Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

17.10.21

Petita història de la Vil.la Urània. 6. La casa dels nens i les nenes (1963- 2011)

 ,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Anteriorment en aquesta sèrie:











Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021

,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.   n

Després de 26 anys de negligència i incompliment dels termes del llegat de Josep Comas Solà i obligat per la resolució de la demanda presentada per la família, el 1963 l’Ajuntament decideix instal·lar una escola a la Vil.la Urània (1).

Nens gronxant-se al patí de la Vil·la Urània. 1965. Fons Familiar

Aquest ús que formalment acomplia amb les condicions del llegat, no deixava de ser un cert subterfugi en tant que ometia radicalment el compromís d’ajudar a la divulgació científica i a la conservació del llegat de l’astrònom. 

Prova d’això és que el primer que fa l’ajuntament és desmantellar l’observatori i dispersar els instruments de manera “que va fer témer, durant molt temps, que en part s’havien perdut”(2). Aixó explica perquè encara avui es conserven, dispersos i incomplerts, a l’Observatori Fabra i a la RACAB (3).


El Parvulari Platero, recer del llegat montessorià

Ens podem imaginar el que devia suposar l’adaptació de la casa a les necessitats d’una escola. Si quedava alguna cosa de l’època de Comas va desaparèixer en aquest moment. D’aquesta època és la construcció d’una remunta sobre l’antic terrat per construir una aula més. 


Façana de Via Augusta amb el primer pis (4)

Tanmateix el geni del coneixement seguia present a la casa. El Parvulari Platero va ser, a partir del 1965, durant el darrer període del franquisme, una escola de gran qualitat, on es refugiava i mantenia, quasi amagat, el llegat montessorià de Barcelona (5). Com en el cas de la resta d’escoles mantingudes amb fons municipals, la perversió franquista consistia en que la matrícula es reservava a les famílies de polítics, alts funcionaris municipals i altres “amics del règim”, però curiosament se’ls permetia conservar, de manera relicta, algun reflex de l’esplendor pedagògic que havien tingut durant la república. 

Gràcies a l’estudi de Calpena, podem fer-nos una idea de la distribució interna que es va donar a la casa per acollir les funcions de parvulari.

Croquis de la distribució interna del edifici realitzat per D. Calpena


Tot i que aquest croquis reflexa la distribució que tenia l’edifici el 2011, quan el parvulari es va tancar i donat que no hem trobar documentació referida a grans obres de remodelació durant l’etapa escolar, es de suposar que, més o menys, es correspon amb la reforma que es devia fer entre el 1963 i el 1965, en el moment de la posta en marxa del Parvulari Platero.

El croquis és especialment interessat ja que, a falta d’un plànol de la planta original de la casa, ens permet imaginar com devia ser la planta principal de la Vil·la Urània en èpoques anteriors. 


Recuperant la memòria

A través de La Vanguardia, sempre fidel al seu antic col·laborador, podem seguir el debat per la lenta recuperació de la memòria de Comas i Solà. 

El 1983 Sempronio escriu un article queixant-se de la poca sensibilitat de la ciutat cap al seu llegat:

«Parvulario municipal», reza escuetamente el letrero de la puerta. Ni se les ha ocurrido denominar «Comas i Solà» ese centro docente. La sola remembranza del antiguo propietario de la villa (que la legó a la ciudad) es la lápida existente en la cerca trasera del jardín, recayente en la Vía Augusta.”(6)

Al juny del mateix any Mª Aurelia Campmany contesta, en una carta al director, a un article de l’Andreu Avel·li Artís en el mateix sentit. La Regidora d’Ensenyament diu que ha donat instruccions per col·locar una placa explicativa de la donació de Comas. Aquesta placa havia de substituir l’anònim “Parvulario Municipal”.(7)

Rètol del Parvulari Municipal Comas i Solà amb el nom del astrònom afegit a mà. (8)

Tanmateix dos anys després, Rafael Cuellar Rodríguez, president d’Aster, es queixa de que aquestes promeses no s’han acomplert. També denuncia l’estat lamentable de la placa de la façana de la Via Augusta, que fa referència al descobriment de l’asteroide Hispania, i que està bruta i abandonada.(9)

          Estat de la placa de marbre de la façana de Via Augusta als anys vuitanta


El Parvulari Comas i Solà, adscrit a l’escola Reina Violant

Amb la reordenació de les escoles municipals que va endegar l’ajuntament democràtic, el parvulari Platero s’adscriu a l’escola Reina Violant, situada al barri de Gràcia i es regularitza el seu funcionament administratiu, obrint la matrícula al barri.

S’inicia així un llarg període de gairebé 25 anys durant el qual la Vil·la Urània va formar part de l’Escola Reina Violant i a les seves aules, dedicades al parvulari, hi van acudir molts dels veïns i veïnes que ara tenen entre 13 i 37 anys.

Durant aquests anys l’equip de mestres va saber aprofitar els espais de la casa i del jardí per crear un entorn d’aprenentatge, saludable i joliu, tal com li hauria agradat a l’astrònom.


Celebració de la Festa de Sant Pons al pati de la Vil·la Urània. 2006. (10)


El cinquantenari de la mort de Comas i Solà

A poc a poc, la recuperació de la memòria de Comas i Solà va avançant. El 1987, any del cinquantenari de la seva mort, el Districte de Gràcia acorda trametre a l’Àrea d’Ensenyament de l’Ajuntament de Barcelona, la sol·licitud, amb el suport del Consell Escolar del Districte, de procedir al canvi de nom del Parvulari Platero, adscrit a EM Reina Violant, per la denominació Parvulari Comas i Solà (11). Aquest canvi de nom sembla que no es va fer efectiu fins al 1989 (12).

El mateix any 1987 es dona el seu nom al carrer de la ciutat que encara avui el porta.(13)

Aquest any la revista Astrum de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell publica un magnífic monogràfic sobre la vida i l’obra de Comas Sola, incloent l’escrit autobiogràfic del mateix Comas.(14)

Per la seva banda SADEYA organitza unes Jornades Astronòmiques a nivell estatal que dedica a la memòria del que va ser el seu primer president. Només La Vanguardia se’n fa ressò (15). En el marc d’aquestes jornades s’ anuncia una visita a l’antic observatori de la Vil·la Urània (16). Podem suposar la sorpresa dels congressistes al trobar-se amb una aula de parvulari sense cap vestigi de l’observatori astronòmic. 


La Barcelona post olímpica posa en venda el patrimoni

Mentre els nens i nenes del parvulari Comas i Solà segueixen jugant alegrement als jardins de la Vil·la Urània, en algun despatx municipal algú ha posat el dit sobre la parcel·la del carrer Saragossa 29, propietat municipal i qualificada com a edificable pel Pla General Metropolità. 

Cal rendibilitzar el patrimoni, així que el 1994 l’ajuntament informa al Consell Escolar que la finca està a punt de ser venuda i el parvulari s’haurà de traslladar. El Consell Escolar reacciona ràpidament alertant a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) que s’oposa a la venda i proposa la seva requalificació com a equipament públic i la inclusió de la casa al catàleg d’edificis protegits, sense obtenir cap de les dues peticions (17). Al gener del 1995 la família presenta la segona al·legació, adreçada aquest cop a l’alcalde Maragall, oposant-se a la venda per incompliment de les condicions de la deixa.

Tanmateix la maquinaria municipal no es dóna per vençuda i al 1997 es produeix un nou intent de venda que torna a ser frenada per una nova al·legació de la família (18), adreçada a l’alcalde Clos, i per l’oposició de la FAVB que insisteix en la requalificació de la parcel.la com a ús cultural (19).

Mariona i Eulàlia Petit recorden així aquells anys de lluites i mobilitzacions:

“Va ser molt emocionant veure com pares, mestres i alumnes s’implicaven en la defensa de la Vil·la Urània i com intervenia també La Federació d’Associacions de Veïns. Van ser tres anys de denúncies, instàncies, reclamacions i estira-i-arronses, i finalment l’operació de venda de la finca per fer-hi pisos va quedar aturada i el parvulari va poder continuar ocupant la Vil·la Urània. El contrapunt, però, era amarg: ara vivíem en una societat democràtica i la falta de respecte de la màxima institució de la ciutat per un llegat relacionat amb la divulgació científica i cultural continuava. Sempre s’ha d’estar alerta.”(20)

Intervenció de Roser Petit Montserrat, neboda de Comas i Solà en un acte celebrat a l’escola en defensa de la Vil·la Urània. Maig 1995. Fons familiar

Roser i Ricard Petit Montserrat amb altres membres de la família al mateix acte reivindicatiu. 
Maig 1995. Fons familiar.


La Casa del Lleó

El jardí de la Vil·la Urània donava, paret per paret, amb la casa número 31 del carrer Saragossa que al barri era coneguda com la Casa del lleó perquè la cornisa que rematava la teulada estava decorada amb un arquet en el que sobresortia un cap de lleó.

Façana de la Casa del lleó, al carrer Saragossa 31. 1996. Foto J. Arisa

Detalls ornamentals de la Casa del lleó, al carrer Saragossa 31. 1996. Foto J. Arisa

Era una torreta molt característica de la zona, de planta i pis, amb la façana alineada amb el carrer i un gran jardí a la part posterior que, sense arribar a la Via Augusta, llindava amb el jardí de la Vil·la Urània.


Parcel.les dels números 29 i 31 del carrer Saragossa segons 
el plànol elaborat per l’Ajuntament el 1939

En terrenys provinents de l’heretat de Can Regàs, propietat de la família Espanya, la parcel·la havia estat venuda a la familia Culilla Capdevila.  El 1871, només 3 anys més tard de la construcció de la Vil·la Urània, Pablo Culilla hi construeix la casa. Sabem que el 1895 el propietari vivia a la primera planta i llogava els baixos on ja hi havia una vaqueria de la família Prió (21). Els veïns recorden que la vaqueria que proveïa de llet al veïnat hi va ser durant molts anys. Més endavant la casa va ser abandonada, okupada i tapiada, ocasionant molts problemes de rates i brutícia pels que l’AMPA de l’escola havia de protestar. 

Finalment, el 2008, la finca és adquirida per l’Ajuntament de Barcelona. La història d’aquesta adquisició és tan rocambolesca que us la vull explicar en detall perquè expressa molt bé les preocupacions i les contradiccions del moment.

En aquells anys l’equip municipal liderat per l’alcade Hereu anava de bòlit per aconseguir solars on construir, sense gastar gaire, els equipaments que la ciutat demandava. I ho tenien difícil ja que fins al 2008 el mercat immobiliari a l’alça posava els preus pels núvols i el sòl urbà era un bé escàs. Un exemple molt clar era el de les Escoles Bressol Municipals, magníficament valorades per la ciutadania per la seva qualitat pedagògica i per les seves instal·lacions, però sempre sota la crítica d’elitisme perquè cobrien un percentatge molt baix de la demanada.(22)

En aquest context al Districte de Les Corts necessiten ampliar la seu i decideixen comprar un solar que tenien a tocar mateix, al carrer Dolors Masferrer. Però els propietaris del desitjat solar, la inmobiliaria Bucoy, no estan interessats en la venda i proposen una permuta amb algun solar on poder construir habitatges lliures, amb un volum igual al que tenien projectat al carrer Dolors Masferrer. 

Així que l’ajuntament proposa la permuta amb el solar del número 77 del carrer Saragossa, autoritzant la construcció d’habitatges en els metres requerits per la constructora. En aquest solar hi havia hagut la bonica torre de la família Algersuari que després de la guerra es convertí en la seu del Frente de Joventudes i on, a partir del 1955, hi va haver Radio Joventut de Barcelona. Després l’edifici va ser abandonat i el govern civil el va cedir a l’Ajuntament. Davant la impotència del veïns, que somniaven fer-ne un casal de barri, el 31 de gener de 1992 va ser enderrocat i el solar es va convertir en un aparcament irregular (23).

L’oposició s'oposa a la proposta de permuta, argumentant que el barri del Farró també necessita equipaments. L’Associació de Veïns s’hi oposa també i recorda que s’havia parlat de destinar el solar a fer una escola bressol i un casal de barri. El Farró, recorden, és un barri completament mancat d’equipaments i on només es construeixen habitatges. Tanmateix la regidora Sara Jaurrieta defensa la proposta argumentant que la parcel·la està qualificada com habitatge i invoca la solidaritat entre districtes (24). 

En el marc d’aquest debat sorgeix la idea d’utilitzar la parcel·la del carrer Saragossa número 29, on hi ha l’escola Reina Violant, per fer un gran projecte que inclogui habitatge públic i escola bressol. 

Amb tot, els grups municipals de CiU i PP rebutgen l’intercanvi i denuncien que tal com està plantejat, Sant Gervasi hi perd 854 m2 de sòl públic. 

I aquí arribem a la compra de l’antiga vaqueria, trista i abandonada. Per equilibrar aquesta pèrdua Sarrià-Sant Gervasi el 2008, l'ajuntament comprà el solar del carrer Saragossa 31 per 1,9 milions. Així la parcel.la de la Casa del Lleó i la de la Vil·la Urània sumen 1.200 m2 i és aquí on es proposa construir un gran edifici que doni resposta a les demandes del barri.

Ja ningú es recorda del testament de Josep Comas i Solà. I tothom content; els de Les Corts podran ampliar la seu del districte, la constructora Bucoy tindrà un magnífic solar per a fer habitatges a carrer Saragossa nº 77, els propietaris de la Casa del Lleó hauran fet una bona plusvàlua i al Farró es construirà habitatge públic, una escola bressol i un casal de barri. 

L’operació s’aprova definitivament al Plenari de l’Ajuntament del 27 de juny del 2008 (25). El 15 de setembre Lehman Brothers anunciava el seu naufragi.


El projecte Hereu

Com veieu la inquina municipal contra la Vil·la Urània pren una nova deriva. Els temps han canviat i ja no es tracta de vendre el solar sinó de construir els equipaments que el barri reivindica.  Però la plata dolça s’ha acabat. El projecte s'ha  d'autofinançar amb la venda d’habitatges inclosos al mateix edifici. El 2010 es convoca el concurs públic per un projecte en el que s’enderrocarien els números 29 i 31 del carrer Saragossa i s’aixecaria un edifici d’habitatges amb un local cultural i una escola bressol. Els compradors dels pisos tindrien un dret d’ús de setanta anys. 

El projecte és denunciat com a maniobra especulativa encoberta però compta amb el suport de l’Associació de Veïns del barri a qui l’Ajuntament ha convençut de que per construir els equipaments que es reclamen s’ha d’enderrocar la casa de Comas.

El projecte guanyador es titula Edifici d’Habitatges, Escola Bressol i Casal de Barri i es obra dels arquitectes Manuel Ortiz, Eduard Suñen, Jorge Urbano i Jaume Alcover (26) . Es preveu que la seva construcció anirà a càrrec del Patronat Municipal del Habitatge.

Edifici d’Habitatges, Escola Bressol i Casal de Barri  obra dels arquitectes Manuel Ortiz, Eduard Suñen, Jorge Urbano i Jaume Alcover. 2010

Però la legislatura s’acaba sense que la realització del projecte s’hagi iniciat i arriben les eleccions municipals del Juliol del 2011 en les que l’alcalde Hereu és substituït per Xavier Trias. Per primer cop des de la transició, l’alcaldia de Barcelona canvia de color i la ciutat passa a ser governada per Convergència i Unió. Al districte de Sarrià – Sant Gervasi en Joan Puigdollers, que des de l'oposició havia defensat la compra de la Casa del Lleó, assumeix la regidoria de districte.

En aquest context l’Associació de Veïns del Farró es queixa que el regidor Puigdollers, al·legant manca da recursos, no vol tirar endavant el projecte d’equipaments pactat amb el govern anterior. (27) 


Adeu a l’ escola

Mentre tot això passa a la Vil·la Urània els nens i nenes del parvulari segueixen observant els ocells i jugant al jardí, però finalment, el 2011, l’escola Reina Violant unifica els seus locals i trasllada el parvulari a Gràcia. Durant 46 anys Urània ha guiat a moltes generacions d’infants que, amb els ulls plens de preguntes, han anat creixent als seus jardins. 

A canvi l’escola ha actuat com un escut social que ha protegit la casa davant d'els diferents intents de venda i enderrocament. I encara ho continuarà fent. Ho veurem en el següent post. 

Ara per acomiadar a tota aquesta quitxalla deixeu-me que us convidi escoltar el cant dels ocells que solien anar al jardí del parvulari, tal i com els va descriure en Josep Fornès el maig del 1996.

 

 

Els ocells del parvulari

 

Al jardí del parvulari

ha arribat un munt de gent,

n'hi ha que venen a diari,

n'hi ha que tornen l'any vinent:

 

Bec lluent, la capa negra,

ha arribat d'hora al matí,

és la merla parladora

la qui canta al meu jardí.

 

El pit-roig llueix sa ploma,

petitet i espantadís,

s'ha enfilat dalt d'una branca

i ha volat, que jo l'he vist!

 

Negra i blanca, cridanera,

damunt l'heura s'ha parat

una garsa tafanera

de posat ben descarat.

 

Prop l'acàcia que verdeja

en el pati assolellat

un pardal saltironeja,

menut ell, però espavilat!

 

Al plomall de la palmera

un grupet molt parlador

xerra i vola, vola i xerra

confonent-se en la verdor.

 

Picotegen al sorral

el poc pa que allí s'hi dona,

van vestits de gent formal

els coloms de Barcelona.

 

Vol rabent, les ales negres,

ha arribat amb el bon temps.

Qui sap quantes primaveres

ha anunciat son xiscle intens?

 

Josep Fornés, maig de 1996 (28)

 







Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) PETIT, E., Barcelonetes, Alegació de maig 2012 

(2) OLIVER, J.Mª., 2005, L’observatòri de la Vil·la Urània. Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i la Meteorología, Vic, pag. 106 

(3) A la Reial Acadèmia de Ciències i les Arts de Barcelona es guarda un voluminós expedient sobre Comas i Solà que conté un dels llibres de records fets per Amèlia Sala i també alguns dels aparells. Els instruments més importants són a l’Observatori Fabra on estan exposats al públic. 

(4) La foto és de l’estudi de CALPENA MARCOS, D., 2011,“Estudi històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, Villa Urània”, ATICS, S.L

(5) Les idees de la pedagoga italiana Maria Montessori van tenir una gran influència en la renovació pedagògica de la Barcelona de principis de segle i el seu mètode va ser àmpliament aplicat i investigat a diferents escoles. El 1912 la Diputació va becar al pedagog Joan Palau Vera per anar a Roma a estudiar el nou mètode. Quan va tornar el va aplicar a l’escola Món d’Or que dirigia i posteriorment al parvulari de l’Escola de la Maternitat. A partir del 1914 el mètode Montessori es va difondre a les Escoles d’Estiu. Als anys vint Maria Montessori va sovintejar les seves estades a Barcelona, on tenia casa, i es va implicar personalment en diferents projectes, fins que al 1933, fugint de la persecució de Mussolini, s’hi va quedar a viure de forma permanent. Aquesta estada va durar fins que l’esclat de la guerra civil la va fer fugir novament, aquest cop cap a Holanda. Durant aquest temps van ser moltes les mestres que es van formar en el mètode Montessori i que després de la guerra van sostenir els seus projectes, de manera callada i minoritària, fins a connectar amb la represa de la pedagogia catalana en la democràcia. És per això que Roser Ponsatí, veïna i ex-mare del Parvulari Platero afirma que era el millor parvulari de la ciutat de Barcelona. 

(6) SEMPRONIO, 1983, Cuando el vecino del Putxet veía las estrellas, La Vanguardia, 21 de maig, p. 21,

(7) Mª Aurèlia Capmany, Carta al director, La Vanguardia del 17 de juny del 1983 

(8) Foto recollida del post Altres Barcelones de Dani Cortijo, que serà clau al capítol següent.

(9) Rafael Cuellar Rodríguez, Sobre la memoria de José Comas i Solà, La Vanguardia, 5 de juny de 1985

(10) Totes les fotografies del Parvulari Comas i Solà provenen de la página web de l’escola.



(13) La urbanització d’un àrea del Districte de Les Corts situada entre el carrer Dr. Ferran, l’Avinguda Diagonal i l’Avinguda de Pedralbes va permetre a l’Ajuntament de l’alcalde Maragall recuperar uns quants noms de polítics, científics i intel·lectuals, molts d’ells represaliats u oblidats pel règim franquista, com Rubió Lluch, Serra i Hunter, Agustí Pi i Sunyer i Nicolau d'Olwer, així com el de Josep Comas i Solà. Gazeta Municipal de Barcelona, nº 21, 30-VII-1987, p.545

(14) V.V.A.A., 1987, José Comas Sola, cincuentenario de su fallecimiento, Astrum, noviembre, p.1 a 40, També la Fundació March Publica un estudi a SAMSÓ, J., 1987, José Comas i Solà (1868-1937), Bol. Fundación March 

(15) DE TORRES, C., 1987, Comas i Solà un pionero, creyente en la ciencia, La Vanguardia, domingo, 29 noviembre, página 49


(17) Padres de Gracia se oponen a la venta de un parvulario, Nota de redacció, La Vanguardia del 17 de gener del 1995, i també Barcelonetes, blog d’Eulàlia Petit, Document 3 Al.legació a l'Ajuntament de Barcelona en contra de la venda de l'immoble de data gener de 1995 

(18) PETIT, E., Barcelonetes, Document 4,  Al.legació a l'Ajuntament de Barcelona dels seus nebots, en contra de la venda de la finca, data juliol 1998

(19) Breu a La Vanguardia del 18 de juny 1997 i també Barcelonetes, blog d’Eulàlia Petit, Document 4 Al.legació a l'Ajuntament de Barcelona dels seus nebots, en contra de la venda de la finca, data juliol 1998. 

(20) PETIT VILÀ, M. I E., 2018, Josep Comas i Solà i la Vil·la Urània. La passió per la divulgació científica, Coses del Farró, nº 9, Sant Jordi. Pàg. 12

(21) Al Padrón de Habitantes de San Gervasio del 1895 AMDSG hi consta que hi vivia Agustin Prio Prio, de 49 anys, nascut a Puigvert (Lleida), i vaquer de professió. Hi vivia amb la seva dona, de 35 anys, nascuda a Tremp, i els seus quatre fills. Als fulls d’actualització del 1901 consta que el propietari de la casa es Ignacio Ballespa, que viu al primer pis i que té la tenda dels baixos per llogar. 

(22) Durant el mandat Hereu i sota l’impuls de la Llei d’Iniciativa Popular del Parlament de Catalunya que al 2004 va comprometre la creació de 30.000 noves places publiques d’Escola Bressol, l’Ajuntament va iniciar un període de creació de noves escoles bressol que encara continua. Sobre la tradició i el model de qualitat de l’escola bressol municipal la nostra veïna Montserrat Bastardes va escriure un llibre molt interessant on ja es planteja la tensió entre la necessitat de creixement i el manteniment de la qualitat. BASTARDES, M., 2018, Les escoles bressol de l’Ajuntament de Barcelona. Memòria històrica 1932-2007, IMEB, Ajuntament de Barcelona

(23) ARISA, J., 2014, El carrer Saragossa, Coses del Farró, nº 1, Sant Jordi. 

(24) DISTRICTE SARRIÀ – SANT GERVASI Reunió del 3 d’abril 2008. ACTA NÚM. 080403

(25) El Putget i Farró guanyarà una nova área d’equipaments, El Periódico, 23 d’agost del 2008

(26) Oikosvia arquitectura, 2010,Edifici d’habitatges, escola bressol i casal del barri. Projecte guanyador


(28) Aquest poema va ser publicat per primera vegada l'any 1996 a la revista EL TELESCOPI de l'Associació de mares i pares de l'Escola Municipal Reina Violant de Barcelona, ara fa 25 anys. Va dedicat a la mainada del parvulari que van tenir el goig de gaudir del jardí de la Vila Urània,

 

2.10.21

Petita història de la Vil·la Urània 5. Una casa de dol (1937-1963)

,hmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn               nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnmnvnnnv

Anteriorment en aquesta sèrie:









Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021


vvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvvv           mmmmmmmmmmvvv

Encara no feia un mes que el seguici de l'enterrament de Josep Comas i Solà havia omplert el Passeig de Gràcia, que l’aviació italiana sotmetia Barcelona al bombardeig més intens que fins llavors s’havia efectuat sobre cap ciutat del món. Durant el mes de gener del 1938, l’aviació, un dels somnis de progrés d’en Comas, estenia la por i la devastació per tots els barris de la ciutat. Una por i una devastació que anirà creixent i creixent com una riuada que tot ho arrossega. 

Amb la mort de Josep Comas i Solà i la derrota del 1939, la Vil.la Urània inicia un llarg trajecte de foscor i decadència que, per vergonya de les autoritats locals, s’allargarà molt més enllà de la postguerra i de la dictadura. 


El testament 

Sempre coherent amb les seves idees, anys abans de morí, Comas havia fet un testament on deixava la seva casa a la ciutat de Barcelona amb la condició que es dediqués a observatori popular, grup escolar o a alguna altra institució cultural.

Paràgraf de l'original del testament de Comas i Solà 1936 (1)

Com podeu veure es tracta d’una deixa condicionada, però amb un condicionament prou ampli i obert de mires. Comas no vol que es faci un museu a la seva memòria, no demana només la continuïtat de l’Observatori, sinó que amplia les possibilitats a altres institucions escolars o culturals que es considerin necessàries.

En el mateix document es fa constar la voluntat que aquesta deixa no es faci efectiva fins a la mort de la seva esposa Amèlia Sala Vallescà i la germana d’aquesta, Mercè Filomena Sala Vallescà, que seguiran vivint a la casa. 

L’ajuntament accepta el llegat en escriptura notarial (2) i, encara en plena guerra, el 1938, acorda donar el nom de Comas i Solà a un parc del Tibidabo i col·locar el seu bust al Parc de la Ciutadella (3). Així mateix, el 1939, fa valorar la finca pels Serveis Tècnics Municipals que estableixen el preu del solar en 140.531 pessetes, l’edifici sense l’instrumental en 21. 372 pessetes i els arbres en 1.500 pts (4).

Plànol de situació de la finca elaborat per l’Ajuntament el 1939

Devia ser un temps d’un gran reconeixement i enyorança cap a Comas i les institucions se’n feien ressò. Ens consta per exemple que la seva vídua va ser rebuda en audiència pel President Companys (5). 

La fi de la guerra fa desaparèixer sobtadament tot aquest món. Quina hauria estat la sort de Comas i Solà si la mort no l’hagués sorprès treballant aquell desembre del 1937? Fugida, exil.li, assassinat potser? Quina hauria estat aleshores la sort de la Vil.la Urània? (6).


L’Observatori Comas i Solà

Als primers temps de la postguerra l’Amèlia Sala i la seva germana Mercè viuen a la Vil·la Urània i la mantenen tal i com Comàs l’havia deixat. Vivien dels records i pels records. L’abnegació amb que l’havien seguit en vida es transforma en devoció cap al seu record. Tan és així que diu que al barri els deien “les vídues”. 

La casa segueix sent la seu de SADEYA i els seus socis acudeixen a l’observatori, que ara anomenen Observatori Comas i Solà, per fer observacions més pedagògiques que de recerca. 

Federico Armenter de Monasterio (1886-1959), astrònom que havia estat secretari de SADEYA des de la seva creació el 1911 i que en va ser president a la darrera etapa de la seva vida, afirma en un article a La Vanguardia del 1957 que gràcies a aquesta actuació constant han estat molts els que han pogut observar el cel i fer interessants estudis d’investigació (7).

La Vil·la Urània continua oberta a tota mena d’activitats de divulgació científica i les germanes Sala segueixen facilitant, amb tota naturalitat, l’accés a casa seva a estudiosos, aficionats i gent del barri. El record que en tenen els veïns més grans ens permet constatar-ho. L’Anna Maria, que ja en té més de vuitanta, recorda com de petita havia anat a veure la lluna des del terrat de la Vil·la Urània.

“Al entrar en aquella casa ens va semblar haver retrocedit gairebé cinquanta anys. La senyora, per cert, molt fina i educada i la seva germana, ens varen semblar sortides de l’època del xarleston....tot plegat un ambient refinat i peculiar.

Al baixar del terrat o millor dit de l’observatori, ens varen obsequiar amb un pica-pica.

Aleshores varen baixar els senyors que s’ocupaven i feien servir l’observatori i, naturalment, tots ens vàrem aixecar per acomiadar-nos. (8).

Les germanes Sala als anys 50

Sembla ser que la modèstia amb la que vivien no els permetia renovar els seu vestuari i per això se les recorda lluint sempre elegants vestimentes passades de moda. Ens les podem imaginar al saló presidit pel piano de Comas, ara en silenci, dedicades a confegir amb emoció els voluminosos àlbums de records que l’Amèlia cedirà després a SADEYA i a la RACB i gràcies als quals s’han pogut salvar moltes fotografies i documents (9).


El naixement de l’Associació Astronòmica Aster

Un dels joves estudiants que freqüentava l’Observatori Comàs i Solà era l’Ernest Guille. Astrònom precoç com el mateix Comas, el tenia com a ídol i inspirador. Ell hi la seva família és van fer molt amics de l’Amèlia i la Mercè i acudien sovint a visitar-les i a utilitzar l’observatori. Així és que podem pensar que va ser també entre les parets carregades de records de la Vil·la Urània que es van començar a forjar els somnis i projectes que van portar a l’Ernest Guille, encara menor d’edat i recolzat pel seu pare Ricard Guille, a fundar el 1948 l’Associació Aster que encara avui continua la seva tasca de divulgació i difusió de l'astronomia, l'astrofísica, la meteorologia (10).

La germana de l’Ernest Guille, la Núria, que de petita havia acompanyat moltes vegades al seu germà i al seu pare a la Vil·la Urània, la recorda com un lloc entranyable on semblava que el temps s’hagués aturat aquell hivern del 1937. Els mobles foscos, el sofà isabelí, el paper vellutat de les parets cobertes fins a l'impossible de premis, medalles i cuadres, contrastaven amb l’aire del jardí on la Mercè deixava créixer la vegetació de manera frondosa i descurada. La Titina, la seva gallineta, entrava i sortia del saló, saltironat per l’escala (11).

El 1957, la jove associació Aster va organitzar una exposició internacional d’astronomia al Palau de la Virreina i dedicà un gran espai a la memòria de Comas i Solà. L’Amèlia Sala participà amb il·lusió a l’organització d’aquest espai aportant tota mena de records i objectes. Diuen que va ser una de les darreres vegades que es va poder veure el valuós planetari de plata de Comas Solà, avui desaparegut (12).


Espai dedicat a Comas i Solà a l’exposició de la Virreina del 1957


Amèlia Sala a la inauguració de l’exposició (13)


La família Petit Montserrat inicia els seus treballs

Mentrestant els hereus de Comas i Solà inicien el llarg perible per fer efectives les voluntats expressades en el testament del seu oncle i l’any 1942 fan entrega de la quasi-propietat de la finca a l’Ajuntament de Barcelona (14).

Qui són aquests hereus? Recordareu que, en quedar vídua, la Francesca Solà que tenia dos fills, en Ricard i en Josep, es va tornar a casar amb Cirilo Montserrat i va tenir dos fills més, la Julia i en Joan Montserrat Solà.

La Júlia Montserrat Solà es va casar amb en Josep Petit i els seus fills Ricard, Marius i Rosario Petit Montserrat, seran els encarregats en aquesta època de traspassar a l’Ajuntament el llegat de Comas i Solà, el seu estimat tio Pepe, que no els va deixar la Vil.la Urània però en canvi els va deixar quelcom molt més valuós: els seus valors i la seva força, tal com veureu en la continuació d’aquesta història.

Ja a partir de 1949 s’inicia una lenta i progressiva recuperació de la memòria de Comas i Solà. A la revista Destino en el marc d’un reportatge sobre l’estat de l’astronomia professional i amateur a Espanya, es parla extensament de Comas com a gran precursor i iniciador, reivindicant la seva figura a partir del seu reconeixement internacional. 

“Comas i Solà va adquiriendo relieve con el paso de los años…. Recientemente Percy Willkim, director de la Sección lunar de la Britsh Astronomical Association ha comunicado que había sido impuesto el nombre de Comas Solà a un cràter de la Luna." (15)

El 1956 mort Amèlia Salà i l’any següent la segueix la seva germana. Han passat vint anys des de la mort de Comas i Solà i la casa està exactament tal i com ell la va deixar. Es conserven en perfecte funcionament tots els aparells de l’observatori i del laboratori fotogràfic, el seu piano, medalles, guardons, fotografies i altres records de la seva vida. És el moment en que la casa passa definitivament a mans de l’ajuntament.

Acomplert el desig de Comas de que la seva vídua i la germana d’aquesta poguessin restar a la casa tota la seva vida, i sent encara aquesta la seu de Sadeya, hauria estat el moment de que l’Ajuntament fes de Vil·la Urània un observatori popular, potser regit per la mateixa Sadeya. Res d’això va passar. Ara ho veureu.


Vuit anys de negligència

A l’abril del 1957 un José Mª de Porcioles recentment anomenat Alcalde de Barcelona pel Generalísimo Franco (16) rep als hereus de Comas i Solà que li fan entrega solemne de les claus de la finca (17) i el 1958 la propietat és inscrita a nom de l’ajuntament. 

Al mateix mes d’abril Federico Armenter, president de SADEYA, es pregunta a La Vanguardia quina serà la dedicació que l’ajuntament donarà a la casa, apuntant que, tot i que la creixent urbanització de la zona li ha fet perdre la condició de lloc isolat que convé a l’observació del cel, encara pot ser útil i demana la conservació de l'observatori i dels records que guarda “en homenaje a quien puso el nombre de Barcelona en los cielos.”(18)

Tanmateix el temps passa i l’ajuntament no fa res per complir les condicions de la deixa i dedicar la casa a observatori, escola o activitat cultural. 

Després de nombroses i infructuoses gestions, el febrer del 1960 els hereus, nebots de Comas i Solà, aconsegueixen fer una visita a la casa acompanyats dels secretari del Tinent d’Alcalde i president de la Comissió de Cultura, Sr. Maluquer Cueto i altres funcionaris. 

En la visita es veu que el terrat té goteres i que s’ha produït l’ esfondrament del sostre del saló, arrossegant una valuosa làmpara i malmetent altres objectes. Entre les runes, escampats pel terra, troben un espectrògraf, nombrosos clixés de fotografies dels astres descoberts per Comas i altres tresors de la història de l’astronomia. A la mateixa visita poden observar que a les habitacions hi ha estesos nombrosos llits on passen la nit moltes persones que avui anomenaríem sense-sostre.

L’ocupació de la casa també és coneix per la roba estesa al terrat, al costat de l’observatori. Malgrat aquesta ocupació, medalles, instrumental, l’observatori amb els seus aparells, el valuós piano de Comas, mobles i catifes havien estat respectats pels ocupants que al llarg d’aquells tres anys s’havien passejat per la casa. 

En aquest moment els hereus podrien haver demanar la resolució del llegat i recuperar la casa, ja que l’Ajuntament no havia complert les condicions del testament, però en lloc de fer això decideixen comprometre’s en la defensa del llegat i la memòria de l’astrònom en una gesta que, ara encara no ho saben, s’allargarà a diferents generacions. 

Després d’aquesta visita, adrecen un escrit a l’alcalde demanant l’acompliment de la voluntat de Comas perquè “creen su deber exigir que se realice el sueño de su tio”(19).

El tinent d’alcalde es compromet a prendre mesures immediates. Al juny del mateix any el director del Observatori Fabra, doctor Febrer, expressa a La Vanguardia les seves esperances de que l’Ajuntament els cedeixi l’ecuatorial Grubh, propietat de Comas i instal·lat a la Vil·la Urània (20). I no passa res més.

Quan l’Ajuntament envia als tècnics que han de reparar l’esfondrament de part del terrat es troben que hi ha una família vivint. Això fa que el Teniente de Alcalde Delegado de Cultura faci una carta al Teniente de Alcalde de Patrimonio e Intendencia Municipal en la que sol·licita que es desallotgi la casa ja que s’hi vol traslladar la Jefatura de Policía de FET y de las JONS del districte VIII, així́ com la Biblioteca Municipal. Els ocupants són Pura Domènech Abad, Rafael Reboll Gómez, Rosario Vargas Alcázar, Angel Valderde Pérez i Casilda Olivia Calderón, que finalment abandonen l’immoble l’any 1962 (21). 

El mes de novembre del mateix any l’Ajuntament fa desmuntar el telescopi equatorial per traslladar-lo al Museu de les Ciències Naturals. 

Per Nadal de l’any 1962 a Barcelona va caure una extraordinària nevada. A les teulades es van acumular gruixos de més de mig metre de neu que van posar a prova la seva resistència. De ben segur que el maltret terrat de la Vil·la Urània se’n devia ressentir. 

I altre cop la maquinaria de la burocràcia s’atura. Silenci administratiu. Farts de visites i gestions el 16 d’abril del 1963 els hereus presenten un escrit (22) en el que donen sis mesos a l’ajuntament per complir la voluntat de Comas abans de presentar una demanda judicial. 

Finalment, presentada i guanyada la demanda pel hereus, l’Ajuntament pren l’acord en la Comissió Executiva del 28 de juny del 1963 d’ instal·lar una escola a la Vil.la Urània (23).

Començaria així una nova etapa d'aquesta petita història, un temps en que la casa i el jardí s’omplirien de jocs i rialles d’ infants.




Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) Aquesta foto i moltes de les informacions que conté aquest post les he d’agrair a l’Eulàlia Petit, familiar i hereva de Comas i Solà que va recollir tota la documentació de la lluita de la seva família per preservar el llegat del astrònom, al seu blog Barcelonetes.

(2) PETIT, E. Barcelonetes, Document 2, abril 1963 

(3) Gaseta Municipal de Barcelona, Any XXV, 3-10,17, 24, 31 de gener del 1938, nº 1-2, 3, 4 i 5, p.6 i 10 El maig del mateix 1938 es publiquen les bases d’un concurs públic per l’execució “d’un bust de marbre blanc com a tribut que el poble de Barcelona ret en memòria i homenatge del qui fou insigne ciutadà i eminent astrònom Josep Comas i Solà, per tal de ser col·locat al Parc de la Ciutadella. Gaseta Municipal de Barcelona, Any XXV, 2,9,16 ,23 i 30 de maig del 1938, nº 18,19, 20, 21, 22, p.108. Aquests són uns deutes que la ciutat encara té amb Comas i Solà.

(4) CALPENA MARCOS, D., 2011,“Estudi històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, Villa Urània”, Informe inèdit, ATICS, S.L., El plànol del 1939 és també d’aquest estudi.


(6) Prenem com a exemple el destí del gran amic de Comas, l’Alberto Carsí. Condemnat a 30 anys de presó pel “Tribunal de Represión de la masonería y el comunismo” va fugir a França. El seu exil.li va ser especialment dur en ser difamat com a traïdor a la II República i a Catalunya. Es va fer de la Resistència i en acabar la Segona Guerra Mundial, en mig del descrèdit i la soledat, es va instal·lar a Perpinyà fins a la seva mort el 1960. Així es va perdre un dels grans talents de la geologia catalana, que va ser dels primers en defensar l’accés a l’aigua com a dret humà.

(7) ARMENTER, F. 1957, El legado de un sabio, La Vanguardia, 25 de abril

(8) Anna Maria P. R., 2018, Una redacció de fa 70 anys. Visita a la Vil·la Urània per veure la lluna, Coses del Farró, nº9, Sant Jordi, pag. 17

(9) Durant aquest anys l’Amèlia es va dedicar a col·leccionar, sense un ordre predeterminat, tota mena de documents i records i en va fer dos voluminosos àlbums. Un d’aquests es conserva a Sadeya i l’altre a la Real Acadèmia de Ciències de Barcelona. Aquests àlbums representen una gran font de coneixements pels estudiosos de la vida de Comas i gràcies a ells es conserven documents que d’altra manera s’haurien perdut.

(10) Sembla ser que l’Ernest Guillé considerava que desprès de desaparegut Comas i Solà el panorama de l’astronomia a Catalunya era molt decepcionant i per això es va veure empès a la fundació d’Aster (ROS, R, 2010, Los comienzos de Aster, Aster, Agrupación astronomica de Barcelona). Això confirmaría la dura afirmació de Josep Mª Oliver quan diu que “desprès de la mort de Comàs i Solà l’astronomia espanyola seguí una letargia absurdament llarga”. OLIVER, J. M, ª, 2005, L’observatori Vil·la Urània, Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorología, Vic. Pàgs 101-108 

(11) Conversa amb Núria Gulle (4 de març del 2021)

(12) Podeu veure imatges d’aquesta exposició al NODO nº 620, del 22 de novembre del 1954 (Astronomia: 00.04.51)

(13) Les fotos les he obtingut a ROS, R, 2010, ob. Cit

(14) PETIT, E., Barcelonetes. Al·legació presentada per la família, el 2012, contra l’enderrocament. El canvi de propietat consta degudament acreditat a la inscripció 13ª de la finca núm. 839 del Registre de la Propietat.

(15) LLOPIS, Arturo, 1949, A la Conquista del espacio, Destino: Año XIII, No. 647 (31 dic. 1949), Pag. 12. Es molt interessant que en aquest article s’esmenta també la recent creació d’Aster com a associació juvenil.

(16) Porcioles va ser alcalde de Barcelona des de el 19 de març del 1957 fins al 17 de maig del 1973

(17) A la Gaseta Municipal núm.28 d’abril de 1957 consta que es fa efectiu el llegat a l’Ajuntament de Barcelona.

(18) ARMENTER, F, 1957, El Legado de un sabio, La Vanguardia , 25 de abril.

(19) PETIT, E., Barcelonetes, Document 2, ob.cit. 

(20) Breu, En el Observatorio Fabra, La Vanguardia 21 del 5 del 1983

(21) CALPENA MARCOS, D., 2011, ob.,cit.

(22) PETIT, E., Barcelonetes, Document del 1963

(23) PETIT, E., Barcelonetes, Al·legació, Maig 2012