Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

27.5.21

La petita historia de la Vil·la Urània 3: Una casa per la ciència (1899-1937). Josep Comas i Solà, el científic

Anteriorment en aquesta serie:

 

 1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)


2. Urània arriba al Farró (1875- 1899)

 

 

 

 

 

 


 

 

Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021

 

Els primers anys d'en Josep i la Maria Teresa a la Vil·la Urània devien ser de gran plenitud i harmonia. Casats de nou el 1899, abandonen Sant Feliu i s’instal·len a la casa que Comas arregla i bateja amb el nom de Vil·la Urània. Comas emprendrà una immensa tasca com a científic i com a divulgador que el portarà a ser reconegut com un dels més grans astrònoms que ha tingut Espanya. 

Havent deixat el seu treball de director de l’Observatori Català de Sant Feliu, a sou dels Patxot, no sabem de què vivia el jove matrimoni durant aquests primers anys, però sembla que els negocis del malaguanyat Bienvenido, sàviament continuats per la seva vídua Francisca Solà, devien deixar a Josep una renda que, per bé que modesta, li permetia una gran llibertat de moviments i el fet de no considerar-se mai un científic professional.

 

El primer que fa és construir un observatori astronòmic al terrat i destinar una de les estances a laboratori fotogràfic.  Adquireix a Irlanda un telescopi Grubb, de 156 mm. i hi introdueix una gran innovació: l’acoblament d’una càmera fotogràfica Bauz et Auzoux de 162 mm. que es va fer portar de Paris i que treballava amb plaques de vidre de 18 x 24. Tot això ho va muntar al terrat i ho va protegir amb una cúpula giratòria de fusta (1). Amb aquest equipament la casa del carrer Sant Felip 29  comença a ser una casa diferent a les altres: La Vil·la Urània, una casa dedicada a la ciència i oberta a tota mena d’activitats de recerca i divulgació.

 

 Josep Comas i Solà al terrat de la Vil·la Urània amb la cúpula de l’observatori. 1920 c.(2)

 

A la Maria Teresa, que havia viscut la seva infància al gran casalot que la família Patxot tenia al Passeig de Mar de Sant Feliu de Guíxols, la casa li devia semblar molt petita. Encabir la vida familiar, més la cambrera i la cuinera i encara l’observatori i el laboratori fotogràfic en aquella torreta d’una sola planta no devia ser gens fàcil; atendre a les nombroses visites, tertúlies i conferències que el seu marit va començar de seguida a organitzar, omplia plenament el seu temps.  Això no obstant la vida li somreia. Comas devia ser un home amb un gran magnetisme personal i ella s’havia convertit de feia temps en la principal admiradora de la seva tasca, fins al punt d’assumir moltes feines de suport en l’observació del cel. 

 

El segle del progrés  


Comas va arriba a Barcelona al tombant de segle i disposat anar per lliure, però aviat li van començar a arribar tota mena de reconeixements. 

 

El mateix 1899 és nomenat membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Aquest nomenament no va deixar de ser qüestionat i suposà l’inici del mapa d’amistats i enemistats que s’aniria dibuixant al voltant del jove astrònom. En aquells anys Eduard Fontserè semblava un candidat idoni per cobrir el lloc d’acadèmic ja que treballava per la Reial Acadèmia com a responsable dels observatoris. Un altre candidat era Ignasi Tarazona, professor de Cosmologia de la Facultat de Ciències. Tots dos molt ben situats institucionalment. Tanmateix l’escollit va ser Josep Comas i Solà que aportava un currículum d’observacions fetes de manera independent i publicades en revistes internacionals de gran prestigi, fet que el distingia dels altres dos (3).

 

El 1900 Comas decideix viatjar al sur per observar pel seu compte l’eclipsi de sol del 28 de maig. La Mª Teresa és converteix en la principal organitzadora del viatge  i des de la Vil·la Urània s’encarrega del trasllat dels materials necessaris. En un primer moment volien anar a Hellin a Albacete, però sembla ser que en passar per Elx es van trobar amb molts grups d’astrònoms que havien acudit de diferents països, entre ells l’encapçalat per Flamarion, i van decidir quedar-s’hi. S’instal·len a la Finca de la Bellotera des d’on, malgrat el seu escàs equip, Comas aconsegueix fotografiar l’eclipsi (4).

 

L’any següent, el 1901, l’industrial, financer i polític Camil Fabra, Marquès d’Alella, anuncia la donació de 250.000 pts. a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, per construir un gran observatori astronòmic a la falda del Tibidabo i la Diputació ofereix els terrenys necessaris.

 

Des d’uns anys abans, el 1893, Comas havia començat a publicar a La Vanguardia una columna quinzenal sobre astronomia i sembla ser que aquestes lectures havien portat al marquès a l’afició per l’observació del cel. No és dons d’estranyar que, tot hi no haver estat a l’inici del projecte, quan es forma la comissió científica pel disseny i el seguiment de la construcció del Observatori, Comas en formi part com a acadèmic (5).  

 

Al llarg d’aquest procés, el seu caràcter afable i propositiu, els seus coneixements i la seva actitud favorable a la modernitat i la innovació fan que Comas guany un gran prestigi i que al 1904, quan s’inaugura l’Observatori, en sigui anomenat director titular de la Secció Astronòmica i director provisional de la Secció de Meteorologia.

 

L’Observatori Fabra en construcció. 1902 AFB

 

Quan al 1905 s’organitza l’observació del segon eclipsi de Sol que hi va haver a començaments del S. XX Comas ja hi va com a comissionat per l’Acadèmia de Ciències i com a Director del Observatori Fabra. Així i tot els seus mitjans segueixen sent molt escassos. La Maria Teresa el torna a acompanyar i pren part activa en l’observació. Ell mateix ho explica així:

 

“El personal se reducía a mi esposa y a algunos pocos amigos míos cuyo amor por la Ciencia no es superado con toda seguridad por ningún profesional. “(6)



Missió a Vinaròs per l’observació de l’eclipsi de sol del 5 d’agost del 1905.  Els dos telescopis eren de Comas; ell s’està dret al peu del telescopi. La Mª Teresa Patxot és a la taula. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes, 1906, vol. V, 479

Desprès d’aquest, encara farà altres viatges guiat pel el seu interès per la sismologia que incorpora a les tasques de l’Observatori Fabra gairebé des dels seus inicis. Al 1906 va a Itàlia amb motiu d’una erupció del Vesuvi que estudia i documenta, al 1907 assisteix al Congrés Sismològic de La Haya, al 1909 viatja a Provença per estudiar un terratrèmol i el 1910 a la regió Volcànica d’Augvernia. Al cap de pocs anys dibuixarà el primer mapa sismològic de Catalunya. I a aquests viatges ja hi anava amb el seu flamant automòbil.

 

La Mariona i l’Eulàlia Petit, netes de la Júlia Montserrat, recorden que a la seva avia li agradava recordar les excursions que feien amb el cotxe del tio Pepe:

 

“Sobre tot les averies que tenien i que els deixaven tirats en mig de la carretera. Imaginàvem l’avia jove i rient mentre empenyia el cotxe, vestida amb una faldilla llarga, pròpia de començaments de segle.(7)”

 

 

Josep Comas i Solà conduint el seu automòbilLa Mª Teresa al seient del darrera. Els altres dos personatges molt be podrien ser els germanastres de Comas, Júlia i Joan Montserrat. 1905 c. Fons familiar (8)

 

Brillant com un meteor 


S’inicia així un llarg període en el que Josep Comas desenvolupa una fulgurant carrera com a científic i com a divulgador, un projecte personal i entusiasta al que es lliura amb absoluta dedicació i tenacitat.

 

El fet de comptar amb el material de l’Observatori Fabra i amb el de casa seva li permetia treballar amb els dos equipaments de manera complementària. Sembla que des de la Vil·la Urània feia fotografies de gran camp que utilitzava de manera molt innovadora, mentre que el gran refractor de l’Observatori Fabra li permetia mesures astromètriques molt precises. Aquesta barreja entre el treball privat i el públic arribà al punt en que es diu que com a director del Observatori Fabra anunciava descobertes que havia realitzat amb el seu telescopi d’aficionat (9).

 

De fet una de les seves grans aportacions va ser la innovació en el camp de l’observació del cel a partir de les fotografies que feia des de la Vil·la Urània, a les que va aplicar l’estereoscòpia i també el cinema.

 

Com ja hem vist, ell no es considerava un professional de la ciència, cosa que està en la base de moltes de les enemistats que es va crear. De fet, per la seva feina com a director de l’Observatori rebia una mòdica retribució, no solia acceptar diners per les nombroses conferències i xerrades que donava i vivia, de manera bastant austera, de les seves petites rendes i també dels drets d’autor de les seves obres de divulgació, algunes de les quals van tenir un èxit extraordinari, així com de les col·laboracions que feia en revistes i diaris (10).

 


Un científic valent, controvertit i generós


Tot i el seu tarannà senzill i proper, Comas va ser un home de difícil encaix en la societat burgesa i tradicionalista de l’època. La rígida estructura de la ciència oficial no li perdonava les seves enormes capacitats, ni la seva llibertat de pensament i actuació. La seva capacitat d’iniciativa i la seva extraordinària personalitat no deixaven a ningú indiferent, envoltant-lo de grans amics i admiradors, però també de crítics i rivals. Com a investigador tenia amics a tot el món i es diu d’ell que posseïa un gran poder de captació i comunicació, i que escoltar-lo era estimar immediatament l’astronomia.

El seu treball ingent com a observador del cel no li pot discutir ningú però els seus detractors, i també els hereus intel·lectuals d’aquests detractors, l’acusen d’una certa deriva teòrica que el porta a obrir molts camins que finalment no resulten fructífers. 

El que és cert és que la seva curiositat no té límits i s’atreveix amb tota mena de qüestions per arriscades que siguin. És per això que s’interessa per l’espiritisme, del qual era valedor el seu antic mestre Flammarion (11) i participa durant un temps en sessions en les que va aplicar el mètode d’experimentació científica. Concretament al 1907 va ser convidat a estudiar les accions de la medium Carmen Domínguez. També sembla que era assidu assistent a les vetllades d’espiritisme que es feien a una torre del carrer Ballester, sota la direcció del Dr. Josep Antichi en les que es convidava a mediums de gran categoria (12). Els grups espiritistes estaven molt interessats en obtenir el reconeixement d’un científic prestigiós com Comas. 

 

Aquest apropament va acabar amb la publicació al 1908 del treball  “El espiritismo ante la ciència” (13) en el que Comas conclou, amb gran enuig i decepció per part dels espiritistes, que els fenòmens vertaders que es produeixen en aquestes sessions tenen sempre una explicació científica i els que no la tenen és perquè són enganys o il·lusions (14).

 

Més endavant s’oposà a la teoria de la relativitat d’Einstein, oposició que va tenir el seu moment culminant en ocasió de la visita d’Einstein a Barcelona el 1923. Durant molts anys va treballar en una teoria de la llum que suposes una alternativa basada en l’observació astronòmica però els seus estudis en aquesta línia no van acabar d’obtenir el reconeixement de la comunitat científica de l’època.

Molt s’ha escrit sobre l’enfrontament entre Comes i Solà i Eduard Fontserè que  havien estat companys i més que companys, amics. Els dos joves estudiants compartien la passió per l’observació del cel i somniaven plegats en arribar a crear una societat astronòmica no professional, vinculada a la societat civil.  Però les seves trajectòries aviat els van separar  els van portar a enfrontar-se en una competició professional que, com tantes vegades passa a la vida, va degenerar en enemistat personal.  

El 1910, any en que va passar el cometa Halley, Fontserè i altres afeccionats a l’astronomia i contraris a Comas es van agrupar en la Societat Astronòmica de Barcelona. Poc desprès un altre grup d’afeccionats va iniciar el procés de creació de la Societat Astronòmica de España i Amèrica (SADEYA) i en van fer president a Comas i Solà (1912). 

Com de costum, aquestes societats que naixien sense cap paraigües institucional tenien uns recursos molt escassos i en el cas de l’astronomia l’afany per dotar-se d’instruments i aparells de qualitat esdevenia un objectiu central. 

Mentrestant a Sant Feliu el flamant equipament de l’Observatori Català feia deu anys que s’omplia de pols.  Com ja vam explicar en el post anterior, el 1901 Rafael Patxot, desprès d’uns violents incidents vinculats a una vaga de la industria del suro, s’havia Instal·lat a Barcelona a la magnífica torre del Passeig de la Bonanova que li havia ofert el seu sogre, Rafael Rabell. 

Un cop a Barcelona Patxot, que ja havia abandonat la seva afecció a l’astronomia a favor de la meteorologia (15), va canviar el seu paper de científic amateur pel de mecenes i va obrir els seus interessos a una extensa panòplia de temes: la recerca sobre la masia catalana i sobre el cançoner català, l’ajut a l’Ateneu Barcelonès, al Centre Excursionista de Catalunya, la creació del Institut d’Estudis Catalans i tants i tants d’altres. Gairebé no hi ha projecte, ni institució cultural a la Catalunya de l’època que no tingui alguna cosa a agrair-li.  L’obra de Patxot com a mecenes és ingent. Però potser un dels darrers treballs que va fer personalment, vinculats a l’astronomia, va ser la traducció al català de la “Uranie” de Flammarion (16).

Davant la creixent enemistat entre Comas i Fontserè, que partia en dos el món de l’astronomia del país, Patxot va inclinar-se a favor de Fontserè. Fou l’interès per la meteorologia que inclinà a Patxot a favor de Fontserè o fou una creixent tibantor existent entre Patxot i el seu cunyat que el va distanciar de l’observació de les estrelles? No ho sabem. Pot ser una mica de tot (17).

El cert és que el 1912, recent creades les dues societats astronòmiques antagonistes, Rafael Patxot fa desballestar el seu observatori de Sant Feliu i cedeix l’instrumental astronòmic, cúpula inclosa, a la Societat Astronòmica de Barcelona. Josep Mª Oliver ho explica així:

“La donació́ de l’observatori per part de Rafael Patxot a l’associació́ «rival» de la presidida pel seu cunyat, va originar el profund enuig d’aquest i de la seva esposa; es conserva un escrit de Comas a Rafael ple d’exabruptes i esmentant també́ l’enuig d’ella.” (18)



                  Desballestament de l’Observatori Català de Sant Feliu de Guixols. 1912. AFB

Com ja hem vist, a la vida de Josep Comas allò privat es barreja amb allò públic. La seva vida com a científic és indestriable de la seva vida personal i social. En aquest cas, aquesta manera de viure li passarà factura. La polèmica científica i les enemistats personals arribaran a ser conflictes familiars i s’esmunyiran fins a la seva vida privada més íntima. A poc a poc l’estel de la Maria Teresa s’apaga discretament a l’horitzó i el 1922 Comas posa el nom d’Amèlia a un nou asteroide.

 

Amelia Sala Vallescà, segona mestressa de la Vil·la Urània


Van ser uns anys de gran convulsió en la vida privada d’en Josep i Comas. El 1912 va morir la seva mare i, de manera impensada, d’accident, dos anys després, la va seguir en Ricard Comas, el germà gran d’en Josep. 

 

Qui era l’Amèlia Sala? D’on venia? Com la va conèixer Josep Comas? No ho sé i potser tampoc cal saber-ho tot.  El cert és que de manera fresca i desimbolta l’Amèlia s’incorpora a la vida d’en Josep, sense importar el què diran i, als voltants del 1916, s’instal.la a la Vil·la Urània amb la seva germana Mercè. Allà viuran totes dues dedicades a fer amable i somrient la vida de l’astrònom.

 

Amelia i Mercè Sala als jardins de la Vil·la Urània. 1916 c. Fotografia cedida per Nuria Guille

 

Vil·la Urània observatori de Sismografia i  seu de SADEYA


El 1917 la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts decideix fer efectiva la doble direcció de l’Observatori Fabrà i nomena a l’Eduard Fontserè director de la Secció de Meteorologia i Sismografia.  Les males llengües diuen que els dos directors no es barallaven perquè “un hi anava de dia i l’altre hi anava de nit”. El cert és que Comas es dol d’aquest fet i reacciona dotant al seu observatori privat dels aparells necessaris per a seguir registrant i publicant en sismologia.

Mentrestant a SADEYA, que s’havien quedat sense els instruments de l’Observatori Català, s’espavilaven amb uns instruments d’ordre menor que els havia cedit Arnau Mercader, compte de Belloch. Així que al 1921 Comas, sempre generós i resolutiu, els cedeix l’observatori de casa seva i la Vil·la Urània es converteix oficialment en la seu de la societat. 

Aquell mateix any Comas rebé un homenatge en motiu de la Primera Exposició Internacional d’Astronomia i Ciències Afins, que es va celebrar a Barcelona i en la que SADEYA va tenir un paper protagonista.

Homenatge  de SADEYA a Josep Comas. 30-9-1921 F. Josep Brangulí 

Aquesta condició de vivenda particular i seu de la societat astronòmica es va allargar fins al 1957, vint anys desprès de la mort de Comas. Així, durant gairebé quatre dècades la Vil·la Urània és no només una casa particular oberta als veïns i a tota mena d’activitats de recerca i divulgació científica, sinó un observatori oficialment integrat a la xarxa de centres de ciència del país.

 

La casa de la ciència


Com era la Vil·la Urània en aquesta temps? Com estava distribuïda en el seu interior?

Sabem que constava d’una planta baixa de 150 m2, coberta per un terrat en el que s’havia construït l’Observatori. Al terrat s’hi pujava per una escala externa, cosa que facilitava molt l’accés sense haver d’entrar a les estances interiors.

Aquest observatori no tenia la típica cúpula dels observatoris astronòmics. Era un cilindre de fusta  de 5 metres d’alt  per una base d’uns 3 metres de diàmetre i les parets estaven formades per fustes rectangulars acoblades, que s’obrien per facilitar el pas a l’interior (19).  

La Vil·la Urània amb l’Observatori al terrat segons una infografia de J. MªOliver. 
Audiovisual de Vil·la Urania

Respecte a l’nterior de la casa un testimoni directe la descriu així:

“Era una casa vuitcentista amb parets i mobles de colors foscos. El saló era ampli i estava presidit per un sofà isabelí. També hi havia una habitació i una cuina. Tot plegat aconseguia un ambient entranyable. L’exterior era el típic de les torres de l’època, amb una escalinata a la façana que portava a la planta noble. Estava voltada d’un jardí amb molta vegetació”.(20)



Amelia Sala al saló principal de Vil·la Urània, 1916. 
Fotografia cedida per Núria Guille.

La casa estava atapeïda d’objectes i records fruït de la intensa vida científica de Comas. Els qui l’havien visitat recorden que a les parets no podies trobar ni un petit espai buit. Fotografies, medalles, premis i reconeixements li arribaven de tot el món i s’anaven acumulant a les parets de la Vil·la Urània

Amèlia Sala  al jardí de la Vil·la Urània. Es tracta d’una fotografia en color, feta per Josep Comas utilitzant el mètode de la tricotomia . S’hi pot veure una estàtua de gran tamany i estil clàssic situada a l’estany. Sense data. Fons familiar.

 

Un llegat científic molt valuós


Gràcies a la seves grans dots d’observador, a la seva agudesa visual, a la seva tenacitat i la seva formació, mig acadèmica, mig autodidàctica, el producte del treball de Comas Solà com a astrònom es concreta en una llarguíssima llista de descobertes i aportacions científiques que li van donar una fama i un prestigi internacional com no ha tingut cap altre astrònom a Espanya i que el situen, diguin el que diguin els seus detractors, a l’alçada de grans científics espanyols de l’època com Ramón i Cajal o Leonardo Torres Quevedo. 

 


Josep Comas i Solà. Sense data. Fons familiar

Més enllà de les seves aportacions, s’ha de destacar una concepció del sentit de la ciència i el coneixement que l’acosta molt als plantejaments més avançats de l’actualitat.

 

“ El progreso científico está directamente influido por las convulsiones sociales y las convulsiones sociales son función o dependen de los progresos de la Ciencia.” (21)

 

Ignorant com soc de la ciència astronòmica em serviré per explicar aquest llegat de les paraules de qui millor pot fer-ho: el mateix Comas i Solà.

 

El 1936, només un any abans de morir, va escriure un text autobiogràfic en francès, probablement a petició d’alguna de les nombroses societats internacionals amb les que col·laborava. Aquest text, traduït i conservat per la seva vídua, va ser publicat per la revista Astrum, el1987 amb motiu del cinquantenari de la mort de l’astrònom (22).

 

De les seves troballes fetes des de l’observatori de Sant Feliu en diu:

 

“Mis primeras observaciones se refirieron a estrellas dobles y fueron publicadas por las “Astronomiche Nachrichten”; las primeras observaciones de este género que se habían hecho en España. Hice también una triangulación micrométrica del cúmulo M8 de Sagitario, con el objeto de determinar en los siglos venideros los movimientos propios de sus principales estrelles componentes”.

 

Respecte a la controvèrsia amb Einstein, ell ho explica així:

 

En 1915 comencé a publicar los primeros desarrollos de mi teoría sobre la naturaleza corpuscular-ondulatoria de la radiación, fundándome sobre la experiencia de Michelson y en oposición completa con la teoría de la relatividad. Como se ve, mi teoría en la cual se armonizan las teorías de Newton y Fresnel, comenzó a publicarse 9 años antes de aparecer los trabajos del Sr. L. De Broglie sobre la Mecánica ondulatoria.

 

Mi oposición a la teoría de la relatividad esta fundada en mi convicción de que el único medio que nosotros tenemos para las investigaciones científicas es la objetividad lógica, la cual nunca ha sido desmentida. Si para explicar un punto de vista científico misterioso nos servimos de una hipótesis más misteriosa todavía, no hemos avanzado nada.”

 

Les seves nombroses descobertes les vincula obertament a la invenció metodològica que suposa l’ús de l’estereoscòpia. Comas deia que amb l’estereoscopi havia passat de pescar asteroides amb canya a pescar-los amb xarxa. 

 

En 1915 comencé también a estudiar las grandes ventajas de un nuevo método estereoscópico para la observación de los movimientos propios de las estrellas, los movimientos internos de las nebulosas y las parejas estelares, procedimiento por el cual he podido descubrir varias corrientes estelares. En este mismo año descubrí mi primer pequeño planeta, que llamé Hispania. Después he hallado diez más con el objetivo de 16 cm., los únicos descubiertos hasta el momento en España. Se denominan Alfonsina (en recuerdo del rey Alfonso X El Sabio), Barcelona, en homenaje a mi ciudad natal, Gothlandia (Cataluña), Amelia (mi mujer), Mercedes (mi cuñada), Pepita (yo), Reginita (una muy amiga de la familia). Otros tres no tienen nombre todavia.”

 

Avui ja no en diem planetes sinó asteroides degut a la seva mida petita, i aquests tres darrers ja tenen nom.  Són el Comas Solà, el SADEYA i el Polit. Dels cometes en parla així:

 

“En 1925 descubrí un cometa simultáneamente con Scaïn. En 1926, descubrí otro cometa, periódico este, el único de su género que ha sido descubierto en España y cuyo retorno fue observado en 1935.”

 

Aquest és el que avui es coneix com a cometa Comas Solà, que ens torna a visitar cada vuit anys.

 

Desprès de fer notar que “el elemento oficial ha sido siempre hostil a mis esfuerzos”, Comas acaba aquest escrit amb un paràgraf que ens dona la mesura de la seva saviesa:

 

Mi vida hasta el presente ha sido feliz y las pequeñas contrariedades que he sufrido, han sido para mi un estimulante para trabajar con más ardor. Mis estudios científicos no han sido inútiles espiritualmente para mi. He llegado a la conclusión de que la materia, la energía y el espíritu son una misma cosa y que la Naturaleza no es el resultado del azar. Estoy más contento cada vez que veo que no sabemos nada apenas. En fin me arrojo con toda confianza en los brazos de la sabiduría suprema de la Naturaleza”


A aquesta alegria per tot allò que encara hem d'aprendre segurament no hi hauria arribar si la seva tasca com científic no haguès anat acompanyada per la seva tasca com a ciutadà. 

Tornem a escoltar la veu d'Urània: per molt que sapigues és molt més alló que ignores. 



 

Continua  a: Una casa per la ciència (1899-1937) Josep Comas i Solà, el ciutadà


Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. l'Eduardo Vicente que ha fet per nosaltres un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) OLIVER, J.Mª., 2004, Comas i l’observació astronòmica, A: V.V.A.A., Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, pàg. 45

(2) OLIVER, J.Mª., 2005, L’observatòri de la Vil·la Urània. Actes de la Primera Jornada d’Història de l’Astronomia i la Meteorología, Vic,  Segons aquest autor entre el 1899 i el 1937 aquest  petit observatori va ser el més actiu i el que més descobertes va comptabilitzar de tots els de l’estat espanyol.

(3) Els crítics amb Comas i Solà, especialment Josep Iglésies en la seva biografia de l’Eduard Fontserè, l’acusen d’haver forçat aquesta elecció. Segons els mèrits, ordenats per Domènech Estapà, la llista va ser E. Fontserè, J. Comas i Solà i I. Tarazona. Malgrat això en la votació posterior l’escollit va ser Comas que va prendre possessió el 23 de novembre del 1900 amb el discurs titulat “La distribución de los astros en el espacio”, SAMSÓ, J., 1987, José Comas i Solà (1868-1937), Bol. Fundación March


(4) RUIZ CASTELLS, P., 2004, Els eclipsis totals de sol de 1900 i 1905, A: V.V.A.A., Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, pàg.118

 

(5) Aquest fet incrementa la rivalitat entre Comas i Fontserè. Segons Iglésies el  projecte inicial de l’observatori havia nascut de la mà de Fonserè i Domenech Estapà  que el volien situar al cim del Tibidabo i es van trobar amb l’oposició de l’església que ja tenia el lloc emparaulat per fer-hi el temple expiatori que construiria E. Sagnier. 

 

(6) COMAS, J., 1905, Primeras impresiones del eclipse, La Vanguardia, martes 5 de setiembre, pag. 4 


(7) PETIT, M. i E., 2018, Josep Comas i Solà i la Vil·la Urània. La pasió per la divulgació científica, Coses del Farró, nº12, Sant Jordi, pàg. 12


(8) El cotxe probablement és un Renault Type U(a) de 1904. El capot arrodonit i el radiador lateral tubular de 10-12 elements són molt característics dels cotxes de la marca Renault d’aquella època. 


(9) OLIVER, J.Mª., 2004, ob.cit. pag. 63

 

(10) De fet, tota la seva vida d’investigador està marcada per una forta manca de recursos econòmics. La seva documentació es plena de cartes a les autoritats de la Real Acadèmia, sol·licitant reiterada i infructuosament coses tant petites i bàsiques com un llit i una manta perquè els ajudants que passaven la nit a l’Observatori no patissin tan fred. Es diu que, fart de negatives, moltes vegades arribava a comprar de la seva butxaca els materials i els aparells sense els quals no podia avançar. També forma part de la llegenda que destinava el petit sou que cobrava com a director a pagar els bitllets del Funicular perquè els seus ajudants, Isidre Hipòlit i Joaquín Febrer pugessin a l’Observatori.

 

(11) Cal considerar que a finals del S.XIX l’espiritisme era un moviment cultural d’àmplia base, molt vinculat al moviment lliurepensador, al laïcisme i a la maçoneria. SÁNCHEZ, P., 2008, La maçoneria a Catalunya (1868-1947). Premià de Mar: El Clavell, 2 v

 

(12) FARRERAS, E., 1982, Adéu Putxet, réquiem per un barri, Ed 7 i ½, Barcelona, pag. 14

 

(13) COMAS i SOLÀ,, J.,1908, El espiritismo ante la ciencia, Estudio sobre la mediumnidad, F. Granada i Cia, Editores, Barcelona.


 (14) GRAUS, A., i BONET, J.M., "L'astrònom que podia veure cometes però no esperits: el cas Comas i l'espiritisme barceloní (1906-1908)". A: BERRNAT, P. (ed.)., 2014, Astres i meteors: Estudis sobre història de l'astronomia i la meteorologia. Calvià: Edicions Talaiots, pp. 125-139.

 

(15) A la seva etapa de Sant Feliu ja era  més procliu a treballar en el camp de la meteorologia que en el de l’astronomia, que va cedir gairebé totalment a Comas.  Així havia ajudat a Eduard Fontserè a crear la Xarxa Pluviomètrica de Catalunya que tants èxits li va reportar.

 

(16) Flammarion, C. 1903, Urània, Trad. Rafael Patxot, Biblioteca Popular de L'Avenç, Barcelona, LINK

 

(17) L’amistat entre Eduard Fontserè i Rafael Patxot va durar tota la vida i es va fer més estreta desprès del 36. La revolta que seguí al 18 de juliol va agafar al matrimoni Patxot passant l’estiu a la Masia Mariona, la seva casa del Montseny. Va a ser l’Eduard Fontserè qui va recórrer a la Generalitat, demanant ajuda a Ventura Gassol per anar-los a buscar i embarcar-los cap a França en un vaixell de la marina francesa. Aquesta aventura està explicada pel mateix Patxot a les seves memòries. (PATXOT, R., 1952, Trencant la vellesa A: Guaitant enrere. Fulls de la vida d’un octogenari. Ginebra.) Consta que durant els pitjors anys de la guerra Patxot, des de Suïssa, enviava paquets de menjar a Fontserè. Desprès la relació entre els dos amics es va mantenir durant els llargs anys de l’exili. (MASSOT, J., 2014, Rafael Patxot i Juvert. El savi, el mecenes, el patriota, Publicacións de l’Abadia de Montserrat, Ajuntament de Sant Feliu de Guixols.) També és notable el fet que ni el mateix Patxot a les seves memòries, ni cap dels seus biògrafs, inclosa la seva neta, no anomenen mai per res a Josep Comas, ni com a director del Observatori de Sant Feliu, ni com a cunyat d’en Rafael. (DELETERA-CARRERAS PATXOT, N., 2016, Rafael Patxot i Juvert. Una vida de tramuntana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona; MALUQUER I SOSTRES, J., 1994, Rafael Patxot i Jubert, mecenes i científic, Ed. Portic, Barcelona. CIURANS I VINYETA, X., 2014 Rere les passes dels Patxot, Fundació Betània Patmos, Barcelona.)

 

(18) OLIVER, J.Mª, 2014, Rafael Patxol cinquanta anys després, Resum de la conferència pronunciada a la seu de l’Agrupació́ Astronòmica de Sabadell dins dels actes commemoratius del 50è anniversari de la mort de Rafael Patxot i Juvert. La història d’aquest instrumental és ben curiosa ja que després de tanta polèmica, sembla que mai més va ser utilitzat. Fontserè el va tenir desmuntat i guardat en un magatzem de la seva propietat i tenia previst instal·lar-lo a l’observatori municipal que volia crear al Parc de la Ciutadella, però aquest projecte no va arribar a realitzar-se i finalment, al 1918, el va cedir a la Universitat de Barcelona que el va instal·lar a la cantonada Balmes-Diputació on està encara actualment.

 

(19) OLIVER, J. Mª, L’observatori de la Vil.la Urània,  Actes de la Primera Jornada d'Història de l'Astronomia i de la Meteorología: Vic, 4 de ju ny de 2005 / coord. por Pasqual Bernat López, 2006, ISBN 84-611-0889-2, págs. 101-108,

 

(20) Aquests testimoni és de Núria Guillé que l’havia visitat amb freqüència durant la postguerra i està recollit a  SOTO, A, 2019, Comas Sola, la mirada de la noche, Documentos NRE


(21) COMAS i SOLÀ, J., 1907, Astronomia y ciencia general, F. Granada y Cia. Editores, Barcelona y Madrid, p. 16

 

(22) Totes les cites d’aquest apartat pertanyen al text autobiogràfic publicat a OLIVER, JM, 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5. Ricard Martinez ha identificat aquest text a la publicació francesa Le Moins del 1935.

10.5.21

Petita història de la Vil.la Urània 2. Urània arriba al Farró (1875- 1899)



Anteriorment en aquesta serie: 

 

1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

 

 

 



Dibuix de la Vil·la Urània. Eduardo Vicente. Abril 2021

 

Quan al 1868 l'acabalat comerciant Bienvenido Comas va fer construir les parets que avui acullen el magnífic bar on anem a fer petar la xerrada, la casa no tenia cap nom. Com no el tenien la rastellera de torretes que a la mateixa època van anar transformant el Camp de les Figueres, entre el carrer Sant Felip i les vies del ferrocarril de Sarrià. En aquest post esbrinarem com és que aquesta casa va arribar a tenir el nom de la musa dels set cels (1). 

La joventut de Comas, lluny de Sant Gervasi

Desprès de la desgraciada mort de Bienvenido el 1875, els germans Comas Solà tenen per tutor en Josè Totau que havia estat soci del seu pare. Al cap de poc temps, el 1879, la seva mare, Francesca Solà és torna a casar i ho fa amb Cirilo Montserrat, empleat de la firma Totau Comas que probablement era la persona que l’ajudava a administrar les diverses finques de l’Eixample en les que havia invertit la fortuna de Bienvenido. D’aquest matrimoni en naixeran dos fills; una nena, la Júlia, i un nen, en Joan. 

Francisca Solà. Fons Familiar

La família vivia en un pis del carrer Casp 36 (2) i passava els estius a Picamoixons on havien fet construir una gran torre al costat del mas de la família Montserrat.

El petit Josep ben aviat va mostrar la seva afició per l'astronomia. Ja vam veure com a l’edat de 7 o 8 anys feia una conferència per la criada que el cuidava explicant-li que les estrelles són sols que estan molt lluny de nosaltres:

“Poco tiempo después – explica ell mateix - me regalaron un libro de astronomía. Pronto tuve el valor de escribir un pequeño libro sobre esta ciencia y a los 12 escribí otro mucho más extenso con grabados recortados de varios periódicos y dibujos hechos por mi. A los 13 tuve en mi poder un catalejo de 50 mm. de diámetro, con el cual pude observar la Luna y el Sol y hacer algunos dibujos de las manchas solares.”(3)

Al terrat de la seva casa del carrer Casp instal·la el seu primer observatori privat i allà és on, de manera apassionada i autodidacta, comença a fer-se astrònom. Ens el podem imaginar observant els estels des del terrat de casa i recollint rigorosament les seves observacions en llibres i llibretes, plens de dades i dibuixos.

Dinar d’estiu a la casa de Picamoixons on veiem al jove Josep Comas, amb el seu germà Joan, la seva germana Júlia, la seva mare Francisca Solà i dues persones més, probablement els masovers de la finca. 1886. Fons familiar.

Durant un d’aquells llargs estius passat amb la família a Picamoixons, a la ciutat de Valls s’esdevingué un fet que serà clau per afiançar aquesta afició i fer-ne una veritable vocació. El 7 de juliol del 1884 va caure un meteorit. En Josep el va estudiar i en va fer un informe que deia així:

"El 7 de juliol darrer, al voltant de les deu del matí, en un indret dins la ciutat de Valls, a la presó, dins el pati d'aquest establiment, es va produir el xoc d'un uranòlit que va caure del cel com una estrella filant, fent un soroll semblant a un paper que s'esquinça, però més fort. El mateix dia es van sentir trons llunyans, però a l'hora de la caiguda el cel era gairebé net.

Aquest uranòlit, que jo he tingut a les mans, i del qual en tinc l'honor d'enviar-vos un dibuix, molt exacte i de mida natural, va enfonsar-se fins a 20 centímetres de profunditat"

En Josep era un apassionar lector de L’Astronomie, una de les principals revistes de França, publicada per Camille Flammarion. Atrevit i segur d’ell mateix, envia el seu escrit al gran mestre, que li accepta la publicació i l'encoratja a seguir treballant. Ens podem imaginar l'impacte que als 15 anys li devia fer veure els seus propis dibuixos publicats a la famosa revista. 

I és en aquest fet, gairebé a la ratlla de la infància, on veiem créixer dues de les grans passions de Josep Comas i Solà: augmentar el coneixement sobre l'univers i endonar-lo a conèixer, dues passions que, unides, faran que la casa d'en Bienvenido acabi sent Vil·la Urània, la casa de la ciència. 

La Urània de Camille Flammarion 

Camille Flammarion (1842-1925) havia fundat la revista L'astronomie el 1883 per popularitzar el coneixement científic en física, astronomia i meteorologia. La revista va arribar a tenir un gran prestigi i una extensa tirada. A partir del 1887 s'hi van publicar els butlletins de la Société Astronomique de France, que el mateix Flammarion havia impulsat i presidit com a plataforma de difusió del coneixement astronòmic. 

Per Camille Flamarion la divulgació científica no només era una manera d'explicar a la societat els coneixements científics consolidats, si no que també li servia per comunicar tot allò que ell creia i que la ciència encara no havia pogut demostrar. 

Portada de Uranie de C. Flamarion, Edició 1912

El 1889 publica Uranie (4) que va tenir un èxit extraordinari. En aquesta fantàstica història un jove ajudant del Director de l'Observatori de Paris s'adorm, esgotat de tants càlculs, tot recolzant el cap sobre l'escriptori del seu mestre. 

La taula és presidida per un rellotge en l'ornamentació del qual una jove Urània, noble i elegant, guia el pas de les esferes (5). 

"La Musa celest era de peu. Amb la ma dreta amidava els graus de l'esfera estelada; la ma esquerra, caiguda, portava una petita ullera astronòmica..... Musa i deessa, era bella, era encisadora, era admirable"[6]

Damià Campeny. Representació de Urània als porxos de'n Xifrè a Barcelona 1836

En el seu somni la bella Urània pren al jove de la mà i l'enlaira per sobre dels terrats de París: 

"Vaig pujar, pujar llarg temps, arrossegat per una embranzida màgica vers el zenit inaccessible. Urània era a prop meu, una mica més elevada, mirant-me amb dolcesa i mostrant-me els reialmes d’abaix." 

A mesura que s'enlairen els continents es confonen i comença el veritable viatge, de planeta en planeta, fins depassar el Sol i veure'l com un astre més en la immensitat estelada. Urània, que arrossega al jove astrònom en aquest vol per l'univers, va explicant-li les característiques dels mons pels que passen, tot allò que els astrònoms ja saben i també tot allò que encara no han descobert.

Així Flammarion, emparant-se en el somni, descriu per boca d'Urània les particulars característiques dels habitants de cada món. Mart és el planeta més important perquè allí és on es reencarnen les ànimes dels terrícoles. A Mart les ànimes prenen un nou cos dotat amb sis membres i dues ales. Aquests esser es nodreixen a partir de la respiració i viuen eternament. 

Urània també felicita al jove perquè ell serà testimoni del naixement d'una nova astronomia. "Ets destinat a assistir a una transformació complerta de la ciència. La matèria farà lloc a l'esperit.” L'astronomia matemàtica i geomètrica desapareixerà per donar pas a l'astronomia de la natura que estudiarà la Vida Universal. Perquè "la vida és la fi de la creació tota entera. Si no hi hagués vida ni pensa, tot això - la immensitat de l'univers - seria com nul i no esdevingut". Així l'astronomia esdevindrà una filosofia capaç d'orientar el pensament de la humanitat cap a una civilització més justa (7).

Seguint el somni d'Urània, Comas serà al llarg de la seva vida un gran defensor del paper civilitzador de la ciència i mantindrà l'interès per una colla de temes que havia iniciat Flammarion; el laïcisme com a forma de rescatar la ciència de l'obscurantisme de l’església, l'interès per Mart i els seus canals (8) o l'exploració de les veritats i les mentides l’espiritisme (9). 

Però, a poc a poc, Comas es va distanciant de la concepció romàntica de la divulgació científica, encetant un nou estil, el de la modernitat, en el que divulgar no vol dir vulgaritzar o falsejar sinó fer entenedor als no experts allò que la ciència defensa en cada moment de la seva història, amb els seus límits i amb tot el seu rigor (10). 


Una nova Urània a Sant Feliu de Guíxols

Però no avancem esdeveniments i tornem a la vida del jove Josep Comas que encara transcorre lluny de Sant Gervasi. La gran afició que sent per l'astronomia no el converteix en un bon estudiant des del punt de vista convencional. Als 18 anys ingressa a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on no completarà la seva llicenciatura de Ciències fins 8 anys desprès, ja amb 26 anys. 

El jove Josep Comas i Solà. Sense data. Fons familiar

Uns estudis dilatats en el temps i el fet que no acabés de fer mai el doctorat, ens parlen d’un jove benestant, amb uns interessos científics molt polaritzats a l’observació astronòmica i poc disposat a esmerçar temps i esforços en els estudis acadèmics necessaris per obtenir la titulació. D’aquesta època d’estudiant n’hi queda una visió molt crítica i negativa de la ciència oficial.

Potser per això el 1897 no dubta en abandonar el seu lloc de professor substitut a la Universitat de Barcelona, per anar a treballar com a astrònom professional a l'observatori, pomposament batejat com Observatori Català, que Rafel Patxot s'havia fet construir a la seva casa de Sant Feliu de Guíxols i que estava dotat amb els instruments més avançats. 

Sent encara un adolescent en Rafael Patxot i Jubert, fill d'una il·lustre nissaga d'industrials del suro, va acompanyar al seu pare a vendre taps a la ciutat de Reims i allí li van regalar el llibre Astronomie populaire de Camille Flammarion que va marcar per sempre el seu interès per l'astronomia i per la ciència en general. Així que quan Josep Comas es trasllada a Sant Feliu per col·laborar en els treballs d'aquest jove industrial, afeccionat d'excepció a l'astronomia i la meteorologia, es troba amb algú que li és molt proper i amb qui durant uns anys podrà compartir la seva passió per l'observació del cel. 

L’ Observatori Català a Sant Feliu de Guixols

Hi era Urània? Ben segur que sí. Lectura compartida pels dos joves, el conte de Flammarion publicat a França deu anys abans devia ser present a les seves discussions sobre la ciència i la societat i l'alè romàntic que desprèn devia influir en les seves vesprades, de manera que no ens sorprèn gens que Comas s'enamorés de Maria Teresa Patxot, germana de Rafael que, com una jove Urània, els acompanyava en l'observació de les nits estelades de Sant Feliu, al ritme del batec de les onades rompent a la platja. 

Maria Teresa Patxot. Fons familiar


Comas es va estar a Sant Feliu del 1897 al 1899. Aquest any es casa amb Maria Teresa Patxot i decideix marxar de Sant Feliu per tornar a Barcelona. Diuen que els hiverns de Sant Feliu no li provaven o potser volia volar sol, o potser l'amistat amb el que ja era el seu cunyat havia començat a refredar-se. El cas és que el recent matrimoni deixa Sant Feliu per tornar a Barcelona. 

Fotografia de noces de Josep Comas i Solà i Mª Teresa Patxot i Jubert.1899. Fons Familiar

Els Patxot no van trigar gaire a seguir-los. El desembre d'aquell mateix any s'inicia una vaga de treballadors del suro que durarà fins al març del 1900 i durant la qual la casa dels Patxot és apedregada per una gernació que trenca els vidres i insulta a la família. En Rafael Patxot queda molt afectat per aquests fets i accepta la proposta del seu sogre, Rafael Rabell, de desfer-se de la fàbrica i traslladar-se a Barcelona per ajudar-lo en el seu negoci de comerç amb Amèrica del Sud (11). 

Deixar Sant Feliu, deixar l'Empordà, deixar el seu Observatori no devia ser fàcil per en Rafael, però a la maleta es va endur un dels seus majors tresors: el petit llibret Uranie de Flammarion que acabaria traduint al català i publicant a la Biblioteca Popular de L'Avenç el 1903. 

La imatge d’Urània l'acompanyaria també en la seva agitada vida des del seu ex-libris, on se la veu llegint el llibre del cel sota una clara divisa: Per molt que sàpigues és molt més allò que ignores. (12)

Alexandre de Riquer. Ex Libris de Rafael Patxot


Carrer Sant Felip 29, una casa sense nom

Mentrestant, en un petit racó de Sant Gervasi, la casa construïda per Bienvenido Comas havia quedat fora del centre de la vida de la família Montserrat Solà. Potser en Bienvenido havia pensat en anar-hi a passar els estius i potser, si hagués viscut, hauria acabat traslladant-hi la seva residencia, però la seva mort prematura esborrà tots aquests futurs.

Què passava al número 29 del Carrer Sant Felip entre la mort de Bienvenido Comas (1857) i l’arribada del seu fill Josep (1899). Qui vivia a la casa durant aquests 42 anys? 

Júlia Montserrat, germana de Josep Comas, al jardí de la Vil·la Urània. Sense data. Fons familiar. Es tracta d’una fotografia en color, feta per Comas utilitzant el mètode de la tricotomia.

La resposta a aquestes preguntes no l’he trobat a cap llibre, ni tampoc entre els records de la família si no remenant els papers de l’Arxiu de Sarrià-Sant Gervasi. 

Efectivament, els expedients administratius del districte ens donen tres pistes del que passava a la casa durant aquests anys. El primer ens diu que el 1878 allí hi vivia en Pedro Piquer que va demanar permís per canviar les reixes per unes altres; el segon document parla de que en Ricardo Comas, en nom de la seva mare Francisca Solà, el 1894 demana permís per elevar la tanca que separa la finca del número 29 de la del número 31; finalment un document del 1895 ens informa de que l’inquilí de la casa, el senyor Teodor Merly, demana permís per construir un cobert al jardí. Així mateix el padró d’habitants de Sant Gervasi del 1895 confirma que al carrer Sant Felip hi vivien Teodor Merly de Iturralde, la seva esposa Maria Dolores Bago i la seva filla Rafaela(13)

Això ens fa pensar que la família Montserrat Solà llogava la casa del carrer Sant Felip 29. Penseu que en aquell temps el lloguer estava molt estès, fins hi tot entre famílies benestants que tenien així una gran mobilitat. D’altra banda el negoci del lloguer no devia ser estrany per la Francisca Solà que, com hem vist, havia adquirir diversos edificis a l’Eixample.

Tanmateix la casa de Sant Gervasi ja devia tenir alguna cosa especial que atreia el coneixement i la ciència. Teodoro Merly de Iturralde (1835-1925), probablement el darrer inquilí de la casa abans de l’arribada de Josep Comas i Solà, va ser un enginyer industrial conegut per ser l’autor del primer informe de les pedreres de Barcelona. Aquest treball, realitzat el 1868 suposa un clar antecedent del primer mapa geològic de la zona que encara trigaria uns quants anys a arribar (Jaume Almera 1891). Així mateix Merly de Iturralde va ser l’autor i impulsor del projecte del Ferrocarril del Baix Empordà que havia d'haver anat de Caldes de Malavella a Sant Miquel de Fluvià passant per Sant Feliu de Guíxols i per Palamós i que finalment no es va construir per manca de finançament. 


Urània arriba al Farró 

Poc abans de casar-se, el 1898 Josep Comas es reparteix amb el seu germà Ricardo, els béns heretats del seu pare.

Amb aquest repartiment la casa del carrer San Felip passa a mans d’en Josep. És en aquest moment que li dona el nom de Vil·la Urània i s'hi fa construir un observatori que, tot i una mica inferior al de Sant Feliu, li permetria realitzar les observacions que més èxits li van donar. (14)




Per la Vil.la Urània començava un període de gran esplendor. Responent a la seva passió per la divulgació científica, el que seria flamant director de l'Observatori Fabra no va dubtar en convertir casa seva en un espai obert a amics, coneguts i veïns, per observar el cel i celebrar tota mena de conferències i reunions científiques. La musa del cel havia arribat al Farró.




Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. l'Eduardo Vicente que ha fet per nosaltres un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.


Notes

(1) Urània és la novena de les muses, filles de Zeus i de la titànide Mnemòsine, que personifica  la memòria. Les muses viuen a l'Olimp i, de tant en tant, baixen a la Terra i escullen a un humà per explicar-li alguna cosa a cau d'orella. Part del text que constitueix aquest post va ser publicat a la revista Coses del Farró, nº10, p.8 , Tardor 1918 

(2) Aquesta casa era propietat de Cirilo Montserrat que, segons consta a l’expedient del 1884 sol·licita permís per construir un albañal a la casa del carrer Casp.

(3) Escrit autobiogràfic pubicat a OLIVER, J.M., 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5

(4) FLAMMARION, C., 1889, Uranie, Col.lection Guillaume, C. Marpon et E. Flammarion Editeurs, Paris. 

(5) Aquesta imatge correspon a la representació d'Urània que presideix el conjunt escultòric que remata la façana dels porxos d'en Xifré, al Pla de Palau. L'edifici va ser construït entre el 1836 i el 1840 i els relleus escultòrics encarregats al escultor neoclàssic Damià Campeny. Al igual que en el relat de Flammarion, Urània és representada dreta al costat d'un rellotge. A l'altra banda del rellotge hi ha Cronos que sosté una dalla, establint així la relació entre l'astronomia i el temps. Es probable que aquesta representació d'Urània correspongui a una tradició. A sota del conjunt s'hi llegeix Urania coeli motus scrutatur et astra (El moviment del cel i les estrelles és observat per Urània). 


(7) Flammarion, C. 1903, ob.cit., p. 39 

(8) El 1914 publica un llibret que porta per títol La vida en el planeta Marte i va publicar més de trenta articles sobre Mart a La Vanguardia. En tots ells fa gala d'una gran rigorositat i recomana no deixar-se emportar per la fantasia. 

(9) Flammarion havia publicat el 1907 Les forces naturelles inconnues. Com veurem més ampliament en el següent post, Comas escriu El espiritismo ante la ciencia on té per objectiu reconèixer la realitat d'alguns fenòmens i denunciar el frau d'alguns d'altres. 

(10) Cebrian I., Divulgador i periodista científic, a: AAVV, (2004) Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, p.131 

(11) Patxot i Jubert, R. (1952). Guaitant enrera. Fulls de la vida d’un octogenari. Ginebra., p. 467-474. 

(12) Patxot va demanar a Alexandre de Riquer (1856 -1920) que li fes un dibuix pel seu ex-libris. Aquest dibuix havia de representar a Urània llegint el Llibre del Cel damunt d'un fons estelat i a primer terme unes argelagues simbolitzant les dificultats de l'estudi. L'autor del dibuix es va descuidar les argelagues però tanmateix en Patxot va acceptar el resultat. Patxot i Jubert, R. (1952), ob. cit, pp.54

(13) Expedient AMDSG 1878 Pedro Piqué solicita permiso para cambiar las rejas por otras; 1894 Ricardo Comas demana permís per elevar la tanca que separa el nº 29 del 31; i 1895 Teodor Merly inquilí de la casa de Sant Gervasi; Padrón de Habitantes de Sant Gervasio del 1895, pag. 117, AMDSG. Sobre els treballs de Teodoro Merly de Iturralde podeu consultar SERRA, R., 2018, Primeres notícies sobre el carbó i l’asfalt de la conca minera de Berga 1786-1870, L'Erol, revista cultural del Berguedà, [en línia], Núm. 136, p. 18-23  i també ARAGONES, E., 2016; Geologia i roques industrials de la província de Barcelona en un manuscrit de 1868, Treballs del Museu de Geologia Barcelona, 22: 25-56

(14) Al full d’actualització del padró de Sant Gervasi del 1901 AMDSG consta que 28 de gener del 1901 la casa era propietat de Josep Comas i Solà, que hi vivia tot sol. Es diu que la casa és d’un sol pis i no hi consta encara cap habitació al terrat. Tanmateix sabem que Comas va construir l’Observatori per aquell temps. OLIVER, J.M., Comas i l'observació astronòmica a: AAVV, (2004) Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador, Ajuntament de Barcelona, p.45 











23.4.21

Petita història de la Vil.la Urània 1.Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

 

 

Fa molt temps que vaig començar aquesta història. Era obligat pel que significa el llegat de Comas i Solà, perquè el centre cívic és l’equipament més important del barri i pels molts conflictes que es creuen en la tenaç defensa de la casa.

A poc a poc, em va anar interessant més i més. La història anava creixent i jo era incapaç de rematar-la en les poques pàgines que es solen dedicar a un post. Però finalment aquí la teniu: la petita historia de la Vil.la Urània, des de la seva construcció el 1869 fins als nostres dies.

Seran vuit posts que aniré publicat. La primera part, els quatre primers, van des de la construcció de la casa fins a la mort de Josep Comas i Solà. A la segona part passarem per anys d’abandó i decadència, l’etapa escolar, la lluita ciutadana i dels descendents de Comas contra l’enderrocament, fins a arribar finalment a la remodelació i al ple funcionament de l’equipament Vil·la Urània.  Al final de cada capítol trobareu el link al capítol següent.


Si em voleu acompanyar serà un recorregut ple de sorpreses i espero que us interessi tan com m’ha interessat a mi.

Índex

Primera Part

1. Bienvenido Comas fa una casa nova al Camp de les Figueres (1868-1875)

Segona Part





Façana de la Vil·la Urània al carrer Saragossa. 2012

Aquesta història comença només uns anys després que les terres de Can Regàs es desvetllesin del seu somni rural.  El 1849 s’obre un carrer vertical que havia d’unir Gràcia amb el Putxet millorant les comunicacions i afavorint així la progressiva urbanització de la zona. Se’l anomena carrer Sant Felip – avui Saragossa - en referència a la capella consagrada a Sant Felip Neri que hi havia a tocar de l’antic camí que recorria aquelles finques formades per vinyes i camps de cereals, i puntejades d'ametllers i garrofers.

1868, un any gloriós

Gairebé vint anys després, el 1868, la part baixa del carrer – entre els actuals carrers Sant Eusebi i Madrazo - segueix conservant el seu caire rural i forma part de l’extensa Finca de Can Regàs, que en aquesta zona rep el nom de Camp de les Figueres.

Bienvenido Comas és un comerciant de 44 anys, nascut a Figueres, progressista i adinerat, que es troba en la plenitud del seu èxit. Ell i el seu soci José Totau tenien una botiga de quincalleria i merceria al carrer Ferran, a l’alçada de Pla de l’Ensenyança. A més a més, la firma Totau Comas actuava amb èxit en petites operacions financeres. Casat amb Francisca Solà, és pare d’un fill, en Ricard, i n’espera un altre. 


Francisca Solà. Fons familiar

Al setembre d'aquest any hi hagué la revolució anomenada "La Gloriosa" que va acabar amb l’exili de la reina Isabel II i l'inici del sexenni democràtic (1868-1874). Però ni les crisis que van donar lloc a la revolució, ni la recessió econòmica que va provocar sembla que afectaven gaire al pròsper Bienvenido Comas. La vida li ve de cara i decideix fer-se una casa a Sant Gervasi de Cassoles.

Després de voltar per la zona s’enamora d’un terreny situat entre el carrer Sant Felip i la via del ferrocarril, que forma part de la finca anomenada Can Regàs. 

Aquesta heretat era propietat de la família España i limitava a l’est amb la Riera de Cassoles, al sud amb la riera de Sant Gervasi i el carrer Laforja, a l’oest amb el futur carrer Balmes i el carrer Alfons XII i al nordest amb el carrer Guillem Tell. La finca, de més de 80.000 metres quadrats, estava travessada pel traçat del ferrocarril, avui Via Augusta(1). 

Quan Bienvenido Comas es passeja pel carrer Sant Felip pensant en adquirir un terreny per la seva casa ja fa 6 anys que Baltasar de España, noble i regidor perpetu de l'Ajuntament de Barcelona, ha mort -1862 – i ha deixat hereu de la finca de Can Regàs al seu primogènit, José Maria de España i Orteu, encara menor. Ja fa un any que per iniciativa de la seva vídua, Fancisca d’Orteu, usufructuaria dels béns del seu difunt marit fins a la majoria d’edat del seu fill, s’ha aprovat l’inici de la urbanització de l’heretat de Can Regàs (2).

Així que Bienvenido Comas compra a Francesca d’Orteu una parcel·la de 914 m2, formada per tres peces de terra i situada entre el carrer Sant Felip i la via del ferrocarril (3). En resulta una propietat irregular que correspon al número 29 del carrer, amb una peça que s’allarga per la vorera del ferrocarril i per darrera del número 31 del carrer Sant Felip.

La presencia del ferrocarril, inaugurat el 1863, no sembla suposar-li cap molèstia. Al contrari, fa la parcel·la més atractiva per la seva proximitat a l’estació de Sant Gervasi.


Fragment del plànol inclòs a l'expedient: Urbanització i Plànols de Terrenys a Sant Gervasi, Relatius a 
Donya Francisca Orteu d'Espanya.1874. AMDSG


Per completar el seu projecte Bienvenido es posa en contacte amb un jove arquitecte de 30 anys, Magí Rius i Mulet, que tot i que no ha arribat encara a la seva cima creativa, ja té un gran prestigi i ha construït diverses torres a Sant Gervasi (4). 

Rius i Mulet no triga gaire a lliurar a Bienvenido un projecte que serà el que aquest utilitzarà el 3 de juliol per sol·licitar a l’Ajuntament de Sant Gervasi, l’autorització per construir una casa d’una sola planta, amb la façana oberta al carrer Sant Felip i que distaria vuitanta pams de la línia de carrer.

El 19 de desembre, probablement a la residencia que la família tenia al Passeig de Gràcia número 52, naixia el seu segon fill, Josep Comas i Solà.


Una casa i un jardí


Projecte signat per Magí Rius i Mulet i Bienvenido Comas. 1868. AMDS

La casa construïda és una mica més senzilla que la que es veu al projecte, però conserva detalls ornamentals de caràcter neoclàssic als marcs de portes i finestres i als acabats de cornises i baranes. 


Façana Principal de la Vil·la Urània. 

És de planta rectangular amb predomini de la línia recta. Es troba alçada sobre una mena de pòdium que li dona un aire de temple clàssic i fa que per accedir a la porta de la façana principal s’hagi de pujar una graderia de vuit esglaons, emmarcada amb baranes i rematada amb les escultures de dos lleons que reposen sobre els pilars.

Per les escales s’arriba a una terrassa balustrada amb baranes de pedra que esculpeixen un reixat adornat amb una flor.


Detall de l'ornamentació neoclàsica de les finestres

Les obertures de la façana son simètriques i estan protegides per pestanyes superiors recolzades sobre dues mènsules cadascuna, decorades amb motius vegetals d’inspiració neoclàssica.

La façana posterior

Alguns d’aquests elements com la graderia d’accés i les baranes de pedra es repeteixen a la façana posterior on s’obren tres arcs de mig punt suportats per dues pilastres en els extrems i dues columnes centrals amb capitells.

Tal com és característic en les torres construïdes en aquesta època la casa s’envolta d’un jardí romàntic amb molts elements propis de l’eclecticisme. En aquest cas el jardí té una extensió de 720 m2 i conté elements ornamentals com un petit estany i una font adossada al mur que envolta la casa, construïda amb còdols de colors i profusament decorada.

Font adosada al mur lateral
Restes de l'estany davant de la façana posterior

Una estrella que s'apaga

Tanmateix la bona sort de Bienvenido no el va acompanyar durant gaire temps. El 1875, en ple estiu – 26 de juliol - va morir a l’edat de 49 anys. En el seu testament nomena hereus als seus fills Ricard i Josep a parts iguals i estableix que la seva vídua, Francisca Solà i Agramunt, que només tenia 35 anys, en sigui l’administradora fins majoria d’edat dels fills. 

En Josep, el fill petit, només tenia 7 anys i amb una precocitat extraordinària ja s’interessava per la ciència i l’astronomia. Així ho va explicar ell mateix, molts anys desprès.

“Mi primer recuerdo astronómico data de cuando yo tenía 7 u 8 años. Yo me encontraba convaleciente de una enfermedad, y no sé por qué daba una conferencia a la criada que me cuidaba; me acuerdo haberle contado, sin haberlo leído en ninguna parte que las estrellas eran soles alejados de nosotros por distancias inmensas.”(5)

Aquest petit conferenciant, anirà creixent i esdevindrà el savi, carregat d’optimisme i generositat, que posarà el coneixement del cel al servei del progrés humà. Aquest nen, orfe de fa poc arribarà a escriure ja al final de la seva vida:

“La Astronomía es una Ciencia eminentemente espiritual ….. Dada la evolución progresiva del espíritu humano hacia un estado de honda consciencia, bien podemos decir que su conocimiento elemental constituye una necesidad para cuantos sienten el valor de su propia dignidad, no permitiendo que su vida se deslice inconscientemente sin haber sabido jamás en qué mundo han vivido y de qué Universo forman parte integrante.”

 José Comas Solá, Barcelona, 1935


I tot això passarà en aquesta caseta del carrer Sant Felip que ara romanceja encara, anònima i silent, perduda en un petit racó de Sant Gervasi.




Agraïments

 

Per escriure aquesta sèrie he comptat amb el suport i l’assessorament d’en Pau Senra, nebot-besnét de Josep Comas i Solà i, a través d’ell, de la seva mare Mariona Petit. També vull agrair la tasca de l’Eulàlia Petit que ens ha deixat al seu bloc Barcelonetes informacions i documents molt valuosos per la història de la Vil·la Urània. Han estat de gran ajuda les converses amb en Ricard Martínez, astrònom i expert en la vida i obra de Josep Comas i Solà, i amb la Nuria Guille, germana de l’Ernest Guille, fundador d’Aster. Agraeixo també el suport de l’Irene Oliva que m’ha facilitat aquests contactes i d’en Ramón Bernal i l’Ester Rodríguez testimonis d’alguns moments crucials en la història de la Vil·la Urània. Al Pep Arisa que, com sempre, m'ha donat suport al llarg de tota la investigació. A l'Eduardo Vicente que ha fet per mi un nou dibuix de la Vil·la. A tots ells, moltes gràcies.

 


Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  


Notes

(1) PORTAVELLA, J., 2010, Els carres de Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, p.24.

(2) No serà fins al 1874 que Francesca d’Orteu presentarà un nou plànol que fixa de manera definitiva l’alineació dels carrers d’aquesta zona. Podeu veure el plànol de urbanització de Can Regas del 1874 al post Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

(3) Dec aquesta i altres informacions d’aquest post a l’informe realitzat per Daniela Calpena i Marcos, el 2011, amb el títol: “Estudi històric de la finca ubicada al carrer Saragossa 29, Villa Urània”. En aquest document s’aporten informacions produïdes per l’estudi dels documents recollits al Registre de la Propietat n 7, l’Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l’Arxiu Històric de Sarrià.

(4) Magí Rius i Mulet (1838-1897) va ser arquitecte de la Real Acadèmia de San Fernando i va construir un gran nombre d’edificis basats en l’arquitectura arquitravada, amb un marcat estil eclèctic i que destaca per l’ús innovador de la tècnica del ferro. Entre el 1876 i el 1885 va ser l’arquitecte de la Casa de la Misericòrdia, convent que ocupava l’espai on avui hi ha la Facultat de Geografia i Història de la UB. És també l’autor del desaparegut Hotel Tibidabo, inaugurat el 1882. Però la seva obra més reconeguda és el Passatge del Crèdit (1876-1879) entre el carrer Ferran i la Baixada de Sant Miquel, molt a prop d’on Bienvenido Comas tenia la seva botiga.

(5) COMAS I SOLÀ, J. Text autobiogràfic publicat a OLIVER, JM, 1987, Josep Comas Sola visto por Josep Comas Sola, Astrum, 77, noviembre, p.5