Al número 8 de la
revista Coses del Farró és publica l'article Júlia Peraire, veïna del
Farró, en el que es narra tot el que hem pogut saber sobre uns anys en que la
model, amant i esposa de Ramon Casas va viure al carrer Saragossa 114.
En aquesta entrada de blog he col·leccionat totes les imatges
que per motius d'espai no caben a la revista i que, donat el caràcter visual
d'aquest tema, estem segurs que el lector apreciarà especialment. Posats
a fer, també hi he inclòs algunes informacions que amplien el que es diu a
l'article. Podeu llegir l'article complert a la pàgina 21 de la revista.
La nostra veïna Júlia
Júlia vestida de Blanc, c. 1910, carbó i pastís 44 x 33 cm. Col. lecció Frank Daurel . Aravaca .
Imatge Procedent de Cercle del Liceu (consulta 8-11-17)
De les mil cares de Júlia la que
més m'agrada per il·lustrar aquest article és aquesta Júlia vestida de blanc,
del 1910. Un noia
jove, tal com devia
ser la nostra veïna del Farró. Ni disfressada, ni erotitzada. Ni xulapa, ni deessa, ni novícia de Sant
Benet. Sense joies ni pells. Una dona decidida i desimbolta. De mirada oberta a
tot allò que la vida encara li ha d'oferir. Els cabells curts com a referencia a la
seva modernitat i gosadia. El blanc que li dona ales i que ens recorda que tenia "l’elegància
dels ocells".
Autoretrat 1910. Col. lecció Particuar
Imatge Procedent de Ramon Casas, pintor de la vida moderna (consulta 14-11-17)
El retrat que acompanya a aquesta Júlia és
l'autoretrat que Ramón Casas es dibuixa en carbó sobre paper, també al 1910. Aquí
veiem un home fet i diria que prou satisfet. En la plenitud del seu èxit.
Potser un home que tem l'estancament i la monotonia. Lluny del jove creador de
les grans obres de finals del S. XIX, del jove de Paris i del Quatre Gats. Una
mirada que cerca a una Júlia que el pugui tornar a fer volar.
La postal
Aquesta és la fotografia de la postal
que ens va descobrir que Júlia el 17 de Juny del 1910 era veïna del Farró.
Al
text hi diu (transcric de la mateixa manera que esta escrit) "Encara no
marxem. Els neumatics arribaran aquesta tarda y demà a las 8 del matí sortirem
cap a Buda-Pest que és mes lluny que de Barcelona a Madrid i com que las carreteres
son molt pesades no podem fer mes de dos-cents Ks. per dia. Espero al arribar a
Buda-Pest trobar noticies tebas. Escriu forsa que ja rebras les tebas cartas.
Adeu fins a demà. Records y una abrasada del Raret."
Buscant, buscant he trobat aquesta escena automobilística
dibuixada per Casas amb tinta i aquarel.la sobre una tarja postal del Gran
Hotel Imperial de Dubrovnik, a Ragusa l'any 1910 (1). En ella es veu a Ramon
Casas, amb la seva inconfusible pipa, que busca el foral al pneumàtic, mentre
que Charles Deering se'l mira astorat. Per la data i el lloc, és gairebé segur
que aquesta imatge il·lustra la mateixa pana de la que Casas parla a la Júlia a
la postal anterior.
El primer cop que Júlia va fer de model
Reproducció del cartell del Sabó Fluid Gorgot que va ser la primera obra en la qual Cases te per model a la Júlia Peraire. 1905
Imatge Procedent de Cercle del Liceu (consulta 8-11-17)
Veiem com Roger Bastida novel.la aquest moment a l'inici de la seva obra. "La mirada de la Sargantana"(2).
"Un cop acabada la sessió es va vestir i es van acomiadar
fins a la propera. La Júlia es va posar l’abric mentre sortia
per la porta. Va començar a baixar pel passeig de Gràcia
amb tranquil·litat, caminant a poc a poc. Satisfeta. En
realitat, no tenia cap raó per estar satisfeta, no havia fet
res, cap esforç. Havia posat una estona, tot i que tampoc
gaire; en un parell de sucades a la paleta i en poques passades
per la tela, van enllestir. Però estava contenta. Va
agafar el portamonedes amb força i va aixecar el cap per
mirar les façanes de la banda del Llobregat. «En aquestes
cases els deu tocar molt el sol, amb aquests finestrals». No
havia vist la casa d’en Ramon, només el vestíbul i l’estudi.
El vestíbul va semblar-li espectacular, tot i que no va
dir res; es va limitar a entreobrir la boca en veure’n el
sostre a través del vidre del portal.
Hi havia poca gent al passeig. Una mainadera empenyia
un cotxet i duia de la mà una nena vestida de farbalans.
Un senyor tornava del seu despatx de la rambla de
Catalunya amb el diari sota el braç. La Júlia es va veure,
de reüll, reflectida en un dels aparadors del carrer. Va tornar
enrere i s’hi va aturar. Portava el recollit tort, decantat
cap a la dreta, i uns quants flocs de cabell li queien clatell
avall; els va agafar i els va amagar dins de la trossa, mirant
de pinçar-los amb una de les agulles: «Encara semblaràs
una donota». Va esbufegar. No era capaç de redreçar el
manyoc de cabells. Va parar de cop, no volia estar tocant-se
el cap al mig d’aquell carrer. Va observar l’interior
de l’aparador. Era una camiseria; al fons s’hi amuntegaven
cilindres i més cilindres de cotó egipci, de seda i de piqué. Les joieries, les sastreries i les cases de moda properes
a l’ajuntament havien començat a traslladar-se al
passeig de Gràcia i a la rambla de Catalunya; exactament
igual que tota la munió de senyors que en pocs anys s’havia
mudat a l’Eixample amb els seus mobles de laca, les
otomanes de vellut, les dutxes verticals i les minyones i
els xofers."
La casa dels Casas Carbó al Passeig de Gràcia 96
Imatge de l'edifici construit per la familia Cases Carbó el 1899
Vestíbul de la casa
Retrats d'Emilia Huguet
Noia de París. Cap a 1888 -1890. MNAC
Imatge procedent de
MNAC Col.lecció (consulta 8-11-2017)
Retrats de Júlia entre 1905 i 1908
Cartell Anunciant l'Enciclopèdia Universal Il·lustrada J. Calp 1906
Retrat de Júlia 1907. Col. lecció Circulo Ecuestre
La Sargantain 1907. Col. lecció Cercle del Liceu
Imatge Procedent de Cercle del Liceu (Consulta 2017.11.08)
Aquesta obra va ser presentada a la V
Exposició Internacional de Belles Arts celebrada a Barcelona el 1907. Amb motiu
d'aquesta presentació Miquel Utrillo va escriure sobre aquest quadro i li va posar
el nom amb el que avui la coneixem. La paraula, inventada per Utrillo, sembla
un afrancesament còmic de sargantana, però també s'ha dit que vol ser una forma
encoberta d'un pejoratiu "La sargenta", sobrenom de Júlia amb el que
Utrillo al·ludia caràcter de la noia i al domini que tenia sobre el pintor.
En aquesta imatge, que dec al blog Critcart,
es veu la sala decorada per Utrillo on La Sargantain s'exposava al costat
d'altres quadres de Casas com el retrat del Rei Alfons XIII i el retrat de la
Senyora Baladia, la famosa Teresa Mestres, la Benplantada de la que tant s'ha
escrit.
Tornant a La Sargantain, a més de la potent
sensualitat que inspira hi podem veure la influencia del Greco en l'obra de
Casas. Especialment el groc del vestit i el tractament dels plecs ens remeten a
la túnica de Sant Pere en el quadre Les llàgrimes de Sant Pere (3) que
va ser adquirit per Santiago Rusiñol i portat al Cau Ferrat en mig d'una gran
festa modernista.
Aquesta exposició va ser el darrer dels certàmens
oficials als que Cases va participar amb un gran nombre d'obres. La Primera
Medalla, que comportava l'adquisició de l'obra pel museu de la ciutat, va ser
pel retrat del rei Alfons XIII. La Sargantain va obtenir el premi del
Cercle del Liceu que comportava també l'adquisició de l'obra.
Tanmateix, les crítiques rebudes pel conjunt de les set
obres que Casas va presentar a l'exposició no van ser gaire bones. Cristina
Mendoza (4) diu que el tracten amb el respecte degut a una gloria del passat,
sense destacar res més en la seva obra actual. Casas havia obtingut un gran èxit
en una exposició antològica realitzada el 1900 i d'alguna manera ja era el
passat de la vanguardia artística, representada ara per una nova generació que
acabaria fent cuallar una nova manera d'entendre l'art i la cultura: el
noucentisme.
Per la nostra història això és interessant per
que ens situa l'inici de la relació amb Júlia en un moment en que Casas
comença a passar molt més temps a Barcelona, dedicat a l'ofici molt ben pagat
de retratar a les senyores de la burgesia. Només la relació amb Júlia i la seva
nova amistat amb Charles Deering el salvaran de l’avorrida rutina d'aquest món
convencional.
Cartell del Jocs Florals 1908
Imatge Procedent de Cartells Antics (Consulta 2017.11.08)
Retrats de Júlia 1910
Miss Oceànide, 1910
En aquesta imatge Júlia personifica la modernitat del
vaixell del mateix nom que feia la ruta entre Le Havre i Nova York. El vaixell
i l'ambient atlàntic acompanyen la figura de dona vestida amb una gran
modernitat. Cabell curt, robes amples i còmodes, la camisa a quadros un xic
masculina i l'abric com a gran conquesta de les dones d'aquest temps, ens
parlen de una dona moderna, lliure, viatgera i poc convencional: l'aire fresc
que representava la Júlia a la vida del pintor.
Julia en boa i rosa, c. 1910, carbo i gouache
Aproximadament del mateix temps és aquests altre retrat on la força del dibuix, la gracia del posat i la importancia que es dona als complements el relacionen amb Thomas Lawrence.
Retrats de la família Peraire
Retrat de Flora. 1926
Ramón Cases va pintar també un retrat de Maria Ricarte, la mare de Júlia i un del seu pare que no va arribar a conèixer, a partir d'una fotografia que guardava la mare.
Jaume Serra Hunter , Cunyat i gran amic de Cases
Jaume Serra Hunter es va casar amb Lluciana Peraire, germana de la Júlia. El casament va tenir lloc a finals del 1910 i Cases va fer de padrí del nuvi. Aquest filòsof vinculat a la tradició lliurepensadora seria una prova més que desprès de la mort del pare, la Maria Ricarte i les seves filles continuaven en contacte amb aquesta cultura. Jaume Serra Hunter arribaria a ser un bon amic de Ramón Cases i a l'hora de la seva mort va ser un dels portadors del taut.
La torre del carrer Saragossa 114
Per desgracia, a dia d'avui no disposem de cap imatge de la torreta del carrer Saragossa 114. Tanmateix algunes imatges ens poden acostar a l'aire del carrer entre finals del segle XIX i començaments del XX.
En aquesta fotografia, datada del 1895, es veu la part de dalt del carrer Saragossa, des del carrer Putxet. Mes avall s'intueixen les vies del tramvia 17 que girava cap a Julio Verne. Encara més a vall, a ma esquerra, a la cantonada amb el que encara es deia carrer de Sant Antoni de Pàdua, hi havia el número 114 (5).
Encara que molt posterior, aquesta obra de Josep Amat també ens mostra el tram superior del carrer Saragossa tal com era al 1941.
Júlia Pareire a la literatura
Com no podia ser d'altra manera, l'onada d'interès que va despertar l'any Casas per la vida i l'obra del pintor i especialment l'exposició Júlia, el desig ha portat aquesta història a la vida cultural catalana i aquest interès s'ha plasmat en la literatura.
Roger Bastida és l'autor de La mirada de la sargantana (6), crec que la primera novel.la que s'ha escrit sobre la vida de Júlia. El mateix autor es preguntava en una entrevista:
"com era possible que, amb tots aquells ingredients (un dels grans artistes del Modernisme, una noia que no es resigna a interpretar el paper que la societat vol imposar-li, la Barcelona del 1900…), no s’hagués dut a terme cap novel·la, pel·lícula o sèrie sobre allò?
I em vaig posar a escriure - ens explica -Tenia vint-i-dos anys i el que en sortís no havia de ser més que un passatemps. No sabria dir si tenia pensat fer una novel·la."
Però si: aquesta ha estat la seva primera novel.la i, segurament gracies en part a Júlia, ha tingut força èxit. Núvol n' ha publicat una crítica amb el títol de L'Eterna Júlia Peraire. També podeu fer un tast de l'obra aquí.
Pero aixó no és tot. El novembre d'aquest any un experimentat autor de novel.la històrica, Xulio Ricardo Trigo, va guanyar el premi Lujan de novel.la històrica amb l'obra L'homenatge (7).
Aquesta obra transcorre al Cau Ferrat després de la mort de Santiago Russinyol. La Júlia, ja vídua de Ramon Casas hi té un paper principal. Llegiu aquí la ressenya publicada a Núvol.
NOTES
(1) V.V.A.A., 2016, Ramon Casas, pintor de la vida moderna, Catàleg de l'exposició, Museu del Modernisme, Barcelona. Pàg. 94
(2) BASTIDA, ROGER, 2017, La mirada de la sargantana , Ed . Columna, Barcelona
(3) Les llàgrimes de Sant Pere Imarge procedent de
Museus de Sitges (consulta 9-11-2017)
(4) MENDOZA, C., 2014, Ramon Casas, Fundació Mafre , Barcelona, pag. 92
(5) Fotografia Procedent de AFB, publiacada a ARISA J., 2014,
Apunts i records per a la història del barri: el carrer de Saragossa, Coses del Farró, nº 1
(6) Es tracta de la mateixa obra que hem citat a la nota 2.
(7) Xulio Ricardo Trigo, 2017, L'homenatge, Ed . Columna, Barcelona
