Els dos possibles Guillems del carrer Guillem Tell

Eladi Crehuet 

No és un carrer gaire llarg el de Guillem Tell, però sí molt comercial i força animat de vianants, de vehicles i de botigues: al llarg del carrer hem comptat, incloent-hi algun local tancat, gairebé quaranta establiments comercials. L’origen del nom d’aquest carrer té dues interpretacions controvertides.

L'heroi suís

Segons la teoria majoritària, aquest carrer es diu Guillem Tell com homenatge a l’heroi de la revolució suïssa, un personatge llegendari de la independència suïssa, extraordinàriament hàbil amb l’arc i les fletxes, el qual, segons podem llegir en el peça teatral del mateix nom del dramaturg J.F. Schiller, escrita l’any 1804 i representada amb força èxit en una Europa desencaixada i plena de pàtries emergents (“mai no abandonis la santa causa de la teva pàtria”, diu un dels personatges de l’obra). Com és sabut, aquest Tell va desafiar l’autoritat de l’emperador i va ser compel·lit a travessar amb una fletxa una poma col·locada sobre el cap del seu fill Walter. 

Aquesta teoria és la que defensa Jesús Portavella[1]. Per a ell no hi ha cap dubte que el nom de Guillem Tell que identifica el carrer és el de l’heroi llegendari suís. L’any 1907, per tal d’evitar repeticions, es van canviar els noms d’alguns carrers de Sant Gervasi, municipi que havia estat agregat a Barcelona deu anys abans, -sobre aquests canvis veieu també el post Pàdua o Burriana i altres delícies del nomenclator del 1907-. L'actual carrer Guillem Tell portava antigament el nom de carrer Sant Josep i aquest va ser el nom que va haver de substituir-se més ja que cada antic municipi en tenia un. En aquell moment es van triar, entre d’altres, noms de personalitats del món cultural o amb regust republicà o liberal, com ara Jules Verne o també Guillem Tell, i sempre de persones ja traspassades, no de persones vives. Com ara veurem, l’altre Guillem Tell encara vivia en el moment que es va canviar el nom del carrer.

A la Barcelona de finals del XIX, el nom de Guillem Tell anava unit al record de l’esclat de la bomba del Liceu durant l’estrena de l’opera de Rossini. Il.lustració apareguda a Le Petit Journal. Novembre 1893.

L'altre Guillem Tell

Existeix, però, una altra teoria –per ara minoritària- que considera que el nom d’aquest carrer del Farró prové del d’un notari i poeta nascut al segle XIX i traspassat al segle XX, Guillem August Tell Lafont, un personatge avui oblidat, però que va incidir de manera notable en els àmbits de la poesia i del Dret en la Catalunya de l’època[2]. 

En efecte, aquest “altre” Guillem, després de cursar estudis a l’INEM i l’UB i d’exercir com advocat i secretari de la Diputació, va aprovar les oposicions a notaries l’any 1889 amb nota de “Sobresaliente” (el títol corresponent li va ser expedit per Don Alfonso XIII). Durant cinc anys, entre 1890 i 1895, va exercir com a notari del poble de Gràcia i aquest darrer any va ser nomenat notari de Barcelona, on va morir trenta-quatre anys després, el dia 6 d’agost de 1929.

La família de Guillem A. Tell reunida a Olot, on sojornava

El notari Guillem A. Tell de petit

En haver estat premiat en tres Jocs Florals, va ser investit com a Mestre en Gai Saber l’any 1900. Obtingué la viola l’any 1895 pel poema “La Salve a Montserrat”, l’englantina el 1899 per “L’Hivern a Núria” i la Flor Natural el 1900 per un recull de sonets que titulà “Enfilal”.

L'englantina d'or aconseguida en uns Jocs Florals de finals del XIX per notari Guillem A. Tell

Títol de mestre de Gai Saber concedit a Guillem A. Tell

La seva vinculació al barri del Farró

Durant la seva estada com a notari a Gràcia va establir el seu despatx (i possiblement també el seu domicili; llavors era el més habitual viure i tenir l’oficina al mateix lloc que l’habitatge), successivament, al carrer Major de Gràcia, número 35, 1er dreta, al mateix carrer Major número 54, dreta, i al carrer Còrsega números 165-167, entresòl. Ja notari de Barcelona va tenir el despatx al carrer del Carme, 14 principal i posteriorment al carrer Bilbao 206, a la ronda de Sant Pere 7 i finalment al carrer Canuda 26.[3] 

És possible que durant un temps visqués al Farró, però no ho hem pogut confirmar. El que si sabem és que al Farró hi tenia clients. L'amic Pep Arisa ens ha fet arribar una copia del testament de la seva besavia, la Maria Closa i Codina, autoritzada per el nostre notari-poeta l'any 1892.

Ciutadà digne i conseller amable

Igualment a l’expedient del notari Guillem A. Tell es conserva una còpia d’un article que li dedicà, amb motiu del seu traspàs, el diari “El Matí” del dia 7 d’agost de 1929, article que glossava la seva vessant poètica: 

El senyor Guillem A. Tell i Lafont ha mort a Barcelona, on tenia moltes simpaties. Feia temps que no se’n sentia parlar com a poeta; vivia en el seu despatx i semblava que havia negligit la Literatura enterament (...) Als seus poemes hi havia Corines i Marqueses que eren evocacions convencionalment històriques, sense vida present. En aquesta composició, per exemple, que titulà Clàssic: “De tanta rosa que en ton front s’inclina/cauen lliscant les fulles per la cara/ i neden mortes en la copa clara/ on riu del vi la flama purpurina/. Un altre bes, un altre bes, Corina/ que el temps d’amar-nos no ha finat encara/oblidem, doncs, que fins l’arca avara/la nostra vida com un riu camina (...).

Molts recordaran del senyor Guillem Tell el ciutadà digne, el conseller amable, l’home de carrera. Però en el moment de saber la seva mort, alguns recordaran també el Mestre de Gai Saber que influí un moment sobre la joventut literària, un moment decisiu en què aquesta abandonava el romanticisme maragal.lià i preferia la tendència parnassiana.

Tanmateix no solament de versos viuen els poetes com el nostre Guillem A. Tell. Mentre escrivia versos parnassians, havia obtingut una plaça de notari, primer a Gràcia i al cap de poc a la ciutat de Barcelona, on va poder dedicar-se a l’estudi i posterior publicació de determinats treballs jurídics. Com a jurista va tenir una activitat destacada i segurament més continuada que com a poeta parnassià: entre altres càrrecs i honors, va ocupar la presidència de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. 

També va ser degà, durant tres anys (1917-1919), del Col·legi Notarial de Barcelona, càrrec al qual va renunciar, per motius personals al desembre de 1919. Essent degà del Col·legi Notarial, l’any 1918 el senyor Tell va ser objecte d’una doble distinció: d’una banda, fou designat vocal de la Comissió encarregada de codificar el Dret Català, en substitució del difunt Ricard Permanyer i, d’altra banda, fou nomenat acadèmic de número de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, en substitució de l’Exm. Sr. Manuel Duran i Bas .

Pintura del notari Guillem A. Tell, com a degà del Col·legi de Notaris de Barcelona

En la seva signatura notarial mai no oblidava posar una A majúscula seguida d’un punt, entre el nom de Guillem i el primer cognom, segurament per fugir de l’ombra del Tell suís devia perseguir-lo tota la vida. 

La signatura i signe notarial de Guillem A. Tell

En la seva vida es poden distingir clarament dues etapes: la primera com a poeta parnassià, honorat l’any 1900 com a mestre del Gai Saber, màxima distinció que podia tenir un poeta llavors a Catalunya , i una segona etapa, més llarga, com a prosista i home públic, en el transcurs de la qual va ser honorat amb diferents càrrecs (a alguns dels quals va renunciar) i va poder publicar diverses obres de contingut jurídic. 

Tanmateix tenim la impressió que cap d’aquestes dues dedicacions literàries va satisfer-lo plenament; de sobte va abandonar la composició poètica, potser perquè els vents bufaven en una altra direcció, o tal vegada perquè no va poder dedicar gaire temps a versificar. D’altra banda, les seves publicacions jurídiques no tingueren el ressò que segurament ell hagués volgut que tinguessin. Tampoc sembla que, al final de la seva vida, tingués gaire èxit en les seves relacions amb la burgesia més culte del moment.

Un carrer que ens pot recordar dos personatges

En conclusió, ens agradaria poder afirmar amb rotunditat quin personatge es va tenir en compte en el moment de donar nom al carrer que porta el nom de Guillem Tell: o a l’heroi de la llegenda suïssa , o al poeta publicista català. Una solució possible fora la d’afirmar que es van tenir en compte tots dos –o almenys que els podem tenir en compte a partir d’ara- i que, per tant, el carrer Guillem Tell del Farró inclou –perquè no?- tots dos personatges.

Comentari

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Notes

[1] PORTAVELLA i ISIDORO, Jesús. Els carrers de Barcelona. Sant Gervasi, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, 2010, pag. CONSULTAR

[2] FABRE, J. i HUERTAS, JMª, 1982, Carrers de Barcelona. Com han evolucionat els seus noms, Eshasa, Barcelona, pàg. 58

[3] Informacions que resulten del seu expedient personal, de les guies de notaries conservades a l’arxiu del Col·legi Notarial de Catalunya i al llibre sobre els darrers Degans editat pel mateix Col·legi.