Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

26.11.22

Yo estuve allí ( Mi vida con George Harrison) al Teatre La Gleva

Ell diu que hi va ser. A mi no m’hi van deixar anar. El 1965, quan els Beatles van venir a Barcelona jo tenia 15 anys i aleshores, a aquesta edat, encara érem nenes.

Però ell diu que hi va ser i nosaltres, arrecerats a la càmera fosca que ens ofereix el Teatre La Gleva, ens ho creiem. Al llarg d’un grapat de minuts que no vols que s’acabin, Paco Ortega va desgranant la història d’una amistat, del somni d’una amistat, entre dos nois: un jove estudiant d’art de l’Escola Massana i el Beatle més jove de tots, en George Harrison.

A mi els de casa no m’hi van deixar anar, però al cap de tres anys ja corria per tots aquests indrets pels que en Carlos Izquierdo ens acompanya: el bar Estudiantil de davant de la Universitat, el cafè de l'Òpera, el Pastís. I la Rambla, aquella Rambla tan nostra i que tan poc s’assembla a la d’avui. Punts forts d’una Barcelona pintada de gris, però plena de somnis, lluites i esperances. 

Els Beatles a Barcelona. Foto Perez de Rozas (1)

El jove estudiant s’ha fet gran. Estima la pintura però va fugir fa temps de la bohèmia i va triar una vida .... Però no, no us la vull explicar. Aneu-la a veure. Un text veraç que ens fa pensar en l’amistat; en les amistats diferents que il·luminen el fil de la vida, en les amistats denses i compromeses dels que compartim un projecte, en les relacions dolces i allargassades que mantenim amb els amics amb qui ens agrada conversar, en l’amistat que podem mantenir, més enllà de grans diferències, quan hi ha alguna cosa que ens uneix.

Paco Ortega, autor i actor de "Yo estuvé allí"

Una posta en escena i una actuació plenes de sinceritat, tendresa i emoció. La crítica així ho ha reconegut (2). Hi sou a temps fins a l'11 de desembre. El Teatre La Gleva és el Teatre del Farró. Ho teniu fàcil, a prop de casa.

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(2) Podeu consultar la de Iolanda G. Madariaga, Emocionante canto a la amistad

15.11.22

Passejant per la Riera de Sant Gervasi. Parada nº 2: Confluència del carrer Balmes amb el carrer Pintor Gimeno.


Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa

                                                                                                                        Anteriorment en aquesta serie:
                                                                                 
                                                                                                        Abans de sortir de casa 
                                                                            Primera Parada. Plaça Joaquím Folguera

Us heu fixa’t mai en aquestes escales? Per anar del carrer Balmes al Carrer Pintor Gimeno ens cal baixar unes escales que salven un desnivell de 6,5 m. 

Escales per accedir a Balmes des del carrer Pintor Gimeno

Aquest nyap urbanístic només s’explica per la modificació de les rasants corresponents a l’obertura de Balmes i la construcció del ferrocarril. 

El carrer Pintor Gimeno, que anteriorment rebia el nom de carrer de la Noguera, correspon molt probablement a un antic torrent que, procedent del carrer Sant Marius, es dirigia cap a la llera de la riera de Sant Gervasi.

Torrents de la capçalera de la riera de Sant Gervasi. De llevant cap a ponent, la riera Castanyer (1); el torrent del Pla del Maduixer (2); el torrent del Frare Blanc (3); el torrent de Can Castanyer (4); i el torrent de la Noguera (5) 

El desnivell actual es va produir com a conseqüència de les noves rasants imposades per la construcció dels túnels de l’actual Línia 7 i la urbanització del carrer Balmes.

La lenta obertura del carrer Balmes i de la línia de tren al Tibidabo

L’obertura de la part del carrer Balmes que havia d’unir l’Eixample amb l’Avinguda Tibidabo, tant urbanitzada i plena de vida des dels primers anys del S. XX, ja havia estat prevista en el projecte d’Ildefons Cerdà, però no es va començar a construir fins a principis dels anys vint.

El projecte del carrer Balmes era complex per diferents motius: la dificultat geogràfica del traçat, que coincidia en part amb la Riera de Sant Gervasi; la necessitat de posar d’acord als propietaris de las grans finques que quedaven afectades; la coincidència amb el projecte de construcció d’una nova línia soterrada de ferrocarril que unís l’estació de Sant Gervasi amb el tramvia Blau; i finalment les dificultats de finançament i de cooperació entre les empreses privades i les institucions públiques que comportava. 

Tanmateix, a principis dels anys 20, un cop s'aprova el projecte definitiu, s’inicien les canalitzacions dels torrents i es construeixen noves clavegueres; obres que avançaran molt lentament i s’aniran fent durant tota la dècada.

Obres de canalització de la riera de Sant Gervasi per sota del mercat. 1927. 
Al fons el turó de Monterols[1]


Obres de canalització de la riera de Sant Gervasi per sota del mercat. 1927. Mirant al Tibidabo, a l’alçada de l’actual carrer Pintor Gimeno. Al fons a l’esquerra es pot veure el terrat del mercat.

L’obertura del carrer Balmes i la construcció del túnel queden enllestits a principis dels anys trenta.

Mapa del Pla d’enllaços ferroviaris de Barcelona del 1933. 
Elaboració de Alcaide Gonzalez, R.

En els objectius del Pla d’Enllaços Ferroviaris de Barcelona de l’any 1933 la línia a l'avinguda del Tibidabo es considera de nova creació ja que els túnels estaven oberts però la línea encara s’havia de posar en servei. [2]

Aquest ambiciós, projecte realitzat a l’època de la República, va quedar paralitzat per la guerra civil que va transformar el que havia de ser un modern ferrocarril en uns terrorífics refugis antiaeris. La guerra deixà molts edificis de Balmes a mig construir. Moltes de les obres, a mig fer, van ser ocupades per refugiats i van quedar malmeses. No s’acabaran fins a finals dels anys quaranta.

A la postguerra es reprèn el projecte de ferrocarril tan lentament que la línia no s’inaugurarà fins al 1953.


La sobreelevació de les rasants

Per salvar el desnivell topogràfic que hi ha entre la plaça Molina i la plaça Kennedy el carrer Balmes fa un pendent considerable. El túnel del ferrocarril no podia fer el mateix pendent ja que el màxim de les vies del tren és de l’ordre de 2,4 metres per 1.000. Per això els túnels van anar a una fondària respectable i es van apujar les rasants del carrer. D’aquesta manera el pendent de les vies és molt menor que el pendent del carrer, cosa que es pot comprovar si considerem la gran fondària de l’estació de Avinguda del Tibidabo, molt més fonda que la de Pàdua o la del Putxet.

El carrer Balmes es va construir sobreelevat i per això apareixen, com a contrapendents, unes baixades laterals, més o menys importants segons l’indret. Ja les hem vist a la parada anterior i hem comprovar que van ser aprofitades per construir garatges. 

Obres del túnel del carrer de Balmes cruïlla Wagner, a l’alçada de l’actual Ronda del Mig. 1929[3].

Les anirem trobant a diferents carrers del recorregut, però aquesta és la més espectacular. El carrer Pintor Gimeno té actualment un pendent de l’ordre del 8 al 8,3 %. Per explicar-ho només podem pensar que es correspon a la llera d’un antic torrent, el torrent de la Noguera, que devia baixar des de l’actual carrer Sant Marius fins a la llera de la riera de Sant Gervasi i que afegeix fondaria al desnivell provocat per la sobreelevació del carrer.


El torrent de l’Infern

Mirant la documentació no ens fem una idea clara del tram de la riera que correspon a aquest nom. Un autor tan important com Carreras Candi (1909-1918) el sitúa al mal pas que hi havia entre el Frare Negre i la torre de’n Sivilla o del Bisbe, on ara hi ha a Biblioteca Joan Maragall, que correspondria a una part del torrent de Can Castanyer. En canvi al mapa de Jaume Almera (1892) apareix el torrent de l'Infern com la part més alta del torrent del Maduixer. Tanmateix, tenint en compte la geomorfologia i altres referències documentals, podem pensar que el torrent de l’IInfern és el nom popular que reb la riera de Sant Gervasi quan s'encaixa entre el turó del Putxet i el turó de Monterons, es a dir, des d’aquí fins que la vall torna a obrir-se a l’alçada del carrer Pàdua[4].

El torrent de l’Infern vist des de les escales del carrer Pare Fidel Fita. Anys 20 del S XX. HI podem veure un paisatge hivernal i la baixada que va de les escales, al carrer Castanyer, fins a la riera de Sant Gervasi. A l’extrem superior esquerre hi ha la parròquia de la Bonanova[5].

Aquest nom ens suggereix un congost, estret, sinuós i costerut on, quan baixava la riera, les aigües agafaven més velocitat

Recordem una vegada més com ho descriu Mercè Rodoreda a Jardí vora el mar:

"Havia d'haver vingut quan no hi havia el carrer Balmes. La Riera de Sant Gervasi… el camí estret….Quan plovia fort la riera baixava plena i amb l'Eugeni ens l'anàvem a mirar. I de vegades amb la Rosamaria. En duia un a cada banda, agafats de la mà, i miràvem l'aigua que baixava desesperada."[6]


Francesc Gimeno, un pintor per descobrir

Abans de marxar dediquem un record al pintor Francesc Gimeno que va viure a les darreries del S. XIX i inicis del XX, en una petita caseta d’aquest carrer. Aquest paisatgista, apreciat només després de la seva mort, ens ha deixat nombroses pintures on podem veure els horts i els jardins que contemplava des de casa seva, abans de l’existència del carrer Balmes. 

Al 1927, any de la seva mort, va dedicar la seva darrera obra a pintar les escales del carrer que avui du el seu nom, qui sap si com a testimoni, al final de la seva vida, d’una transformació radical del paisatge en el que havia viscut[7].

Fotografia Fundación Banco de Santander 



[1] Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Fons Família Cuyàs 

[2] Alcaide Gonzalez, R., (2006), El Plan de Enlaces Ferroviarios de Barcelona de 1933: una hito en la construcción de la Ciudad Contemporànea, IV Congreso de Història Ferroviaria, Màlaga

[3] Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Fons Família Cuyàs

[4] De fet hi ha un ús molt poc normalitzat dels noms dels torrents en tota la documentació consultada, tan a la cartografia com a la documentació administrativa. Hem trobar expedients on s’utilitza el nom de riera del Frare Blanc a l’alçada del carrer del Camp -actual carrer Francolí- (1891_Exp.0440) o a l’alçada del carrer Progrés – actual carrer dels Madrazo- (1877_Exp.0133). També s’utilitza el nom de riera del Frare Negre, o torrent de la Tamarita (1861, Exp 79) per referis-se al torrent de Can Castanyer.

[5] Fotografia d’Emili Godes, cedida per la seva filla Maria Rosa Godes i conservada a l’IEFC. Va ser publicada per Mestres, J., (2018), El carrer Castanyer, El Jardí de Sant Gervasi

[6] RODOREDA, M., 2007, Jardí vora el mar. Club Editor Jove, Barcelona

[7] Trobem referencies a aquest pintor a FARRERES, E., 1982, Adéu Putxet, réquiem per un barri, Editorial 7 i ½, Barcelona, pag. 52 i a la seva biografia a la Real Academia de la Història ; així mateix Gimeno és un dels homenots de Josep Pla : PLA, J., 1981, Francesc Gimeno. Homenots, tercera sèrie, Barcelona, Destino

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


26.10.22

Passejant per la Riera de Sant Gervasi: Parada . 1Plaça Joaquím Folguera

                                                                                                                                                              ITINERARIS

Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa

                                                                                                                                        Anteriorment en aquesta serie
                                                                                   Passejant per la Riera de Sant Gervasi: Abans de sortir de casa

                                                                      


Ens situem al carrer Balmes, davant del números 402-404, i mirant a la plaça Joaquim Folguera

Abans de l’existència del carrer Balmes aquest indret era un areny on confluïen les aigües dels diferents torrents que formen la conca de recepció de la riera de Sant Gervasi. 

Una capçalera complexa i poc jerarquitzada

En aquest areny s’ajuntaven les aigües de quatre torrents que formaven la riera. De llevant cap a ponent, la riera Castanyer (1), que baixava per on ara hi ha la fondalada del Tennis Barcino; el torrent del Frare Blanc (3) que creuava els Jardins de la Tamarita, una mica més avall del Frare Negre recollia les aigües del torrent del Pla del Maduixer (2) i seguia avall entre el que ara és Balmes i el Passatge Maluquer; finalment, més cap a ponent, l’anomenat torrent de Can Castanyer (4) que travessava la propietat de la Torre Castanyer i salvant el Passeig de la Bonanova amb un magnífic pont, seguia avall fins arribar a Teodora Lamadrid, per confluir amb la llera principal de la riera a la mateixa plaça Joaquim Folguera.

Capçalera de la Riera de Sant Gervasi per sota de les Rondes


La riera Castanyer és clarament detectable a nivel topogràfic però no apareix en cap dels mapes consultats. Només n’hem trobat una referència documental, que li dona el nom de riera Castanyer, potser per diferenciar-la del torrent de can Castanyer que era el que travessava la finca a prop de la casa d’aquest nom. Aquesta referencia està al llibre que recull la història del Club de Tennis Barcino, antic CADCI, on es diu: 

“ Els nous terrenys es van trobar a la part alta del carrer Balmes, situats entre aquest i el carrer Bertran, però era una riera; la riera de Castanyer”.[1] 


1950 Terrenys de la riera de Castanyer abans de la construcció de l’actual seu del Club de Tennis Barcino. Encara es pot veure  el curs de la riera i la sobre elevació del carrer Balmes.

Quin d’aquests torrents mereix ser considerat l’eix principal de la riera de Sant Gervasi es fa difícil de dir des del punt de vista de la morfologia, ja que es tracta d’una xarxa molt poc jerarquitzada. Tradicionalment molts autors citen la Font del Maduixer[2] com a lloc de naixement de la riera de Sant Gervasi, situant així la branca principal del ventall al torrent del Pla del Maduixer[3]. Segurament això és així perquè aquest és el que neix a una cota més alta, una mica més amunt de la carretera de les aigües. 

Però tornem a la plaça Joaquim Folguera. Aquest era un lloc d’aiguabarreix on es formava un areny. A partir d’aquest punt les aigües s’encaixaven per passar entre el turó del Putxet i el turó de Monterols , formant el canal de desguàs de la riera. Aquest tram, segurament més abrupte, estret i pendent, és el que reb el nom de torrent de l’infern. 

D'aquí al que és avui la plaça Kennedy, el carrer Balmes no transcorre per la llera de cap riera. El torrent del Frare Blanc baixava entre el que avui és el carrer Balmes i l’actual passatge Maluquer i seguia cap a la plaça Federic Soler en un recorregut que segurament dibuixa els darreres de les finques construïdes de cara a Balmes.

Desnivell entre el Passatge Maluquer i els darreres dels edificis del carrer Balmes

Centre polític, mercat i escorxador de Sant Gervasi

Com passa sovint amb aquests terrenys poc agraïts des del punt de vista urbanístic la zona va ser ocupada per equipaments públics. Antigament s’hi feia un mercat a l’aire lliure i també es matava i es venia bestiar i aviram, destinat al consum. 

A partir del 1884 hi trobem l’edifici del nou ajuntament de Sant Gervasi, amb la façana principal oberta cap a la plaça de Federic Soler, que dona al carrer de Sant Gervasi. 

Estem doncs en el centre neuràlgic del municipi, però els darreres segueixen sent un areny on s’hi fa el mercat i s’hi mata bestiar. Arribats al S. XX s’hi construeix un mercat cobert. El carrer Balmes a aquesta alçada encara no existeix i la llera del torrent es situa a una cota força més baixa que la del carrer actual.


Mercat cobert que es va construir a inicicis del S XX. HI podem observar l’edifici de l’ajuntament de Sant Gervasi, vist per la part del darrera. 1930[4]

L’aixecament general del paviment del carrer Balmes respecte a les zones laterals va produir un desnivell important. Aquest desnivell va ser aprofitat per la construcció de cotxeres soterrades a les cases

Baixades cap als garatges dels edificis de Balmes 396 - 402

Així mateix, a la cruïlla Balmes-Castanyer hi ha uns cinemes que tenen un aparcament soterrani molt important aprofitant el mateix desnivell, on abans hi havia projectat l’auditori Manén.

Un torrent difícil d’amansir

Aquest desnivell encara el veurem millor a la parada següent. Però no podem abandonar aquest indret sense recordar un greu accident que va tenir lloc aquí molt a prop, la matinada del 9 de març de 1962.

Havia plogut molt i les terres arrossegades per l’aigua de la pluja van produir el trencament d’una mina que passava a gran profunditat, per sota de les clavegueres. Aquesta mina s’havia construït per canalitzar les aigües del torrent de Can Castanyer i que baixava pel carrer Teodora Lamadrid.

El moviment de terres va enfonsar una llargada de 20 metres de la mina i això va produir un esvoranc d’uns 150 m2 a la cantonada entre el carrer Castanyer i el carrer Teodora Lamadrid. Els edificis van resultar afectats, especialment la casa del carrer Castanyer nº 10 que amenaçava amb caure.

La gent va haver de ser evacuada en mig de la nit, però el més greu va ser que mentre la brigada que havia anat a apuntalar les cases estava treballant, es va produir un nou desprendiment i va arrossegar a un dels obrers. Leoncio Aranda Otero, un noi de 25 anys que, com molts altres, havia vingut de Cordoba per treballar a la construcció, va desaparèixer entre el fang sense que els bombers que hi van acudir poguessin trobar el seu cos[5].

L’esboranc produït a la creuïlla Teodora Lamadrid/Castañer. La Vanguardia. 1962

Proposem que una placa el recordi.

            Continua a  


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

[1] Club Tennis Barcino, 2003, Llibre del 75e aniversari, pag.30. Les fotografies son de la pàgina 31 del mateix llibre.

[2] Antigament Font del Pla del Maduixer

[3] Arisa, J. i Mestre J., (2022), Riera de Sant Gervasi, a Mestre, J., (Cord), 101 curiositats sobre Sant Gervasi, Ed Efados, Barcelona

[4] Fotografia d’autor desconegut procedent del fons Restaurant Hidalgo, publicada a Mestre, J., 2020, Sant Gervasi desaparegut, Ed. Efadós, El Papiol

[5]La pista d’aquesta història me la va donar en Lluis Portavella (Portavella, LL.,2010, Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi, pag. 243) però s’hi en voleu més informació la trobareu a La Vanguardia del 10 de març , pag 1  i pag. 27 , aixi com al mateix diari del 22 de març



13.10.22

Passejant per la Riera de Sant Gervasi: Abans de sortir de casa

                                                                                                                    ITINERARIS

Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa

Distancia   1,5  Km. aprox.  Durada: 4 hores


El límit entre el barri del Farró i el barri de Galvany s’identifica amb el carrer Balmes. Hi ha la creença que el carrer Balmes segueix la llera de la riera de Sant Gervasi però això no s’ajusta del tot a la veritat. Per veure-ho més acuradament en aquest itinerari us convidem a recórrer el curs sinuós de la riera, a l’alçada del Farró, amb tots els seus meandres i revolts. 


La part alta de la vall de la riera de Sant Gervasi abans de l’obertura del carrer Balmes. A dalt a la dreta el turó del Putxet i a l’esquerra la torratxa de la Rotonda.

Qué cal saber?

El terme de Sant Gervasi de Cassoles, marcat per la presencia del turó del Putxet i el de Monterols, estava especialment afectat pel pas de rieres i torrents. L’historiador Carreras Candi, a començaments del segle XX, ho descriu així: 

"Pregoneres torrenteres davallant de la Serra de Serola, voltaven l’esglesieta dels Sant Gervasi i Protasi i esgratinyant quasi tot lo terme de llarch a llarch".[1]

Abans de ser coberta per la urbanització aquesta xarxa de rieres i torrents transcorria pel samontà barceloní, una plana agrícola suaument inclinada cap al mar, amb masos dispersos pels camps de conreu. El paisatge devia ser similar al de la part sud del Camp de Tarragona, amb hortes, camps de cereals, plantacions d’oliveres, d’ametllers, garrofers i vinyes. Algunes basses, com la que hi havia a la finca agrària que la família Gil tenia al turó de Monteroles, recollien les aigües de pous i mines.

Paisatge actual del Camp de Tarragona a l’açada de Moltroig

En el cas de la plana litoral que avui ocupa Barcelona, torrents i rieres formen una xarxa que drenen la serra Collserola i salven el graó barceloní per arribar fins al mar. La riera de Sant Gervasi correspon al nº 34 de les que es referencien en aquest esquema.
COLOMBO, F., 2022, Torrents i rieres al Pla de Barcelona: vestigis a la ciutat moderna. A: Vila, M. (coord), Geologia de la ciutat de Barcelona :coneixements, condicionants i aprofitaments d'una zona urbana complexa, Col. Monografies tècniques, 11,ICGC


El carrer Balmes contra la riera

Com que les lleres de torrents i rieres estaven seques gran part de l’any, sovint van ser aprofitades com a camins. Tanmateix, així com la riera de Cassoles (número 35 de l’esquema) transcorre per l’antic camí romà que anava de Barcelona a Sant Cugat i s’ha mantingut sempre com a camí, fins a configurar en l’actualitat el carrer que porta el seu nom, el traçat de la riera de Sant Gervasi no va coincidir mai amb el camí que anava de Barcelona a la Bonanova, que passava una mica més elevat, a l’alçada del que avui és el carrer Brusi i el carrer Atenes.

Potser per això, a mesura que es va anar urbanitzant, el traçat de la llera va anar desapareixent. De fet, ja en els primers projectes que proposen la prolongació del carrer Balmes des de la Diagonal fins al peu de l’avinguda del Tibidabo es proposa explícitament eliminar la riera. El 1905, Vicens de Moragues, president de l’Associació de Propietaris de Sant Gervasi,  es dirigia a l’alcalde de la ciutat dient que els nombrosos torrents i rieres constituïen un obstacle per la comunicació interna i externa de Sant Gervasi, així que calia aprofitar la planificació del nou carrer Balmes per fer-les desaparèixer.[2]

I així es va fer. Tot hi que, per simplificar, es diu que la riera anava per l’actual carrer Balmes, si ho mirem amb detall veurem el seu curs zig-zagejant que ha deixat alguns vestigis, encara perceptibles malgrat l’impacte de la urbanització.

D’altra banda, cal fer esment que torrents i rieres marquen sovint els límits dels diferents termes municipals i també de les propietats particulars. El mapa parcel·lari de la ciutat de Barcelona encara reflecteix clarament aquestes delimitacions. En el nostre cas el reajustament entre el curs de la riera i el traçat del carrer Balmes, va donar lloc a un gran nombre de petites maniobres financeres, permutes de terrenys, venda de solars sobrants per part de l’ajuntament i canvis en l’edificabilitat, que de ben segur van fer la fortuna d’alguns i la ruïna d’uns altres. En veurem algun exemple.

Barrancs i indrets desavinents

Abans de la nostra passejada per aquest paisatge desaparegut ens hem de fer a la idea que amb l’obertura dels carrers, molt sovint el torrent quedava als darreres de les cases i es mantenia com a lloc de pas secundari on s’acumulaven residus i deixalles. Lluny de la imatge romàntica que ara en podem tenir, eren llocs desavinents, bruts i perillosos, on es produïen accidents i robatoris. No eren llocs gaire segurs per passejar, especialment quan es feia fosc. Mireu com ho expressa Ventura Gassol al seu poema Temptació.

Si mai, tu, qui camines a l’atzar,
et sobtés pel barranc de Sarrià
aquella hora que el cel traspuà sang,
allunyat de les ombres del barranc:

els garrofers olents al seu devora
d'una fortor odoren a aquella hora
que el vianant incaute qui n'ha esment
troba el pecat a dintre del torrent[3].

Metodologia, fons i terminologia utilitzada

El basament geològic de la ciutat no és gens fàcil d’estudiar. Tanmateix, malgrat la urbanització intensiva del territori, encara que hi ha alguns afloraments (llocs rocosos, antigues pedreres, rases,...etc.) que permeten observar les seves característiques. 

Malgrat algunes excepcions, l’urbanisme procura mantenir les rasants originals del terreny, de manera que es poden observar les restes de la topografia original, reflectides en les variacions de les inclinacions i els pendents dels paviments.

Així que per estudiar la riera hem revisat la documentació més antiga i l’hem contrastat amb un intensiu treball de camp que ens ha permès detectar les irregularitats topogràfiques més o menys subtils i presents a la ciutat actual.[4]

Pel que fa a l’ús dels termes com torrent, riera i altres que donen nom a la xarxa, tot i respectant les denominacions originals que ja tenen caràcter de topònim, seguirem el vocabulari establert pel Dr. Riba en el seu Diccionari de Geologia.[5]

Quan les aigües de pluja s’escolen per un pendent topogràfic més o menys irregular s’agrupen a les zones amb una petita depressió topogràfica (llera, jaç, llit) originant un escorrentiu incipient: un rial. La unió dels petits rials fa que les aigües es concentrin en un torrent. La unió de diversos torrents dona lloc a una riera o rierot. Quan les rieres es fan més grans i sobre tot quan transporten grans quantitats d’arenes, s’anomenen amb la paraula d'origen àrab rambla. Així es poden generar grans acumulacions de sorres/arenes donant lloc a un Areny.

Un altre tema interessant és el de la toponímia. Revisant els diferents autors hem pogut veure que els noms que atribueixen a torrents i rieres, o a algun dels seus trams, no és sempre coincident i es fa difícil saber qui té la raó. Ho anirem comentant al llarg de la passejada.

Itinerari

Com que els torrents no hi entenen de barris ni de fronteres, començarem la nostra passejada més amunt del Farró, a la zona de confluència dels torrents que formen la capçalera de la riera de Sant Gervasi i anirem seguint avall pel tram anomenat torrent de l’Infern fins arribar a la Creu Trencada, l’actual plaça Gal·la Placídia, on s’ajuntava amb la riera de Cassoles. 

Aquest itinerari tindrà 8 parades que anirem publicant en diferents posts.


Parada 6: Del carrer Francolí a Balmes cantonada Guillem Tell

Parada 7: De Gullem Tell al passatge Laforja

Parada 8: La plaça Gal·la Placídia i el naixement de la riera d'en Malla  

                                                         




Continua  a

                         

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  



Notes

[1] CARRERAS CANDI, F., 1908-18, Geografia general de Catalunya, Vol.5, La ciutat de Barcelona, Establiment Editorial de Albert Martin, pag. 998 

[2] AMCBCN, Comisión del Ensache, Año 1901. Exp. Nº 8115

[3] GASSOL, V., 1934, Poemes 1917-1931, Pròleg de Josep Carner, Ed. L'Ocell de Paper. Barcelona

[4] Hem revisat les cartografies antigues de Barcelona (Cerdà, 1855; García Faria, 1891; Martorell, 1930-1940; Galera et al., 1982), els treballs sobre la seva estructura geològica (Roca i Guimerà, 1992; Santanach et al., 2011, etc.). així com els principals treballs que tracten especificament de les rieres (Llopis Lladó, 1942; Casassas, 1974; Vila i Casassas, 1974; Julià, 1978; Ventayol et al., 1978; Vila, 1981; Sanz, 1988; ICC-Bosch i Ventayol, 2000; Riba i Colombo, 2009; Colombo, 2014; Vázquez-Suñé et al., 2016)

[5] RIBA, O., et al., 1997. Diccionari de Geologia. Institut d’Estudis Catalans, Enciclopèdia Catalana, 1407pp. 





30.9.22

La Capritxeria, Compromís i coherència fins hi tot a les llaminadures.

Pot ser ètic un caprici? Per saber-ho me’n vaig a parlar amb en Gianni i la Maria Nimfa, farronencs d’origen italià, que han obert fa poc una botiga al carrer Vallirana cantonada Francolí. El rètol és divertit i provocador: La Capritxeria. Botiga de capritxos ètics, vegans i sense gluten. A la seva targeta es pot llegir:

Tus compras con nosotros NO son solo caprichos.

Con ellas contribuirás a un comercio justo, ético y sostenible


FF.-Gianni, d’on sorgeix aquesta idea de negoci?

G.- La idea principal surge porque mi hermana es celíaca, mi madre es vegetariana y yo soy vegano. Ella sale de un entorno laboral repleto de abusos laborales, sin ningún tipo de ética, donde no importaba la salud mental de los trabajadores. Cuando nos encontrábamos los domingos y queríamos picar algo dulce nos era muy difícil. Así que nos hemos dicho: ¿y si juntamos los tres pilares? La celíaca, el vegano y la mujer que quiere las cosas bien hechas y trabajar en un contexto ético. Así surgió la idea de una tienda que solo tenga productos éticos, veganos y sin gluten.

MN.- Yo trabajaba en una tienda de comida para llevar y después de seis años sentía que lo tenía que dejar. Ahora estamos muy contentos, la gente va entrando y los que entran siempre vuelven.


No és una moda, és una presa de consciència que es va estenent per tot el món

FF.- Ara hi ha molta preocupació per la qualitat de l’alimentació. Jo soc avia y m’he de posar al dia perquè les meves filles són mares molt curoses en evitar els sucres que prenen els nens i en cuidar la seva alimentació. També hi ha molta més sensibilitat cap al respecte als animals.

G.- Y no es una moda. Es una toma de conciencia. Las modas pasan y la consciencia queda y se va extendiendo. De hecho, cada vez somos más. Y no es solo una dieta sino una concepción respecto a cómo cuidamos el planeta. Tenemos que empezar por nosotros mismos. Cuidar nuestra alimentación para evitar comer basura. Porque nos han dado mucha basura. Es una toma de conciencia muy lenta, pero va creciendo.

FF.- Però en els caramels també? Sempre ens imaginem que la nova alimentació serà molt austera, que haurem de renunciar a moltes coses que ens agraden. Això no lliga amb els capricis. Un caramel també pot ser ètic i saludable?

G.- Si, claro. La concepción del dulce ha cambiado. Hace dos años no podríamos haber abierto esta tienda. No había productos para poder llenar todos estos estantes. Ahora se están haciendo muchos productos nuevos, podemos escoger los mejores. Al limitarnos también a productos sin gluten, todavía somos más selectivos. Ahora ya no es tan difícil encontrarlos.

FF.- I on els trobeu?

G.- Los vamos recolectando a través del mundo. Buscamos caprichos que se enmarcan en el concepto, ético, vegano y sin gluten. Tenemos regalices buenísimos de Holanda, chocolates de California y otros que vienen de Berlin. Tenemos cosas clásicas de aquí, por ejemplo, los chocolates Solé. Las barritas son de Dinamarca, las cremas de Polonia, las galletas de Bulgaria. Tenemos caramelos de Alemania y de California. Sabemos que es un mercado que se va a implantar de manera muy fuerte y la oferta ira creciendo.

FF.- Que em recomanaríeu per portar als meus nets a l’hora de berenar?

G.- Todo depende de la edad y del estilo de vida. Cada persona y cada situación es diferente. Si hacen deporte llévate una barrita de frutas de Dinamarca que son riquísimas y las tenemos de nueve sabores. Todo depende. Si le gusta mucho el dulce, pues aquí tenemos 32 sabores de chuches artesanales. Las tenemos con azúcar refinado, pero también las alternativas con azúcar de caña, con más fruta y menos azúcar. También las hay de fruta, fruta y nada más. Hay que tener información y saber escoger. Hay gente que piensa que todo lo vegano es sano y no es verdad. 


No podem seguir parlant perquè una furgoneta, que fa molt soroll, passa pel carrer Vallirana a tota velocitat.

FF.- Mira, segur que porta un paquet de cartró, que a dins porta un paquetet de plàstic, que ve..... de ves a saber on. No l’estem cuidant gaire el planeta. Peró tornem als capricis ètics. Totes les chuches que veneu son veganes?

G.- Las nuestras sí. En el mercado hay muchas que dicen que solo tienen azúcar y fruta, pero llevan gelatina que se hace con una pasta de restos de cerdo. Es lo que les da elasticidad. Las nuestras no llevan nada de eso.

FF.- També veig gelats.

G.- Son sin azúcar refinado. Están endulzados con dátiles, con coco o con orgánico de caña.

Viure i treballar al Farró

En Gianni i la Nimfa son veïns del barri. La Maria Nimfa n’està molt satisfeta. 

MN .- Estoy muy contenta. Duermo mejor, más tranquila. Hay mucha calma, mucha gente muy educada.

En Gianni ja fa 2 anys que viu aquí. Per això quan van començar a pensar en posar un negoci propi no van tenir cap dubte de que havia de ser al Farró. 

Estan observant al carrer, a veure si s’obren més comerços. Estan fent obres al local del davant, on hi havia hagut el Taichí, però encara no es sap que hi posaran.

G.- Ojalá, fuese una tienda grande que también atraiga gente. En el barrio falta una librería, estaría bien que fuese aquí.

Estem d’acord en que Vallirana és un carrer que acabarà sent molt comercial. Es la rambla del barri, a prop de la placeta on es fan les festes. Només caldria millorar el control sobre els excessos que fan els vehicles en la plataforma única.

G.- La pandemia lo cerro todo, pero poco a poco se está reanimando. Han ido abriendo más locales. 

Esperem que segueixi així i que les botigues del barri segueixi omplint de vida els carrers i recordant-nos que consumir és una manera de votar.


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.