El 28 d'octubre va ser un día fred i plujós. El primer dia de tardor d'aquest any. Tanmateix això no va frenar als milers de participants en la 48 h. BCN Open House que es van llençar als carrers proveïts d'un esplèndid catàleg i disposats a visitar quantes més cases millor.
Fa tres anys que em queixava des d' aquest blog de que en l'oferta d'aquest festival de l'arquitectura no hi participes cap casa del Farró (1), però aquest any ja no ha estat axis. L'arquitectura del Farró hi va ser molt ben representada per La Casa de Vidre, La Vil.la Urània i per dos edificis rehabilitats, situats tots dos al carrer Vallirana.
Donat que aquest any un dels eixos temàtics del festival va ser el racionalisme i l'obra del G.A.T.P.A.C, no és d'estranyar que hi aparegui aquesta casa del carrer Pàdua 96, dissenyada i construïda per l'arquitecte Sixte Illesques i Mirosa l'any 1933.
Com diu el catàleg del festival, aquest edifici és una obra icònica del racionalisme. El seu autor va ser un dels principals impulsors del G.A.T.P.A.C (2).
La visita va permetre l'accés al vestíbul i l'escala on vam poder veure nombrosos detalls de l'interiorisme. També vam poder pujar al terrat que ofereix un punt de vista privilegiat de les famoses terraces dels àtics.
Donada la importància de l'edifici en la història de la nostra arquitectura potser hauria estat bé que l'explicació fos una mica més àmplia, però sempre es pot millorar.
Aquest blog està en deute amb l'obra de l'Illesques al Farró, més enllà de la Casa de Vidre, però tot arribarà.
La casa de Vidre
Donat que aquest any un dels eixos temàtics del festival va ser el racionalisme i l'obra del G.A.T.P.A.C, no és d'estranyar que hi aparegui aquesta casa del carrer Pàdua 96, dissenyada i construïda per l'arquitecte Sixte Illesques i Mirosa l'any 1933.
Com diu el catàleg del festival, aquest edifici és una obra icònica del racionalisme. El seu autor va ser un dels principals impulsors del G.A.T.P.A.C (2).
La visita va permetre l'accés al vestíbul i l'escala on vam poder veure nombrosos detalls de l'interiorisme. També vam poder pujar al terrat que ofereix un punt de vista privilegiat de les famoses terraces dels àtics.
Donada la importància de l'edifici en la història de la nostra arquitectura potser hauria estat bé que l'explicació fos una mica més àmplia, però sempre es pot millorar.
Aquest blog està en deute amb l'obra de l'Illesques al Farró, més enllà de la Casa de Vidre, però tot arribarà.
Vil·la Urània
Com nens amb joguina nova, els veïns del Farró, no deixem d'acudir a tot alló que es proposa des del nostre flamant centre cívic. En aquest cas, no només veïns del Farró, sino gent d'arreu de la ciutat van acudir a escoltar les explicacions dels arquitectes sobre la reconversió de la casa de l'astrònom Comas i Solà en "el millor equipament del districte"
En l'explicació de l'obra signada per SUMO Arquitectes i Yolanda Olmo, acabada el 2017, van posar l'accent en els aspectes de sostenibilitat de l'edifici nou, especialment en el que anomenen "espai intermedi". Aquest espai, entre la façana de vidre i les aules, esta pensat com un umbracle que s'adapta al clima de les estacions. A l’estiu, és un espai molt ventilat, amb molta vegetació, que protegeix l’edifici del sobreescalfament. A l’hivern, el tancament resta tancat per crear efecte d’hivernacle i acumular calor a les llosses de formigó massís, mentre que la vegetació es poda per permetre la màxima captació solar.
Habitatges rehabilitats al carrer Vallirana
Més enllà d'aquestes dues obres realment emblemàtiques, per a mi va ser molt sorprenent l'exit que va tenir la proposta de visitar dos pisos rehabilitats en edificis del carrer Vallirana. Tan és així que us he de confesar que la llarga cua sota la pluja ens va fer desistir de visitar-los, així que els que aquí us dire es el que explica el catàleg de la mostra.
El primer, situat a Vallirana 47, és un edifici de principis del segle XX que s'ha rehabilitat totalment. Segons el catàleg "el nou i el vell entreteixeixen en una estratègia d’hibridació, alhora atrevida i respectuosa. L’obra està plena de detalls de gran sensibilitat que aprofiten elements preexistents i n’afegeixen de nous".
En aquest cas la proposta ve avalada pel promotor que va guanyar el Premi FAD d’interiorisme del 2017.
El segon cas es tracta d'un pis de l'edifici dels anys setanta, situat a Vallirana 42, en el que es va fer una reforma radical l'any 2017.
D'un apartament molt fragmentat en petites estances i zones de pas es va passar a un espai molt ampli, eliminant tot tipus de zones de pas i portes convencionals, de manera que la il·luminació natural accedeix a la zona central de l’apartament. Aquest efecte s'accentua a partir d'un sistema de tres grans murs corredissos revestits de miralls.
Qui eren tots aquests ciutadans que van aparèixer pel barri amb el catàleg de l'Open sota el braç? Mentre feiem la cua vaig tenir ocasió de preguntar-ho. Evidentment, molts eren gent de l'ofici, estudiants d'arquitectura, professionals del interiorisme i la decoració, però també hi havia molta gent que havia acudit atreta per l'interès ciutadà de la proposta, amants de l'art i de la cultura, aficionats a tota mena de mogudes culturals, vaja.... barcelonins i barcelonines.
Per molts, segons em van dir, era la primera vegada que s'endinsaven a peu pels carrerons del Farró i n'estaven meravellats.
NOTES
(1) Vegeu l'entrada d'aquest blog: Putxet-Farró, un barri sense arquitectura? del 26 d'octubre del 2015
(2) Podeu consultar: La casa de vidre: l'arquitectura del GATCPAC al barri, entrada del 27 de març del 2015