Col.lecció de fotografies antigues del Farró
Traient els cavalls de la cotxera [1].
La fotografia ens mostra un tros de carrer i la façana d’un edifici on hi ha una cotxera: "Cocheria sucursal de Antonio Arau (Sendra)" diu el rètol situat damunt les portes.
En destaca una dona que, ferma i decidida, aguanta per les brides un parell de cavalls. Ens fa la impressió -sense saber-ho- que podria molt bé ser l’encarregada o una persona de confiança del propietari i que està coordinant un servei.
Ens ajuda a formular aquesta hipòtesi el segon personatge que protagonitza l’escena, l’home que la dona té a la seva esquerra, situat davant d’un carruatge on sembla s’han d’enganxar un dels dos cavalls.
Possiblement es tracta d’un cotxe de cavalls dels que anomenaven Victoria. És un carruatge baix sobre quatre rodes. La caixa està unida al joc davanter amb ferratges. L’accés al seient dels passatgers és pels laterals, entre les rodes. El cobriment de la cabina és amb una capota o tendal retràctil. La caixa porta incorporada, a la part del davant, el seient del conductor o lacai. El barret de copa, la llarga americana plegada i els guants que hi ha damunt d’aquest pescant ens indiquen que potser, l’home mig arreglat amb l’armilla, n’és el conductor. I el carruatge l’estan enllestint per a un servei de compromís o de gala.
Analitzant la fotografia hi observem un detall important. A baix a la dreta, marcant la corba, s’hi aprecia una via. Pel mig de carrers ha de ser d’un tramvia. Això i l’adreça que hem localitzat, en alguns albarans o factures, ens permeten situar el lloc de la fotografia. Es tracta del carrer de Saragossa, l’antic San Felipe, número 122, davant mateix del carrer de Jules Verne. Les vies són les del tramvia 17, que anava des de la plaça de Catalunya de Barcelona fins a la de Frederic Soler, llavors de la Constitució, de Sant Gervasi. El tramvia pujava i baixava pel carrer de Saragossa i, davant mateix de la cotxera, girava pel carrer de Jules Verne[2].
Planol del barri del Farrò l’any 1929. “Barcelona” Guias P.I.C.S. Llibreria “Catalònia” 1929.
Ara que ja hem situat el lloc, tornem a la fotografia. L’edifici del darrera, la “Cocheria sucursal de Antonio Arau (Sendra)” és una casa de baixos i, com a mínim, un pis al damunt (l’indici d’un balcó, a dalt i a la dreta de la imatge, així ho sembla confirmar).
Als baixos són ben evidents dos grans portals; el de l’esquerra dona accés a la cotxera i segurament a la quadra dels cavalls, la rampa a la vorera, que en facilita els pas, n’és una bona prova.
El portal de la dreta, dins del qual hi veiem un parell de persones que deuen ser mossos o treballadors de la casa i que, amb una gens dissimulada discreció, observen l’escena i, ben segur, la feina del fotògraf. Potser sense voler-ho, però també han quedat retratats...
Si la primera porta era la dels carruatges, cotxes i animals, aquesta segona, deu ser per el pas, ús i estada de les persones. Possiblement hi havia a l’interior, en un racó, el petit estatge o despatx de la “sucursal” ocupat, normalment, per l’encarregada -la dona dels cavalls potser?- amb un parell de cadires, per atendre als clients.
A la façana hi destaquen, així mateix, el treballs de forja de sota les llindes i les grans i decorades portes de fusta -normalment obertes cap enfora- que permetien, quan n’era l’hora, tancar l’establiment.
Situada la fotografia, hem intentat esbrinar algun detall més sobre aquesta “Cocheria” i empresa.
El nom del propietari està clar, Antonio Arau, al qual tothom devia conèixer pel sobrenom de “Sendra” que, per això, l’afegia a la seva raó social. Era una de les moltes empreses de lloguer de cotxes de cavalls que, des de mitjans del segle XIX fins ven entrat el XX, hi havia a grans ciutats com Barcelona i en alguns dels pobles del seu Pla[3].
Hem intentar cercar alguna informació més sobre aquesta empresa. N’hem localitzat quatre albarans/factures (dels anys 1909, 1915, 1920 i 1923) que ens aporten alguna dada més.
Col·lecció Andreu Valldeperas Ros. “L’Abans” Barcelona: Sant Gervasi de Cassoles.
Aquest document de l’any 1909 ens diu que, inicialment, en aquest mateix lloc ja hi havia una empresa –“Antonia Freyxas, Vda. de Marimón”- que es dedicava, també, al lloguer de carruatges.
Segons l'albarà de 1915, que conserva la mateix dibuix i format, Antoni Arau (Sendra) -que, possiblement, ja tenia un negoci d’aquest tipus al carrer Gran de Gràcia- va obrir, aprofitant l’establiment de n’Antonia Freyxas, una sucursal en aquest lloc del carrer de Sant Felip (Saragossa).
La central de l’empresa era a Gràcia, concretament al carrer de Salmerón, avui Gran de Gràcia, número 22.
Tenia dues “cocheras sucursales”, una a l’Eixample barceloní, al carrer de Rosselló 250 (a l’albarà del 1923 aquesta “sucursal” ja no hi consta) i l’ altra al Farró, al carrer San Felipe o Saragossa 122. Curiosament podem notar que tot i que el canvi de nom es va fer el 1907, a l’albarà de l’any 1915 encara hi consta San Felipe.
L’eixample barceloní, Gràcia i els barris del Farró i el Putxet, amb un bon nombre de residents petit burgesos i menestrals, devien ser l’origen, en bona mesura, dels seus potencials clients. Tot i que, l’alta burgesia i els grans capitals financers o industrials, ja devien tenir -amb cotxeres i servei propi- els seus carruatges o, fins i tot, els primers automòbils particulars.
L’empresa es dedicava al lloguer de carruatges, coches de lujo, deia.., oferint la possibilitat d’abonaments.
El telèfon, segurament, era un bon mitjà de contacte. Veiem però que, segons les factures/albarans, només en tenia a la central de Gràcia i a la “sucursal” del barri del Farró.
Per una esquela, publicada el 9 de març de 1903 a LA PUBLICIDAD, sabem que en Antoni Arau era, des d’aquella data, vidu i vivia al carrer Salmerón 20 al costat mateix de la “Central” de la seva empresa. Sabem, també, per la seva signatura a la factura/rebut del 12 de febrer de 1923 que, en aquella data, en “Sendra” encara estava viu.
Esquela “LA PUBLICIDAD”, 9 de març 1903, pàg. 1
Plaça de la Bonanova, entorn de l’any 1910, a la sortida de la missa de dotze. Observis el gran nombre de carruatges amb els seus respectius lacais.
Foto Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Si tornem, de nou, a la fotografia al costat de l’edifici, a la dreta, hi veiem la sòlida tanca d’un gran jardí o pati amb palmeres. En aquella època, entre els anys 1900 i el 1930, encara eren forces les grans cases senyorials, envoltades de jardí, que hi havia al barri.
A l’espai que hem considerat “per a les persones” de la planta baixa, a la paret limítrofa amb aquest pati o jardí, s’hi endevina una finestra. Si era així, potser la finca del costat era també propietat o llogada per en Antonio Arau?. Qui ho sap?. Vivien al pis de dalt?.
No ho sabem. La fotografia, clar, no ens ho pot dir tot. Però, deu-n’hi-do el que ens ha “explicat” o ens ha estimulat a esbrinar aquesta vella imatge...
Una mica, pensem, aquest és el joc, el repte i l’objectiu d’aquest espai. Si vosaltres en sabeu alguna cosa més i ens voleu ajudar, ja ens ho fareu saber.
Gràcies pel vostre interès i fins la propera.
[1] Data i autor: Desconeguts. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia (AMDG). Vaig descobrir aquesta esplèndida fotografia gràcies a en Josep Robert Reig que la va publica el 29 de desembre del 2020 a la pàgina Barcelona, Història en fotografies.
[2] Sobre el tramvia 17 vegeu també ARISA, P., El carrer Saragossa, Coses del Farró, nº1, Sant Jordi 2014, pag. 7 i sobre aquest revol vegeu a aquest blog: El carrer Ample, un petit indret ple de records.
[3] Per al transport de persones i equipatges hi havien carruatges, de dues o quatre rodes; oberts o tancats. Constaven d’una caixa suspesa de l’estructura del vehicle amb cadenes o corretges o muntada damunt de ballestes. Entre els cotxes de dues rodes hi havia el cab, el cabriolé, la calessa, la mallorquina, la tartana, el tílburi o el xarret. Els de quatre rodes podien ser el cupé, la berlina, el birlotxo, la carretel·la, la jardinera, el landó, o la victòria. Aquests vehicles lleugers eren arrossegats per un o dos cavalls i conduits per un cotxer o lacai.
Aquest Post és magnífic.
ResponEliminaA Llatinoamerica la paraula COCHERIA encara és molt viva i sempre es refereix a una Funerària que també facilita el transport per les ceremònies fúnebres.
Excel·lent història, documentada i creativa, convida a passejar pels espais descrits i buscar els cotxes de cavalls entre els vehicles actuals estacionats.
ResponElimina