Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

27.3.15

La casa de vidre: l'arquitectura del GATCPAC al barri

Quan el 1928 Le Corbusier va fer una conferència a Barcelona en Sixte Illescas era un jove d'arquitecte acabat de llicenciar, que treballava d'ajudant en construccions d'estil noucentista. Ràpidament, aquest jove inquiet, amic de Josep Lluís Sert i de Josep Torres Clavé, va quedar  fascinat per les idees avantguardistes amb les que el racionalisme sacsejà l'arquitectura europea.


En aquells anys el carrer Pàdua transcorria entre tanques d'horts i cases baixes amb jardí, amb l'excepció d'alguns edificis d'habitatges d'estil modernista com el que hi ha a la cantonada amb el carrer Saragossa.


Només 7 anys desprès, el 1935, s'acabà la construcció de La casa de vidre, al carrer Pàdua 96, a la cantonada amb Ríos Rosas, una de les obres més emblemàtiques de Sixte Illescas i un exponent de la modernitat que devia deixar ben astorats a la majoria de veïns del barri.




                        A la fotografia, probablement de l'època de la construcció, es pot observar 
                           la font, que encara és al mateix lloc i la tàpia de la parcel.la del davant, 
                       sense construir, que arribava fins al torrent de l'Infern, l'actual carrer Balmes. 

El seu nom, que evoca el de "La maison en verre" de Paris, contruida entre el 1928 i el 1932 per l'arquitecte Pierre Chareau, es fonamentava en unes plaques de vidre de color verd ampolla, fixades amb perfils de ferro, que formaven la part baixa de la façana.


D'estil clarament racionalista i amb molts element de l'anomenada arquitectura de barco, introduïa altres elements de modernitat com l'organització de la planta, el duplex amb terrassa al darrer pis, els sòcols roms de les parets o el cremador de deixalles que es llençaven directament des d'una portella de la cuina a un contenidor, on eren cremades.



     Distribució interna en la que es poden veure els canvis introduïts per aprofitar millor la llum 
i evitar els llargs passadissos propis de les distribucions anteriors, així com la tendencia a agrupar els espais en una zona de dia i una zona de nit. 


Aquests elements ja havien estat utilitzats per Sixte Illesques a la seva altra gran obra, la casa Vilaró, acabada el 1930 i situada al Coll d'en Portell 67 (1).




Sixte Illescas va ser un dels fundadors del GATPAC i fins al 1935, va ocupar diferents càrrecs a la junta directiva d'aquesta associació que pretenia promoure l'arquitectura racionalista a Catalunya. Com a tal va participar en els grans projectes i estudis que el GATPAC va signar de forma col·lectiva, per exemple el Pla Macià i la Ciutat de Repòs i de Vacances de Castelldefels



Els seus edificis acabats ja després de la guerra conserven algun s d'aquest plantejaments però acusen fortament la pobresa de materials i el canvi d'esperit de l'època (2).









Sembla ser que cap als anys 50 els vidres de la façana que donaven nom a La casa de vidre es van deteriorar i van ser substituïts per les rajoletes de ceràmica del mateix color verd, conservant els perfils de ferro.

Malgrat això l'estat de conservació de la casa denota un respecte i un gust per l'estil.

Als elements del interior, perfectament conservats, es pot veure l'ús dels metalls, el vidre i les fustes, així com la combinació de línies de gran austeritat amb corves estilitzades i suggerents. 




I el que ens queda per saber, tafaners com som, és qui va ser l'arriscat propietari que va fer construir un edifici tan modern per  destinar-lo a habitatges de lloguer. És de la mateixa família que el propietari actual?  Algú ens en pot dir alguna cosa?




NOTES:
(1) La casa Vilaró, també anomenada, La casa barco és actualment una vil·la de luxe que es lloga per nits a turistes. La casa ha conservar els seus espais interiors més emblemàtics i està decorada amb molt gust, respectant l'ambient de l'època. Si teniu curiositat podeu veure els seus interiors a La casa del Barco

(2) Un d'ells, el de la casa del carrer Atenes 5, queda molt a prop del barri i un altre, també construït a Sant Gervasi, ocupa la cantonada del Passeig de Sant Gervasi a la plaça de la Bonanova.

17.3.15

El pollastret del Farró



Fa uns quants dies  que des de casa meva se sent cantar un gall. Se sent des de la part del darrera de la casa i jo dormo a la part del davant, així que no sé a quina hora comença, ni si el seu cant matiner desperta a gaire gent, però no deu ser així perquè els dies passen i no sembla que ningú hagi protestat. Per mi i per la meva família més aviat és una alegria sentir el seu quiquiriquí

Precisament aquests dies he estat escrivint un article sobre els jardins del barri a l’obra de Mercè Rodoreda per la revista “Coses del Farró” i he de dir que el cant del gall em feia companyia i m’ajudava a imaginar com devia ser la vida en les petites torretes del Farró dels anys vint del segle passat.

Com que a l’article no hi cap tot, no hi he posat, per exemple que un del personatges secundaris d’Aloma, la primera novel.la de Rodoreda que va tenir un gran reconeixement en rebre el Premi Crexells l’any 1937, és el vell Cabanes, un veí dels que entren sense trucar, perquè és com de la família i aquí dónen les deixalles per les gallines.

Va mirar el jardí i no va veure el nen; devia estar assegut al banc del capdavall. El vell Cabanes alçava la reixat. Què li devia haver passat que en comtes d’anar-hi al migdia, hi anava a la tarda. Li donaven les deixalles per les gallines. No trucava mai perquè era com de casa.” [1]

En aquesta novel.la Rodoreda reconstrueix la vida d’una noia, molt semblant a ella mateixa que deixa transcórrer la seva vida en una de les torretes del Farrò, molt semblant a la seva casa del carrer Manuel Angelon. En el jardí d’aquesta caseta el galliner és un element imporant que a les nits d’estiu desprèn “una fortor de cosa fermentada i calenta[2] i que és molt present en el feinejar de cada dia.

Tot d’una va recordar que no havia donat el gra a les gallines. Va encendre el llum del menjador i va obrir la finestra perquè sortís una mica de claror. La bombeta de damunt de la vidriera feia uns quants dies que s’havia fos. Les gallines ja estaven ajocades. Va abocar el blat de moro a la menjadora i va fer quatre crits per espavilar-les. Després va tornar a tancar la finestra del menjador.[3]

Quan les coses van maldades i la casa es comença a buidar també serà el vell Cabanes el que servirà per fer-nos veure aquesta buidor.

Aquest migdia el vell Cabanes s’ha queixat que gairebé no li dono res per les gallines. Jo li he dit que no era gens estrany perquè som més pocs i he de pensar en les nostres.”[4]

I al final, quan la pèrdua de la casa expressi la desfeta de la família, les gallines i el vell Cabanes, també hi tindran un paper.

“La casa era mig buida. Quedaven només, un llit, un parell d’armaris, la taula i unes quantes cadires. Havien ficat els plats i les coses de vidre dintre d’una caixa de fusta plena d’encenalls. El vell Cabanes s’havia quedat les gallines.”[5]

En un comentari irònic i un tó una mica foteta, Josep Pla parla també dels pollastrets de Sant Gervasi, com un dels elements d’aquest món en miniatura que ell contraposa a la grandesa de Barcelona.

Sant Gervasi és molt curiós. És un poble de torretes i casetes amb una porteta i unes finestretes i jardinets amb uns arbrets i teuladetes amb uns terradets i brolladorets amb peixets i dibuixets de pedretes i herbeta. En aquests jardinets, hi sol haver gallinetes amb pollastrets i de vegades amb un conillet que treu un morret.”[6]

Així dons, gallet veí, ja veus que tens una llarga tradició al Farró. Sigues molt benvingut, segueix cantant i no cal que fugís a França; allà no hi ha esperança....encara agradés més.





[1] RODOREDA, M., 2001, Aloma, Ed. 62, Barcelona, p. 49
[2] RODOREDA, M., 2001, ob. Cit., p.103
[3] RODOREDA, M., 2001, ob. Cit., p. 113
[4] RODOREDA, M., 2001, ob.cit., p. 117
[5] RODOREDA, M., 2001, ob. Cit., p.181
[6] PLA, J.,1959, Papers d'un estudiant, A: Obres Complertes V. Editorial Selecta, p. 223. 

23.12.14

El Pessebre del Barri


El meu bon veí i company de mogudes farronenques Pep Arisa m'ha fet fixar en una de les meravelles que té el nostre barri durant aquestes dates: el pessebre de la Tapisseria Pons, al carrer Sant Hermenegild.


Aquí publico algunes de les fotografies que m'ha enviat, acompanyades de les seves mateixes paraules. Gracies Pep, et converteixes en el primer col·laborador d'aquest blog.

 "…... Des de fa 12 anys a la Tapisseria Pons del carrer de Sant Hermenegild 26, cada any hi fan -ocupant gairebé mitja botiga- un pessebre que (com que es veu des del carrer) m'atreviria a dir que és el Pessebre del Barri.




 El pessebre que va iniciar el "patriarca", en Santiago, el fan entre tota la família: el mateix Santiago, la Teresa, en Jordi, la Mercè, la Yolanda i en Joel. Tots d'una manera o altra hi col·laboren. Moltes de les casetes, detalls  i el pont son obra d'en Santiago (que és un manetes).
 És un pessebre com el que tots nosaltres havíem fet (i alguns segurament continueu fent) a casa: amb els trossos de suro, la molsa, el riuet i els camins, el cel amb paper de color blau i les seves estrelletes, els llums que sempre es fonien abans d'hora, casetes aquí i allà i un munt de figuretes (que  anàvem ampliant cada any i guardàvem ben embolicades amb paper de diari...).
 
Aquest i el fet que el posin en un lloc -l'aparador- a la vista de tothom és el que el fa una mica de tots: el Pessebre del barri."

Pep Arisa

27.11.14

La Rumba del Farró


A punt de començar el mes de Desembre el Farró es mobilitza preparant la Mostra Solidària, que ja s'acosta.

Tothom ofereix el que pot i aquest any l'Escola Trèmolo ens ha fet un regal fenomenal, per Nadal, tal com cal.

Ja comença a ser tradició que Trèmolo, amb les seves corals i els seus combos, sigui una part important de la gresca i l'alegria de les festes del barri i que per la festa solidaria ens regalin una nadala cantada. Però aquest any s'han superat a si mateixos i la nadala cantada és nogensmenys que: "La rumba del Farró", lletra i música d’en Bernat Padrosa. 


Aquí us deixo la lletra perquè us l'aprengueu i vingueu a cantar-la el dia de la Festa, el 13 de desembre.

Lletra i música: Bernat Padrosa
LA RUMBA DEL FARRÓ
Nadala flamenca sobre la història del barri

INTRO (Lento): 
Pareu bé l’orella

que us explicarem,

la historia del barri

cantada al flamenc,

Prepareu-vos pares

petits i gent gran,
I afineu les vostres veus que ja comença el cant! 

TORNADA (Tots): 
M’agrada el Farró
un barri senyor,
ple de gent com cal
passeu bon Nadal!
M’agrada el Farró
barri acollidor,
és com un poblet
a sota el Putxet!

ESTROFA 1: EL PASSAT: 
Explica la història fem-hi un passeig,
que aquest barri era
zona d’estiueig,
Va arribar el tramvia
i el petit comerç,
les torretes modernistes
lluïen “tipet”!

TORNADA (Tots)

ESTROFA 2: EL PRESENT: 
El barri es transforma
i guanya en cohesió
la gent s’organitza
neix l’associació!
Festa i convivència
còctel exitós,
terrassetes i “baretos”
per anar a fer un mos

TORNADA (Tots)

ESTROFA 3: EL FUTUR:
Tota la canalla
quan es faci gran
veurà Vil·la Urània
llavors comprendran
Ànims Ferronaire
que res està escrit
Participa, mobilitza’t, fes sentir el teu crit!

PONT
TORNADA + CODA (Tots)
Grup 1: Bon Nadal! Grup 2: A sota el Putget! (2 vegades) Tots: Passeu Bon Nadal, a sota el Putget! (2 vegades)

TRÉMOLO FORMACIÓ MUSICAL · VALLIRANA 79-­‐81 · www.tremolo.cat · 932 371 379 

5.8.14

Memòria oral del Putxet - Farró

Aquest blog fa vacances durant el més d'Agost.

Us deixo amb aquest interessant document del Projecte Memòria Oral del Putxet-Farró, realitzat el 2012

Hi trobareu els testimonis de Lluïsa Corrons, Peter Shönhöfer, Joan Amat, Núria Carreres, Maria Serrat i M Rosa Godes que parlen de les cases, dels carrers, les escoles, les festes, els costums.


.

Si els escolteu us assabentareu de coses insospitades, com que als túnels de l'estació de Pàdua s'hi feien xampinyons, que al carrer Ballester hi havia una escola nacional, que la majoria de les torres eren de lloguer, que a prop del carrer Hurtado hi havia una bòbila…en fi, un altre món.

Una vegada més ens queda el testimoni de la manca de reconeixement del barri del Farró com a tal: Josep Amat diu que no havia sentit parlar mai, sinó que es parlava del Putxet o de Sant Gervasi.