Les mil paraules:
Col.lecció de fotografies antigues del Farró
Araceli Vilarrasa
Un matí qualsevol de l’estiu del 1920 uns treballadors han baixat a les vies del ferrocarril de Sarríà, molt a prop del pont que les creua a l’alçada de carrer Madrazo, per reparar alguna cosa de les felipes i els raïls. A poc a poc una tartana acaba de travessar el pont i segueix el seu camí cap al carrer Balmes.
No sabem on devia enfilar-se el fotògraf per aconseguir una panoràmica tan amplia que abasta des del pont del carrer Madrazo fins al cim del turó de Monteroles, mostrant- nos el que aleshores en deien carrer del Carril, que deixa a banda dreta el barri del Farró i a l’esquerra el barri de Galvany.
A totes les ciutats del món el disseny de les xarxes de ferrocarril estructura la forma de la ciutat i el cas del Ferrocarril de Sarrià n’és un exemple molt clar. De fet, quan va ser projectat el seu recorregut va engolir edificis i carrers sense pensar en el futur, però la necessitat de donar accés a les cases que havien quedat donant a la via va fer que es deixessin uns corredors laterals, elevats al nivell de les cases, dels que la gent en va dir carrer del Carril. Anys després, un cop soterrades les vies, el seu traçat s’hauria de convertir en una de les principals vies urbanes, la Via Augusta.
Però al 1920 falten encara 5 anys perquè s’aprovi el projecte d’urbanització del carrer y encara uns quants més perquè s’iniciï el projecte de soterrament de les vies que donarà pas definitivament a la Via Augusta tal com avui la coneixem
Però tornem a la imatge que ens mostra la fotografia. La història del pont que creua les vies sobre el carrer Madrazo és ben curiosa i ens l’explica Francesc Carreras Candi. Un cop establert el traçat del ferrocarril, ja al 1877 l’ajuntament havia estudiat la possibilitat de construir un pont sobre el carrer Sant Eusebi o sobre el carrer Progrés -que així es deia llavors l’actual Madrazo- que facilités la comunicació entre les recents urbanitzacions de Can Regàs i les de Lladó. Al 1884 s’instrueix un expedient per la construcció del pont sobre el carrer Progrés. Però aixó de la manca de recursos públics es veu que ve de lluny i l’ajuntament no té diners per finançar aquesta obra, així que l’any següent compra per 1.500 pts. un pont de ferro que la Companya del Ferrocarril de Sarrià havia retirat del carrer Consell de Cent i obre una subscripció popular per obtenir recursos suficients per col·locar-lo al carrer Progrés. Així finalment, el 13 d’abril del 1887 i gràcies un cop més a les aportacions del veïns, es col·locaven les baranes del pont i els veïns del Farró podien comunicar-se fàcilment amb els del barri de Lladó i Galvany, salvant la rasa de les vies.
Si observem a la fotografia la banda dreta del carrer del Carril, la banda del Farró, veurem que és la més frondosa en vegetació, suggerint una urbanització de més baixa intensitat que la del barri de Galvany a la banda esquerra.
Les parcel·les que veiem a la banda del Farró corresponen a l’antic Camp de les Figueres. Era una peça de terra pertanyent a la finca de Can Regàs, que va ser urbanitzada a partir del 1867 seguint un pla promogut per Francesca d’Orteu, vídua de l’antic propietari, en Baltassar d’ Espanya (Podeu veure Matilde Díez 1: L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs). Aquestes parcel.les tenen l’entrada principal pel carrer Saragossa, per damunt de Madrazo i els darreres donen a les vies.
Les tres primeres, perfectament delimitades i vallades, estan encara per edificar i plenes de rastres de la vegetació original del Camp de les Figueres. A la quarta hi trobem la Vil.la Urània, on viu l’astrònom Josep Comas i Solà, director del Observatori Fabra. L’esponerós arbre del jardí del darrera de la casa no ens deixa veure be el terrat on Comes té instal·lat el seu observatori particular. Tampoc veiem la cinquena parcel·la que correspondria al numero 31 del carrer Saragossa on hi ha la casa del Lleó, la que va ser sacrificada per construir el flamant edifici que acull el Centre Cívic.
Més amunt, darrera els arbres, l’alineació d’unes façanes orientades a SE, avui completament desaparegudes, ens fa intuir el pas del carrer Sant Eusebi en la seva arribada al carrer del Carril. El carrer Sant Eusebi, que és dels pocs que han conservat el seu nom original, havia estat obert a partir del 1857 i anava des de l’antic camí de Barcelona a la Bonanova -actual carrer Alfons XII- fins a la riera de Cassoles.
Si observeu aquest mapa que també és del 1920 veureu que la confluència entre el carrer del Carril, Sant Eusebi i el carrer Líncoln, que a les hores es deia carrer d’España, deixa un espai que entre el 1914 i el 1948 va ser reconegut com a plaça, primer amb el nom de plaça d’Espanya i desprès com a plaça Lincoln.
Seguint la fotografia vies amunt, després del carrer Sant Eusebi veiem una zona sense edificar i amb molta vegetació. Com podeu veure al mapa, aquest espai era especialment conflictiu pel fet de coincidir-hi el pas de les vies i el de la riera de Sant Gervasi i per aixó devia quedar sense construir fins que, més tard, passà a formar part de la Plaça Molina.
Passada aquesta àrea arbrada arribem a la plaça Molina on podem veure l’exterior de l’estació de Sant Gervasi, que estava en funcionament des del 1863.
L'estacio de Sant Gervasi a nivell de les vies 1920
Arxiu del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Tancant l’horitzó el Turó de Monteroles o Turó de Sant Gil és un espai verd amb alguna torre de grans dimensions, que es perfila per davant de la Serra Collserola.
Tornem ara al pont sobre les vies i observem la part esquerra de la fotografia, la banda de Galvany.
Al costat del carrer del Carril veiem un conjunt de cases baixes, les típiques casetes de planta i pis de Sant Gervasi, que avui han estat totalment substituïdes. Més endarrere apareixen uns edificis de més alçada que ens fan intuir el pas del carrer Balmes, amb edificacions ja fins al l’alçada de Guillem Tell. En aquesta zona hem pogut identificar dos dels edificis que avui encara hi son.
A primer terme, tocant gairebé al marge de la fotografia, un gran edifici de tres cossos rematat amb una torratxa de dos pisos, a la façana de la qual veiem un gran rellotge. Correspon a l’edifici del carrer Balmes on avui hi ha la Clínica del Pilar i on el 1894 les Germanes de la Caritat de Santa Anna havien obert una casa de salut mental pels malalts de les famílies de la burgesia.
La Clinica del Pilar a Balmes 273 avui
Seguint la línia del carrer cap a la dreta veiem una casa de pisos modernista, de façana estreta, amb dos balcons per pis, que podem identificar amb la que encara hi ha a Balmes 283.
Edifici modernista a Balmes 283 avui
I res més. Una mirada al paisatge actual de la zona no permet identificar cap més edifici. Tot s'ha transformat profundament.
De fet, quan aquest treballadors de la Companya del Ferrocarril van baixar a adobar les vies un matí del 1920, el carrer del Carril tenia els dies comptats. El 1925 ja es va aprovar un projecte de conversió de la via del ferrocarril de Sarrià en carrer i a partir del 1928 s’inicià el soterrament de les vies que donarà pas el 1931 al naixement de la Via Augusta. La ciutat es dibuixa, s’esborra i es redibuixa a gran velocitat.
Cantonada Madrazo amb Via Augusta, amb l'edifici del Centre Cívic Vil.la Urania al fons.
24-03-21 Més informació sobre aquesta fotografia
Treballant en la Petita Història de la Vil·la Urània he trobat que al llibre on l'Amèlia Sala, vídua de Josep Comas i Solà, va recollir documents i records, hi surt la nostra foto acompanyada d'aquesta infografia.
Aixó em fa pensar que l'origen de la fotografia debia ser un projecte de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per explicar a propietaris i veïns el futur soterrament de les vies. Això justifica que es prenguessin la molestia de fer una fotografia amb un punt de vista tan elevat.
La data de la fotografia, que és del 1920, ens parlaria de l'antelació amb que es va preparar l'operació ja que el projecte de soterrament de la via del ferrocarril de Sarrià en el tram que va de l’Avinguda Alfons XII, l’actual Diagonal, a Sarrià no s'aprova fins al 1925 i l'expropiació de la part posterior de la Vil·la Urània és del 1928.
CARRERAS CANDI, F., 1916, Geografia General de Catalunya, La ciutat de Barcelona, Establiment Editorial d’Abal Martín, Barcelona, pàg. 1007, nota 2658. Carreras Candi va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona del 1891 al 1922, així que quan es va fer la fotografia que comentem només feia quatre anys que havia publicar el volum sobre Barcelona gracies a un intens i llarg treball de recerca sobre documents guardats a l’ajuntament del qual encara era regidor.
Per la documentació que es conserva de la Vil.la Urània sabem que el 1929 l’ajuntament va expropiar una part dels patis posteriors d’aquestes cases per tal d’ampliar la via i soterrar el ferrocarril.
[11] PORTAVELLA, J., 2010, Els carrers de Barcelona. Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Barcelona. pag. 42
