Passejant per la riera de Sant Gervasi: Parada nº 7 : De Guillem Tell al passatge Laforja

ITINERARIS

Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa

Anteriorment en aquesta serie: 

Abans de sortir de casa

Parada 1. Plaça Joaquím Folguera

Parada 2. Balmes/ Pintor Gimeno

Parada 3. Carrer Putxet 1-3

Parada 4: Carrer Balmes cantonada Padua

Parada 5: Sant Guillem cantonada Francolí

Parada nº 6. Del carrer Francolí a Balmes cantonada Guillem Tell

Sortim del Farró travesant el carrer Guillem Tell pel lloc on hi havia hagut un pont per sota del qual passava la riera. Aquest pont suportava les vies del tamvia 17 que venint del carrer Aribau i de la plaça Molina, entrava al Farró per Guillem Tell per girar Saragosa amunt. 

En aquest tram de l'itinerari travessarem Can Regàs i arribarem fins a un curiòs passatge. Farem el camí seguint la llera de la riera per no perdren's cap pista del seu pas.

                          Base cartogràfica Barcelona 1930/1940 Full 3 1933 E 1:5.000

Des de la xurreria la riera es perllonga fins el carrer Lincoln, al davant de la cruïlla amb el carrer Matilde Diaz. Aquí també la forma irregular en l’aprofitament de l’espai ens dona compte del pas de la riera.

Discontinuïtat en les façanes del carrer Lincoln, a l’alçada de Matilde Diaz.

Can Regàs i la finca dels España

A partir d’aquest punt la riera es separa definitivament del carrer Balmes per travessar la finca de can Regàs, antiga propietat del la família España. 

La cantonada de Lincoln amb el carrer Matilde Díez ens pot ajudar a situar-nos millor. Aquest carrer tan curtet va ser obert des de Saragossa a la riera quan el carrer Lincoln encara no existia. (Matilde Díez: L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs) (1).

Can Regàs era una gran propietat de més de 80.000 metres quadrats, propietat de Baltasar d’España, noble i regidor perpetuo a l’ajuntament de Barcelona, que anava des de la riera de Cassoles fins a la riera de Sant Gervasi i el carrer Alfons XII; i des del carrer Guillem Tell, abans carrer Sant Josep, fins al carrer Laforja.[2]

Plànol inclòs a l'expedient: Urbanització i Plànols de Terrenys a Sant Gervasi, Relatius a Donya Francisca Orteu d'Espanya.1874. AMDSSG

Com es pot veure al plànol que acompanya l’expedient d’urbanització del 1874, la propietat estava travessada per la riera i afectada pel pas del ferrocarril de Barcelona a Sarrià. Més endavant ho serà per l’obertura del carrer Balmes. 

Els España eren uns grans terratinents que posseïen extenses propietats per tot el pla de Barcelona i més enllà. Però no per això deixaven d’estar atents al que passava als voltants de les seves terres al municipi de Sant Gervasi. Segurament que el “regidor perpetuo” estava al cas dels plans de construcció del ferrocarril que havia de passar per la seva finca.

Per mala sort no ho va poder veure. Va morir un any abans que, el 1863, s’inaugurés el ferrocarril amb dues estacions que havien de revaloritzar molt els seus terrenys: la de la plaça Molina en terrenys de can Regàs i, a tocar de la propietat, l’estació de Gràcia, situada al límit entre Gràcia i Sant Gervasi.

Tanmateix la seva vídua, Francesca d’Orteu, va seguir vetllant per la fortuna de la família i ràpidament posà en marxa la urbanització de la finca[3]. El 1874 presenta el pla definitiu que convertiria el camí termener que la limitava, en el carrer Sant Josep – avui Guillem Tell- i obriria dos carrers de mar a muntanya, a banda i banda de la riera, que portaran el nom dels propietaris: España pel difunt patriarca, que correspon a l’actual carrer Lincoln; i Orteu, per la seva dona, carrer que posteriorment desapareixerà amb l’obertura de Balmes.

Al plànol podem veure que l’antiga casa de can Regàs estava situada entre el carrer del Preso[4] – actual Madrazo- i La Forja, probablement a l’alçada de l’actual número 12 de Lincoln, en una gran parcel·la que arribava fins a la riera. El projecte d’obertura del carrer parteix aquesta parcel·la pel mig i deixa la façana de la casa alineada amb el carrer España.

Es interesant observar la presencia de la riera en els perfils que acompanyen al plànol. 

En el perfil del carrer Espanya podem veure el pronunciat pendent que correspon a la llera. 

El carrer Riera de Sant Gervasi 

Arribem fins on Lincoln aboca al carrer Laforja i una mica a la dreta trobarem un dels vestigis més clars del pas de la riera. Al costat del número 9 del carrer hi ha un passatge, avui privat, on veiem el rètol del taller Auto-reparació J. Ferré.

En aquest passatge hi hagué durant molts anys una placa de les que s’utilitzen per indicar el nom del carrer que deia: Riera de San Gervasio. 

Placa situada a l’inici del passatge que surt del carrer Laforja, 9. Foto Pep Arisa, 1996

A sobre la porta podeu veure les marques de l’antiga placa arrencada. Foto A. Vilarrasa 2021.

L’existència d’aquesta placa ens faria sospitar que, almenys en algun període de temps, la riera havia tingut categoria de carrer. Segons ens han comentat el veïns el passatge va funcionar com a carrer durant molts anys. Hi havia diferents establiments que tenien porta a l’actual passatge. Això es pot veure en l’estructura de l’edifici de Lajorja 9, ja que la paret que dona al passatge no és una mitgera, sinó que presenta portes i finestres. 

Aspecte actual del passatge

On ara hi ha el taller hi havia hagut una vaqueria amb porta al carrer de la Riera. Un d’aquests establiments era un barber que diuen que quan es va jubilar es va endur la placa del carrer com a record [5]. 

En Josep Ferré encara conserva al seu taller aquesta argolla que s’utilitzava per fermar els animals a la vaqueria que hi hagué on ara hi ha el taller

El pendent d'aquest passatge arriba quasi al 7%, més del doble del 3% que es considera normal al Pla de Barcelona. Aixó ens fa pensar que el pendent fos modificat per ajudar a canalitzar les aigues cap a l'embornal que veurem més endavant.

Estem quasi arribant al punt on les aigues de la riera de Sant Gervasi abocaran al naixement de la riera de'n Malla. A la propera entrada veurem on passa això.

Continuarà

Notes

[1] Hem parlat també de l’urbanització de can Regàs al post Petita història de la Vil.la Urània 1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

[2] PORTAVELLA, J., 2010, Els carres de Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, p.24.

[3] Els dos plans d’urbanització daten del 1867 i del 1874

[4] Aquest carrer, avui anomenat dels Madrazo, es va dir originàriament carrer “Progreso”, però al plànol se’l anomena “calle del Preso”. També es curiós observar com al carrer Alfons XII se’l anomena Calle del Colegio en referencia al “Colegio Carreras” que estava al costat d'on es va situar l’estació de la plaça Molina.

[5] Tot i que aquest “carrer de la riera” no consta en els nomenclàtors de carrers de la ciutat, l’hem trobat en diferents expedients. En alguns s’utilitza el nom genèric de carrer de la riera com a terme per delimitar un territori, barrejat amb noms d’altres carrers de la zona. En altres es parla específicament del “carrer Riera San Gervasi”. Presentem aquí alguns exemples d’aquest segon cas: al 1902 la Societat El Tibidabo demana permís per enllumenar diferents carrers de Sant Gervasi, entre ells el carrer Riera de Sant Gervasi. (La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 12, Núm. 1316 (10 set. 1902) Ed. Vespre, pag. 2); el 1922 l’Ajuntament dona permís per enrunar dues cases emplaçades als carrers Alfons XII i Riera de Sant Gervasi ( Gaceta municipal de Barcelona: Any 09, Núm. 14 (5 oct. 1922); també el 1922 es parla del carrer Riera de Sant Gervasi com a un dels afectats per l’acabament de la xarxa de clavegueram. (La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 32, Núm. 8275 (30 set. 1922) Ed. Vespre pag. 9) Finalment com a dada curiosa hem trobat el carrer Riera de Sant Gervasi al padró d’habitants de Sant Gervasi del 1895, on consten els habitants de només dos edificis: el número 1, amb un sol habitatge i el número dos amb baixos 1º, 2º i 3º; primer pis amb 1º i 2º porta.

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Petita història de la Vil.la Urània 1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

 

 

Fa molt temps que vaig començar aquesta història. Era obligat pel que significa el llegat de Comas i Solà, perquè el centre cívic és l’equipament més important del barri i pels molts conflictes que es creuen en la tenaç defensa de la casa.

A poc a poc, em va anar interessant més i més. La història anava creixent i jo era incapaç de rematar-la en les poques pàgines que es solen dedicar a un post. Però finalment aquí la teniu: la petita historia de la Vil.la Urània, des de la seva construcció el 1869 fins als nostres dies.

Seran vuit posts que aniré publicat. La primera part, els quatre primers, van des de la construcció de la casa fins a la mort de Josep Comas i Solà. A la segona part passarem per anys d’abandó i decadència, l’etapa escolar, la lluita ciutadana i dels descendents de Comas contra l’enderrocament, fins a arribar finalment a la remodelació i al ple funcionament de l’equipament Vil·la Urània.  Al final de cada capítol trobareu el link al capítol següent.

Si em voleu acompanyar serà un recorregut ple de sorpreses i espero que us interessi tan com m’ha interessat a mi.

Índex

Primera Part

1. Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

2. Urània arriba al Farró (1875- 1899)

3: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el científic

4: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el ciutadà

Segona Part

5. Una casa de dol (1937-1963)

6. La casa dels nens i les nenes (1963- 2011)

7.  #salvemvillaurania: Crònica del mes de maig del 2012

8: La casa de tots. Vil·la Urània Centre d’Equipaments (2012-2018)

Façana de la Vil·la Urània al carrer Saragossa. 2012

Aquesta història comença només uns anys després que les terres de Can Regàs es desvetllesin del seu somni rural.  El 1849 s’obre un carrer vertical que havia d’unir Gràcia amb el Putxet millorant les comunicacions i afavorint així la progressiva urbanització de la zona. Se’l anomena carrer Sant Felip – avui Saragossa - en referència a la capella consagrada a Sant Felip Neri que hi havia a tocar de l’antic camí que recorria aquelles finques formades per vinyes i camps de cereals, i puntejades d'ametllers i garrofers.

1868, un any gloriós

Gairebé vint anys després, el 1868, la part baixa del carrer – entre els actuals carrers Sant Eusebi i Madrazo - segueix conservant el seu caire rural i forma part de l’extensa Finca de Can Regàs, que en aquesta zona rep el nom de Camp de les Figueres.

Bienvenido Comas és un comerciant de 44 anys, nascut a Figueres, progressista i adinerat, que es troba en la plenitud del seu èxit. Ell i el seu soci José Totau tenien una botiga de quincalleria i merceria al carrer Ferran, a l’alçada de Pla de l’Ensenyança. A més a més, la firma Totau Comas actuava amb èxit en petites operacions financeres. Casat amb Francisca Solà, és pare d’un fill, en Ricard, i n’espera un altre. 

Francisca Solà. Fons familiar

Al setembre d'aquest any hi hagué la revolució anomenada "La Gloriosa" que va acabar amb l’exili de la reina Isabel II i l'inici del sexenni democràtic (1868-1874). Però ni les crisis que van donar lloc a la revolució, ni la recessió econòmica que va provocar sembla que afectaven gaire al pròsper Bienvenido Comas. La vida li ve de cara i decideix fer-se una casa a Sant Gervasi de Cassoles.

Després de voltar per la zona s’enamora d’un terreny situat entre el carrer Sant Felip i la via del ferrocarril, que forma part de la finca anomenada Can Regàs. 

Aquesta heretat era propietat de la família España i limitava a l’est amb la Riera de Cassoles, al sud amb la riera de Sant Gervasi i el carrer Laforja, a l’oest amb el futur carrer Balmes i el carrer Alfons XII i al nordest amb el carrer Guillem Tell. La finca, de més de 80.000 metres quadrats, estava travessada pel traçat del ferrocarril, avui Via Augusta(1). 

Quan Bienvenido Comas es passeja pel carrer Sant Felip pensant en adquirir un terreny per la seva casa ja fa 6 anys que Baltasar de España, noble i regidor perpetu de l'Ajuntament de Barcelona, ha mort -1862 – i ha deixat hereu de la finca de Can Regàs al seu primogènit, José Maria de España i Orteu, encara menor. Ja fa un any que per iniciativa de la seva vídua, Fancisca d’Orteu, usufructuaria dels béns del seu difunt marit fins a la majoria d’edat del seu fill, s’ha aprovat l’inici de la urbanització de l’heretat de Can Regàs (2).

Així que Bienvenido Comas compra a Francesca d’Orteu una parcel·la de 914 m2, formada per tres peces de terra i situada entre el carrer Sant Felip i la via del ferrocarril (3). En resulta una propietat irregular que correspon al número 29 del carrer, amb una peça que s’allarga per la vorera del ferrocarril i per darrera del número 31 del carrer Sant Felip.

La presencia del ferrocarril, inaugurat el 1863, no sembla suposar-li cap molèstia. Al contrari, fa la parcel·la més atractiva per la seva proximitat a l’estació de Sant Gervasi.

Fragment del plànol inclòs a l'expedient: Urbanització i Plànols de Terrenys a Sant Gervasi, Relatius a 

Donya Francisca Orteu d'Espanya.1874. AMDSG

Per completar el seu projecte Bienvenido es posa en contacte amb un jove arquitecte de 30 anys, Magí Rius i Mulet, que tot i que no ha arribat encara a la seva cima creativa, ja té un gran prestigi i ha construït diverses torres a Sant Gervasi (4). 

Rius i Mulet no triga gaire a lliurar a Bienvenido un projecte que serà el que aquest utilitzarà el 3 de juliol per sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Gervasi, l’autorització per construir una casa d’una sola planta, amb la façana oberta al carrer Sant Felip i que distaria vuitanta pams de la línia de carrer.

El 19 de desembre, probablement a la residencia que la família tenia al Passeig de Gràcia número 52, naixia el seu segon fill, Josep Comas i Solà.

Una casa i un jardí

Projecte signat per Magí Rius i Mulet i Bienvenido Comas. 1868. AMDS

La casa construïda és una mica més senzilla que la que es veu al projecte, però conserva detalls ornamentals de caràcter neoclàssic als marcs de portes i finestres i als acabats de cornises i baranes. 

Façana Principal de la Vil·la Urània. 

És de planta rectangular amb predomini de la línia recta. Es troba alçada sobre una mena de pòdium que li dona un aire de temple clàssic i fa que per accedir a la porta de la façana principal s’hagi de pujar una graderia de vuit esglaons, emmarcada amb baranes i rematada amb les escultures de dos lleons que reposen sobre els pilars.

Per les escales s’arriba a una terrassa balustrada amb baranes de pedra que esculpeixen un reixat adornat amb una flor.

Detall de l'ornamentació neoclàsica de les finestres

Les obertures de la façana son simètriques i estan protegides per pestanyes superiors recolzades sobre dues mènsules cadascuna, decorades amb motius vegetals d’inspiració neoclàssica.

La façana posterior

Alguns d’aquests elements com la graderia d’accés i les baranes de pedra es repeteixen a la façana posterior on s’obren tres arcs de mig punt suportats per dues pilastres en els extrems i dues columnes centrals amb capitells.

Tal com és característic en les torres construïdes en aquesta època la casa s’envolta d’un jardí romàntic amb molts elements propis de l’eclecticisme. En aquest cas el jardí té una extensió de 720 m2 i conté elements ornamentals com un petit estany i una font adossada al mur que envolta la casa, construïda amb còdols de colors i profusament decorada.

 

Font adosada al mur lateral

 

Restes de l'estany davant de la façana posterior

Una estrella que s'apaga

Tanmateix la bona sort de Bienvenido no el va acompanyar durant gaire temps. El 1875, en ple estiu – 26 de juliol - va morir a l’edat de 49 anys. En el seu testament nomena hereus als seus fills Ricard i Josep a parts iguals i estableix que la seva vídua, Francisca Solà i Agramunt, que només tenia 35 anys, en sigui l’administradora fins majoria d’edat dels fills. 

En Josep, el fill petit, només tenia 7 anys i amb una precocitat extraordinària ja s’interessava per la ciència i l’astronomia. Així ho va explicar ell mateix, molts anys desprès.

“Mi primer recuerdo astronómico data de cuando yo tenía 7 u 8 años. Yo me encontraba convaleciente de una enfermedad, y no sé por qué daba una conferencia a la criada que me cuidaba; me acuerdo haberle contado, sin haberlo leído en ninguna parte que las estrellas eran soles alejados de nosotros por distancias inmensas.”(5)

Aquest petit conferenciant, anirà creixent i esdevindrà el savi, carregat d’optimisme i generositat, que posarà el coneixement del cel al servei del progrés humà. Aquest nen, orfe de fa poc arribarà a escriure ja al final de la seva vida:

“La Astronomía es una Ciencia eminentemente espiritual ….. Dada la evolución progresiva del espíritu humano hacia un estado de honda consciencia, bien podemos decir que su conocimiento elemental constituye una necesidad para cuantos sienten el valor de su propia dignidad, no permitiendo que su vida se deslice inconscientemente sin haber sabido jamás en qué mundo han vivido y de qué Universo forman parte integrante.”

 José Comas Solá, Barcelona, 1935

I tot això passarà en aquesta caseta del carrer Sant Felip que ara romanceja encara, anònima i silent, perduda en un petit racó de Sant Gervasi.

Continua a 2. Urània arriba al Farró (1875- 1899)

Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Notes

(1) PORTAVELLA, J., 2010, Els carres de Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, p.24.

(2) No serà fins al 1874 que Francesca d’Orteu presentarà un nou plànol que fixa de manera definitiva l’alineació dels carrers d’aquesta zona. Podeu veure el plànol de urbanització de Can Regas del 1874 al post Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

(3) Dec aquesta i altres informacions d’aquest post a l’informe realitzat per Daniela Calpena i Marcos, el 2011, amb el títol: “Estudi històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, Villa Urània”. En aquest document s’aporten informacions produïdes per l’estudi dels documents recollits al Registre de la Propietat n 7, l’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Arxiu Històric de Sarrià.

(4) Magí Rius i Mulet (1838-1897) va ser arquitecte de la Real Acadèmia de San Fernando i va construir un gran nombre d’edificis basats en l’arquitectura arquitravada, amb un marcat estil eclèctic i que destaca per l’ús innovador de la tècnica del ferro. Entre el 1876 i el 1885 va ser l’arquitecte de la Casa de la Misericòrdia, convent que ocupava l’espai on avui hi ha la Facultat de Geografia i Història de la UB. És també l’autor del desaparegut Hotel Tibidabo, inaugurat el 1882. Però la seva obra més reconeguda és el Passatge del Crèdit (1876-1879) entre el carrer Ferran i la Baixada de Sant Miquel, molt a prop d’on Bienvenido Comas tenia la seva botiga.

(5) COMAS I SOLÀ, J. Text autobiogràfic publicat a OLIVER, JM, 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5

1920 - Adobant les felipes. El carrer del Carril entre Madrazo i Molina

 Les mil paraules: 

Col.lecció de fotografies antigues del Farró

Araceli Vilarrasa 

Un matí qualsevol de l’estiu del 1920 uns treballadors han baixat a les vies del ferrocarril de Sarríà, molt a prop del pont que les creua a l’alçada de carrer Madrazo, per reparar alguna cosa de les felipes i els raïls. A poc a poc una tartana acaba de travessar el pont i segueix el seu camí cap al carrer Balmes[1]. 

 

No sabem on devia enfilar-se el fotògraf per aconseguir una panoràmica tan amplia que abasta des del pont del carrer Madrazo fins al cim del turó de Monteroles, mostrant- nos  el que aleshores en deien carrer del Carril, que deixa a banda dreta el barri del Farró i a l’esquerra el barri de Galvany.

 

A totes les ciutats del món el disseny de les xarxes de ferrocarril estructura la forma de la ciutat i el cas del Ferrocarril de Sarrià n’és un exemple molt clar. De fet, quan va ser projectat el seu recorregut va engolir edificis i carrers sense pensar en el futur, però la necessitat de donar accés a les cases que havien quedat donant a la via va fer que es deixessin uns corredors laterals, elevats al nivell de les cases, dels que la gent en va dir carrer del Carril. Anys després, un cop soterrades les vies, el seu traçat s’hauria de convertir en una de les principals vies urbanes, la Via Augusta[2]. 

 

Però al 1920 falten encara 5 anys perquè s’aprovi el projecte d’urbanització del carrer y encara uns quants més perquè s’iniciï el projecte de soterrament de les vies que donarà pas definitivament a la Via Augusta tal com avui la coneixem

 

 

 

Però tornem a la imatge que ens mostra la fotografia. La història del pont que creua les vies sobre el carrer Madrazo és ben curiosa i ens l’explica Francesc Carreras Candi[3].  Un cop establert el traçat del ferrocarril, ja al 1877 l’ajuntament havia estudiat la possibilitat de construir un pont sobre el carrer Sant Eusebi o sobre el carrer Progrés -que així es deia llavors l’actual Madrazo- que facilités la comunicació entre  les recents urbanitzacions de Can Regàs i les de Lladó[4]. Al 1884 s’instrueix un expedient per la construcció del pont sobre el carrer Progrés. Però aixó de la manca de recursos públics es veu que ve de lluny i  l’ajuntament no té diners per finançar aquesta obra, així que l’any següent compra per 1.500 pts. un pont de ferro que la Companya del Ferrocarril de Sarrià havia retirat del carrer Consell de Cent i obre una subscripció popular per obtenir recursos suficients per col·locar-lo al carrer Progrés. Així finalment, el 13 d’abril del 1887 i gràcies un cop més a les aportacions del veïns, es col·locaven les baranes del pont i els veïns del Farró podien comunicar-se fàcilment amb els del barri de Lladó i Galvany, salvant la rasa de les vies.

 

Si observem a la fotografia la banda dreta del carrer del Carril, la banda del Farró, veurem que és la més frondosa en vegetació, suggerint una urbanització de més baixa intensitat que la del barri de Galvany a la banda esquerra. 

 

Les parcel·les que veiem a la banda del Farró corresponen a l’antic Camp de les Figueres. Era una peça de terra pertanyent a la finca de Can Regàs, que va ser urbanitzada a partir del 1867  seguint un pla promogut per Francesca d’Orteu, vídua de l’antic propietari, en Baltassar d’ Espanya (Podeu veure Matilde Díez 1: L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs). Aquestes parcel.les tenen l’entrada principal pel carrer Saragossa, per damunt de Madrazo i els darreres donen a les vies. 

 

Les tres primeres, perfectament delimitades i vallades, estan encara per edificar i plenes de rastres de la vegetació original del Camp de les Figueres.  A la quarta hi trobem la Vil.la Urània, on viu l’astrònom Josep Comas i Solà, director del Observatori Fabra.  L’esponerós arbre del jardí del darrera de la casa no ens deixa veure be el terrat on Comes té instal·lat el seu observatori particular.  Tampoc veiem la cinquena parcel·la que correspondria al numero 31 del carrer Saragossa on hi ha la casa del Lleó[5], la que va ser sacrificada per construir el flamant edifici que acull el Centre Cívic[6].

 

Més amunt, darrera els arbres, l’alineació d’unes façanes orientades a SE, avui completament desaparegudes, ens fa intuir el pas del carrer Sant Eusebi en la seva arribada al carrer del Carril. El carrer Sant Eusebi, que és dels pocs que han conservat el seu nom original[7],  havia estat obert a partir del 1857 i anava des de l’antic camí de Barcelona a la Bonanova  -actual carrer Alfons XII- fins a la riera de Cassoles.

 

Si observeu aquest mapa que també és del 1920 veureu que la confluència entre el carrer del Carril, Sant Eusebi i el carrer Líncoln, que a les hores es deia carrer d’España, deixa un espai que entre el 1914 i el 1948 va ser reconegut com a plaça, primer amb el nom de plaça d’Espanya i desprès com a plaça Lincoln[8].

Seguint la fotografia vies amunt, després del carrer Sant Eusebi veiem una zona sense edificar i amb molta vegetació. Com podeu veure al mapa, aquest espai era especialment conflictiu pel fet de coincidir-hi el pas de les vies i el de la riera de Sant Gervasi i per aixó devia quedar sense construir fins que, més tard, passà a formar part de la Plaça Molina.  

                              

Passada aquesta àrea arbrada arribem a la plaça Molina on podem veure l’exterior de l’estació de Sant Gervasi, que estava en funcionament des del 1863[9].

 

L'estacio de Sant Gervasi a nivell de les vies 1920

Arxiu del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Tancant l’horitzó el Turó de Monteroles o Turó de Sant Gil és un espai verd amb alguna torre de grans dimensions, que es perfila per davant de la Serra Collserola.

 

Tornem ara al pont sobre les vies i observem la part esquerra de la fotografia, la banda de Galvany.

 

Al costat del carrer del Carril veiem un conjunt de cases baixes, les típiques casetes de planta i pis de Sant Gervasi, que avui han estat totalment substituïdes. Més endarrere apareixen uns edificis de més alçada que ens fan intuir el pas del carrer Balmes, amb edificacions ja fins al l’alçada de Guillem Tell. En aquesta zona hem pogut identificar dos dels edificis que avui encara hi son.

 

A primer terme, tocant gairebé al marge de la fotografia, un gran edifici de tres cossos rematat amb una torratxa de dos pisos, a la façana de la qual veiem un gran rellotge. Correspon a l’edifici del carrer Balmes on avui hi ha la Clínica del Pilar i on el 1894 les Germanes de la Caritat de Santa Anna havien obert una casa de salut mental pels malalts de les famílies de la burgesia[10]. 

 

 La Clinica del Pilar a Balmes 273 avui

Seguint la línia del carrer cap a la dreta veiem una casa de pisos modernista, de façana estreta, amb dos balcons per pis, que podem identificar amb la que encara hi ha a Balmes 283. 

 

            Edifici modernista a Balmes 283 avui

I res més. Una mirada al paisatge actual de la zona no permet identificar cap més edifici. Tot s'ha transformat profundament.

 

De fet, quan aquest treballadors de la Companya del Ferrocarril van baixar a adobar les vies un matí del 1920, el carrer del Carril tenia els dies comptats. El 1925 ja es va aprovar un projecte de conversió de la via del ferrocarril de Sarrià en carrer i a partir del 1928 s’inicià el soterrament de les vies que donarà pas el 1931 al naixement de la Via Augusta.[11] La ciutat es dibuixa, s’esborra i es redibuixa a gran velocitat.

  Cantonada Madrazo amb Via Augusta, amb l'edifici del Centre Cívic Vil.la Urania al fons.

 

 24-03-21 Més informació sobre aquesta fotografia

Treballant en la Petita Història de la Vil·la Urània he trobat que al llibre on l'Amèlia Sala, vídua de Josep Comas i Solà, va recollir documents i records, hi surt la nostra foto acompanyada d'aquesta infografia.

Aixó em fa pensar que l'origen de la fotografia debia ser un projecte de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per explicar a propietaris i veïns el futur soterrament de les vies. Això justifica que es prenguessin la molestia de fer una fotografia amb un punt de vista tan elevat. 

La data de la fotografia, que és del 1920, ens parlaria de l'antelació amb que es va preparar l'operació ja que el projecte de soterrament de la via del ferrocarril de Sarrià en el tram que va de l’Avinguda Alfons XII, l’actual Diagonal, a Sarrià no s'aprova fins al 1925 i l'expropiació de la part posterior de la Vil·la Urània és del 1928.

 

---

[1] La fotografia és d’autor desconegut. Procedeix de l’arxiu de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)  i ha estat publicada a El Jardí de Sant Gervasi

 

[2] El traçat definitiu del ferrocarril de Sarrià pujant pel futur carrer Balmes va ser projectat amb la col·laboració del mateix I. Cerdà  i aprovat el 1861. ALCAIDE, R., 2005,  El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: el caso de Barcelona 1848-1900, Scripta Nova, Revista electrónica de Geografía i Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, Vol.IX, núm. 194 (65). 

 

[3] CARRERAS CANDI, F., 1916, Geografia General de Catalunya, La ciutat de Barcelona, Establiment Editorial d’Abal Martín, Barcelona, pàg. 1007, nota 2658. Carreras Candi va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona del 1891 al 1922, així que quan es va fer la fotografia que comentem només feia quatre anys que havia publicar el volum sobre Barcelona gracies a un intens i llarg treball de recerca sobre documents guardats a l’ajuntament del qual encara era regidor.

 

[4] Recordem que l’estació de Sant Gervasi a la Plaça Molina s’havia inaugurat el 1863

 

[5] Aquest edifici fou adquirit per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2008 i al 2012 es va enderrocar per construir l’edifici modern que acull el Centre Cívic Vil.la Urania. ARISA, J., 2014, El carrer Saragossa, Coses del Farró, nº 1, pàg.30 LINK

 

[6] Per la documentació que es conserva de la Vil.la Urània sabem que el 1929 l’ajuntament va expropiar una part dels patis posteriors d’aquestes cases per tal d’ampliar la via i soterrar el ferrocarril. 

 

[7] Els canvis introduïts al nomenclàtor al 1907 després de l’agregació dels municipis del Pla a l’Ajuntament de Barcelona, van canviar molts noms de carrers, especialment de sants que es repetien en diferents municipis. – Per més informació vegeu el post Pàdua o Buriana i altres delícies del nomenclàtor del 1907. De Sant Eusebi no n’hi devia haver cap altra i així es va quedar.

 

[8] Barcelonofilia, Plaça de Lincoln, abans plaça d’España, Sant Gervasi (1914-1948), (consulta 8-10-2020)

 

[9] L’estació de Sant Gervasi va ser construïda a l’extrem de la finca de Can Regàs, molt a prop de la cruïlla entre Guillem Tell i l’antic camí de Barcelona a la Bovanova, avui carrer Alfons XII, que aleshores es deia calle del Colegio perquè donava accés al Col·legi d’En Carreres, un centre educatiu de gran prestigi del que havia estat director el pedagog Carles Carreras i d’Urrutia  (1807-1873). Hi anaven a fer la primària i el batxillerat, en règim d’internat, els fills de moltes famílies burgeses de tot Espanya, alguns procedents de les Antilles. La importància d’aquest col·legi era tal que es diu que l’emplaçament de l’estació va tenir en compte la necessitat de donar-hi accés.

 

[10] Llavors l’adreça de la Institució era carrer Orteu, 41

 

[11] PORTAVELLA, J., 2010, Els carrers de Barcelona. Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Barcelona. pag. 42

 

Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

Al nostre barri, com a Barcelona en general, hi ha molts pocs carrers que portin nom de dona. Un d'ells és l'antic carrer del Sol que des del 1907 està dedicat a l'actriu Matilde Díez: un carrer curtet que va des de Saragossa a Lincoln, per sota de Guillem Tell. 

Quan es va obrir aquest carrer? Com hauria pogut ser? Qui era aquesta actriu i perquè se li va posar el seu nom al  carrer? Tot això és el que intentarem descobrir en aquesta sèrie de posts. 

A “la Matilde” se la coneix com a reputada actriu madrilenya, però quina vinculació va tenir amb Barcelona? I perquè se li dedicà un carrer al nostre barri?

Primer una mica de història sobre la urbanització del carrer.

 La Finca de Can Regàs

A la segona meitat del S. XIX els terrenys situats entre la Riera de Cassoles i la Riera de Sant Gervasi, per sota de l'actual carrer Guillem Tell, eren camps  de conreu però ja estaven en plena febre urbanitzadora. 

El tram del carrer Sant Felip (actual Saragossa) que anava del carrer Sant Josep (actual Guillem Tell) al carrer Putxet s'havia urbanitzat a partir del 1849, en terrenys propietat del promotor Joaquim Ferret. Al Plànol Topogràfic de Cerdà del 1855 ja apareix transformat de camí en carrer, amb nombroses edificacions a banda i banda. En aquest mapa es pot observar com la urbanització del carrer San Felip s'acaba a l'alçada del encara inexistent carrer Guillem Tell i el buit urbanístic que suposa la finca de Can Regàs. 

L'actual carrer Guillem Tell era en aquest temps un camí termener que anava de la riera de Sant Gervasi a la riera de Cassoles  i corria entre les propietats de Joaquim Castanyer i de Joaquim Farret i Mandri, al nord-est, que ja havien iniciat el seu procés d'urbanització, i la finca de Can Regàs que tenia més de 80.000 m2 encara sense urbanitzar.

Fragment del Plànol de I. Cerdà 1855 

Aquesta extensa finca s'estenia entre el camí que seria el futur carrer San Josep (més endavant Guillem Tell) i la riera de Cassoles al límit de la vila de Gracia, la riera de Sant Gervasi,  el carrer Laforja, i el camí de Barcelona a Sant Gervasi que passava per l'actual carrer Alfons XII.

Can Regàs havia estat comprada per Baltasar d'Espanya i Molines, noble, regidor perpetu de la ciutat de Barcelona i gran terratinent a tota la ciutat. A la seva mort al 1862, la deixà al seu fill Josep Maria d'España i d'Orteu i en usdefruit a la seva vídua, Francesca d'Orteu y Aimerich^[1]. 

El pla d'urbanització del 1874 i l'obertura del carrer del Sol

Empesa per la febre urbanitzadora que s’inicia a partir del 1850 Francesca d’Orteu decideix urbanitzar la finca. Hem de tenir en compte que el 1863 s’havia inaugurat el ferrocarril de Sarrià i que l’estació de Sant Gervasi s’havia construït en terrenys de Can Regàs. 

Així que, una mica per refer-se de les pèrdues i una mica per aprofitar la revalorització dels terrenys, la vidua Orteu presentà un primer expedient d’urbanització de l'heretat que fou aprovat el 27 de febrer de 1867[2].

Posteriorment, el 9 de desembre de 1874, s’aprovà un segon expedient d’urbanització que comportava el pas del carrer Sant Josep de camí a carrer i l’obertura de dos carrers principals d’orientació vertical, que portarien el nom dels dos propietaris: el carrer d’España, l’actual Lincoln, que es va obrir des de La Forja a Sant Josep i, en paral·lel, a la banda sud-oest, el carrer Orteu que també anava de La Forja a Sant Josep i que seria esborrat pocs anys després per l’obertura del carrer Balmes.

Fragment del plànol inclòs a l'expedient:

Urbanització i Plànols de Terrenys a Sant Gervasi, Relatius a 

Donya Francisca Orteu d'Espanya.1874

Com podem veure en el plànol del projecte d'urbanització, el carrer d'España (avui carrer Lincoln) passa entre la via del tren i la Riera de Sant Gervasi. Per damunt del carrer Sant Eusebi i abans d'arribar al carrer Guillem Tell veiem que a la dreta s’obre un carrer que va fins a Sant Felip (avui Saragossa) i que va a sortir una mica més amunt del Passatge Mulet. Es el carrer del Sol, actualment Matilde Diaz.

Observant aquest plànol podeu veure també perquè l'actual carrer Matilde Diez no arriba fins a la plaça Molina sino que queda aturat a Lincoln. Efectivament, el projecte indica que el carrer va des de Sant Felip a la riera de Sant Gervasi que l’atura.

Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890: aprobado por el Excmo. Ayuntamiento en sesión dels dia 13 de enero de 1891. Apéndice nº1 (a) / trazado por D. J. M. Serra

En aquest mapa del 1890 ja es pot veure la realització d’aquest procés d’urbanització i ja trobem el carrer del Sol amb les seves primeres cases, per sota i paral·lel al carrer Sant Josep. 

La curiosa història d'un passatge Sant Felip que mai va existir

Malgrat la crisi econòmica e immobiliària que es desencadenà desprès del 1868, les iniciatives de terratinents i constructors es multipliquen. En Pep Arisa, tot investigant sobre el Passatge Sant Felip, va trobar uns documents referents a un projecte de Passatge Sant Felip datats del 1872, tres anys abans de l’aprovació del projecte del Passatge Sant Felip que avui coneixem.

Segons aquests documents a finals d’abril de 1872, Francesca d’Orteu i altres propietaris - Salvador d’Horta Recoder, Pere Lladó i Jaume Bozzo - sol·liciten a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles autorització per obrir un passatge a les seves finques que portaria el nom de Passatge Sant Felip. 

"El projecte d’aquest nou vial - peatonal, privat i tancat amb portes als seus extrems- era obra del mestre d’obres Josep Arnau. Tot i que el 24 de maig de 1872 l’Ajuntament en concedí el permís, aquest passatge no s’arribà a realitzar"[3].

  

En aquest plànol que em va cedir en Pep, es veu que el projectat passatge havia d'anar del carrer Sant Felip  cap al SW, fins arribar a la riera de Sant Gervasi[4]. 

A quina alçada? El plànol no ens ho diu perquè no inclou els carrers travessers, però és molt temptador suposar que es tractés del mateix indret que desprès va ocupar el carrer del Sol i que també anava de Sant Felip a la riera.

Mesurant la llargada del passatge projectat ens dona uns 80 metres que és la llargada que actualment té el carrer Matilde Diez. Si el projecte correspongués a un altre lloc la distancia entre el carrer Sant Felip i la riera seria una altra i per tant creiem que podem afirmar que on s'havia pensat fer el passatge es va fer el carrer del Sol. 

Allà mateix, el 1869 s'acabava de construir el Passatge Mulet[5] i per tant la idea d'un conjunt de cases amb jardí davanter, obertes a un passatge peatonal de caràcter privat era molt present a la zona.

El projecte inclou el disseny de la porta que havia de tancar el passatge i que té un caràcter semblant al del passatge Mulet.

Porta del Passatge Mulet al carrer Saragossa

Es probable que les dificultats econòmiques que tingué Antoni Mulet i Orfila en el finançament i venda de les seves cases desincentivés als propietaris i que Francesca d'Orteu decidís desestimar aquest projecte i potenciar un pla d'urbanització general de la seva finca en el que va incloure el traçat d'aquest projecte de passatge, ara com a carrer.

Imagineu com seria el carrer Matilde Díez si el projecte de passatge s'haguès portat a terme. Potser les cases originals no s'haurien substituit a tanta velocitat? Això ja no ho sabrem mai.

Aspecte del les cases 15 i 13 que es conserven originals

El canvi de nom: de carrer del Sol a carrer Matilde Díez

Quan al 1897 els municipis del Pla s’annexionen a Barcelona, l’ajuntament es troba amb el problema de que molts noms de carrers es repeteixen. 

Per això al 1907, després de donar nom a tots els carrers nous que ha generat la urbanització de l’Eixample, es decideix eliminar els noms duplicats i aplicar els mateixos criteris que a l’Eixample per donar-los hi noms nous. Aquests criteris son segons l’expedient “substituir los nombres antiguos por otros que recuerden hechos y personalidades gloriosos de la historia patria, Instituciones de la misma o pueblos importantes de la region catalana o unidos a ella por visicitudes de la historia y tambien nombres celebres de humanidad”^[6].

Al 1907, abans del canvi de noms, a Barcelona hi havia quatre carrers del Sol; un a Gracia, un a Sant Martí, un a Sant Andreu i el de Sant Gervasi. D'aquest es diu que és un carrer antic i que té la seva entrada per Sant Felip (Saragossa) i la seva sortida per San José (Guillem Tell). 

No hem trobat encara cap memòria argumentativa que justifiqui el nou nom escollit per substituir el de l’antic carrer del Sol de Sant Gervasi, però podem suposar que l’elecció del nom de l’actriu Matilde Díez que havia mort el 1883, té a veure amb la seva extraordinària notorietat en aquestes dates i amb la seva vinculació a Sant Gervasi. 

Antonio Maria de Esquivel. Retrato de Matilde DÍez 1848. 

I es que aquesta famosíssima actriu, que va ser anomenada “la perla del teatro español” havia tingut durant anys una casa al barri del Putxet, relativament a prop del carrer que avui porta el seu nom.

Aquesta serie continua a:

Matilde Díez (2): La perla del teatro español

Matilde Díez (i 3) : A la recerca d’una casa a Sant Gervasi

---

(1) PORTAVELLA J., 2010, Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal

(2) Aquest projecte, citat per J. Portavella, no l'he pogut trobar a l'arxiu.

(3) ARISA, J., 2016, El Passatge Sant Felip, Coses del Farró, nº   5, Sant Jordi, p 8

(4) AMDSSG, 1872, Plànol del Passatge de Sant Felip, Relatius a Donya Francisca d'Orteu, Expedient 1362

(5) No us perdeu les interessants aventures i desventures de l’Antoni Mulet per financiar el passatge que avui porta el seu nom. ARISA, J., 2017, El passatge Mulet, Coses del Farró, nº7, Sant Jordi

(6) AMCBCN, 1907, Expediente relativo a la rectificación de nombre y numeración de varias calles de esta ciudad y pueblos agregados,. nº 4299, registre 157.