Araceli Vilarrasa
L’any 2023 és celebrarà arreu el centenari del naixement de l’Antoni Tàpies (1923-2012), el farronenc més universal, juntament amb Mercè Rodoreda.
Va ser un dels darrers el dies de desembre del 2022, el dia de la Fira Solidària, que la noticia va saltar de boca en boca: la ponència del Nomenclàtor de Barcelona, s’avançava als actes de celebració d’aquest centenari i acabava d’aprovar canviar el nom de l’actual Plaça de la Torre pel de Plaça Antoni Tàpies.
Amb aquesta decisió s’acompleix la voluntat de dedicar un espai públic a un dels pintors catalans més reconeguts i de fer-ho al Farró, el seu barri. Una decisió que no pot ser més encertada. Jo crec que a ell li agradaria perquè l’antiga Plaça de la Torre és un espai serè, íntim i recollit, com els espais on li agradava habitar.
Antoni Tàpies al seu taller del carrer Saragossa. 2003. Foto La Vanguardia
Una plaça del vell Farró
Tanmateix, donats com som a la nostàlgia i a l’estimació de la història, no deixarem d’enyorar els vincles que la denominació Plaça de la Torre ens donava per entendre la primera urbanització del Farró.
Com ha explicat molt bé en Pep Arisa, aquest nom feia referència a l’antiga Torre dels Capellans, una torre-masia dels pares felipons, que ells anomenaven Torre de Gràcia i de la que es tenen noticies documentades des del S. XVII.
La torre formava part d’una gran hisenda que limitava amb les terres del convent dels Josepets i que va ser urbanitzada per Joaquim Castanyer i Molet a partir del 1847. Aquesta urbanització i la posterior parcel·lació i construcció de cases, és la que va configurar aquesta àrea del barri, el carrer de la Mare de Deu de Gràcia, el carrer Mossèn Xiró i el carrer anomenat també de la Torre, que uneix Mosén Xiró a la plaça Mañè i Flaquer.
En aquest mapa es pot observar com el carrer de la Torre, voreja els jardins i l'edifici de la torre, per la part del darrera, fins al carrer de la Mare de Déu de Gràcia i s'obre a la plaça de la Torre.
(Mapa Martorell del 1931, Ajuntament de Barcelona ICGC).
Malgrat els grans canvis que es van produir a la zona, la torre va anar resistint fins que el 1964 va ser enderrocada per construir el bloc d’habitatges que hi ha als números 12, 12 bis i 14 del carrer de la Torre.[1]
Menys mal que encara ens quedarà el carrer de la Torre per recordar-la.
L'actual plaça de la Torre, un racò recòndit i silenciòs, que els nois i noies de
les Concepcionistes utilitzen com a pati a mig matí
La presència d' Antoni Tàpies al Farró
En Joan Pons i la Tina Coll recordaven no fa gaire al Coses del Farró, com n’era d’emocionant per ells, joves estudiants menorquins de l’Escola Massana que vivien al carrer Santjoanistes, trobar-se creuant el semàfor de Balmes amb la figura inconfusible de l’Antoni Tàpies, carregat amb les seves bosses, que venia de comprar al mateix super on compraven ells[2].
Però la relació del pintor amb el barri havia començat molt abans, a finals dels anys quaranta, quan amb els seus companys Brossa, Cuixart, Tharrats i altres voltaven per la Plaça Molina encaboriats en llargues converses sobre surrealisme, simbolisme i ves a saber quantes coses més[3]. Després va anar a voltar el món, però quan va tornar es va instal·lar allà mateix, al carrer Sant Elies, molt a prop del Cristal-City del que va ser client tota la vida[4].
Uns anys desprès arrelaria definitivament al Farrò gràcies a la deixa d’una petita torre al carrer Saragossa provinent de la família de la seva dona, la Teresa Barba, que ell va convertir gràcies a un encàrrec al aleshores jove arquitecte Juan Antonio Coderch, en una de les mostres més interessants d’arquitectura contemporània que tenim al barri.
Antoni Tàpies va viure i va treballar en aquesta casa-taller fins a la seva mort, esdevinguda el 6 de febrer del 2012, ara fa 11 anys. (Vegeu en aquest blog La casa Tàpies ).
Façana de la casa-taller d’Antoni Tàpies al Carrer Saragossa 57
(Foto Català i Roca)
2023, any del centenari Tàpies
Com hem pogut llegir als mitjans l’any del centenari de Tàpies es celebrarà a Barcelona, a Madrid, a Brusel·les i També a Nova York[5].
Com a plat fort, una exposició ontològica comissariada per Manuel Borja Villel que va ser director de la Fundació Tàpies i que ara és director del Centro de Arte Reina Sofía. Es diu que la mateixa casa de l’artista podria ser espai d’alguns esdeveniments.
Potser al Farró podríem pensar com sumar-nos a nivell popular a aquest homenatge i com fer de la nova plaça Antoni Tàpies un espai de celebració d’aquest veí tan especial. De moment us ofereixo aquest post per si en els comentaris i podeu afegir els vostres records sobre en Tàpies-veí i ens voleu explicar allò que en sabeu.
Antoni Tàpies, 1973, Gran marró sobre fusta foradada. Fundació Tàpies.
Tàpies és un pintor difícil però que ens ha deixat les claus per interpretar el seu pensament. A mi aquesta frase seva m'agrada molt: "Penso que una obra d'art hauria de deixar perplex l'espectador, fer-lo meditar sobre el sentit de la vida"
Comentari
Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.
Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.
Notes
[1] No deixeu d’ampliar aquesta història a ARISA, P., 2020, El Vell Farró, Coses del Farró, 13, Sant Jordi, pàg. 5
[2] COLL, T. i PONS, J., 2020, Taxi a Sant Gervasi, Coses del Farró, nº 9 Tardor, pàg. 9
[3] Sobre aquest grup capitanejat per Joan Brossa, gran amic de Tàpies, i la seva vinculació amb el barri vegeu GINJAUME, F., 2015, Dau al Set, Coses del Farró, nº 4, Tardor, pag. 31
[4] Per més informació sobre aquest emblemàtic bar que va ser seu de tertúlies i trobades literàries podeu veure: ARISA, P., 2019, El bar-llibreria Cristal City, cau de tertúlies literaries, Coses del Farró, nº 11, Sant Jordi, pag. 12
[5] BETEVE, 4, agost, 2022, Preparen una gran retrospectiva sobre Antoni Tàpies en el centenari del seu naixement; vegueu també Fundació Tàpies, Any Tàpies.
Addenda
Afegeixo aqui aquest document que m'ha enviat en Pep Arisa i que Il·lustra el seu comentari. Moltes gràcies Pep!
Un bon i oportú post, Araceli. Gràcies. Una molt bona noticia aquesta de posar el nom d’en Antoni Tàpies a una de les places del Farró.
ResponEliminaCom molts altres veïns, els Tapies, vivien -i feien vida al barri-, de forma discreta. La vida i la historia, també de les persones, està formada, a vegades, però, per llums i ombres.
Al llarg de la dictadura franquista, Antoni Tàpies, va anar evolucionant tot assumint una implicació i compromís -com demostren molts dels seus cartells i alguna de les seves obres- en els canvis en l’entorn social, polític i cultural del país que s’anaven produint.
Recordem el cartell del 1974 per una exposició a la galeria Maeght de París en què Tàpies hi va pintar la llegenda «Assassins», referint-se a l'execució de Salvador Puig Antich. El cartell de l’ homenatge als 500 anys del Llibre català (1974); el del 1975, per a l’Associació Pax Christi també contra la pena de mort, que després de superar la censura només es va poder exposar a les esglésies.
Després vindran el cartells del Primer Festival Popular de Cançó Catalana celebrat a Barcelona l’abril de 1970; el de la col·lecció de llibres de poesia de l’Editorial «Llibres del Mall» (1975); el de la «Marxa per la Llibertat» del 1976; el del «7 de novembre» del cinquè aniversari de l'Assemblea de Catalunya (1971-1976); el del PSUC (1976); el del Congres de Cultura Catalana (1977); el que pintà a favor del «no» a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN (1981); el del primer aniversari de TV3 (1984); el de la celebració del mil·lenari de Catalunya (1988); el de solidaritat amb Bòsnia (1995)...
Però, centrant-nos en allò més proper, el nostre barri, no podem oblidar la solidaritat i el compromís que, el 7 de juny de 1976, tingué en Antoni Tàpies amb el pares, mares, alumnes i entitats veïnals del «Grupo Escolar República Argentina» (l’actual Escola Pública «Poeta Foix») del carrer de Balmes, en la seva llarga lluita per evitar-ne el tancament i l’especulació amb els terrenys.
Els adreçà una carta manuscrita (que l’Escola encara conserva), donant suport a les mobilitzacions i oferint-se per a tot allò que calgués.
Mostra que en Antoni Tàpies era, també, un veí sensible i compromès amb les lluites del barri. Be es mereix, doncs, que en la seva memòria tinguem i li dediquem una de les nostres places.
Gràcies pel comentari, mestre.
EliminaMolt interessant, com sempre! El meu pare, durant anys, sempre es trobava en Tàpies pel carrer, i el saludava molt amablement.
ResponElimina