Aquest mes -quin
desastre..- s’ha espatllat el link de l’enquesta i hem perdut els resultats. Quan
això va passar n’hi havia uns 9 o 10 i, pel que jo recordo, pràcticament totes
les respostes eren encertades: el carrer Saragossa és l'únic del barri que
conserva els fanals modernistes.
La historia de
l’enllumenat de les ciutat és d’allò més interessant. Especialment per la
basarda que ens fa als urbanites d’avui imaginar una ciutat completament a les
fosques. Tanmateix així va ser durant molt temps.
Fins al S. XVII no es
produeix una il·luminació regular de la via pública a base de llanternes que
eren fanals de vidre amb espelmes a l’interior. Solien situar-se a les
finestres dels habitatges i eren els mateixos veïns els encarregats
d’encendre-les, apagar-les i subministrar les espelmes necessàries. Es tractava
dons d’un enllumenat de la via pública de caràcter privat.
A principis del S.
XVIII comencen a aparèixer llanternes que es pengen de les façanes amb politges
i cordes, i cap a mitjans de segle es canvien les espelmes per llums d’oli
potenciats amb reflectors. En aquestes dates també comença el costum de penjar
els fanals a uns 5 metres d’altura, suspesos amb cordes al mig del carrer.
Un segle més endavant
és quan la il·luminació fa un gran salt endavant amb l’enllumenat amb gas. A
Barcelona aquest s’inicia el 1842, amb la substitució de l’enllumenat d’oli que
hi havia a Les Rambles per 53 fanals de gas (1). El Diario de Barcelona d’aquell dia ( 3 de
novembre del 1842) se’n feia ressò dient:
“Las calles de Barcelona han
estado cuajadas de gente. Al anochecer La Rambla ha aparecido alumbrada por la
primera vez por el gas y el resplandor de los candelabros daba a este paseo el
aspecto de una iluminación de fiesta.”
Però xarxa de gas encarà
trigarà a estendre’s més enllà de l’eixample, especialment pel cost que el gas
suposava per l’Ajuntament.
Els municipis del Pla, com Gracia o Sant Martí de Provençals, amb una forta
empenta industrial ho tenen més fàcil perquè la demanda de les fàbriques fa més
rentables les instal·lacions.
Però en el cas dels municipis residencials com Sant Gervasi la cosa és més
difícil perquè la demanda privada és molt feble. Tanmateix el 1866,
l’Ajuntament de Sant Gervasi acorda substituir els fanals d’oli per fanals de gas i en col.loca 176; 64 a la Bonanova,
38 a Lledó i 74 al Putxet. (2)
El nombre de fanals,
així com el nombre de dies i hores en que aquests s’encenien era una conquista
que els veïns es guanyaven pam a pam. N’he trobant dos exemples referits a Sant
Gervasi molt il.lustratius.
El 2 d’agost del
1898, es a dir, només un any després de l’annexió, uns veïns inicien un
expedient al Negociado de Fomento del Ajuntament de Barcelona (3)…..
“sobre
las condiciones en que viene prestándose el alumbrado público por gas en los
pueblos agregados a esta ciudad, resultando que
mientras en Gracia, S. Martin de Provençals, Las Corts, San Andrés del
Palomar y Sans todo o parte del material alumbra hasta el amanecer en San
Gervasi de Cassoles se apagan parte de los faroles a las diez o las once de la
noche, según los meses, y los restantes a las dos de la madrugada…. “
Es curiós constatar
la diligencia amb que aquest expedient passa per les informacions de diferents
tècnic fins que el mateix 25 d’agost “el Ingeniero Jefe de Inspeccions
Indústrial” informa de l’acord municipal del dia 19 d’agost de que:
“las 241 farolas existentes
en la barriada, que fue pueblo de Sant Gervasi de Cassoles continúen alumbrado
hasta el amanecer”.
Al mateix any, molt a
prop del Farró, Enrique Casas, veí del carrer Brusi, presenta una instancia per
demanar la col·locació d’un fanal entre el carrer del Carril i el de Sant
Eusebi (4)….
“que se halla falto del
alumbrado correspondiente, quedando el centro de dicho trozo de calle
completamente a oscuras en prejuicio de la moral y de la seguridad de los
transeúntes y vecinos, como lo demuestra que en menos de un mes hayan sido
asaltadas tres veces las tapias de los jardines por malhechores amparados por
la falta de alumbrado”
Els fanals que avui veiem al carrer Saragossa hi van ser col·locats el 1912
corresponent ja a una ampliació de l’enllumenat que va afectar a tot el Pla.
Es tracta d’un fanal de ferro fos, molt comú, de disseny de inspiració
francesa, que es defineix com a Fanal
Mural amb globus penjat coronat (5). En el seu disseny cal destacar
l’harmònica estructura de l’escaira amb la que s’agafa a la paret, sovint a
l’alçada del primer pis; la corona que llueix al cim del globus i l’escut de la
ciutat a l’anella. Aquest mateix tipus de fanal el podem veure al carrer Gran
de Gracia, i al carrer Princesa.
El mateix model de globus s’utilitzava com a base pels models amb dos i
tres globus penjats que enllumenaven carrers més principals.
Fanals de la Plaça Sant Jaume
Amb el temps els fanals van ser adaptats per l'electricitat però aquest va ser un procès molt llarg. Jo encara recordo la figura del fanaler que engegava el gas, així que això debia durar fins als anys cincuanta.
FONTS:
(1)
Arroyo
Huguet, m., La industria del gas a Barcelona 1841-1933, Ed. Serbal, 1996, Barcelona
(2) Arisa, J., Apunt i records per a la història del barri: el carrer Saragossa, A: Coses del Farrò, n 1, Sant Josrdi 2014, AVV i Comissió de Festes del Barri del Farró i col.laboradors.
(3)
Comissions
de Fomento. Ayuntamiento Constitucional de Barcelona, Años 1898-99,
Expediente nº 2727
(4)
Comissions
de Fomento. Ayuntamiento Constitucional de Barcelona, Años 1898-99, Expediente
nº 2805
(5)
Garcia,
M., Els fanals de gas, nostalgia d’una Barcelona pretèrita, Catalana de Gas y
Electricidad 1976
El contingut de la mostra no crec que defraudés ningú. Els desnonaments, l'atur, la guerra, les mil cares miserables del nostre món injust, van anar centellejant a la pantalla. Crits de llum en la fosca. 
