Barcelona que a la presentació de l'obra "Els barris de Barcelona" ens diu:


"Per barri entenem un territori estructurat amb el pas del temps que presenta tres característiques: una història, que en alguns casos… ve de molt lluny i en d'altres de fa pocs anys; una geografia que, amb alguna que altra imprecisió, les seus habitante més conscients reconeixen com a pròpia.. i, finalment, la consciència de pertanyer a una comunitat." 

Aquesta definició és complexa, oberta i molt allunyada del concepte de divisió administrativa. Entre altres coses, establir una divisió administrativa, vol dir definir un territori amb uns límits precisos i amb un valor funcional a efectes estadístics, d'ordenació, de prestació de serveis, etc. Aquests límits forçosament seran arbitraris i per això sempre susceptibles de ser modificats.

I de fet, l'estructura interna de la ciutat ha anat canviant molt al llarg del temps. 

Es considera que la primera divisió moderna de la ciutat en districtes és la del 1878. Gairebé 20 anys abans de les primeres annexions, aquesta establia deu districtes i 53 barris.



En aquell temps el territori que ara és el Farró formava part del municipi de Sant Gervasi de Cassoles.  Silvestre Farró ja havia donat nom al seu carrer i els antics camps de conreu s'anaven urbanitzant a tota velocitat. Pensem que el 1845 ja es va obrir el carre Alegria (actual carrer Septimània) i el 1849 el carrer Sant Felip (avui carrer Saragossa) que era la principal via d'accés al Putxet, especialment a partir del 1878 amb el pas del tramvia.

Empès per aquest creixement urbà l'Ajuntament de Sant Gervasi, el 1879 divideix el terme en tres barris administratius: Bonanova, Lledó i el Putxet. En aquesta divisió administrativa el Farró queda integrat al Putxet tot i que era una zona amb identitat i tradicions pròpies.

En produir-se les annexions de 1897 l'estructura de la ciutat es va adaptant per incloure els nous territoris mantenint els nombre de 10 districtes.

L'any 1933, en època republicana, s'estableix una nova demarcació, també amb deu districtes que ja inclouen tot el Pla. 


Aquesta divisió es mantindrà fins al 1949 quan s'afegeixen dos districtes més, definint una divisió administrativa buida de representativitat i de contingut polític, que s'allargassarà durant tot el franquisme.



En aquesta etapa l'obertura de la Ronda del Mig entre el 1972 i el 1974 i la seva concepció com a autopista urbana, suposa una ferida en el teixit de la ciutat que talla de manera radical i traumàtica l'accessibilitat i les relacions entre el Farró i el Putxet i que, amb el temps, ajuda a consolidar la identitat del Farró com a barri.


En aquesta fotografia publicada a la portada de la Vanguardia l'1 de desembre del 1972 es veu l'esboranc produit per les obres del Cinturó.

A la transició, amb l'arribada del primer Ajuntament democràtic al 1979, la qüestió de la descentralització política i administrativa es torna a posar sobre la taula amb tres objectius: el reequilibri territorial, l'eficàcia administrativa basada en la proximitat i el foment de la participació ciutadana. La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) publica al 1980 un estudi sobre els barris que, en aquell moment, queda molt lluny de les intencions i les possibilitats de l'Ajuntament.

No serà fins al segon mandat municipal, desprès de diversos estudis, propostes i debats, que al 1984 es posen en marxa  els deu districtes, tal i com avui els coneixem, dotats de representativitat política, autonomia, capacitat de decisió i gestió econòmica. 


El Farró queda així integrat al Districte de Sarrià- Sant Gervasi que funcionarà de manera unitària malgrat que, per la seva història, son evidents els diferents nuclis territorials. Efectivament, el districte és la suma d'antics municipis agregats a Barcelona; el de Sant Gervasi de Cassoles, agregat el 1897;  Vallvidrera-Les Planes que havia estat annexionat a Sarrià el 1890, i, finalment el de Sarrià  que es va agregar a Barcelona el 1921. 

La Carta Municipal de Barcelona, aprovada el 1998, reconeix  els districtes  i estableix quecada any, el 15%, com a mínim, dels recursos ordinaris municipals siguin gestionats per ells. 

Consolidat així el funcionament dels districtes la ciutat reclama un major grau de descentralització que potenciï la participació ciutadana. La FAVB llança el projecte de La Barcelona del Barris per potenciar la participació ciutadana i reequilibrar la distribució territorial de serveis i equipaments.

L'any 2004 l'Ajuntament assumeix aquest projecte i convoca una ponència formada per experts, polítics i directius dels districtes, amb l'encàrrec de fer una proposta de delimitació de la Ciutat en barris.


Del document elaborat per aquesta ponència i de la seva discussió ciutadana amb les Associacions de Veïns en va sorgir la divisió de Barcelona en 73 barris administratius, més dues àrees d’interès especial -Montjuïc i Zona Franca- que van començar a ser efectius a partir del 2007 i que es van desenvolupar plenament a partir del 2008.




És d'aquest projecte d'on sorgeix el barri administratiu Putxet-Farró, que com els altres 73 barris de la ciutat, es dota de noves estructures de participació, el Consell de Barri, i de gestió, el tècnic de barri.  





Coincidint amb això, el 2007 és porta a terme una nova actuació urbanística sobre General Mitre, el projecte "D'autopista a carrer", que vol tornar a comunicar els barris, afavorint la mobilitat peatonal. S'enderroquen passos elevats i s'eliminen els subterrànis, es posen semàfors, s'amplien les aceres i s'augmenten les àrees enjardinades. 



Tanmateix la ferida costa d'esborrar i només amb molt de temps es tornaran a refer els lligams i les relacions entre una i una altra banda de la Ronda.

Així dons, a l'actualitat el barri del Farró forma part del barri administratiu Putxet-Farró, del Districte de Sarrià Sant Gervasi. Tanmateix la consciencia de barri de molts dels seus habitants, que es fonamenta en antigues tradicions i que ha estat accentuada per la dificultat de comunicació amb el Putxet durant 35 anys, fa que hagi de ser considerat com a barri amb característiques socials i culturals pròpies.

3.3.14

Avui és Sant Medir

La llegenda de Sant Medir va donar orígen a mitjans del S. XIX a aquest romiatge tradicional que fa part de la identitat dels barris de Gràcia i Sant Gervasi.

Avui, dia del Sant, la Colla Humorística de Sant Medir, que només fa 2 anys va celebrar el seu centenari, s'encarrega de mantenir viva aquesta tradició al nostre barri.

De bon matí ja s'han trobat a la Plaça Mañé i Flaquer.



Han cridat el seu: Visca Sant Medir! i s'han possat en marxa per recòrrer els carrers del barri llançant caramels a tort i a dret.



A la cantonada amb Septimània, s'han trobat amb l'Antiga de Sant Medir, que baixava pel carrer Saragossa.



Com que avui, amb molt bon criteri, les escoles del barri fan festa, al carrer Pàdua hi havia un munt de nens i nenes. Hi havia qui, de bon matí, ja havia fet una bona collita de caramels.


Aquesta tarda, a les 18,30 h., es tornaràn a trobar a la Plaça Mañé i Flaquer per anar cap a Gràcia a participar en la Desfilada General de les Colles de Romeus de Sant Medir i tornar cap al barri a les 21,30h. Així que encara teniu ocassió de veure'ls. No us quedeu a casa!

28.2.14

Imatge del passat: El carrer Saragossa

La pregunta del mes arriba al final de la seva segona edició. Quin carrer és aquest tan arbrat i frondós que apareix a la fotografia?

Aquesta vegada hem obtingut 14 respostes, dues més que el mes passat i m'agradaria pensar que dotze han repetit perquè els agrada el joc. Les respostes han anat així.

Vallirana         4
Francolí           0
Saragossa      10
Septimània      0

Amb això els participants demostren que estan molt ben orientats perquè la inclinació del pendent i la visió del Turó del Putxet al final, fan evident que és un carrer vertical, de mar a muntanya.



La fotografia és de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i en el seu registre es diu que és una fotografia de Josep Domínguez, feta entre 1930 i 1932 on es veu el carrer Saragossa a Sant Gervasi. 

Tanmateix la transformació urbanística és tant gran que costa molt trobar elements que s'hagin conservat.  La torre que tanca el carrer, avui desapareguda, és la que hi havia al costat de la Casa Beltran i on es diu que van viure alguns anys l'actor Julian Romea i la seva esposa, la actriu Matilde Diaz, que té un carrer al barri.


El que avui coneixem amb el nom de carrer Saragossa  va ser obert l'any 1849 i es va dir carrer de Sant Felip fins al 1907.

Ja vam veure al post dedicat al territori - Què és això del Farró? El territori - que és el carrer que estructura el barri verticalment, ja que suposa una via directe entre Gràcia-l'Eixample i El Putxet-Sant Gervasi. Aquesta condició de lloc de pas ha estat des de sempre la seva grandesa i la seva servitud, durant molts anys amb el pas del 17, el tramvia del Putxet, i actualment com a via principal de trànsit i servei. 

Als anys seixanta era un centre comercial ple de vida. Només entre Septimània i Pàdua hi havia un colmado, un forn, l'estanc, que encara hi és, una carnisseria, una drogueria, una papereria, la farmàcia que ha canviat de lloc, una botiga entranyable de plats i olles, la cordilleria que acaba de tancar. I encara me'n dec deixar alguna.

Moltes de les cases altes que hi veiem avui són fruit de l'onada d'especulació urbanística que va seguir a l'obertura de la Ronda i que juntament amb aquest caràcter de "via ràpida", li han fet perdre una bona part del comerç.

Tant de bo tot això pogués canviar i poguéssim recuperar almenys aquesta dolça línia de plataners que veiem a la fotografia. 


Per acabar, estic en condicions d'anunciar una gran primícia: l' Associació de Veins i Comissió de Festes del Farró  publicarà al programa de les festes de Sant Jordi d'enguany un llarg article del nostre veí Pep Arisa, que ja ens va delitar  amb el seu treball sobre Les Joanes, al programa de la Festa Major del 2013, sobre el carrer Saragossa. Així que esperem intrigats a la sortida del programa per saber-ne més i més."


24.2.14

La palmera de l'escola

Cada vegada que passo per la cantonada de Mitre amb  Septimània  la palmera em saluda. 

I és que ens coneixem de fa temps. De quan ella s'estava al jardinet del davant de l'Escola Cardoner i jo, avorrida davant la plana de restes portant, em distreia mirant-la des de la finestra de la classe. 



L'altre dia vaig veure que havia vingut una grua de grans dimensions per podar-la i vaig recordar que cada any, per aquesta època, venien uns homes a fer-ho. Era tot un esdeveniment i un espectacle. Anaven calçats amb espardenyes i trepaven pel tronc, fins a dalt de tot, ajudant-se només amb una corda.  

La façana de l'Escola Cardoner donava al carrer Septimània i l'edifici feia cantonada amb el carrer Homer. A la part del darrera tenia un jardí bastant gran que devia estar just on ara hi ha la calçada de General Mitre. 

Va ser la primera escola a la que vaig anar quan vaig arribar al barri, l'any 1955. Era una escola privada per a nenes i hi vaig fer bones amigues: la Carme, que tenia una rialla molt fresca, i la Teresa, que va dibuixar un ram de mimoses i me'l va regalar dedicat.





Nenes rebels que fèiem tornar cada dia més blancs els cabells de la directora, la senyoreta Àngels. Un dia dels molts que estàvem castigades sense pati la Carme va somriure d'una manera estranya i venjativa i ens va dir: 

- Si em prometeu no dir-ho a ningú, us explicaré un secret. M'ha dit el meu pare que aquesta escola la tiraran a terra els de l'Ajuntament.

Van haver de passar gairebé vint anys, però la terrible profecia es va acabar complint. L'escola va funcionar fins al 1972 i després va ser engolida per l'obertura de la Ronda del Mig.  

La palmera es va salvar però durant mots anys va quedar mig amagada al costat del pas elevat que hi havia per creuar l'autopista, a l'alçada del carrer Homer. 



Avui, després de la reforma del 2007, llueix el seu aire elegant a la vorera enjardinada i, una mica altiva, s'enorgulleix de no ser com les altres. Ella no ha arribat al barri de fa quatre dies, procedent de qualsevol viver. Ella és aquí de fa temps i no ha deixat mai de ser la palmera de l'escola.



(Dec la fotografia de l'escola al blog El barri de Gracia on també podeu llegir un post sobre el Col.legi Cardoner. És un blog molt interessant però les seves autores van decidir donar-lo per acabat.)






18.2.14

El discret encant de les classes mitjes

A finals de gener i amb motiu de la presentació que va fer l'alcalde Trias de l'informe "Barcelona 2014. El compromís amb les persones i la creació d'ocupació", els diaris van publicar les dades de la distribució de la renda per barris.

La lectura general d'aquestes dades ens dona la visió d'una ciutat on hi ha barris 6 vegades més rics que altres i on, progressivament, va creixent l'escletxa entre rics i pobres. On es situa el Farró en aquesta Barcelona de rics i pobres?





En aquest mapa (diari Ara, 29-1-2014) podem veure que el barri administratiu Putxet-Farró ocupa una posició mitja, més propera a Gràcia que a Sant Gervasi, el districte més ric de la ciutat i del que oficialment formem part.

Entre la Barcelona rica i la Barcelona pobra trobem aquesta taca blau cel formada pels barris Putxet-Farró, Vallcarca-Penitents, La Salut i Vila de Gràcia, tots amb una renda que va del 100 al 150%, considerant 100 la mitjana de la ciutat. És el territori de les classes mitjes, un territori que dona suport a la cohesió social i que, com podem veure, no és gaire abundant a la resta de la ciutat.

Estudiant més a fons les dades -Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona .2000-2012- podem veure millor com el Putxet-Farró (138,2%) té molta més distància amb el barri més ric de Sarrià-Sant Gervasi (Tres Torres amb un 215%) que amb el barri més ric de Gràcia (Vallcarca i Penitents amb un 113,7%).

Al llarg de la crisi aquest territori bau cel de les classes mitges és el que més ha patit. El Putxet-Farró ha passat d'un index del 149,1 el 2008 a un 138,2 el 2012, és a dir que en 4 anys ha perdut 10,9 punts.

En aquest mateix periode de temps Tres Torres ha passat del 214,7 % al 215 %, és a dir que durant la crisi ha guanyat 0,3 punts.  

Per desgracia no disposem de dades per Àrees Estadístiques Bàsiques, que és el que ens permetria afinar encara més i veure les possibles diferencies entre el Putxet i el Farró. Tanmateix, i encara que només sigui a manera de hipòtesi,  podem suposar que les dades del Farró estarien més a prop del 113,7 de Vallcarca-Penitents o del 102,6% de la Vila de Gràcia que d'aquest 138,2 que suposa la mitja de Putxet-Farró. 

Tot això ens confirma el que ja sabem; que aquesta crisi que es resol en una concentració de la riquesa i que porta als sectors més pobres a una situació insostenible, també castiga de manera molt greu a les classes mitjes amb un empobriment relatiu molt elevat.

Defensar el nostre barri, la seva qualitat de vida i la seva cohessió social és defensar aquest territori blau cel que tan de bo s'anès extenent per la resta de la ciutat.