Guiu Asbert Rubio
Navegant per internet vaig topar amb una fotografia de Lucien Roisin on es veu una gran casa amb façana d’estil arabitzant, descrita com a propietat de la família Garcia-Faria – Monteys, obra de l’arquitecte i enginyer Pere Garcia Faria i de nom Vil·la Rosita.
Aquesta finca estava situada al carrer Príncep d’Astúries, 15 (avui Riera de Cassoles), però en realitat els accessos els tenia pels carrers Mare de Déu de Gràcia i Camps i Fabrés.
Vil·la Rosita, residència de la família Garcia-Faria (1)
Qui fou Pere Garcia Faria?
Pere Garcia Faria (Barcelona, 3 d’abril de 1858-19 de setembre de 1927) va ser enginyer de ponts i camins (titulat l’any 1880 a la Universitat de Madrid) i arquitecte (titulat l’any 1886 a la Universitat de Barcelona). Va ser enginyer en cap de Barcelona des de 1889 fins a 1896, i en aquesta etapa va elaborar el Pla de sanejament del subsol de Barcelona (1891), que planificava per primera vegada la xarxa de clavegueram i sanejament de la ciutat, un projecte avançat a la seva època.
El projecte es pot consultar digitalitzat a l’Arxiu Digital de l’ICGC, i és un document de gran valor on es veu el detall i la cura amb què va treballar Garcia Faria. (2)
Pere Garcia Faria, ingenyier i arquitecte
Reforma de Garcia Faria
Vil·la Rosita (el nom probablement fa referència a Rosa Faria, la mare d’en Pere) no era una casa de nova construcció, sinó una reforma d’un edifici preexistent conegut com la Torre dels Capellans. Pere Garcia Faria era marit de Manuela de Monteys Xuriguer, propietària de la finca des de 1897 a través dels seus pares Camilo de Monteys i Marcelina de Xuriguer, i abans del seu avi Antoni Xuriguer Andarió, que adquirí la finca l’any 1857.
Aquesta finca era la coneguda “Torre dels Capellans”, que ha donat nom al carrer i la plaça de La Torre (recentment rebatejada Antoni Tàpies). Per més informació sobre la finca, podeu llegir l’article El vell Farró, del segle XVII a finals del XIX de Pep Arisa, a Coses del Farró Nº13. (3)
No he trobat cap referència a l’aspecte que tenia la torre abans de la reforma de Garcia Faria, però a l’arxiu digital del MNAC hi he trobat un dibuix de 1827 del francès Adolphe Delamare amb el nom “Masia a Sant Gervasi de Cassoles”.
Masia a Sant Gervasi de Cassoles, Adolphe Delamare. MNAC (4)
El volum i la orientació de l’edificació, així com la disposició de les obertures coincideix amb l’edifici que veiem en la reforma de Garcia Faria. Addicionalment hi ha una coherència geogràfica en la ubicació de la masia, amb el terreny abrupte de la riera de Cassoles en primer terme. Això em fa pensar que Delamare podria haver dibuixat la Torre dels Capellans.
Antecedents: Col·legi Sant Vicenç de Paul.
L’agost de 1896 Pere Garcia Faria en representació dels seus sogres demanà permís per realitzar obres de reforma en la casa-torre propietat d’aquests darrers. (5)
Aquest document és molt interessant, encara que només hi ha plànols de reformes interiors, es fa saber que fins fa poc la finca estava destinada al Col·legi de Sant Vicenç de Paul. A més a més, un conjunt de veïns demanaven la obertura d'una via per unir Príncep d'Astúries amb el carrer Sant Magí, aprofitant les obres.
El Col·legi Sant Vicenç de Paul s’ubicava en la finca al menys des de 1886, quan el director Josep Casas Carreras va demanar un permís d’obres per poder admetre als nens pobres de la població a l’escola gratuïta que hi havia a la finca. (6)
Al cens de 1895 hi trobem el director i prevere Josep Casas, natural de Bordils, tres estudiants i dos empleats. Al cap de poc temps, el Col·legi abandonava la finca, que s’adequaria com a residència permanent de la família Garcia Faria. El Col·legi es traslladaria fins a 1918 al carrer Marquès de Santa Anna, 4, al que avui és l’Institut Serrat i Bonastre.
Col·legi Sant Vicenç de Paul al carrer Marquès de Santa Anna. (7)
Residència de la família Garcia Faria
A principis del segle XX i la casa ja restaurada, la família Garcia Faria s’hi deuria instal·lar permanentment, els trobem ja al cens de Sant Gervasi de l’any 1905 i recurrentment en els següents censos (1910, 1915, 1920, 1924). Hi consten Pere i la seva muller Manuela i els quatre fills: Pere, Marcelina, Pilar i Maria. (8)
En aquest darrer període de la vida de Garcia Faria, per motius laborals no sempre va poder viure a Barcelona: per un breu període de temps hagué de residí a Lugo l’any 1905 i des de 1915 a 1925 (any en què es jubilà) fou inspector d’obres públiques a Madrid. Tot i així, segurament tornava sovint a la seva ciutat natal.
L’any 1924, segons el cens de Barcelona, el fill Pere ja s’havia emancipat i vivia amb la seva dona en una casa del carrer Copèrnic, 43. Les seves dona i filles (Manuela, Marcelina i Maria) hi seguien residint. L’altra filla Pilar també hi vivia amb el seu marit Joan Ibern i dos fills, però la direcció que s’indica és carrer de La Torre, 14 1er, el que em fa pensar que probablement ocupés la primera planta de la torre amb la seva família, mentre pares i germanes ocupaven la planta principal.
Tal com explica Pep Arisa al seu artícle, la família en va mantenir la propietat fins al seu enderroc als anys seixanta del segle XX.
Pere Garcia Faria i (segurament) Manuela de Monteys l'any 1927 a la Vil·la Rosita. (9)
La vida d’aquest il·lustre personatge va acabar l’any 1927, quan ja jubilat residia en aquesta finca. Precisament, la pàgina de Facebook d’on va sortir la primera foto, Barcelona ze starego albumu de Dariusz Osiak, també va proporcionar-nos una instantània molt preuada del nostre protagonista al jardí de la casa junt a la seva dona. El retrat és d’uns mesos abans de la defunció de Pere.
Comentaris
Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.
Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.
Notes
2 Plano detallado de la urbanización de Barcelona y de su alcantarillado. ICGC, Per una amplia informacio sobre la figura de Gàrcia Faria consulteu Miranda Gonzalez, M.A., 2006, Pedro Gàrcia Faria, ingeniero de caminos (y arquitecto), Scripta Nova, vol X, n 221, 15 setembre.
3 Arisa, Pep. (2020) “La Torre dels Capellans” de la Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri.
Excel·lent article! Mai no ha havia vist cap fotografia ni pintura de la Torre dels Capellans, molt bones troballes.
ResponEliminaHe estat comparant la pintura amb la fotografia. Realment, coincideixen molt. Has trobat una agulla en un paller, gràcies per la paciència!
ResponEliminaMagnífic treball, Guiu.
ResponEliminaNo en sabia rés d’aquesta ampliació i reforma de la Torre dels Capellans, amb la elegant Vil·la Rosita d’en Garcia Faria.
Tot i conèixer la pintura de la "Masia a Sant Gervasi de Cassoles" d'en A. Delamare, sense tenir-ne cap fonament, l' havia situat a tocar d'alguna de les moltes rieres que teniem al terme però més propera a la parròquia de la Bonanova. Evidentment la comparació de les imatges que ens permet la fotografia d'en Lucien Rosin, on es veu clarament la vella masia (recordem una gran explotació agrícola dels "Felipons"), l'amplició de Vil·la Rosita i l'argument de la proximitat a la Riera de Cassoles, crec que és determinant per a situar.la aquí, a la Torre dels Capellans. Felicitats !!!
Cada dia, gracies a gent com tu, anem descobrint i sabem més coses i detalls del nostre barri. Gràcies i enhorabona !!.
Certament, Vil·la Rosita, era un bonic i elegant edifici -del llavors, tant de moda, estil arabitzant- que, malauradament (un més...), hem perdut. Ens en queden i quedaran, només, les imatges i els treballs con el que tu, avui, ens has portat a les nostres "Finestres del Farró". Per això, pensem, son tant importants aquests espais de cerca, memòria, documentació i difusió popular...!!! Mantinguem-los vius, si us plau !!!
Repeteixo, gracies per la teva tasca -gairebé detectivesca- d’investigació i cerca i, també, pel bon servei d’anar-ho difonent...
Segueix així, no t’aturis, no t’aturis... !!!
Una cordial abraçada.
Subcric tot el que ha dit el Pep!! Realment, l'article m'ha alegrat el dia.
ResponEliminaHe imprès i tot el dibuix per ensenyar-lo als amics i parents, casa meva està als terrenys de la desapareguda Torre.
Moltes gràcies pels comentaris!
ResponEliminaMoltes gracias per la vostre feina. Ho segueixo amb molt d'interès
ResponElimina