Actualitat https://www.blogger.com/blog/page/edit/1887214646559939456/2741053002066028077

28.5.14

Putxet-Farró, un barri participatiu i convergent


El 25 de maig a l'entitat Barri Putxet-Farró hi havia 21.201 electors, dels quals van votar 12.208, és a dir que hi va haver una participació del 57.6 %. 

Poca broma. 6,6 punts per sobre de la de Barcelona (51%); 9,6 punts per sobre de la de Catalunya (48 %);  12,1 punts per sobre de la de Espanya (45,5%); i 14,5 per sobra de la mitja europea (43,1%). 

Així que, primera notícia: vivim en un barri participatiu, responsable, democràtic i europeista.

I a quins partits han anat a parar aquest be de déu de vots? 

Doncs al nostre barri es manté la victòria de Convergència, amb un 33,8 dels vots, sobre un 20,3 de ERC, sent ICV la tercera força (11,1%). En total els partits del Pacte per la consulta sumen el 65,2 % dels vots, 9,3 punts per sobre de Catalunya.




% sobre els votants
ERC-NECat* 
CIU* 
ICV-EUIA 
PSC*
PP 
C's 
PODE- 
Pacte per la consulta
Putxet-Farró
20,3
33,8
11,1
6,1
11,5
6,9
2,8
65,2
Barcelona
21,6
20,7
12,5
12,1
11,9
6,9
4,7
54,8
Catalunya
23,7
21,9
10,3
14,3
9,8
6,3
4,6
55,9
Espanya
4,0
5,4
10,0
23,0
26,1
3,2
8,0
19,4
* Amb les seves coalicions a nivell d'Espanya




Es interessant veure com aquesta victòria de Convergència és produeix a tot el Districte Sarrià-Sant Gervasi que presenta el % de votants de Convergència més alt de la ciutat, sense que això representi cap sorpresa. Només destacar que el sorpasso de ERC, al nostre districte, no s'ha produït.




També serà interessant constatar en la cartografia per barris que el Putxet-Farró es comporta com la part central de Sarrià-Sant Gervasi pel que fa al vot a Convergència, però se'n distancia per agregar-se a Gràcia pel que fa al vot més alt a ERC i més baix al PP.









Les dades que he trobat de moment no hem permeten veure si aquesta tendència, com em penso, és encara més accentuada al Farró que al Putxet, cosa que lligaria amb l'estructura socio-econòmica de la que vam parlar al post El discret encant de les classes mitges.

He demanta les dades a Estadística, si les aconsegueixo, ja us ho explicaré.


FONTS:

Dades de Informe de les eleccions al Parlament Europeu 25 de maig 2014. estadística de l'Ajuntament de Barcelona  http://www.bcn.cat/estadistica/catala/dades/inf/ele/ele32/index.htm (consulta 27-5-14)

15.5.14

«Cuando creas, no te enteras de nada más»


A El Periódico d'ahir va sortir una interessant entrevista de Lluis Benavides a la Roser Busquets amb motiu dels Tallers Oberts al nostre barri.

Comença així:

Desde el 2007, los artistas del colectivo Art Farró-Putxet abren sus talleres a vecinos y curiosos un fin de semana al año. Por si fuera poco ese privilegio, Roser Busquets, además, regala dibujos suyos a todos los visitantes.


I si voleu seguir llegint, feu clic aqui


8.5.14

Art Farró-Putxet, escalfant motors per dissabte

La Roser Busquets em rep amablement al seu estudi del carrer Francolí. La trobo enfeinada preparant el taller per les visites, seleccionant amb afecte els dibuixos que pensa regalar a cada visitant.

Per la porta vidriera que dona al jardí entra una llum de primavera que fa molt vius els colors de les obres de la Roser que ocupen obsessivament tots els espais. M'enamoro de la seva sèrie sobre els elements: l'aigua, l'aire, la terra i el foc i de les imatges de la tardor en les que les taques de groc tenen tanta vida que et fan oblidar els arbres que els serveixen de pretext.



La conversa és tant fàcil, les imatges tan potents, que gairebé m'oblido que avui he vingut perquè la Roser em parli de l'associació Art Farró-Putxet de la que és presidenta i que aquest cap de setmana organitza les 8e Jornades de Tallers Oberts Art Ferró-Putxet-

Vuit anys seguits de Jornades de Tallers Oberts són molts anys.

- A Barcelona els tallers oberts van començar a Ciutat Vella i al Poble Nou. Jo vaig veure els de Sarrià, ara fa uns 13 anys i vaig pensar fer-los aquí. Així que vam començar amb en David Moragues i la Montse Pla. Des del principi que sempre hem fet diverses activitats relacionades: una exposició col.lectiva a la Casa Sagnier, la Jornada de Tallers Oberts amb les parades a la Plaça Mañé i Flaquer pels artistes que no estan en condicions d'obrir els seu taller i Pintura al Carrer com a activitat de participació per les famílies. Calculem que cada any pels tallers passen unes 200 persones i per la placeta deuen ser moltes més. Moltes són del barri però també venen visitants d'altres zones de la ciutat.


Fins l'any passat les obres produïdes per Pintura al Carrer es penjaven als balcons, però ara això s'ha deixat de fer per les dificultats d'organització que comporta. En canvi s'han afegit algunes novetats com el fet que l'Espai Putxet organitza un itinerari guiat pels tallers oberts i també una xerrada sobre art.

La vida de L'Associació va molt lligada a l'organització d'aquestes activitats. És una associació informal que cada any fa una crida als artistes del barri que vulguin participar als tallers oberts. El nombre oscil.la entre 16 i 26, depèn dels anys. Els artistes fan una petita aportació econòmica per les despeses i també es rep una ajuda del Districte.

- Alguna vegada hem fet alguna altra activitat. Quan es van inaugurar els Jardins de La Tamarita vam organitzar activitats per infants. També vam fer una activitat molt bonica amb els avis del Centre de Dia de Vallirana. Vam animar als avis a pintar i les seves obres es van subhastar el dia de la Festa Solidària del Farró que es fa al desembre. Va ser tot un èxit.



Tanmateix la Roser  es mostra preocupada per la continuïtat de les activitats. La crisi apreta a tothom i als artistes també. Em comenta que paral.lelament a la bombolla inmobiliaria hi va haver com una mena de "bombolla artística". Es deia que el mercat de l'art era una bona inversió.

-Però això ja ho deia Picasso: l'art s'ha de comprar perquè t'agrada no com a inversió

Els preus es van inflar i de sobte, en començar la crisi, la gent que havia invertit en art es va trobar la seva adquissició devaluada. Els preus es van inflar i de sobte, en començar la crisi, la gent que havia invertit en art es va trobar la seva adquissició devaluada. Mentre parlem d’això penso que la notícia del dia és la subhasta d’obres d’art a Nova York per centeners de milions d’euros.



- Ara ningú compra res. S'ajunten molts factors. El joves decoren les seves cases amb molt pocs objectes o amb posters comprats a botigues low cost. Minimalisme o coses que costin poc i que es puguin canviar fàcilment.

Així que també hi ha una "decoració líquida" que diria en Bauman i l'art se'n resenteix.

-Aguanten els que tenen el taller de propietat i els que no viuen únicament de l'art, però dels altres n´hi ha molts que han plegat, com la galeria d'art que hi havia al carrer Francolí. La gent té feina a tirar endavant i això fa que no els quedi molta energia per participar en activitats col.lectives. Malgrat això els tallers participants s'han mantingut i recentment s'hi ha afegit la Fundació Teas.



Per això la Roser no es desanima. Tot al contrari, pensa que cal tirar endavant i replantejar-se a fons la forma d'organització per garantir la continuïtat del projecte.

- Ens cal engrescar gent jove a participar i trobar la manera de connectar-nos millor a altres entitats del barri. Sumar esforços i seguir innovant.

En el futur l'existència del Casal de Barri a la Vil.la Urània hauria de facilitar aquesta continuïtat, reforçant el paper dels artistes de l'Associació Art Farró-Putxet en les activitats artístiques relacionades amb el barri.

Però això ja es cosa d'un altre post. Per ara, des d'aquí volem convidar a tothom a calçar sabata plana, posar-se els ulls de mudar i sortir al carrer el dissabte al matí, disposats a gaudir de l'art i del privilegi de veure els llocs on es cuina.



Roser Busquets respón el QUESTIONARI FERRONENC

1.     De quin color és el Farró?   
Verd clar  
2.     Quin és el millor adjectiu per definir-lo? 
Tranquil
3.     Quin és el teu racó predilecte del barri? 
El meu jardí
                4.     Formula un desig de futur pel Farró. 
Que conservi el seu caràcter de poble dins d'una gran ciutat



1.5.14

Mercè Rodoreda: la princesa del Farró

La resposta a la pregunta d'aquest més - 8 encerts sobre 11 respostes- ens la dona la pròpia protagonista.


"Sóc filla de Sant Gervasi de Cassoles, d’un carrer estret i curt que, aleshores, anava del de Pàdua a la riera de Sant Gervasi i que es deia carrer de Sant Antoni; més endavant li van canviar el nom pel de carrer de París i, més endavant encara, pel de Manuel Angelon, que encara conserva." (1). 


La casa era propietat del seu avi matern, Pere Gurguí, que va batejar-la amb el nom de "Casal Gurguí". Era una casa acollidora i oberta a amics i veïns, on s'hi feien festes, actes poètics, jocs florals. 

Mª Saludes ens diu "Nascuda i educada per una família de lletraferits que li va saber transmetre un gran amor per la literatura…. Mercè Rodoreda escriptora va cultivar de viva veu o per escrit, la celebració constant d'aquella infantesa agombolada sobre tot per l'avi matern, Pere Gurguí" (2).

                         La casa de la família Gurguí al carrer Manuel Angelón, vista pel darrera

Aquest avi havia estat corresponsal de La Renaixença, amic personal de Verdaguer i va ser durant tota la seva vida un gran amant de la llengua. És amb ell amb qui Rodoreda es recorda passejant pels carrers del barri els vespres d'estiu, arribant fins a la placeta dels arbres o fins al carrer Elisa.

En aquesta fotografia veiem a la petita Mercè amb el seu avi.
  
"El meu avi era antiquari i tenia una botiga al carrer de la Palla. Quan es va retirar, va omplir la casa d’antiguitats. Hi havia tants plats antics, que no va tenir més remei que col·locar-los al voltant de la casa, per la part de fora. Quan feia molt de vent, els plats es movien, i feien molt de soroll. Sempre se’n trencava algun. La façana donava al carrer de Manuel Angelon, paral·lela al torrent de Sant Gervasi; per allí no passava gairebé ningú, a tot estirar mitja dotzena de persones l’any. Però tothom es parava a mirar els plats. Llavors, el meu avi els feia entrar perquè veiessin el bust d’en Verdaguer. Una vegada fins i tot va fer entrar una parella de guàrdies civils." (3) 

En els seus records d'infantesa l'escriptora insisteix en la importància que tenia per ella aquesta casa, el seu jardí i tot el que s'hi esdevenia. 

"He explicat més d’una vegada que el meu avi havia estat amic de mossèn Jacint Verdaguer. El que potser no he explicat massa és que el meu avi, quan mossèn Cinto va morir, va fer ampliar una fotografia de mossèn Cinto, al peu hi va fer posar unes lletres amb caràcters gòtics que deien Sant Jacint Verdaguer i la va fer emmarcar de negre i or. Quan venien visites noves, l’avi s’aturava a mig rebedor i, alçant el braç enlaire, assenyalava amb aire de triomf l’ampliació de la fotografia penjada a dalt de l’arcada que donava pas a l’avantmenjador i deia: jo l’he fet sant. Sant Jacint Verdaguer.

Al jardí de davant de la torre, l’avi hi va fer construir un monument al gran poeta; una muntanyola de pedres grosses, amb cassoletes plenes de terra per entremig, on vivien romanins i dragoneres i voltada per una cinta de ciment rosat que ondulava per damunt de les pedres i duia gravats els títols de les principals obres de Verdaguer. El Canigó, L'Atlàntida... A dintre del monument, que havia fet el jardiner Batlle del carrer de Septimània, hi havia aigua, hi flotaven nenúfars, hi nedaven tres o quatre peixos vermells, i a les nits d’estiu hi aücaven granotes."(4)
 

                 La família i uns veins retratats davant del monument a Jacint Verdaguer al casal Gurguí.

Aquestes descripcions ens porten l'aire de les cases del barri en aquell temps. Tanmateix si en Pere Gurguí ens ha se servir d'exemple, no sembla que a l'època es tingués gaire consciencia del Farró com a barri. L'avi solia anomenar a la menuda Mercè "la princesa del Putxet" i ella mateixa es refereix en diferents ocasions al Putxet com al seu barri. 


Una anomalia curiosa

Segons la seva partida de naixement, publicada per Portavella (5), Mercè Rodoreda va nèixer el 17 d'octubre del 1908 al carrer Rosselló, 158, principal, domicili dels seus pares Andreu Rodoreda i Sallen i Montserrat Gurguí i Guàrdia.  Aquest document contradiu així als biògrafs de l'escriptora i a ella mateixa, de manera que hem de pensar que es tracta d'una anomalia administrativa. Molt probablement el matrimoni Rodoreda Gurguí va tenir per algun temps el seu domicili al carrer Rosselló, sense que això impedís que fessin vida a casa dels pares de la Montserrat, especialment quan va néixer la seva filla.

El jardí perdut

Fins als 20 anys Mercè Rodoreda va viure en aquesta casa del carrer Manuel Angelon. La casa, i sobre tot el jardí, van quedar inscrits a la seva memòria com a un l'espai de poesia, felicitat i somni. 

En sortí el 1928 per casar-se a l'esglèsia dels Jossepets amb el seu oncle, Joan Gurguí, germà de la seva mare. L'avi ja havia mort i l'oncle havia tornat de l'Argentina relativament enriquit. Alguna cosa es va trencar aquell dia en els somnis de la jove Rodoreda, alguna cosa que la faria enyorar per sempre més aquell jardí i aquella casa que va perdre juntament amb la infantesa.

A moltes de les seves obres - Aloma, la Plaça del Diamant, Jardí vora el mar, Mirall trencat - la casa i el jardí són el personatge més important de la narració o, més ben dit, formen un escenari perfecte fora del qual cap dels personatges tindria sentit. Per això en la trama de moltes de les seves obres perdre la casa, perdre el jardí, equival a una ferida de la que el personatge no s'arribarà a refer mai més. 


 Aquesta dolorosa pèrdua és ben present al paisatge del Farró, especialment al carrer Manuel Angelon, per molt que una trista làpida, aferrada a la paret posterior del garatge de Balmes/Pàdua, ens recordi el lloc on hi hagué el "Casal Gurguí" i el seu jardí.


















MÉS POSTS SOBRE LA MERCÉ RODOREDA A AQUEST BLOG


Itinerarí Mercè Rodoreda al Farró (1)


Itinerari Mercè Rodoreda al Farró (2)


El jardí perdut. Escenaris de la infància de Mercè Rodoreda al Farró, Coses del Farró, nº 3, Sant Jordi 2015. 



FONTS

(1) RODOREDA, M., 1991, La plaça del Diamant, Ed. 62, Barcelona, p.8

(2) SALUDES, A Mª, Juventut i República a: VVAA, 2010, Una novel.la són paraules. Vint invitacions a la lectura en ocasió del centenari de Marcé Rodoreda 1908-2008, Institució de les Lletres Catalanes, Generalitat de Catalunya, pag. 37

(3) NADAL, M., 2001, De foc i de seda. Àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda, Ed 62, p. 40

(4) RODOREDA, M., 2008, Imatges d'infantesa a: Rodoreda M., Narrativa complerta, Barcelona, Ed. 62, 2 vol, pag.29

(5) PORTAVELLA, J. 2010, Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi, Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, Districte de Sarrià-Sant Gervasi. p.181