Tot i la importància del seu llegat com a científic, no podríem entendre la grandesa del personatge Comas i Solà sense explorar altres aspectes del seu perfil humà: la seva radicalitat il·lustrada, el seu compromís social, la seva aposta irrenunciable a favor de la modernitat i, especialment la coherència de la seva manera de viure amb el seu pensament, més enllà de tota convenció.
Josep Comas i Solà. Sense data. Fons familiar
Pacifista, llibertari i ciutadà del món
Comas escrivia sobre ciència però a la mateixa arrel de la seva concepció del coneixement hi trobem el seu pensament social, hereu directe de la il·lustració. Per això molts dels seus articles i escrits traspuen un pensament optimista i avançat, que expressa unes idees polítiques sovint silenciades en el seu perfil oficial.
Quan feia poc que s’havia instal·lat a Barcelona, el 1904, va conèixer al geòleg Alberto Carsí. L’anècdota de la seva coneixença, que explica el mateix Carsí, els retrata a tots dos (1). Resulta que Comas havia estat convidat a donar una conferència a l’Ateneu Barcelonès i a l’hora de començar, l’única persona que hi havia al públic era en Carsí. Quan Comas va fer la seva entrada solemne a la sala i va veure la situació, en lloc de desanimar-se es va manifestar molt satisfet de tenir un oient amb qui compartir coneixements i el va convidar a fer-ho tot prenent un cafè. Així va néixer una amistat que duraria tota la vida i que els portaria a compartir moltes de les actuacions que assenyalen els ideals de fraternitat i altruisme de Comas.
Alberto Carsí venia d’una família valenciana que es dedicava a la construcció de pous artesians des del 1865. Es va formar com a geòleg i va treballar en la hidrogeologia del Pla de Barcelona defensant el dret a l’aigua i a la seva salubritat des d’una perspectiva que el converteix en un referent de l’ecologia actual (2).
Compartia amb Comas el seu compromís amb la divulgació i es va convertir en un gran divulgador de la geologia en ateneus obrers i escoles llibertaries i en un precursor del excursionisme geològic. Carsí era cunyat de Vicente Blasco Ibañez i sembla que va ser qui el va interessar i assessorar en la seva traducció de la Novísima Geografia Universal del germans Reclus (3). Aquest vincle tanca el cercle que va de Reclús a Flammarion i Comas, definint una manera d’entendre el coneixement de la Terra i de l’Univers a favor del desenvolupament humà.
Alberto Carsí, 1932 c., Foto publicada per E. Masjuan
Comas y Carsí van participar activament en la fundació i les activitats del Comitè Català Contra la Guerra. Aquest comitè era la delegació catalana del Comité Mundial de Lluita contra la Guerra Imperialista, presidit pels escriptors Romain Rolland y Henri Barbusse i va ser molt actiu entre 1931 i 1934 quan, tan a Espanya com a Europa, és tornava a agitar el fantasma de la guerra. En aquest període era president de l’entitat en Josep Mª Bertran Quintana (4) i l’Alberto Carsí era el vice-president.
Al número 1 de la seva revista “Guerra a la Guerra” es publica un article de Josep Comas i Solà on, amb la seva prosa clara i concisa de científic, expressa el seu rebuig a tota mena de violència, que entén com a claudicació de la intel·ligència. El coneixement, la cultura i l’educació faran avançar la humanitat cap a la fraternitat universals. En aquest text, després d’assimilar la guerra a tota mena de violència i crueltat, hereva del primitivisme, ens diu:
“Per fi jo tinc la convicció que si dintre d’aquests esperits embotats per la incultura i per l’ambient opriment que respiren hi penetressin ...aquestes ensenyances sublims que brollen de la contemplació conscient de l’univers, d’aquest univers ple de llum, de vida i de grandesa...veurien el món a traves d’un altre prisma, sentirien com llurs ànimes s’omplirien d’optimisme i de bondat...i desapareixerien les manifestacions vulgars de l’ira, de l’enveja, de la violència, de la indelicadesa..... Fem els homes bons i raonables i les guerres s’acabaran” (5).
Guerra a la Guerra! Organ oficial del Comité Català contra la guerra, nº1, 1933
El Comitè va publicar a diaris i revistes catalanes un Manifest Contra la Guerra en el que es convidava a tots els catalans a unir-se al moviment per la pau i contra el feixisme. El manifest era signat per J. Bertran Quintana, Francesc Cañades, Albert Carsí, Josep Comas i Solà, Miquel Font i Feliu, Vicens Fortuny, Joan A. De Guell, Angel Pestaña, Josep Lluís Sert i López i Josep Mª de Sucre (6).
Durant aquest període trobem a les publicacions catalanes nombroses referències als actes organitzats pel Comitè a diferents ateneus, cooperatives i entitats populars, amb intervencions a favor de la pau de Bertran Quintana, Alberto Carsí i Àngela Graupera (6) que es seguien de la representació de l’obra de teatre “Maleïdes les guerres” d’Amat i Millà o de la projecció de la pel·lícula “Por la paz del mundo”. Comas també hi apareix, tot i que amb menor freqüència (8).
Al març del 1934, com a membre del Comitè, acompanya a Josep Mª Bertran Quintana, Alberto Carsí, Angela Graupera, Josep Lluís Sert i Joan Alavedra, aquest darrer molt vinculat a Pau Casals, a visitar al President Companys per demanar-li el seu suport per organitzar la visita a Barcelona d’ Albert Einstein, Romain Rollan i Henri Barbusse en motiu del proper 1 de maig (9). Tot hi que aquesta visita no s’arribés a realitzar, la participació de Comas denota com estava disposat a fer valer el seu prestigi per donar suport al Comitè, així com la seva l’amplitud de mires al recolzar la visita d’Albert Einstein amb qui mantenia una oposició científica manifesta (10).
Inauguració del Primer Saló de Cartells contra la Guerra. Llibre d’Amèlia Sala. RACAB. Podria ser que el Saló tingues lloc en el marc de la Setmana Contra la Guerra que es va organitzar ja el 1936 a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. En primera línia, de derat a esquerra, podem reconèixer a Josep Mª Bertran Quintana, l'Ângela Graupera, la següent podria ser Amèlia Sala, l'Alberto Carsí i en Josep Comas i Solà.
Coherentment Comas va col·laborar en diverses iniciatives vinculades a la pedagogia llibertaria. Per exemple va donar suport a la tasca del pedagog anarquista Juan Puig Elies a l’escola La Farigola del Clot. Aquesta escola, que a partir del 1922 prengué el nom d’escola Natura, estava al carrer Municipi nº 12, als baixos del mateix local del sindicat de l’Art Fabril.
Continuador de l’obra de Ferrer i Guardia a l’Escola Moderna, Puig Elies (11) considerava que l’observació directa de la natura i l’estudi de la ciència, no només desvetlla la intel·ligència sinó que crea una sensació d’harmonia i amor cap a l’univers que està en la base de l’ètica del respecte i la germanor. Als dissabtes al matí l’escola oferia conferències sobre temes científics i d’actualitat i en elles participaven Comas i Carsí (12).
Compromís social i divulgació científica
Comas estava convençut que la divulgació dels sabers està en la base del progrés social i per això sempre estava disposat a donar conferències a tota mena d’escoles, centres culturals, ateneus i espais recreatius que li demanessin (13).
Al pròleg de la seva obra més popular, El Cielo, ho explica així:
“El estudio intrínseco de la Naturaleza y de sus leyes es el germen fecundo de los progresos inmensos de la civilización y el más honroso galardon que puede ostentar el pensamiento humano. Es preciso convencerse ....que la más noble aspiración espiritual consiste en adquirir plena consciencia de nuestra vida en el Universo.” (14)
La seva casa, la nostra Vil·la Urània, es va convertir en una casa de la ciència on constantment es feien visites guiades a l’observatori, reunions per observar el cel des del terrat i tertúlies científiques i culturals al jardí.
Les visites del veïnat al terrat per veure el cel no responien a un calendari preestablert, ni tan sols a la celebració de festes o esdeveniments. La gent hi anava espontàniament. Era un lloc del barri des d’on podies veure el cel (15).
A l’Observatori Fabra feia un extens programa de conferències, visites i activitats de divulgació, que aconduïa personalment sempre que podia.
Comas i Solà acompanya una visita de l’Institut de la Dona a l’Observatòri Fabra. 1911.
Foto: F: Ballell. AFB
Així mateix cada any es celebrava la Festa del Sol, coincidint amb el solstici d’estiu (16). En el seu escrit autobiogràfic del 1936 Comas diu que des de la seva inauguració el Fabra ha rebut entre 7 i 8 mil visitants anuals i que entre aquest públic hi ha hagut persones de tot ordre i condició (17).
Si a la seva infància s’havia sentit atret per l’astronomia a partir dels textos divulgadors de Flammarion, farcits de romanticisme i de fantasies, abandona aviat aquesta via i defineix una nova manera de fer divulgació en la que la claredat en l’exposició, la senzillesa i l’amenitat es donen sempre al costat del rigor científic més extrem.
Tanmateix de Flamarion conservarà el compromís de la ciència amb l’evolució civilitzadora de la humanitat. Per això va escriure:
“La vulgaritzación científica es para mi un deber, dado que la cultura es la base de la dignificación del alma.”
I aquesta dignificació havia de ser per tothom, per això està molt atent a incloure en la seva tasca a tots aquells que tenen el risc de quedar-ne exclosos: els treballadors, les dones, els infants.
Amb una capacitat i una energia que costa de creure, acudia a tot arreu on se’l convocava. Es sabut que va col·laborar assíduament amb l’Institut de la Dona i també que participava sovint en activitats per escolars.
Escolars de Barcelona assisteixen a una conferència de Comas a la Sala Oval del Palau Nacional, en motiu de la XIV Festa del Sol. 1932.
AFB
Ja en temps de guerra, Comas va ajudar a Puig d’Elies i Fèlix Martí Ibañez a organitzar, en el marc del CENU, la Setmana de l’infant que volia ser una alternativa a la festa de Reis, traient-li el seu caire religiós i substituint-lo per un repartiment de joguines de caire col·lectiu (18).
D’altra banda podem dir que Comas és un dels primers periodistes científics del país. De molt jove començà a escriure una columna periòdica a La Vanguardia, activitat que va continuar al llarg de tota la vida, fins a signar més de 1.200 articles en els que va tractar temes relacionats amb les seves observacions astronòmiques, però també altres relacionats amb la història i la filosofia de la ciència, la meteorologia, la sismologia i altres qüestions científiques d’actualitat
[ (19).
Donat que La Vanguardia s’havia convertit en el diari de més difusió de la premsa catalana, aquests articles van contribuir sobre manera a la popularitat de Comas entre el gran públic i van suposar una gran plataforma de llançament pels seus llibres i opuscles de divulgació. Les seves obres Astronomia, El Cielo o El cometa Halley van esdevenir els primers best-sellers de la literatura científica al país (20).
Portada de El Cielo, Novíssima astronomia Ilustrada. Ed Segui.
Observeu la figura d’Urània, portant l’esfera i el compàs. Escultura del Museu Vaticà.
El gran èxit de Comas resideix en part en la seva capacitat d’adreçar-se a la comunitat científica, a la ciutadania i a un públic intermedi que és el de l’astronomia amateur. La coordinació i la interacció entre aquests tres públics és el que el fa extremadament popular i li permet posar l’astronomia en primer pla de la cultura del país.
Exponent de la modernitat
El seu caràcter obert, polifacètic i progressista el va portar a participar en un gran nombre d’aventures i projectes que transformarien la societat barcelonina de principis del S. XX.
Al 1905 va comprar un dels primers automòbils que van circular per la ciutat i que ell devia utilitzar per anar de la Vil·la Urània, fins a la Observatori Fabra. Va formar part de la primera junta del Real Automòbil Club de Catalunya.
Josep Comas i MªTeresa Patxot, participant amb els seu cotxe a una desfilada festiva.
1906 c. Fons familiar.
Així mateix, és molt probable que des dels jardins de la Vil·la Urània es comencessin a forjar projectes com la creació de l’Associació de Locomoció Aérea, que va acabar vinculada a l’Ateneu el 1908, o la primera exhibició aèria d’Espanya que va tenir lloc al 1910 a Montjuïc, coneguda popularment com Els vols de'n Mamet. Ja als anys trenta va formar part del Comitè Executiu de Difusió de la Luminotècnia. En tots aquests projectes Comes actuava com a impulsor amb l’equilibri entre la gosadia, la prudència i la tenacitat que el van caracteritzar com a científic.
Lucien Mamet i el seu aeroplà Bérliot XI, a l’Hipòdrom de Can Tunis preparant-se per fer el primer vol mecànic sobre Barcelona. 11 de febrer del 1910. Foto. F. Ballell. AFV
La societat barcelonina a l’hipòdrom de Can Tunis durant els Vols d’en Lucien Mamet. 1910. Foto. F. Ballell. AFB
Gran entusiasta de les innovacions tecnològiques va impulsar la creació de la primera emissora de radio a Barcelona, Radio Barcelona EAJ1, i a partir del 1924 hi col·laborà assíduament.
El 1931, va assolir un gran èxit de públic quan va fer col·locar els micròfons de Radio Barcelona a l’Observatori Fabra per retransmetre en directe l’eclipsi de lluna del 26 de setembre (21). Mentrestant a l’observatori de la Vil.la Urània, l’Amelia Salà feina una observació del eclipsi que va publicar a la revista Urània.
Transmissió en directe per Ràdio Barcelona (EAJ1) d’un eclipsi de Lluna des de l’Observatori Fabra. 1931 Revista de Sadeya nº 372, 3 – 10 Llibre de l’Amèlia Sala, SADEYA.
Durant l’època republicana les xerrades radiofòniques de Comas es van convertir en setmanals fins al juliol del 1936. Per desgracia no s’han conservat les gravacions però si els guions escrits a màquina pel mateix Comas (22).
La figura del savi a l’imaginari popular
La popularitat i la simpatia que assoleix Comas entre tota mena de públics es pot constatar en la forma en que el tracten els mitjans de l’època.
Constantment es requereix la seva col·laboració per solventar tota mena de problemes. Si un dia visita al Conseller de Cultura per sol·licitar que la Generalitat patrocini un Congrés d’Astronomia, l’altre visita a l’alcalde per demanar que es millori la carretera de Can Tunis, perquè tothom pugui arribar a l’hipòdrom a veure els vols d’en Mamet.
La seva increïble capacitat de ser a tot arreu forma part de la seva llegenda i també és recollida pels mitjans, ironitzant sobre la velocitat meteòrica dels seus moviments. Per exemple, la revista La Humanitat comença així un article titulat “Una conversa amb el Doctor Comas i Solà" (23).
Les revistes satíriques, que tant mal van fer a alguns dels seus contemporanis, el tracten sempre amb consideració, difonent la imatge del “savi que ho sap tot” i destacant la seva bonhomia.
Sovint se’l qualifica com a astrònom popular i fins i tot, ja en temps de guerra, com a astrònom plebeu (24). A la premsa humorística, més enllà dels acudits que se li dediquen és freqüent la seva presencia en frases com: “.....aquí caldrà que vingui el Sr. Comas i Solà per aclarir-ho”; o bé: “Això és tan difícil d’entendre que li haurem de preguntar al Sr. Comas i Solà”.
Comas és la figura de prestigi per excel·lència i fins i tot l’humor se’n fa ressò.
La simfonia de l’univers
El caràcter sensible de Comas es manifesta també en el seu amor a la música. Pianista notable, li agradava interpretar als clàssics i ho feia per a ell mateix, fugint de públics i aplaudiments, buscant l’harmonia necessària per asserenar-se i reposar de la seva activitat diaria. El seu amic Carsí ho explica així:
“El ritmo solemne de los astros se reflejaba en sus ejecuciones, por lo que se nos permitirá decir, que si la matemática y las leyes universales eran música, en él era, a la vez, geometría y matemática sonora, bella como el arte y exacta e inflexible como la Ciencia.(25)”
Així que la Vil·la Urània, a més de ser una casa per la ciència era també una casa plena de música.
El soterramement del ferrocarril
Als anys vint la vida transcorre tranquil·la en aquesta petita caseta del Farró, dedicada a l’observació del cel, lluny de la violència que va assolar la ciutat durant aquells anys de plom. Només de tan en tan, el fum i el terrabastall del tren que passa pel carrer Carril, espanta als ocells del jardí.
El 1920 és assassinat Francesc Layret, l’advocat del obrers; el 1923 el sindicalista Salvador Seguí, el Noi del Sucre. El pistolerisme s’ensenyoreix del carrer i al Poble Nou es succeeixen els crims i els atemptats dels bàndols enfrontats.
No gaire lluny de la Vil·la Urània, a les grans mansions de Galvany, de La Bonanova i de Sarrià la presència de Primo de Rivera, el seductor Don Miguel, és esperada amb delit als salons de la burgesia barcelonina.
Malgrat tot, el projecte de l’Exposició Universal del 1929 empeny la ciutat cap al futur i el 1925 s’aprova el projecte de soterrament de la via del ferrocarril de Sarrià en el tram que va de l’Avinguda Alfons XII, l’actual Diagonal, a Sarrià. Aquest projecte incloïa el pas pel carrer Carril, actual Via Augusta, on donava la part del darrera de la Vil·la Urània.
La via del ferrocarril al seu pas pel darrera de la Vil·la Urània. Es pot veure el terrat amb l’observatori. 1920 c. Llibre d’Amelia Sala. RACAB
L’any 1928 l’Ajuntament expropia una porció́ de terra de 201m2 de la finca propietat de Comas i Solà, pagant com a indemnització́ 12.806 pessetes (26). La Vil·la Urània, com la resta de les casetes afectades, perd una part important del seu jardí i deixa de patir les incomoditats del pas dels trens.
Reforma de la Via Augusta, tocant a la Vil·la Urània. Llibre Amèlia Sala. RACAB(27).
Pocs anys després, el 1933, l’ajuntament augmenta considerablement els arbitris de les cases del carrer reformat, argumentat que les finques han pujat molt de valor, tant pel soterrament del ferrocarril com per altres millores realitzades al barri.
Al voltant d’aquest fet es conserven documents que es indiquen que Comas ja tenia la determinació presa de donar la casa a la ciutat. Efectivament, el 1933 Comas i Solà, que devia anar una mica curt d’armilla, fa una instància a l’Ajuntament de Barcelona sol·licitant lliurar-se dels arbitris que se li exigeixen, tenint en compte que donarà̀ la casa a l’Ajuntament (28). El més curiós d’aquesta història, que ens mostra com anaven les coses en els temps en que no hi havia ordinadors, és que el rebut de l’ajuntament per aquesta contribució, amb data del 1938, va a nom de Bienvenido Comas.
Rebut de la Contribució Territorial a nom de Bienvenido Comas. 1938. Recollit per D. Calpena
República, guerra i revolució
Arribada la República Comas no dubtà a donar-li suport. L’Observatori Fabra va ser integrat al Servei d’Astronomia de Catalunya i Comas en va ser director.
La nova llei del divorci li permeté casar-se amb Amèlia Sala, regularitzant així la seva situació que tan devia fer parlar a la societat burgesa de la que Comas provenia, però de la que cada vegada estava més distanciat.
Afiliat a la CNT, a la branca de les activitats professionals i ja iniciada la guerra, participa activament en la instal·lació de l’estació meteorològica del Laboratorio Confederal de Experimentación y Ensayo de la C.N.T., projecte estrella del sindicat respecte a la ciència aplicada al progrés (29).
Ubicat al Masnou, al palauet de la finca Bellesguard coneguda com Can Marquès, el Laboratori tenia per objectiu aplicar els coneixements al desenvolupament de l’agricultura i la indústria. En el marc del Laboratori els coneixements de meteorologia i climatologia de Comas i de hidrogeologia de Carsí van ser àmpliament utilitzats per treballs de planificació regional, d’ utilització de recursos i preservació del mediambient en un sentit que per la seva interdisciplinarietat i el seu respecte per la natura resulta percussor dels plantejaments ecologistes actuals (30).
Comas examinant els aparells atmosfèrics del Laboratori Confederal del Masnou, 1937.
F. Perez de Rozas AFB
Ben aviat el Laboratori serà identificat com a objectiu de guerra i sota la sospita de que s’hi experimentava amb armes químiques Franco ordenarà personalment el seu bombardeig que es produeix, sense gaire èxit, el 27 de setembre del 1937.
L’altra cara de la lluna
L’hivern del 1937 va ser molt fred. Al Farró, com arreu, la guerra estenia el seu vel de tristesa i misèria per tots els carrers. A finals de juny, molt a prop de la Vil·la Urània, una mica més amunt del carrer Saragossa, una Mercè Rodoreda trasbalsada per l’angoixa de la desaparició de l’Andreu Nin, havia fugit de casa abandonant al seu tiet-marit (31). Una mica més amunt, feia mesos que a l’esventrat convent de les Santjoanistes s’hi havia instal·lat una txeca. Feia pocs dies, aquell mateix novembre, l’Agustí Durant i Sanpere, cap de la Secció d’Arxius de la Generalitat, havia pogut recuperar en una torre requisada de la Plaça Lesseps les migrades restes de l’arxiu històric dels Cavallers de Sant Joan, dispersats i malmesos per la revolta (32). Al carrer Juli Verne el pintor Josep Amat, reclòs a casa, passava el temps retratant als parents que havien hagut de fugir de Figueres (33).
L’Observatori Fabra no interrompia la seva tasca continuada malgrat haver esdevingut un petit camp de refugiats per alguns dels membres de la Reial Acadèmia de Ciències i les seves famílies (34). Des del mes de novembre Barcelona s’havia convertit en la nova capital de la República.
Al terrat de la Vil·la Urània Josep Comas seguia observant el cel. Segurament concentrar-se en la feina era l’única manera que tenia d’escapar a aquest món que s’ensorrava sota els seus peus. Però ni així aconseguia apaivagar el desassossec i la tristesa. L’ideal racionalista somniat per Flamarion i Reclús, la ciència construint una societat millor, s’allunyava i empetitia perdut a l’univers. La jove Urània l’havia deixat sol.
Feia fred. Al barri era difícil trobar carbó o llenya per escalfar-se. Sense saber que seria el seu darrer treball, Comas acabava de publicar l’estudi del cometa Finsler que havia fotografiat des de la Vil·la Urània. Potser aquells dies de finals de novembre seguia estudiant aquest cometa o potser ja havia triat un tema nou, el cas és que va contraure una bronconeumònia i va morir el 2 de desembre a l’edat de 69 anys.
El 3 de desembre era dissabte. La Vanguardia li dedica un article de comiat on es ressalta el fet que en esclatar la sublevació militar es va col·locar obertament al costat del poble (35). Era un savi popular, es diu. L’assistència massiva al seu enterrament corrobora aquesta afirmació.
A les onze del matí, al carrer Saragossa, davant de la Vil·la Urània, s’organitza la comitiva. Obre pas una secció de motoristes de la Guardia Urbana, seguits de la Banda Municipal. Lluís Companys, president de la Generalitat, acompanyat per l’alcalde accidental de la ciutat Sr. Escofet ocupen la presidència oficial, on també hi ha el Conseller de cultura Pi i Sunyer i el de Justícia, Bosch i Gimpera. Segueix la presidència familiar.
La nombrosa comitiva està formada per personalitats del món de la política, les institucions, la ciència i la cultura, però també de moltes delegacions d’escolars, associacions culturals, sindicals i, en definitiva, de persones que a través dels seus articles o de les seves nombroses conferències coneixien a Josep Comas i l’apreciaven.
Notícia de l’enterrament. 1937. Revista Crònica, any IX, núm. 422 BNE
La corrua va baixant pel Passeig de Gràcia i en arribar a la cantonada amb Consell de Cent s’hi afegeix una amplia representació de la CNT, encapçalada per la ex-ministra Federica Montseny. El dol s’acomiada al Passeig de Gracia cantonada al carrer Casp i només els més íntims l’acompanyen al cementiri (36).
El germanastre de Comas i Solà, Joan Montserrar Solà al centre, Juan Puig Elies a la seva dreta i Federica Montseny al darrera, al cementiri durant l'enterrament. 1937. International Institute of Social History
Dels molts textos de comiat que es publiquen als mitjans, ni ha un, el de l’Andreu Avel·lí Artís, que m’agrada especialment.
Un vida tan intensa d’ estudi i de treball de ben segur se li va fer curta per esbrinar tot alló que volia saber. Ell mateix havia escrit:
"Tenemos delante de nosotros un voluminoso libro en que, después de muchos años de trabajo, no hemos llegado a deletrear la portada (37)."
És la veu d’ Urània que encara ens recorda “Per més que sàpigues, és molt més allò que ignores”.
Com ell mateix deia, Comas va tenir una vida feliç i potser, podríem afegir, una mort oportuna. Si més no, una mort que li va estalviar veure com, aquella ciutat que ell tan va estimar, vençuda i sotmesa, perdia els seus somnis i malbaratava el seu llegat.
Agraïments
Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per nosaltres un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.
Comentaris
Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.
Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.
Notes
(1) CARSÍ, A. i FERRER, J., 1937, José Comas i Solà el hombre y el científico, Oficines de propaganda CNT-FAI JJLL Comitè Regional de Catalunya.
(3)RECLUS, O. i E., 1906, Novísima Geografía Universal, traducido por
Vicente Blasco Ibáñez con la colaboración de
Alberto Carsí. Editorial Prometeo Valencia, 6 volúmenes.
(4) Advocat i polític, nascut a Sant Gervasi, Bertran Quintana és un personatge molt interessant, exponent del lliurepensament, que acabarà encarregat per Companys d’investigar els assassinats posteriors al 19 de juliol. SOLE, Q. i DUEÑAS, O., 2012, Josep Mª Bertran Quintana, el jutge dels cementiris clandestins, Ed. Gregal, Barcelona.
(5) COMAS i SOLÀ, J., 1933, Contra la guerra, A: Guerra a la guerra! Organ oficial del Comitè Català contra la guerra (Delegació nacional del Comitté Mondial de Lutte contre la guerre imperialiste), nº1, pp.3. En aquest primer número es publiquen també textos de Henri Barbusse, Betran Quintana, Alberto Carsí, Albert Einstein, Romain Rolland i Francesc Macià. També es diu que el Secretariat del Comité era a la Via Laietana, nº 56.
(6) Contra la guerra, 1932, A:
La Humanitat, Any II, núm. 316, 14 de noviembre; i també a:
Baluard de Sitges, nº 1288, 18, Desembre, 1932, p.2 i 3, LINK
(7) Àngela Graupera és una destacada pacifista del període d’entre guerres que va ser propera a l’anarquisme i desprès al socialisme. Va participar com a infermera a la guerra de l’Africa i a la Primera Guerra Mundial. Escrivint la seva experiència des del front es va convertir en la primera corresponsal de guerra catalana. Finalitzada la guerra va escriure “El gran crimen: lo que yo he visto en la guerra” que s’ha tornat a publicar recentment: GRAUPERA, A.,2019, El gran crímen, Ed. Chapiteau 2.3, Barcelona. Activa conferenciant del Comité Català Contra la Guerra, entre el 1933 i el 1934 en va ser la Presidenta.
(11) Al juliol del 1936 Puig Elies va rebre l’encarrec de Ventura Gassol d’organitzar el Consell de l’Escola Nova Unificada (C.E.N.U) del qual va ser president i principal impulsor.
(12) GIACOMONI, V.,Valeria, 2017, Joan Puig Elies. Anarquismo, pedagogía y coherencia. Ed. Descontrol, pag. 78. La col·laboració de Comas amb Puig Elies està també recollida a les memòries d’Abel Paz (PAZ, A., 1994, Chumberas y alacranes (1921-1936), Ed. EA, Barcelona)
(13) Com ja hem vist, Comas va impartir conferencies tant a l’Ateneu Barcelonès, al que li deien l’Ateneu dels rics, com a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i altres vinculats a la classe obrera i al pensament llibertari.
(16) Per una deliciosa descripció del que suposava aquesta festa podeu veure VENDRELL, T., 1921, La festa del Sol,
D’ací i d’allà, juliol, nº 7,Vol. VIII, Barcelona, pag.485. Segons l’autor la celebració de La Festa del Sol a Barcelona s’inicia, per iniciativa de SEDEYA, el 1916 per prendre el relleu quan la festa es suspèn a França degut a la guerra. Comença amb l’ascensió al Tibidabo per assistir a l’acte central que es fa al gran Saló del Casino del Tibidabo on, després d’una lectura de poemes al·lusius a l’astronomia, hi ha una conferència de Comas Solà “acompanyant la dissertació amb gran riquesa de projeccions bellíssimes”. Desprès es visita l’Observatori Fabra i s’acaba amb un banquet al Magèstic Hotel Anglaterra que “aplega com a acte de germanor a professionals i devots de la ciència d’Urània.” No cal dir que en tot aquest programa el protagonisme de Comas és total. Tanmateix aquesta Festa també tingué grans detractors que la titllaven d’anticatòlica i la consideraven una prova de la paganització social.
Catalunya Social, núm 166, 4 de juny, 1924
(17) OLIVER, JM, 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5
(18) GIACOMONI, V.,Valeria, 2021, comunicación personal.
(19) Al 2018, per tal de commemorar els 150 anys del naixement de Comas,
La Vanguardia li va dedicar un article que és molt interessant perquè dona entrada a una selecció d’aquests articles de divulgació.
(20) El Cielo va ser una obra molt popular, un llibre que no faltava a les migrades biblioteques de les cases dels obrers. Es diu que era un llibre de gran èxit a la biblioteca de la presó Model, on alguns presos havien après a calcular l’hora mirant els estels per la petita finestra de la seva cel.la. GUASP, ERNEST, 1934, A la presó Model manquen llibres, Mirador, Setmanari de literatura, art i política, Any VI, nº 266, dijous, 8 de març, 1934, Barcelona, p. 2
(21) SOTO, A, 2019, Ob. cit.
(22) CEBRIAN ESTER, I., 2004, Divulgador i periodista científic, A: V.V.A.A., Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, pàg.136
(25) CARSI, A., (1937), ob. cit. pag. 7, Carsí era d’origen valencià i estava casat amb la germana de Vicente Blasco Ibañez amb qui compartia la manera de veure el món i el gust per l’escriptura.
(26) CALPENA, D., 2011, Estudi Històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, “Vil·la Urània”, Átics, Informe inèdit. Aquesta petició li va ser denegada i només anys desprès de la seva mort, quan la casa ja era de l’Ajuntament, l’Amelia va repetir la petició adjuntant el testament de Comas i finalment va aconseguir la bonificació. (Comunicació personal de Pau Senra)
(27) Podeu veure l'observació d'aquesta fotografia amb detall al post
Adobant les felipes, de la serie Les mil paraules.
(28) CALPENA, D., 2011, ob. cit.
(29) A la Solidaridad Obrera, òrgan de la AIT, del 3 de setembre del 1937 es publica una fotografia de la inauguració del Laboratorio Confederal de Experimentaciones on apareix Comas i Solà en primer terme, acompanyat d’Alberto Carsí i nombrosos representants del govern i del sindicat. A la pàgina 1 del mateix diari es diu. “Con que emoción contemplamos, confundido entre los obreros que asistieron al acto sencillo, al sabio que ha llevado el nombre de Cataluña a todos los ámbitos del mundo. Comas Solà pleno de años, de ciencia y de experiencia, entre proletarios, sin adulaciones ni mojigangas...se sentía un obrero. Y lo es: un proletario del cerebro que sabe poner su sabiduría al servicio del pueblo.” També es fa ressó d’aquesta inauguració la revista anarquista
“Tierra y Libertat” en el seu número del 25 de setembre del 1937 pag. 4 on es diu respecte a la secció de meteorologia del Laborartori: “Se encarga de esta sección el compañero J. Comas Solà”. Comas había col.laborat amb la publicació Tiempos Nuevos, auspiciada per Federica Montseny, i també en la Revista Blanca, en les que va publicar diversos artícles de divulgació científica.
(30) MASJUAN, E., 2000, ob.cit.
