,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnmnvnnnv
Anteriorment en aquesta sèrie:
Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021
vvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvv mmmmmmmmmmvvv
Encara no feia un mes que el seguici de l'enterrament de Josep Comas i Solà havia omplert el Passeig de Gràcia, que l’aviació italiana sotmetia Barcelona al bombardeig més intens que fins llavors s’havia efectuat sobre cap ciutat del món. Durant el mes de gener del 1938, l’aviació, un dels somnis de progrés d’en Comas, estenia la por i la devastació per tots els barris de la ciutat. Una por i una devastació que anirà creixent i creixent com una riuada que tot ho arrossega.
Amb la mort de Josep Comas i Solà i la derrota del 1939, la Vil.la Urània inicia un llarg trajecte de foscor i decadència que, per vergonya de les autoritats locals, s’allargarà molt més enllà de la postguerra i de la dictadura.
El testament
Sempre coherent amb les seves idees, anys abans de morí, Comas havia fet un testament on deixava la seva casa a la ciutat de Barcelona amb la condició que es dediqués a observatori popular, grup escolar o a alguna altra institució cultural.
Paràgraf de l'original del testament de Comas i Solà 1936 (1)
Com podeu veure es tracta d’una deixa condicionada, però amb un condicionament prou ampli i obert de mires. Comas no vol que es faci un museu a la seva memòria, no demana només la continuïtat de l’Observatori, sinó que amplia les possibilitats a altres institucions escolars o culturals que es considerin necessàries.
En el mateix document es fa constar la voluntat que aquesta deixa no es faci efectiva fins a la mort de la seva esposa Amèlia Sala Vallescà i la germana d’aquesta, Mercè Filomena Sala Vallescà, que seguiran vivint a la casa.
L’ajuntament accepta el llegat en escriptura notarial (2) i, encara en plena guerra, el 1938, acorda donar el nom de Comas i Solà a un parc del Tibidabo i col·locar el seu bust al Parc de la Ciutadella (3). Així mateix, el 1939, fa valorar la finca pels Serveis Tècnics Municipals que estableixen el preu del solar en 140.531 pessetes, l’edifici sense l’instrumental en 21. 372 pessetes i els arbres en 1.500 pts (4).
Plànol de situació de la finca elaborat per l’Ajuntament el 1939
Devia ser un temps d’un gran reconeixement i enyorança cap a Comas i les institucions se’n feien ressò. Ens consta per exemple que la seva vídua va ser rebuda en audiència pel President Companys (5).
La fi de la guerra fa desaparèixer sobtadament tot aquest món. Quina hauria estat la sort de Comas i Solà si la mort no l’hagués sorprès treballant aquell desembre del 1937? Fugida, exil.li, assassinat potser? Quina hauria estat aleshores la sort de la Vil.la Urània? (6).
L’Observatori Comas i Solà
Als primers temps de la postguerra l’Amèlia Sala i la seva germana Mercè viuen a la Vil·la Urània i la mantenen tal i com Comàs l’havia deixat. Vivien dels records i pels records. L’abnegació amb que l’havien seguit en vida es transforma en devoció cap al seu record. Tan és així que diu que al barri els deien “les vídues”.
La casa segueix sent la seu de SADEYA i els seus socis acudeixen a l’observatori, que ara anomenen Observatori Comas i Solà, per fer observacions més pedagògiques que de recerca.
Federico Armenter de Monasterio (1886-1959), astrònom que havia estat secretari de SADEYA des de la seva creació el 1911 i que en va ser president a la darrera etapa de la seva vida, afirma en un article a La Vanguardia del 1957 que gràcies a aquesta actuació constant han estat molts els que han pogut observar el cel i fer interessants estudis d’investigació (7).
La Vil·la Urània continua oberta a tota mena d’activitats de divulgació científica i les germanes Sala segueixen facilitant, amb tota naturalitat, l’accés a casa seva a estudiosos, aficionats i gent del barri. El record que en tenen els veïns més grans ens permet constatar-ho. L’Anna Maria, que ja en té més de vuitanta, recorda com de petita havia anat a veure la lluna des del terrat de la Vil·la Urània.
“Al entrar en aquella casa ens va semblar haver retrocedit gairebé cinquanta anys. La senyora, per cert, molt fina i educada i la seva germana, ens varen semblar sortides de l’època del xarleston....tot plegat un ambient refinat i peculiar.Al baixar del terrat o millor dit de l’observatori, ens varen obsequiar amb un pica-pica.Aleshores varen baixar els senyors que s’ocupaven i feien servir l’observatori i, naturalment, tots ens vàrem aixecar per acomiadar-nos. (8).
Sembla ser que la modèstia amb la que vivien no els permetia renovar els seu vestuari i per això se les recorda lluint sempre elegants vestimentes passades de moda. Ens les podem imaginar al saló presidit pel piano de Comas, ara en silenci, dedicades a confegir amb emoció els voluminosos àlbums de records que l’Amèlia cedirà després a SADEYA i a la RACB i gràcies als quals s’han pogut salvar moltes fotografies i documents (9).
El naixement de l’Associació Astronòmica Aster
Un dels joves estudiants que freqüentava l’Observatori Comàs i Solà era l’Ernest Guille. Astrònom precoç com el mateix Comas, el tenia com a ídol i inspirador. Ell hi la seva família és van fer molt amics de l’Amèlia i la Mercè i acudien sovint a visitar-les i a utilitzar l’observatori. Així és que podem pensar que va ser també entre les parets carregades de records de la Vil·la Urània que es van començar a forjar els somnis i projectes que van portar a l’Ernest Guille, encara menor d’edat i recolzat pel seu pare Ricard Guille, a fundar el 1948 l’Associació Aster que encara avui continua la seva tasca de divulgació i difusió de l'astronomia, l'astrofísica, la meteorologia (10).
La germana de l’Ernest Guille, la Núria, que de petita havia acompanyat moltes vegades al seu germà i al seu pare a la Vil·la Urània, la recorda com un lloc entranyable on semblava que el temps s’hagués aturat aquell hivern del 1937. Els mobles foscos, el sofà isabelí, el paper vellutat de les parets cobertes fins a l'impossible de premis, medalles i cuadres, contrastaven amb l’aire del jardí on la Mercè deixava créixer la vegetació de manera frondosa i descurada. La Titina, la seva gallineta, entrava i sortia del saló, saltironat per l’escala (11).
El 1957, la jove associació Aster va organitzar una exposició internacional d’astronomia al Palau de la Virreina i dedicà un gran espai a la memòria de Comas i Solà. L’Amèlia Sala participà amb il·lusió a l’organització d’aquest espai aportant tota mena de records i objectes. Diuen que va ser una de les darreres vegades que es va poder veure el valuós planetari de plata de Comas Solà, avui desaparegut (12).
La família Petit Montserrat inicia els seus treballs
Mentrestant els hereus de Comas i Solà inicien el llarg perible per fer efectives les voluntats expressades en el testament del seu oncle i l’any 1942 fan entrega de la quasi-propietat de la finca a l’Ajuntament de Barcelona (14).
Qui són aquests hereus? Recordareu que, en quedar vídua, la Francesca Solà que tenia dos fills, en Ricard i en Josep, es va tornar a casar amb Cirilo Montserrat i va tenir dos fills més, la Julia i en Joan Montserrat Solà.
La Júlia Montserrat Solà es va casar amb en Josep Petit i els seus fills Ricard, Marius i Rosario Petit Montserrat, seran els encarregats en aquesta època de traspassar a l’Ajuntament el llegat de Comas i Solà, el seu estimat tio Pepe, que no els va deixar la Vil.la Urània però en canvi els va deixar quelcom molt més valuós: els seus valors i la seva força, tal com veureu en la continuació d’aquesta història.
Ja a partir de 1949 s’inicia una lenta i progressiva recuperació de la memòria de Comas i Solà. A la revista Destino en el marc d’un reportatge sobre l’estat de l’astronomia professional i amateur a Espanya, es parla extensament de Comas com a gran precursor i iniciador, reivindicant la seva figura a partir del seu reconeixement internacional.
“Comas i Solà va adquiriendo relieve con el paso de los años…. Recientemente Percy Willkim, director de la Sección lunar de la Britsh Astronomical Association ha comunicado que había sido impuesto el nombre de Comas Solà a un cràter de la Luna." (15)
El 1956 mort Amèlia Salà i l’any següent la segueix la seva germana. Han passat vint anys des de la mort de Comas i Solà i la casa està exactament tal i com ell la va deixar. Es conserven en perfecte funcionament tots els aparells de l’observatori i del laboratori fotogràfic, el seu piano, medalles, guardons, fotografies i altres records de la seva vida. És el moment en que la casa passa definitivament a mans de l’ajuntament.
Acomplert el desig de Comas de que la seva vídua i la germana d’aquesta poguessin restar a la casa tota la seva vida, i sent encara aquesta la seu de Sadeya, hauria estat el moment de que l’Ajuntament fes de Vil·la Urània un observatori popular, potser regit per la mateixa Sadeya. Res d’això va passar. Ara ho veureu.
Vuit anys de negligència
A l’abril del 1957 un José Mª de Porcioles recentment anomenat Alcalde de Barcelona pel Generalísimo Franco (16) rep als hereus de Comas i Solà que li fan entrega solemne de les claus de la finca (17) i el 1958 la propietat és inscrita a nom de l’ajuntament.
Al mateix mes d’abril Federico Armenter, president de SADEYA, es pregunta a La Vanguardia quina serà la dedicació que l’ajuntament donarà a la casa, apuntant que, tot i que la creixent urbanització de la zona li ha fet perdre la condició de lloc isolat que convé a l’observació del cel, encara pot ser útil i demana la conservació de l'observatori i dels records que guarda “en homenaje a quien puso el nombre de Barcelona en los cielos.”(18)
Tanmateix el temps passa i l’ajuntament no fa res per complir les condicions de la deixa i dedicar la casa a observatori, escola o activitat cultural.
Després de nombroses i infructuoses gestions, el febrer del 1960 els hereus, nebots de Comas i Solà, aconsegueixen fer una visita a la casa acompanyats dels secretari del Tinent d’Alcalde i president de la Comissió de Cultura, Sr. Maluquer Cueto i altres funcionaris.
En la visita es veu que el terrat té goteres i que s’ha produït l’ esfondrament del sostre del saló, arrossegant una valuosa làmpara i malmetent altres objectes. Entre les runes, escampats pel terra, troben un espectrògraf, nombrosos clixés de fotografies dels astres descoberts per Comas i altres tresors de la història de l’astronomia. A la mateixa visita poden observar que a les habitacions hi ha estesos nombrosos llits on passen la nit moltes persones que avui anomenaríem sense-sostre.
L’ocupació de la casa també és coneix per la roba estesa al terrat, al costat de l’observatori. Malgrat aquesta ocupació, medalles, instrumental, l’observatori amb els seus aparells, el valuós piano de Comas, mobles i catifes havien estat respectats pels ocupants que al llarg d’aquells tres anys s’havien passejat per la casa.
En aquest moment els hereus podrien haver demanar la resolució del llegat i recuperar la casa, ja que l’Ajuntament no havia complert les condicions del testament, però en lloc de fer això decideixen comprometre’s en la defensa del llegat i la memòria de l’astrònom en una gesta que, ara encara no ho saben, s’allargarà a diferents generacions.
Després d’aquesta visita, adrecen un escrit a l’alcalde demanant l’acompliment de la voluntat de Comas perquè “creen su deber exigir que se realice el sueño de su tio”(19).
El tinent d’alcalde es compromet a prendre mesures immediates. Al juny del mateix any el director del Observatori Fabra, doctor Febrer, expressa a La Vanguardia les seves esperances de que l’Ajuntament els cedeixi l’ecuatorial Grubh, propietat de Comas i instal·lat a la Vil·la Urània (20). I no passa res més.
Quan l’Ajuntament envia als tècnics que han de reparar l’esfondrament de part del terrat es troben que hi ha una família vivint. Això fa que el Teniente de Alcalde Delegado de Cultura faci una carta al Teniente de Alcalde de Patrimonio e Intendencia Municipal en la que sol·licita que es desallotgi la casa ja que s’hi vol traslladar la Jefatura de Policía de FET y de las JONS del districte VIII, així́ com la Biblioteca Municipal. Els ocupants són Pura Domènech Abad, Rafael Reboll Gómez, Rosario Vargas Alcázar, Angel Valderde Pérez i Casilda Olivia Calderón, que finalment abandonen l’immoble l’any 1962 (21).
El mes de novembre del mateix any l’Ajuntament fa desmuntar el telescopi equatorial per traslladar-lo al Museu de les Ciències Naturals.
Per Nadal de l’any 1962 a Barcelona va caure una extraordinària nevada. A les teulades es van acumular gruixos de més de mig metre de neu que van posar a prova la seva resistència. De ben segur que el maltret terrat de la Vil·la Urània se’n devia ressentir.
I altre cop la maquinaria de la burocràcia s’atura. Silenci administratiu. Farts de visites i gestions el 16 d’abril del 1963 els hereus presenten un escrit (22) en el que donen sis mesos a l’ajuntament per complir la voluntat de Comas abans de presentar una demanda judicial.
Finalment, presentada i guanyada la demanda pel hereus, l’Ajuntament pren l’acord en la Comissió Executiva del 28 de juny del 1963 d’ instal·lar una escola a la Vil.la Urània (23).
Començaria així una nova etapa d'aquesta petita història, un temps en que la casa i el jardí s’omplirien de jocs i rialles d’ infants.
Continua a : 6. La casa dels nens i les nenes (1963- 2011)
Agraïments
Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.
Comentaris
Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.
Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.
Notes
(1) Aquesta foto i moltes de les informacions que conté aquest post les he d’agrair a l’Eulàlia Petit, familiar i hereva de Comas i Solà que va recollir tota la documentació de la lluita de la seva família per preservar el llegat del astrònom, al seu blog Barcelonetes.
(2) PETIT, E. Barcelonetes, Document 2, abril 1963
(3) Gaseta Municipal de Barcelona, Any XXV, 3-10,17, 24, 31 de gener del 1938, nº 1-2, 3, 4 i 5, p.6 i 10 El maig del mateix 1938 es publiquen les bases d’un concurs públic per l’execució “d’un bust de marbre blanc com a tribut que el poble de Barcelona ret en memòria i homenatge del qui fou insigne ciutadà i eminent astrònom Josep Comas i Solà, per tal de ser col·locat al Parc de la Ciutadella. Gaseta Municipal de Barcelona, Any XXV, 2,9,16 ,23 i 30 de maig del 1938, nº 18,19, 20, 21, 22, p.108. Aquests són uns deutes que la ciutat encara té amb Comas i Solà.
(4) CALPENA MARCOS, D., 2011,“Estudi històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, Villa Urània”, Informe inèdit, ATICS, S.L., El plànol del 1939 és també d’aquest estudi.
(6) Prenem com a exemple el destí del gran amic de Comas, l’Alberto Carsí. Condemnat a 30 anys de presó pel “Tribunal de Represión de la masonería y el comunismo” va fugir a França. El seu exil.li va ser especialment dur en ser difamat com a traïdor a la II República i a Catalunya. Es va fer de la Resistència i en acabar la Segona Guerra Mundial, en mig del descrèdit i la soledat, es va instal·lar a Perpinyà fins a la seva mort el 1960. Així es va perdre un dels grans talents de la geologia catalana, que va ser dels primers en defensar l’accés a l’aigua com a dret humà.
(7) ARMENTER, F. 1957, El legado de un sabio, La Vanguardia, 25 de abril
(8) Anna Maria P. R., 2018, Una redacció de fa 70 anys. Visita a la Vil·la Urània per veure la lluna, Coses del Farró, nº9, Sant Jordi, pag. 17
(9) Durant aquest anys l’Amèlia es va dedicar a col·leccionar, sense un ordre predeterminat, tota mena de documents i records i en va fer dos voluminosos àlbums. Un d’aquests es conserva a Sadeya i l’altre a la Real Acadèmia de Ciències de Barcelona. Aquests àlbums representen una gran font de coneixements pels estudiosos de la vida de Comas i gràcies a ells es conserven documents que d’altra manera s’haurien perdut.
(10) Sembla ser que l’Ernest Guillé considerava que desprès de desaparegut Comas i Solà el panorama de l’astronomia a Catalunya era molt decepcionant i per això es va veure empès a la fundació d’Aster (ROS, R, 2010, Los comienzos de Aster, Aster, Agrupación astronomica de Barcelona). Això confirmaría la dura afirmació de Josep Mª Oliver quan diu que “desprès de la mort de Comàs i Solà l’astronomia espanyola seguí una letargia absurdament llarga”. OLIVER, J. M, ª, 2005, L’observatori Vil·la Urània, Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorología, Vic. Pàgs 101-108
(11) Conversa amb Núria Gulle (4 de març del 2021)
(12) Podeu veure imatges d’aquesta exposició al NODO nº 620, del 22 de novembre del 1954 (Astronomia: 00.04.51)
(13) Les fotos les he obtingut a ROS, R, 2010, ob. Cit
(14) PETIT, E., Barcelonetes. Al·legació presentada per la família, el 2012, contra l’enderrocament. El canvi de propietat consta degudament acreditat a la inscripció 13ª de la finca núm. 839 del Registre de la Propietat.
(15) LLOPIS, Arturo, 1949, A la Conquista del espacio, Destino: Año XIII, No. 647 (31 dic. 1949), Pag. 12. Es molt interessant que en aquest article s’esmenta també la recent creació d’Aster com a associació juvenil.
(16) Porcioles va ser alcalde de Barcelona des de el 19 de març del 1957 fins al 17 de maig del 1973
(17) A la Gaseta Municipal núm.28 d’abril de 1957 consta que es fa efectiu el llegat a l’Ajuntament de Barcelona.
(18) ARMENTER, F, 1957, El Legado de un sabio, La Vanguardia , 25 de abril.
(19) PETIT, E., Barcelonetes, Document 2, ob.cit.
(20) Breu, En el Observatorio Fabra, La Vanguardia 21 del 5 del 1983
(21) CALPENA MARCOS, D., 2011, ob.,cit.
(22) PETIT, E., Barcelonetes, Document del 1963
(23) PETIT, E., Barcelonetes, Al·legació, Maig 2012
