Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

10.6.20

Matilde Díez (1): L'antic carrer del Sol i la urbanització de Can Regàs

Al nostre barri, com a Barcelona en general, hi ha molts pocs carrers que portin nom de dona. Un d'ells és l'antic carrer del Sol que des del 1907 està dedicat a l'actriu Matilde Díez: un carrer curtet que va des de Saragossa a Lincoln, per sota de Guillem Tell. 

Quan es va obrir aquest carrer? Com hauria pogut ser? Qui era aquesta actriu i perquè se li va posar el seu nom al  carrer? Tot això és el que intentarem descobrir en aquesta sèrie de posts. 





A “la Matilde” se la coneix com a reputada actriu madrilenya, però quina vinculació va tenir amb Barcelona? I perquè se li dedicà un carrer al nostre barri?





Primer una mica de història sobre la urbanització del carrer.


 La Finca de Can Regàs

A la segona meitat del S. XIX els terrenys situats entre la Riera de Cassoles i la Riera de Sant Gervasi, per sota de l'actual carrer Guillem Tell, eren camps  de conreu però ja estaven en plena febre urbanitzadora. 

El tram del carrer Sant Felip (actual Saragossa) que anava del carrer Sant Josep (actual Guillem Tell) al carrer Putxet s'havia urbanitzat a partir del 1849, en terrenys propietat del promotor Joaquim Ferret. Al Plànol Topogràfic de Cerdà del 1855 ja apareix transformat de camí en carrer, amb nombroses edificacions a banda i banda. En aquest mapa es pot observar com la urbanització del carrer San Felip s'acaba a l'alçada del encara inexistent carrer Guillem Tell i el buit urbanístic que suposa la finca de Can Regàs. 

L'actual carrer Guillem Tell era en aquest temps un camí termener que anava de la riera de Sant Gervasi a la riera de Cassoles  i corria entre les propietats de Joaquim Castanyer i de Joaquim Farret i Mandri, al nord-est, que ja havien iniciat el seu procés d'urbanització, i la finca de Can
Regàs que tenia més de 80.000 m2 encara sense urbanitzar.


Fragment del Plànol de I. Cerdà 1855 

Aquesta extensa finca s'estenia entre el camí que seria el futur carrer San Josep (més endavant Guillem Tell) i la riera de Cassoles al límit de la vila de Gracia, la riera de Sant Gervasi,  el carrer Laforja, i el camí de Barcelona a Sant Gervasi que passava per l'actual carrer Alfons XII.

Can Regàs havia estat comprada per Baltasar d'Espanya i Molines, noble, regidor perpetu de la ciutat de Barcelona i gran terratinent a tota la ciutat. A la seva mort al 1862, la deixà al seu fill Josep Maria d'España i d'Orteu i en usdefruit a la seva vídua, Francesca d'Orteu y Aimerich[1]


El pla d'urbanització del 1874 i l'obertura del carrer del Sol

Empesa per la febre urbanitzadora que s’inicia a partir del 1850 Francesca d’Orteu decideix urbanitzar la finca. Hem de tenir en compte que el 1863 s’havia inaugurat el ferrocarril de Sarrià i que l’estació de Sant Gervasi s’havia construït en terrenys de Can Regàs. 

Així que, una mica per refer-se de les pèrdues i una mica per aprofitar la revalorització dels terrenys, la vidua Orteu presentà un primer expedient d’urbanització de l'heretat que fou aprovat el 27 de febrer de 1867[2].

Posteriorment, el 9 de desembre de 1874, s’aprovà un segon expedient d’urbanització que comportava el pas del carrer Sant Josep de camí a carrer i l’obertura de dos carrers principals d’orientació vertical, que portarien el nom dels dos propietaris: el carrer d’España, l’actual Lincoln, que es va obrir des de La Forja a Sant Josep i, en paral·lel, a la banda sud-oest, el carrer Orteu que també anava de La Forja a Sant Josep i que seria esborrat pocs anys després per l’obertura del carrer Balmes.





Fragment del plànol inclòs a l'expedient:
Urbanització i Plànols de Terrenys a Sant Gervasi, Relatius a 
Donya Francisca Orteu d'Espanya.1874

Com podem veure en el plànol del projecte d'urbanització, el carrer d'España (avui carrer Lincoln) passa entre la via del tren i la Riera de Sant Gervasi. Per damunt del carrer Sant Eusebi i abans d'arribar al carrer Guillem Tell veiem que a la dreta s’obre un carrer que va fins a Sant Felip (avui Saragossa) i que va a sortir una mica més amunt del Passatge Mulet. Es el carrer del Sol, actualment Matilde Diaz.

Observant aquest plànol podeu veure també perquè l'actual carrer Matilde Diez no arriba fins a la plaça Molina sino que queda aturat a Lincoln. Efectivament, el projecte indica que el carrer va des de Sant Felip a la riera de Sant Gervasi que l’atura.


Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890: aprobado por el Excmo. Ayuntamiento en sesión dels dia 13 de enero de 1891. Apéndice nº1 (a) / trazado por D. J. M. Serra

En aquest mapa del 1890 ja es pot veure la realització d’aquest procés d’urbanització i ja trobem el carrer del Sol amb les seves primeres cases, per sota i paral·lel al carrer Sant Josep. 


La curiosa història d'un passatge Sant Felip que mai va existir

Malgrat la crisi econòmica e immobiliària que es desencadenà desprès del 1868, les iniciatives de terratinents i constructors es multipliquen. En Pep Arisa, tot investigant sobre el Passatge Sant Felip, va trobar uns documents referents a un projecte de Passatge Sant Felip datats del 1872, tres anys abans de l’aprovació del projecte del Passatge Sant Felip que avui coneixem.

Segons aquests documents a finals d’abril de 1872, Francesca d’Orteu i altres propietaris - Salvador d’Horta Recoder, Pere Lladó i Jaume Bozzo - sol·liciten a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles autorització per obrir un passatge a les seves finques que portaria el nom de Passatge Sant Felip. 

"El projecte d’aquest nou vial - peatonal, privat i tancat amb portes als seus extrems- era obra del mestre d’obres Josep Arnau. Tot i que el 24 de maig de 1872 l’Ajuntament en concedí el permís, aquest passatge no s’arribà a realitzar"[3].



  
En aquest plànol que em va cedir en Pep, es veu que el projectat passatge havia d'anar del carrer Sant Felip  cap al SW, fins arribar a la riera de Sant Gervasi[4]

A quina alçada? El plànol no ens ho diu perquè no inclou els carrers travessers, però és molt temptador suposar que es tractés del mateix indret que desprès va ocupar el carrer del Sol i que també anava de Sant Felip a la riera.

Mesurant la llargada del passatge projectat ens dona uns 80 metres que és la llargada que actualment té el carrer Matilde Diez. Si el projecte correspongués a un altre lloc la distancia entre el carrer Sant Felip i la riera seria una altra i per tant creiem que podem afirmar que on s'havia pensat fer el passatge es va fer el carrer del Sol. 

Allà mateix, el 1869 s'acabava de construir el Passatge Mulet[5] i per tant la idea d'un conjunt de cases amb jardí davanter, obertes a un passatge peatonal de caràcter privat era molt present a la zona.



El projecte inclou el disseny de la porta que havia de tancar el passatge i que té un caràcter semblant al del passatge Mulet.

Porta del Passatge Mulet al carrer Saragossa

Es probable que les dificultats econòmiques que tingué Antoni Mulet i Orfila en el finançament i venda de les seves cases desincentivés als propietaris i que Francesca d'Orteu decidís desestimar aquest projecte i potenciar un pla d'urbanització general de la seva finca en el que va incloure el traçat d'aquest projecte de passatge, ara com a carrer.

Imagineu com seria el carrer Matilde Díez si el projecte de passatge s'haguès portat a terme. Potser les cases originals no s'haurien substituit a tanta velocitat? Això ja no ho sabrem mai.

Aspecte del les cases 15 i 13 que es conserven originals


El canvi de nom: de carrer del Sol a carrer Matilde Díez

Quan al 1897 els municipis del Pla s’annexionen a Barcelona, l’ajuntament es troba amb el problema de que molts noms de carrers es repeteixen. 

Per això al 1907, després de donar nom a tots els carrers nous que ha generat la urbanització de l’Eixample, es decideix eliminar els noms duplicats i aplicar els mateixos criteris que a l’Eixample per donar-los hi noms nous. Aquests criteris son segons l’expedient “substituir los nombres antiguos por otros que recuerden hechos y personalidades gloriosos de la historia patria, Instituciones de la misma o pueblos importantes de la region catalana o unidos a ella por visicitudes de la historia y tambien nombres celebres de humanidad[6].

Al 1907, abans del canvi de noms, a Barcelona hi havia quatre carrers del Sol; un a Gracia, un a Sant Martí, un a Sant Andreu i el de Sant Gervasi. D'aquest es diu que és un carrer antic i que té la seva entrada per Sant Felip (Saragossa) i la seva sortida per San José (Guillem Tell). 

No hem trobat encara cap memòria argumentativa que justifiqui el nou nom escollit per substituir el de l’antic carrer del Sol de Sant Gervasi, però podem suposar que l’elecció del nom de l’actriu Matilde Díez que havia mort el 1883, té a veure amb la seva extraordinària notorietat en aquestes dates i amb la seva vinculació a Sant Gervasi. 


Antonio Maria de Esquivel. Retrato de Matilde DÍez 1848. 

I es que aquesta famosíssima actriu, que va ser anomenada “la perla del teatro español” havia tingut durant anys una casa al barri del Putxet, relativament a prop del carrer que avui porta el seu nom.




Aquesta serie continua a:



(1) PORTAVELLA J., 2010, Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal

(2) Aquest projecte, citat per J. Portavella, no l'he pogut trobar a l'arxiu.



(5) No us perdeu les interessants aventures i desventures de l’Antoni Mulet per financiar el passatge que avui porta el seu nom. ARISA, J., 2017, El passatge Mulet, Coses del Farró, nº7, Sant Jordi

(6) AMCBCN, 1907, Expediente relativo a la rectificación de nombre y numeración de varias calles de esta ciudad y pueblos agregados,. nº 4299, registre 157.

 

1.6.20

La vida de les botigues del barri. Tu tens la clau

Avui em toca publicar i tinc preparat de fa temps un post interessantíssim, o això crec jo, sobre el carrer Matilde Díez. 

Però avui "Donya Matilde" també s'haurà d'esperar al calaix perquè aquests dies em sembla molt important compartir les iniciatives socials de recolzament a les botigues de barri.

 

M’ha arribat aquest curt que ha obtingut deu milions de reproduccions en poc temps. En els seus cinc minuts de durada l’Ernest Riera, el seu director, condensa una història que ens implica a totes.  Molt bon cine, fet a les illes Balears. Us el recomano i us demano la seva difusió. 


El més curiós és que el vídeo va ser gravat al mes de desembre, abans de la pandèmia. I és que el problema ja existia i com en tantes altres coses, la COVID no ha fet més que llençar pólvora al foc.

Les botigues són la vida dels barris. Així ho dèiem a l’editorial de Coses del Farró del desembre.

Malgrat les seves aparents avantatges, altres models com la compra on line o la compra en grans superfícies desertitzen les ciutats, son nocius pel mediambient, tendeixen a escanyar al sector productiu i a destrossar el mercat laboral i, en moltes ocasions, retallen l’estat del benestar a l’esquivar pagar impostos al país.

Les botigues del barri, es caracteritzen en canvi per la seva capacitat de reforçar els lligams i les relacions entre les persones que hi vivim. Fan que el barri estigui viu, amb més dinamisme i que sigui més segur. Il·luminen els carrers al vespre i ofereixen refugi davant de qualsevol problema.

Us imagineu un barri amb totes les persianes dels locals baixades i cap botiga oberta?[1]

Dons ara, després del confinament que es va acabant i davant la nova crisi econòmica que ens ve, és el moment de defensar les nostres botigues. 

Potser durant el confinament no hem tingut més remei que fer algunes compres per internet. Potser aquest model té la seva utilitat en algunes situacions i per poblacions que viuen més aïllades. Però per sort, al Farró hi ha de tot: botigues emblemàtiques de les de tota la vida i altres que acaben d’obrir. Ajudem-les a seguir obertes. Recuperem la vida al carrer.

Tu tens la clau. Ara és el moment de fer de la compra al barri  una opció preferent. Així expressem la defensa d’un model de vida i un model de ciutat.












20.5.20

David de Moragas i Maragall: In Memoriam

Amb la Roser vam decidir obrir aquest post a la participació de tots aquells que van conèixer i estimar a en David i resulta que, inpensadament, s'ha convertit en el lloc de l'homenatge que li fa el barri en aquests temps de confinament; especialment amb l'anunci per part de Veïns-Farró de posar el seu nom al Concurs de Fotografia. En vindran d'altes, perquè aquest homenatge li volem fer junts, a viva veu i a la plaça. Mentrestant moltes gràcies a totes pels vostres textos.
 Podeu afegir el vostre text a comentaris o enviar-lo a 
finestresdelfarro@gmail.com 

Aquesta estranya primavera s’ha endut en David de Moragas. Tenia 82 anys i feia temps que lluitava amb la seva malaltia. Vivia al Passatge Sant Felip i potser l’havíeu trobat moltes vegades passejant pel Farró amb el seu barret de panamà i la seva americana blanca.




El vaig conèixer un lluminós matí de Tallers Oberts. Amb la seva habitual bonhomia ens va rebre a casa seva i ens va ensenyar el seu taller. Recordo una llum especial que arribava del sostre i es filtrava per les fulles de les plantes que omplien la casa.  A sobre la taula hi havia les seves obres més estimades: els quimigrames.

Pintor, fotògraf, escultor, ceramista; la seva vida va girar sempre al voltant de l’art. Ell hi feia broma. Son ens gens, deia, em ve de família (1).

Va néixer el 1937 a Sant Gervasi. Net del poeta Joan Maragall i fill del psiquiatre Jeroni de Moragas. De molt jove va saber que volia ser pintor i, a la vegada, va formar-se i va treballar com a fotògraf professional(2).



Em vaig guanyar la vida fent de fotògraf, ens explicava, i a més a més pintava tan com podia, fins que vaig descobrir que podia pintar amb la fotografia. Els quimigrames juguen amb els colors blanc, negre i ocre i s’obtenen tractant l’emulsió fotogràfica amb el gest dels pinzells. Es treballa amb un full de paper fotogràfic que s’exposa a la llum i amb un pinzell es dibuixen les imatges mentre el paper va pujant de tó fins a arribar al negre. Els ocres s’aconsegueixen amb el revelador i el fixador.

Fill de Sant Gervasi, va venir a viure al passatge Sant Felip. Era un enamorat del seu carrer i del seu barri i això el va portar a comprometre’s a l’organització dels Tallers Oberts.

Al setembre passat, al pregó de la Festa Major del 2019, la Roser Busquets va llegir un text preparat amb la col·laboració d’en David, la Montserrat Pla i en Francesc Daumal. En ell, recordaven així el naixement d’aquesta moguda farronenca que va durar 8 anys.

“...una tarda tranquil·la i assegudes a les cadires enfront del meu estudi del carrer Francolí, la Montserrat Pla, la Lourdes Romagosa que és l’esposa del David de Moragas, i jo mateixa, vam decidir que per poder participar en les Jornades de Tallers Oberts de Barcelona, i ja que Sarrià quedava lluny, ens podíem ajuntar, el David, la Montse i jo, i fer-ho també al nostre barri. Així va néixer al 2007, l’Art Farró-Putxet que integrava el barri sencer”.


De seguida el projecte els va créixer entre els dits i les Jornades es van anar enriquint amb propostes diferents. A l’activitat central, que era la visita del veïnat als tallers dels artistes, s’hi van anar afegint altres activitats com els tallers d’art per infants, que es feien a la plaça Mañer i Flaquer, la pintura al carrer, el guarniment de balcons amb obres d’art o l’exposició col·lectiva al centre cívic, que a aleshores era a la casa Sagnier (3).


Des de l’any 2010, per iniciativa d’en David de Moragas i amb l’ajut d’en Xesco Ginjaume, es va fer també el Concurs de Fotografia que encara ara continua com una activitat important de la Festa Major.

En David sempre hi era, sempre aportant idees, sempre col.laborador. 

Sortirem d’aquesta pandèmia que ens ha segrestat la vida. Vindrà altre cop la primavera, que al nostre barri comença amb la florida de les mimoses del Passatge Sant Felip, i recordarem en David obrint generosament la porta de casa seva a tots els qui s’interessaven per l’art. 




Les seves companyes Montse Pla i Roser Busquets ens han fet arribar aquests frases de comiat. Aquells que el vau conèixer podeu afegir les vostres als comentaris i les anirem incloent.

“El David de Moragas i Maragall era tot un personatge: simpàtic, elegant, educat , atent,  que es feia mirar quan passejava pel Farró.
Segons ell mateix deia es considerava un pintor i també podríem dir que una persona eclèctica, amb moltes i variades facetes. Abraçava diferents maneres de practicar l‘art: pintura, dibuix, escultura, fotografia, ceràmica, etc., sempre imprimint la seva manera particular d’interpretar  la vida i la naturalesa.
Quan el David, la Montse i la Roser van unir-se per organitzar les jornades de tallers oberts al barri del Farró, el David s’hi va abocar amb tot el seu cor. Quantes reunions, esforços i il·lusions hi va posar, sempre atent, donant idees i col·laborant amb tot el que calia.
Van ser uns anys molt prolífics tant pels artistes com pels veïns del barri.
DAVID ET TROBEM A FALTAR”

Montse Pla i Roser Busquets

El vaig conèixer als taller oberts de Farró Putxet, era una persona generosa ,afable i sobre tot enamorat de l'art. En tinc un gran record.
Anònim

Certament, en David de Moragas era un artista polifacètic: fotògraf, pintor, escultor, ceramista, ... Autodidacta, molt influenciat per l’impressionisme, gaudia en experimentar contínuament amb noves tècniques. Home de fàcil conversa, “petar la xerrada” amb ell -a la porta de casa seva, al seu estudi o en qualsevol trobada casual pels carrers del barri, era sempre un plaer.
Pel Sant Jordi del 2017, precisament tres anys justos abans de la seva mort, a la revista COSES DEL FARRÓ nº 7, dins l’espai “El racó de l’artista” li dedicarem un petit article. Per a complementar-ne algunes dades, ens va rebre al seu estudi on ens mostrà diferents mostres de la seva obra i, poc amic de l’”autobombo”, li anàrem arrencant alguns detalls de la seva trajectòria artística.
En una paret de l’estudi hi tenia un poema -escrit per ell-, que era tot un plantejament de vida. Ens agradà i ens autoritzà publicar-lo en la ressenya. Pensàvem que, retrata perfectament la seva manera de ser i sentir. Us el mostrem de nou, en homenatge:
“La vida és plena de colors
Com les quatre estacions de l’any.
Cal viure cada estació amb plenitud.
Quan es neix i s’és infant, és la primavera.
L’estiu, és la joventut.
La maduresa, la tardor.
L’hivern, la vellesa.
Si mirem el passat amb alegria, 
Viurem un present ple de vida i colors.
No esperem donar la ma en l’últim moment,
Donem-la a cada instant.
La vida sols és un instant en el temps i l’espai,
Al donar-nos les mans fem que sigui eterna.
Fem que dins nostre hi brolli l’amor.
Amb amor podem viure intensament 
Les nostres quatre estacions." 
Molta raó, David: “...La vida sols és un instant en el temps i l’espai...” però, en el nostre record, tu hi seràs sempre present. Descansa en pau, veí i amic.

Pep Arisa

Sempre em ba semblar un senyor elegant, simpàtic i era agradable conversar amb ell sobre tot d'art. Va tenir la gentilesa un dia fer-li una classe del que per ell era la seva passio, la pintura fotogràfica, a un net meu que llavors estudiava Belles Arts crec que li va transmetre. Actualment la fotografia forma part del seu treball i del seu perfil artístic. Gracies per la teva amistat.
Rosa Blanh


Fa anys que ens vàrem coneixer, junts vam tirar endevant el concurs de fotografia del Farró, i a partir d'aquí va néixer una bona amistat, trobaré molt a faltar les tertulies al teu estudi o a la porta del consultori, parlar amb tú sempre em donava pau i serenor, un petó molt gran a on estiguis, i espero segueixis compartint les teves vivències i saviesa amb el nous companys, el que ja nó sé és si et deixaran fumar, fins sempre amic David!!
Xesco Ginjaume

Gràcies David per la teva generositat.
Avui pensava en tú mentres llegia un article científic de La Vanguardia que deia: Científicos de la NASA hallan evidencias de un universo paralelo donde el tiempo va hacia atrás.
Tal vegada tú ara ja ho coneixes, i fins i tot ho experimentes i ho comprens.
Gràcies David per encomanar la teva constant curiositat. Fins l'infinit. T'estimo. 
Maria José VELA

Asseguts en un banc de la placeta, l'home de la camisa texana blau cel em va mirar seriosament. Li havien arrancat quelcom més profund que les arrels de l'arbre de Fortià. L’enfermetat li havia tret el que era sagrat per a ell; les ganes de pintar.
—Que vols aprendre aquarel·la? Però si tú ja en saps d'això. —Em va dir.
Vaig fer que no amb el cap. Jo sabía que no sería fácil portar-lo a que m’ensenyés. Era tossut en moltes coses,  però volia intentar-ho. Ell portava molts mesos sense pintar res. No en tenia ganes.
Es va posar bé el seu barret de palla.
—T’ofereixo el meu taller. —Va dir-me el David tot seriosament.
Vaig pensar que potser el destorbaría. Ara em sap molt de greu no haver-ho aprofitat. De segur m’hagués ensenyat molt més sobre tot el que ha viscut. El seu gran coneixement de la vida.

 Francesc Daumal i Domènech, maig 2020


Et vaig conèixer quan jo tenia 15 anys aproximadament al poble d'Alp quan vam anar a jugar un torneig de hoquei sala en una pista al costat de l'estació amb el nostre equip del Junior.

No recordo com vam quedar en el torneig però si que vam fer una festa al final inoblidable, ballant tots junts a tot el llarg de la pista a l'unison! Genial! Amb altres amics Serrahimes i Romagoses entre d'altres!

Després vam coincidir altre cop quan intentant fer fotos vaig necessitar el teu ajut a la botiga de fotografia que tenies al carrer Hercegovina i vam seguir recordant Alp i tota la colla.

Més endavant coincidim a viure al mateix barri, al Farró, i molt aprop uns dels altres, fins que un dia, la Roser Busquets, la teva dona, la Lourdes Romagosa, i jo vam iniciar el que després seria l'Associació Art Farró-Putxet, a la que vas assumir el rol de Vicepresident que vas anar exercint amb alegria fins al punt que vas voler ampliar les activitats creant el Concurs de Fotografia que a partir d'aquest any i en honor teu es dirà o tindrà el premi David de Moragas segons m'ha arribat i que considero tan merescut. 

Ets el meu amic!

Hem passat molts moments molt alegres i divertits també amb la Lourdes, la Roser, el Paco i el Josep Ma. que ha fet que la nostra amistat fos més consolidada.

Gràcies per ser tant planer, natural, generós, simpàtic, també punyent quan ha calgut, creatiu, juganer, incitador i innovador.

Rep un petó etern David!

Montse Pla Soler 


Pintaba en mi taller una tarde soleada cuando aparecieron los tres, David, Montserrat y Roser, me cogieron por sorpresa no sabia que querían, pero pronto me abrieron las puertas de su asociación, y compartimos momentos entrañables, entre sobrasada picante y olores de primavera, el color bañaba cada lienzo, la luz invadía la plaza, y las obras tintineaban desde las terrazas, David estaba feliz entre su gente , su adoración a los pinceles, unía a todos en una algarabía de color. Reia el día que fuimos a la cabalgata llenos de paraguas,sonaban las cuatro estaciones de Vivaldi y elegimos el otoño, fue anecdótico porque llovió y el tomo uno de los paraguas y se lo dio al alcalde de Barcelona, así era el, alegre comprometido, generoso, vivaracho y al mismo tiempo le bañaba una picardía serena...BUEN VIAJE AMIGO...quedas en la memoria de todos... 
Elena Rubert

Coneixem en David des del nostre aterratge a Veïns Farró. Vam coincidir en el “grup de treball sobre el futur equipament del carrer Saragossa 29-31” i a partir d’aquelles reunions en les que vam compartir debat i propostes vam iniciar una relació molt de barri.
Gràcies a les converses que vam anar tenint, vam crear vincles entre dues entitats que teníem moltes ganes de fer activitats: Art Farró-Putxet i Veïns Farró. I una de les primeres que vam començar a compartir va ser el Concurs de Fotografia. Primer col·laborant, i ja darrerament en David ens va traspassar tota l’organització. Per a nosaltres ha estat un honor compartir la passió d’en David per la fotografia i de retruc amb tot el veïnat del Farró.
I és per això que des de la junta de Veïns Farró, i amb el permís de la família, hem decidit que a partir d’aquest any el “Concurs de Fotografia al Barri del Farró” passi a dir-se:

CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL FARRÓ - DAVID MORAGAS

Serà el nostre petit homenatge al responsable de que el Farró tingui un bon planter de fotògrafs.


Veïns Farró


Parlant de fotografies i del David, una petita anècdota.
El David ens va explicar al Josep María i a mi que quan era molt jove li havien regalat una bona màquina fotogràfica i que un bon dia va anar als Encants i d’amagat, ja que estava prohibit, va anar retratant els estranys personatges que per allà hi havien. 
En resum, tenia una bona col·lecció de fotografies d’una època històrica dels Encants.
El Josep Maria es va posar en contacte amb la responsable de l’arxiu històric del barri Fort Pienc,  Gisela Boronat, la qual es va mostrar molt interessada en les fotografies  i va proposar la possibilitat de mostrar-les a la Sala d’exposicions  de Fort Pienc.
Així es va fer  i per la Festa Major del barri es va dur a terme. En acabar i com a fi de festa , ens van convidar al David, la Lourdes i a mi  mateixa a una fideuà  solidària amb tota la gent del barri.
Roser Busquets

David, un gran amigo. Era amable, generoso, cariñoso y muy buena persona. Si necesitabas algo allí estaba para lo que fuese. Le gustaba lo bonito y amaba el arte como artista que era y como persona. Siempre me lo encontraba paseando y nos poníamos a hablar de lo que estaba pintando y lo que estaba disfrutando. 
Lo encontraré mucho a faltar.
Teresa Sarrias

El Jardí de Sant Gervasi també s'ha volgut fer ressó de la mort d'en David de Moragas. 




[2] Per una informació més detallada sobre la seva vida profesional vegueu aquí la presentación de la seva exposició Quimigrames, realitzada el 2006 al Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.

[3] Podeu veure els programes i imatges de les Jornades de Tallers Oberts al blog Art-Farró-Putxet.