El Farró Superilla, projecte aprovat per la ciutadania

L’altre dia, pujant per Vallirana, em vaig tornar a picar amb el conductor d’un cotxe que pujava a tota castanya i que em va obligar a refugiar-me d’un salt darrera les pilones. Més amunt, a l’alçada de la placeta Sant Joaquim, me’l vaig tornar a trobar, aturat a l’embús dels que volen girar per Septimània cap a Mitre. Com que anava amb la finestreta abaixada li vaig poder dir:

-Vostè no ha vist que hi ha un límit de velocitat i que aquest carrer és de preferència peatonal?

Em va contestar un improperi que no puc escriure aquí perquè sóc una senyora. Aquestes coses pasen molt sovint.

I és que la manca d’informació i les confusions sobre l’ús de les plataformes úniques les converteixen en zones molt perilloses per als vianants, especialment pels nens, els vells i no diguem per les persones amb discapacitat.[1]

Tanmateix la preferència dels peatons en tota la superfície s’estableix clarament a la llei:

“En las plataformas únicas de uso mixto, la acera y la calzada estarán a un mismo nivel, teniendo prioridad el tránsito peatonal. Quedará perfectamente diferenciada en el pavimento la zona preferente de peatones, por la que discurre el itinerario peatonal accesible, así como la señalización vertical de aviso a los vehículos.[2]”

 Al carrer Vallirana, un dels punts més conflictius dels carrers de plataforma única, del Farró

Al Farró, a aquest problema s’hi suma l’excés de velocitat generalitzat i l’ús d’alguns dels carrers interns com a travessia ràpida cap a les grans vies que envolten el barri.

Necessitem urgentment una pacificació del tràfic que augmenti l’accessibilitat i la seguretat de tothom i que respecti les necessitats del veïns per l’accés als pàrquings i l’abastiment dels comerços locals. Recordareu que a Coses del Farro de la tardor del 2020 ja en parlàvem[3] i ara els pressupostos participatius ens acaben de donar l’oportunitat de començar a fer-ho realitat.

El projecte La superilla del Farró, va ser presentat a Decidim Barcelona per la Carme Cirera, una veïna del Farró i, amb un pressupost de 370.000 e., ha estat seleccionat gràcies al vot de 686 ciutadans. 

Ballester, un exemple a seguir

Mentrestant els nostres veïns del barri del Putxet s’han organitzat en la Plataforma Pacifiquem Ballester i han fet molt bona feina per millorar la vida en aquest carrer que, fins ara, actuava com a travessera ràpida entre República Argentina i Mitre[4]. El primer que es va aconseguir és el canvi de sentit entre República Argentina i Ferran Puig, per tallar el bypass.

Canvi de sentit que evita l’ús com a travessera entre República Argentina i Mitre

El projecte resultant acaba de finalitzar el seu període de informació pública i suposem que es realitzarà els propers mesos. 

Imatge virtual de la proposta del nou carrer Ballester

Segons hem vist als documents informatius[5], sembla que s’opta també pel model de plataforma única recolzat per algunes mesures dissuasives i de control de velocitat. 

La super illa del Farró; algunes concrecions abans del 2023

El projecte aprovat en el marc dels Pressupostos Participatius ha passat a la fase de impuls i seguiment i s’haurà d’executar abans del 2023, es a dir, dins d’aquest mandat.

En la seva descripció diu així:

“Proposem pacificar el barri per aconseguir un espai públic saludable i més segur, amb menys soroll i menys contaminació, que afavoreixi les relacions socials.

Proposem unes intervencions que a curt termini ens permetin resoldre aquesta problemàtica i alhora ens serveixin de guia per a la construcció d’una superilla. 

Plantegem tres actuacions preliminars, consensuades amb els agents implicats del barri:

· En primer lloc, un estudi de mobilitat del barri per conèixer i definir l’estat real de la situació i per plantejar els canvis necessaris; tot seguit es redactaria el projecte d’intervencions tàctiques. 

· En segon lloc, intervencions tàctiques, de baix cost i immediates, com ara modificar el sentit d’alguns carrers, pacificar les places de Mañé i Flaquer i de Sant Joaquim, i col·locar senyalització semafòrica i voreres passants al carrer de Pàdua.

· En tercer lloc, intervencions globals en calçada per homogeneïtzar carrers (Lincoln, Francolí...), que se centrin en els més transitats (Guillem Tell, Pàdua o Madrazo), i una proposta de calçada única al carrer de Pàdua, entre el carrer de Saragossa i la ronda del General Mitre, amb semàfors limitadors de velocitat[6].”

Com ho veu l’Associació de Veïns?

En Marc Pujol ha estat el representant de Veïns Farró a la comissió que ha treballat sobre el projecte. Per ell el pressupost que s’ha aprovat ara pot servir per fer finançar la senyalització vertical necessària per fer els canvis de sentit necessaris per la pacificació. 

- Sense fer grans obres d’urbanització, només senyalitzant millor i treballant sobre els canvis de sentit, ja és pot millorar molt, em diu.

També és pot fer, de manera immediata la pacificació de les places, creant petites zones peatonals als llocs on és possible perquè no hi ha parkings (carrer Septimania entre Vallirana i Saragossa, plaça de la Torre, carrer Jules Verne). 

El tema del carrer Pàdua, tan important degut al seu paper de centre comercial, sembla més complicat perquè va lligat a la reforma del tram de Balmes, de Molina a Mitre, que ja està aprovat, però pendent de pressupostar.

Finalment, es veu molt positiu que el projecte inclogui un estudi general que permeti establir un disseny global i ens permeti avançar cap a una autèntica superilla. Aquest estudi hauria de fer el diagnòstic dels punts on la plataforma única està demostrant ser perillosa, per exemple al carrer Santjoanistes. També hauria de servir per detectar altres punts de risc com la part estreta del carrer Pàdua, entre Saragossa i Mitre i veure com integrar al projecte el carrer Guillem Tell.

Amb tot això es vol recuperar l’espai públic per la vida dels ciutadans i dibuixar uns carrers segurs i sostenibles. Esperem que el districte mantingui els canals de participació oberts i sigui sensible a les aportacions veïnals. 

Com dèiem al Coses del Farró: Objectiu Superilla. Fem-ho?

Notes

[1] La Plataforma Carrers per a tothom fa tems que adveteix sobre aquest tema.

[2] Orden VIV 561/2010 

[3] A.A.V.V. 2020, El Farró Superilla. Tornem a omplir de vida els nostres carrers, Coses del Farró, nº 14, pàg. 12 

[4] Podeu veure tota la información referent a aquest procès al seu blog Pacifiquem Ballester per a tothom.

[5] Reurbanització del carrer Ballester i Projecte executiu de reurbanització del carrer Ballester entre República Argentina i Ronda General Mitre, Maig 2021

[6]El Farró Superilla. Decidim Barcelona 

Comentaris

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Al més d'agost, com cada any, aquest blog fa vacances. Bon estiu!

La Casa Vidal. 1851

Col.laboració de Jaume Oriol Lladó, arxiver del Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Tot passejant pel carrer de Saragossa, pujant de mar a muntanya, sempre m'ha cridat l'atenció una casa situada a mà esquerra, al número 109, propera a la confluència amb Sant Hermenegild. Una casa robusta, massissa, d'un cert aire agrícola. Sens dubte, una de les més antigues del carrer que resten dempeus.

La casa Vidal al carrer Saragossa, 109. Fotografia A. Vilarrasa

Afortunadament, els tafaners i afeccionats a l'arquitectura disposem de dos elements arquitectònics que són una ajuda inestimable per datar els edificis que ens anem trobant als carrers. Per una banda, els coronaments de l'edifici, elements ornamentals on sovint apareix l'any de construcció de la finca; per altra, les targes d'escala, un altre ajut valuós que ja va ser objecte d'un post anterior (Targes d'escala).

La tarja d'escala de la casa Vidal. Fotografia A. Vilarasa

Sortosament, en aquesta edificació trobem el segon d'aquest elements: una tarja d'escala on se’ns indica el cognom del propietari, Vidal, i l'any de construcció de la casa, 1851.

Només amb aquestes dues dades, Vidal i 1851, fem una cerca al fons de l’antic Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles de l’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (AMDSG). Cerquem concretament a la sèrie d’obres particulars. I, efectivament, trobem l’expedient 1851/0089 Sant Felip Neri. Antoni Vidal sol·licita permís per construir una casa (1). 

L’expedient ens diu que Antoni Vidal, un veí de Barcelona, sol·licita construir un casa en uns terrenys que ha adquirit a Joaquim Ferret, els quals limiten a l’oest amb una vinya propietat de Roca i Batlle. Aquest detall ens adverteix del caràcter encara fortament rural de l’indret, que tot just ara comença la seva urbanització.

Acompanya la petició un alçat de façana signat per l’arquitecte Miquel Garriga i Roca l’11 de juny de 1851. En origen es tracta d’una edificació de planta baixa i pis, amb les característiques portalades en arc dels baixos. Remata la casa un terrat amb un coronament escultòric. Posteriorment aquest terrat ha estat substituït per un segon pis. És un edifici d’estil neoclàssic isabelí molt característic de l’època, sobri, auster i elegant.

Projecte de MIquel Garriga i Roca. 1851

Una mica d'història: el carrrer de Sant Felip Neri i l’origen del Farró

Els orígens de l'actual carrer de Saragossa es remunten a mitjans del segle XIX. Com és ben sabut, en un inici i fins l’any 1907 s’anomenava carrer de Sant Felip Neri, atès que gran part de les terres per on passava eren propietat de la congregació de preveres de Sant Felip Neri i hi havia una capella en honor a aquest sant. La seva importància com a carrer principal del Farró i vial que connecta amb el Putxet comença a prendre forma a mitjans de segle, tal com palesa el plànol topogràfic de Cerdà del 1855 (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona). 

El carrer Sant Felip al planol de topogràfic de Cerdà del 1855

Els primer edificis comencen a construir-se a partir del 1850. Els documents més antics conservats a l’AMDSG referents a l’urbanització de Sant Felip Neri es remunten a 1847 (2). La construcció d’edificis agafa una forta embranzida, com dèiem, a la dècada dels anys 50: molts propietaris rurals decideixen urbanitzar els seus terrenys o vendre parcel·les, les quals en molts casos acaben en mans de classes benestants barcelonines, que cerquen a Sant Gervasi un ambient més saludable i menys atapeït que a la Barcelona de l’època, encara closa rere unes muralles que no es començaran a enderrocar fins el 1854. La casa Vidal cal situar-la en aquest context.

L’edificació de la part baixa de Sant Felip Neri té lloc a partir de 1867, amb la urbanització de la finca de Can Regàs i s’accelera a partir de 1880, amb l’arribada del tramvia de vapor que travessa el carrer. Cap al tombant de segle ja podem donar el carrer per íntegrament urbanitzat per ambdues bandes.

Garriga i Roca: l'arquitecte del Gran Teatre del Liceu

Miquel Garriga i Roca (1908-1888) fou un arquitecte maresmenc descendent d’una nissaga d’arquitectes i mestres de cases. Va fer carrera a Barcelona, on es convertí en arquitecte municipal. Redactà un projecte d’eixample per a la ciutat, desestimat en favor del d’Ildefons Cerdà, i és autor també d’un cèlebre i apreciat plànol topogràfic de l’interior de la ciutat de Barcelona (1856-1862), conegut com els Quarterons Garriga i Roca. Un dels projectes més importants, però, és l’edifici originari del Gran Teatre del Liceu, construït el 1847 i en el seu moment el teatre d’òpera més gran d’Europa i un dels més grans del món.

Façana del Gran teatre del Liceu. Garriga i Roca. 1847

L’obra cartográfica i el fons personal de Garriga i Roca es custodien a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

La Casa Vidal avui

A dia d’avui la casa és una finca plurifamiliar. Ens posem en contacte amb els actuals propietaris, una parella d’arquitectes que hi viuen des de l’any 1988, primer en règim de lloguer i posteriorment com a propietaris. Ens expliquen com la casa patia força senyals d’envelliment. Per això van decidir escometre una reforma integral de la finca l’any 2008, que incloïa la restauració de les façanes, els terrats, la instal·lació d’un ascensor i la reforma de baixants, xemeneies i d’altres instal·lacions comunes (3). Un acondicionament que permet a la Casa Vidal lluir avui en dia amb l’esplendor amb el que ho fa. I alhora seguir donant testimoni arquitectònic dels orígens del barri del Farró.

Comentaris

 

Agrairem molt que ens facis algun comentari i que, si és el cas, afegeixis els teus records o ens preguntis tot allò que trobes a faltar.

 

Finestres del Farró vol ser un blog de barri, obert a la participació de tothom.  

Notes

1. Expedient 1851/0089: Sant Felip Neri. Antoni Vidal sol·licita permís per construir una casa. Fons Ajuntament de Sant gervasi de Cassoles (AMDSG1-014), sèrie d'obres particulars(6,7), expedient núm. 1851/0089.

2. Joaquim Castanyer solicitando permiso para urbanizar unos terrenos de su propiedad formando las calles San Felipe Neri, Farró y otras. Fons Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles (AMDSG1-014), sèrie planejament i gestió urbanística. (6.1). Expedient núm. 237_011.

3. El projecte de reforma a nom de Miquel Angel del Campo Beni es pot consultar a l'expedient 05-2008L34278, pertanyent a la sèrie d'obres menors (Q129) del Fons Municipal Contemporani,  de l'Arxiu Municipla del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.