Passejant per la Riera de Sant Gervasi. Parada 3: Carrer Putxet nº 1-3

ITINERARIS

Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa

Anteriorment en aquesta serie: 

Abans de sortir de casa

Parada 1. Plaça Joaquím Folguera

Parada 2. Balmes/ Pintor Gimeno

Per arribar fins aquí des de la parada anterior:

1. Pugeu fins a la plaça Figuerola i allà veureu les restes del pas del torrent Castanyer que després de baixar per la fondalada del Tenis Barcino seguia pels darreres de les cases que ara hi ha al carrer Balmes fins arribar a aquest punt on s’ajuntava a la riera de Sant Gervasi.
2. Seguiu carrer Bertran avall i travesseu Mitre. Teniu el torrent a la vostra dreta, a mitja mançana. A aquesta alçada, on abans de la construcció de la ronda hi hagué el carrer Wagner, la vall s’obria i d’aquí al carrer Pàdua perdia una mica de pendent.
3. Arribeu fins a la cantonada de Ríos Rosas amb el carrer Putxet. Durant molts anys aquí començava el carrer Putxet i d’aquí fins a Balmes hi passava la riera.

Base cartogràfica Barcelona 1930/1940 Full 3 1933 E 1:5.000

El pas de la riera pels darreres de la casa Nebot

Ens situem al carrer del Putxet n º 1-3. Estem al davant de la façana lateral del gran edifici que fa cantonada amb el carrer Balmes. Per un arc espectacular podem entrar a un petit passatge que porta a uns garatges.

Portalada al carrer Putxet 1 i 3, casa Nebot

Al davant de les portes de les cotxeres hi ha un antic mur de formigó, coronat per unes peces de ceràmica, que correspon al marge esquerre d’un solc de riera, ja canalitzada en temps antics. Es uns dels vestigis més evidents del pas de la riera.

Mur de canalització de la riera de Sant Gervasi al carrer Putxet 1-3

El projecte de Fernando Rojo: un document extraordinari

El pas de la riera per aquest indret el temin documentat al detall pel projecte que va fer l’enginyer Fernando Rojo per l’obertura del carrer Balmes, que va ser aprovat l’any 1920.

Fragment del plànol del projecte d’obertura del carrer Balmes realitzat el 1920 per l’enginyier Fernando Rojo[1]

En el plànol d’aquest tram que dibuixa Rojo, es pot veure el pas de la riera que travessa el carrer Putxet, just en el punt on ara hi ha la portalada en arc, i segueix avall, sempre a l’esquerra de Balmes, fins una mica abans del carrer Pàdua on dibuixa un meandre a la dreta i reprèn el curs cap al mar passant, ara si, pel mateix lloc per on passarà Balmes.

El plànol ens mostra unes cases que tenien la seva façana a Ríos Rosas, la tàpia lateral al carrer Putxet i el jardí del darrera abocat al pas de la riera. Més enllà, el carrer Putxet no estava obert i és en aquest plànol on es proposa la seva continuïtat fins al futur carrer Balmes. 

L’aquitecte Nebot escriu a l’ajuntament

A l’Arxiu Contemporani de Barcelona hem pogut consultar un substanciós expedient relatiu al projecte de rasants per aquest lloc[2] que comença amb una instancia datada de novembre del 1930 en la que l’arquitecte Francisco de Paula Nebot insta a l'Ajuntament a fer el projecte de rasants per poder començar a construir a la parcel·la Balmes/Putxet.

En aquesta època Nebot era un arquitecte molt respectat. Tenia 47 anys, era director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i ja havia projectat obres tan importants com la plaça Catalunya (1924-1926), el Palau Reial de Pedralbes (1919-1924) o el Teatre Coliseu (1922-1923). Les males llengües diuen que era el prototip “d’arquitecte d’èxit”, superficial i cregut“[3]. Malgrat que en la seva joventut havia estat adscrit al noucentisme aviat va començar a produir uns edificis eclèctics, escenogràfics i efectistes, més recarregats d’ornamentació del que el classicisme del moviment promulgava.

Així que ens el podem imaginar molt indignat, amb el cap ple de torres, teuladetes, columnetes i fornícules, i sense saber a quina alçada les havia de posar.

Finalment, el 1931 l’ajuntament emet el corresponent pla de rasants on podem veure una altimetria molt precisa en la que s’estableixen les alçades de la línia de façanes del carrer Balmes i del carrer Ríos Rosas una mica diferents de les que havia previst l’enginyer Fernando Rojo.

Les obres de l’espectacular edifici que ocupa el carrer Balmes del número 360 fins al 366, no es van començar a fins al 1934 i va ser un dels únics de la zona que es va acabar abans de la guerra, el 1936. 

Les cases Nebot a la cantonada del carrer Balmes amb el carrer Putxet

El passatge sense nom

Al davant de l’arc de Putxet 3, anant cap a mar i amb la mateixa alineació, hi ha un passatge sense nom. És un cul-de-sac que s’ acaba en un embornal situat al darrera de les cases del carrer de Pàdua nº 104-106. 

Aquest passatge és el testimoni, estranyament conservat, del curs de la riera entre el carrer Putxet i el carrer Pàdua. Ara és un indret singular, amb racons insòlits que respiren l’aire d’un altre temps.

Per acabar, i abans de continuar cap a la propera parada, us proposem fer un cop d'ull al mapa del 1933 on podeu veure perfectament senyalitzada la riera en aquesta part del seu curs, fins a la nostra propera parada, al carrer Balmes cantonada Pàdua.

Barcelona 1930/1940 Full 3 1933 E 1:5.000

Continua  a

Parada 4: Carrer Balmes cantonada Padua

Comentari

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Notes

[1] Fernando Rojo, 15 de septiembre, 1920, Proyecto de obertura y urbanizacion de la calle Balmes y de construcción para ferrocarril subterráneo en dicha calle, desde su cruce con la línia de Sarria a Barcelona hasta su terminacion. Q101 urbanitzacio y reforma 59831, AMCBCN

[2] 1931. Expediente relativo al proyecto de rasantes para la calle del Putxet desde la de Balmes a la de Ríos Rosas. nº 1.101, AMCBCN

[3] Així el recorda Albert Illescas al seu llibre Illescas, A., 2008, Sixte Illescas, arquitecte (1903-1986): de l'avantguarda a l'oblit, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, pàg. 82